Avui voldria ser (encara que només una mica) irlandès.El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres
|
|
D'arreu Avui voldria ser (encara que només una mica) irlandès. No hi ha temps per l'amor País Basc, fes córrer la solidaritat.The is no time for love in the basque country, please extend the solidarity Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad. Il n'y a pas du temps pour l'amour dans le Pays Basque, propage la solidarité.  Acabo d’anar a passar la ITV del meu cotxe i no l’he passat perquè m’han dit que fa massa fum.
El diagnòstic dels mecànics
(tan el de la ITV com el de capçalera) ha estat el mateix: “això és perquè
corres poc”. Collons, jo que procuro no sobrepassar els límits de velocitat
marcats (i si alguna vegada els passo, intento que sigui per poc) i ara resulta
que em sancionen per això.  Si exercir la llibertat d'expressió és delicte, jo també vull delinquir Llegeixo, estupefacte, que han segrestat l'edició d'aquesta setmana de la revista 'El Jueves'. I ho han fet per ordre d'un jutge. Em pensava que aquestes coses només passaven en temps passats de trista memòria. Em pensava que el segrest era un delicte. (...)  Els autoanomenats partits democràtics d’Euskadi han canviat, a darrera hora, el lema de la manifestació per la pau i el diàleg. En realitat, la pau, el diàleg i el poble basc se’ls enfoten. L’únic que volen és la rendició i la humiliació del món abertzale.  Sóc català, treballador i ésser humà (no forçosament per aquest ordre). Tinc consciència nacional, tinc consciència de classe, sóc anticapitalista i crec en la solidaritat internacional (i nacional, evidentment). Perquè visc en un país espoliat i sóc de la classe espoliada, només em puc alegrar de la victòria d’Hugo Chavez a les eleccions de Veneçuela.  Avui el diari esportiu Sport publica l’article
d’opinió que us transcric al capdavall (traduït amb el traductor de Mésvilaweb)
i que signa Toni Frieros.
Es veu que la selecció francesa pretenia convocar un jugador argentí que, circumstancialment, va néixer a França, on el seu pare es guanyava la vida jugant a futbol. El noi viu des de quasi sempre a Argentina i ni tan sols parla francès. Tot i això, el fet que tingui passaport francès va fer pensar els dirigents francesos que tenien dret a convocar-lo i que, en cas de negar-s’hi tenen dret a denunciar-lo. Publico l’article perquè és el que m’agradaria llegir a aquest mateix diari (o a qualsevol altre dels diaris espanyols que es publica a Catalunya) el dia que la França de l’article d’avui sigui Espanya, la FFF sigui la FEF (o la FEP, o qualsevol altra federació espanyola), l’Argentina sigui Catalunya o els Països Catalans i que Gonzalo Higuaín sigui Oleguer Preses, Miquel Masoliver o qualsevol altre valent. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços01 - JO MATEIX
02 - BLOCS INTERESSANTS
03 - POLíTICA
04 - CUPAIRES AMB BLOC
05 - LLENGUA
06 - CALAIX DE SASTRE
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|