La setmana passada
es va presentar a la Casa Àsia de Barcelona el vi TEN de Pasanau, un projecte
artístico-vinícola nascut de la col·laboració entre Ricard Pasanau, del celler
Pasanau, l’artista japonès Wataru i el músic vigatà Pep Sala. La presentació va
comptar amb la presència del cònsol general del Japó a Barcelona.
Es tracta d’un vi
rosat de la denominació d’origen Priorat, amb un 100% de Garnatxa fet per
sangrat després de 24 hores de maceració i fermentació en acer inoxidable. El
disseny de l’etiqueta ha anat a càrrec de l’artista japonès Wataru, i
s’acompanya amb un mini CD amb la música que ha creat Pep Sala en exclusiva per
acompanyar aquest vi.
Nascut de la
sintonia dels tres personatges, Pasanau, Wataru i Pep Sala, TEN (cel en
japonès) és l’homenatge a la benedicció del cel, a la terra del Priorat i a la
gent d’aquesta terra.
D’aquest vi se
n’ha fet una edició limitada de 500 unitats i es comercialitza en una caixa
dissenyada per Wataru que conté una ampolla, una etiqueta per a col·leccionista
i el mini CD amb la música de Pep Sala, a un preu aproximat de 33 €.
A Vic, es pot
trobar a l’ESPERIT DE VIC (Pl. Santa Teresa, 3).
Aquesta
setmana, com cada any per aquestes dates, s’ha parlat molt de la guia Michelin
i les seves estrelles.
Amb les
estrelles concedides enguany, en Santi Santamaria s’ha convertit en el tercer
xef europeu (i quart a nivell mundial) que ha aconseguit acaparar 7 estrelles.
(3 pel Can Fabes, 2 pel Sant Celoni de Madrid i una per l’Evo de Barcelona i
pel Tierra de Toledo).
Més
enllà del valor que puguin tenir aquestes estrelles, el més sorprenent és que
aquesta dada s’ha amagat a gairebé tots els mitjans de comunicació. Si aquesta
circumstància s’hagués donat amb algun dels cuiners oficials del règim (com el
Ferran Adrià o el Sergi Arola), hauria estat notícia de portada a tots els
diaris. Però el Santamaria ara mateix és un personatge maleït, i només perquè
es va atrevir a dir el que pensava, encara que no agradés a tothom.
Aquest matí, a la tertúlia esportiva de RAC1, he escoltat aquesta conversa, que ens demostra que qualsevol pot ser tertulià a la ràdio. Crec que l'autor d'aquestes barbaritats ha estt un tal Enric Bañeres (tot i que no n'estic segur).
El tertulià deia que l'Abidal és el nou Bogarde (i un altre tertulià, irònicament, ha dit que està en Ramadà i per això no deu córrer). La resposta ha estat la següent: (textualment)
Pues els ISLAMISTES del Sevilla no deuen fer el mateix Ramadàn, perquè l'altre dia corrien que se les pelaven... però és igual, no vul POLITITZAR la cosa...
M'he quedat sense paraules, totalment esmaperdut i garratibat.
En Quico Sallés, més
conegut com l’home del canguro, ja té bloc.
Aquest matí
m’ho ha dit, però com que feia molt temps que ho deia, fins que no ho he vist,
no m’ho he cregut.
Blocaires d’Osona,
ja podeu (podem) tremolar, que s’ha acabat l’oasi osonosfèric. A partir d’avui,
tots estem exposats a la incisiva lletra d’en Quico.
I sembla
ser que aviat atacarà amb més novetats...
Aquests dies es parla molt de la polèmica causada
per les declaracions de Santi Santamaria acusant els nous cuiners de l’escola de
Ferran Adrià d’utilitzar alguns productes de laboratori a les seves cuines. El problema
no és, com diu Santamaria, de salut pública. La qüestió es respecte del
concepte de cuina que tenen cada un d’ells.
Es tracta d’una dicotomia múltiple: producte contra
tècnica, cuina contra laboratori, tradició contra modernitat, , allò conegut
contra allò per conèixer, cultura contra ciència, cuina nacional contra cuina
apàtrida. (continua)
Un portal que recull tots els blocs polítics
en català, ordenats per població i per partit polític.
Ara que vénen eleccions municipals, la
catosfera, i sobretot els blocs dels aspirants a regidors, comença a bullir i
aquest portal serà un molt bon mitjà per seguir les opinions dels candidats.
Dimecres la Cup de Vic aprovava el programa i
la llista per a les municipals de maig.
Dissabte, a l’assemblea de la Cal
(Coordinadora d’Associacions per la Llengua) es decidia l’estratègia a seguir
durant el proper any i s'escollia un nou
secretariat nacional.
No sóc especialment futbolero. El futbol
m’agrada seguir-lo, però no em treu la son. I tampoc m’agrada fer d’entrenador
crític com sí que fan alguns seguidors.
Dic això perdeixar clar d’entrada que no pontifico, simplement dono la meva opinió.
Crec que l’Oleguer és un bon jugador de futbol i un
molt bon jugador d’equip (sempre sap quin és el seu lloc i coneix fins on pot
arribar). Igual que fa fora del camp, a dins també té les coses molt clares i
les fa sense estridències.
Youtube ha deixat de funcionar. L'anotació d'ahir era un vídeo de youtube. És extrany que Vilaweb encara no en digui res. L'anotació d'ahir no té sentit si no funciona Youtube, i el vídeo no apareix a Google video.
Aquest matí, a la tertúlia esportiva de RAC1, he escoltat aquesta conversa, que ens demostra que qualsevol pot ser tertulià a la ràdio. Crec que l'autor d'aquestes barbaritats ha estt un tal Enric Bañeres (tot i que no n'estic segur).
En Quico Sallés, més
conegut com l’home del canguro, ja té 
Després de veure la semifinal de la 
Aquí una foto de Mark Van Bommel assenyalant el tatuatge que porta al braç amb els noms de la seva família ;-)
Treta del Polònia d'ahir, la genial definició de Països Catalans que fa Montilla:
