VilaWeb.cat
Els perfils
andreumas | Els perfils | divendres, 25 de maig de 2007 | 19:10h

Francesc Alfambra i Domínguez té 50 anys i és tècnic en telecomunicacions. Sembla un filaberquí a punt de trencar-se, però és un personatge amb una forta personalitat. És el cap de llista d’Els Verds-Candidatura d’Unitat Popular i li ha tocat la difícil tasca d’intentar aconseguir superar el llistó del 5% que dóna opcions a ocupar com a mínim una de les vint-i-set cadires de la sala de plens de la casa consistorial.

andreumas | Els perfils | divendres, 25 de maig de 2007 | 19:06h
Josep Valls i Pla és el candidat més entranyable de les eleccions. No sé per quin motiu, potser per com parla, per la seva manera de dir les coses o pels seus pantalons de pana em connecta amb el passat de la ciutat; amb aquella Badalona per on pasturaven béns a la plana del Corb. És l’home de les causes perdudes però pot presumir que la seva tossuderia va fer possible, amb complicitats diverses, salvar el pont del petroli. Badalona necessita Josep Valls.
andreumas | Els perfils | dijous, 24 de maig de 2007 | 17:00h

Lorenzo Merchán és nascut a Barcelona i té 37 anys, però viu a Badalona des que en té cinc. Als cartells electorals apareix vestit, cosa que no seria cap gran novetat si no fos perquè és el candidat del Partit de la Ciutadania, que a les eleccions al Parlament va presentar el seu candidat tant en pilotes com estava aleshores la formació. Aquest Policia Local de professió no sabem si té vocació de xèrif però li agradaria posar una mica d’ordre a la política municipal. Deuen ser coses del subconscient, però al cartell electoral apareix amb el posat i la vestimenta de l’inspector Sonny Crockett de Corrupción en Miami.

andreumas | Els perfils | dijous, 24 de maig de 2007 | 09:56h

Jaume Vives i Sobrino, nascut el 1953, és el primer candidat reeixit d’Esquerra Republicana a Badalona. El 2003 va fer bona la dita d’«aquest any, sí!». Per primer cop des de la dictadura els republicans eren a l’Ajuntament després d’haver-se quedat a les portes de la casa consistorial en més d’una ocasió. Un bon resultat li ha permès repetir com a candidat, cosa gairebé insòlita en l’errant trajectòria d’ERC cap a la seva particular Ítaca. Ara viu una situació nova, li toca defensar el resultat i, com a mínim, mantenir intacta nau i tripulants.

andreumas | Els perfils | dimecres, 23 de maig de 2007 | 08:09h

Els de la broma dirien que és de bona anyada, del 69. Ferran Falcó i Isern és un badaloní dels de tota la vida. Ha crescut políticament a l’ombra de dos animals polítics que han fet bestieses diferents: Marcel Riera i Felip Puig. Ell marca perfil propi. Superada una certa supèrbia pròpia de la joventut i un parell d’atzucacs al partit arriba madur a la carrera electoral. Obstacles no li’n falten, però somia ser l’alcalde d’una ciutat que s’estima tot i que a vegades no l’entén, sobretot quan aquesta vota el que vota.

andreumas | Els perfils | dimarts, 22 de maig de 2007 | 08:46h

Carles Sagués i Baixeras, nascut un agost de 1954 a Badalona, no pot negar que porta la Penya al cor. La seva vida ha estat lligada a l’entitat verd-i-negre on hi ha jugat, hi ha entrenat i hi té un paper directiu rellevant. No he estat pas a casa seva, però asseguren que la llar de Sagués traspua la flaire bufandera fins i tot en les tovalloles i les pantufles. Exregidor de Cultura, supervivent de naufragis polítics a la barca ecosocialista, torna a la primera línia de la mà de la seva dona, que diuen que exerceix de cervell del tàndem.

andreumas | Els perfils | dilluns, 21 de maig de 2007 | 13:21h

Xavier García Albiol és el benjamí dels polítics de primera línia que seuen a les cadires de la sala de plens. Va néixer al badaloní barri de Morera el 1967. De ben petit, diuen els seus biògrafs oficials, va demostrar un cert gust pels esports, preferentment els de pilota. De tocar-la la toca, malgrat les seves intervencions no exemptes de certa excentricitat al llarg d’aquests anys. Ell ha portat a l’extrem la màxima: «que parlin de mi ni que sigui malament». Els especialistes en màrqueting, els bons, li dirien que només val la pena sortir als papers quan, de tu, en parlen bé.

andreumas | Els perfils | diumenge, 20 de maig de 2007 | 10:43h

La Maite, així és com la majoria li diuen,  va néixer a Badalona el 1943. Els que la coneixen de fa més anys la recorden despatxant carn a la plaça o venent a la lampisteria del que durant anys va ser la seva parella, el llargerut Antoni Serra, conegut com l’home de l’escala, a la qual s’enfilava per penjar els primers cartells dels socialistes. Han passat anys i panys, i el que des de 1999 despatxa són els assumptes de la ciutat en companyia, entre altres, del seu excunyat, en Jordi Serra.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis