Tal com us vaig prometre,
aquí us copio la resolució dels dubtes de Najat.
Paties, pare, és clar i em preguntaves una
vegada i una altra si realment havia passat al bàndol dels infidels. I jo reia
per dins, ara que per fi havia mort el meu Déu, ara que hi veia tan clar,
encara m’hauria de desfer d’una divinitat aliena? No podia parlar-te de Nietzche,
ni de Schopenhauer, ni del superhome. De vegades fins i tot jo em sentia
embogir, hi veia massa clar, però tenia massa por d’expressar els meus
sentiments. Jo, que formava part de la religió escollida, del tresor d’haver
pogut créixer en la
veritat. Encara sort que no coneixies aquella meva devoció
pels temples i els cementiris. A l’interior de les esglésies hi retrobava el
silenci d’aquell santuari de Sidi Sahn, la mateixa olor a eternitat, el mateix
gust a pedra antiga, univers de repòs. No saps, pare, encara no, que dins d’una
catedral d’encens, vaig sentir l’últim ofec, somort, l’últim alè d’aquell Déu
que tant havia venerat, i amb la seva mort, la mort de tots els Déus.
Rellegint el llibre de la flamant guanyadora
del Ramon Llull, Najat El
Hachmi, Jo també sóc catalana m’he adonat de dues coses: una,
que la Najat ja deixava entreveure bona literatura en el seu primer llibre i, dues,
que amb la religió, les religions, totes, no anem enlloc. Les conviccions
personals de cada ú són molt respectables, però quan s’intenten reglamentar i
imposar, és quan esdevenen una eina de control que coharten la llibertat de les
persones.
Segons Carme Chacón, l’any 2008 serà l’any de l’emancipació.
Aquesta és la conclusió a què arriba la ministra espanyola d’habitatge després
de les primeres dades de sol·licitud d’ajudes al lloguer.
I realment així deu ser, ja que gràcies a la
bona gestió del ministeri, dos (sí, 2!) joves catalans es podran emancipar amb l’ajut
de l’estat. Els 5.489 sol·licitants restants, si es volen emancipar, hauran d’acoquinar
el preu sencer del lloguer o bé esperar que el ministeri funcioni millor.
Una altra vegada em ve al cap allò de se’ns
pixen a sobre i diuen que plou.
Arrel de la meva anotació d’ahir, en la que criticava el silenci i la passivitat d’Erc davant del tancament de tv3 al País Valencià, l’apartat de comentaris s‘ha convertit en el camp de batalla de dos comentaristes anònims.
Crec que hauríem de ser tots prou madurs per entendre que hi ha persones que, tot i que no m’agrada, prefereixen mantenir l’anonimat per qüestions personals: en aquest país, tenir certes idees encara és criminalitzat en alguns sectors. Però el que em sembla absolutament miserable és amagar-se sota un pseudònim per abocar les frustracions tot dedicant-se a insultar als altres.
Fins ara, només podíem acusar Erc de mirar
cap a una altra banda en la desnacionalització galopant de tv3 en el que fa a
continguts. L’excusa, la de sempre: som minoria al govern, la gestió de tv3 la
porten els socialistes... Però davant del tancament de tv3 al País Valencià, és
qui ni tan sols s’excusen, simplement callen.
Davant del tancament de tv3 a les comarques del sud, la reacció de la
bolquesfera erquiana és de silenci total (amb algunes honroses excepcions:
Manel Bargalló, Josep Amílcar Albert...). I el comunicat oficial del partit fa
absoluta pena: Agustí Cerdà, lamenta profundament que dos territoris que comparteixen lligams
culturals i lingüístics com Catalunya i el País Valencià puguin veure les seves
televisions. (coi, quins circumloquis per no dir el nom tabú. Països Catalans:
pe, a, i, essa, o, essa, ce, a, t, a, ela, a, ena, essa).
ahir em va tornar a passar. Cada vegada que la
selecció espanyola de qualsevol esport perd, el sistema nerviós se m’altera,
els músculs de la cara se’m relaxen fins a provocar un somriure i el cor se
m’eixampla.
El senyor de la foto, a qui li diuen Emiliano
Jiménez i que s’autoproclama laveudecatalunya@gmail.com publica diàriament un
article al web e-notícies, diari de referència en català (ha, ha, ha).
En el d’avui, titulat Com podem derrotar ETA,
entre altres bestieses diu, textualment, Per derrotar ETA només necessitem una
cosa. Matar o ficar a la presó més terroristes dels que pot reposar ETA de les
seves bases humanes i(...) i si eliminem
més de 100 terroristes l'any -matant-los o posant-los a la presó-, en deu anys
ETA podria quedar en una situació de pràctica extinció.
Avui el president del Parlament Ernest Benach, en un acte de submissió que ja no ens és estrany, anirà a Madrid a fer un acte de genuflexió. Un dia abans que els ciutadans de Catalunya (del Principat) tinguin
constància oficial del nomenament del 128è president de la Generalitat,
a través de
la publicació al DOGC, el president del parlament de dalt anirà a fer
una genuflexió davant el Borbó per fer-li saber, abans que als
ciutadans del país, qui serà el nou president.
Avui el president del Parlament Ernest Benach, en un acte de submissió que ja no ens és estrany, anirà a Madrid a fer un acte de genuflexió.
