   |
  |
El clos de la Torre
|
|
Política nacional  Aquest és l'article que avui he publicat a la secció De set en set del diari El Punt.L'article critica la postura d'Iniciativa de retirar la petició de compareixença al Congrés del president Rodríguez Zapatero i ironitza sobre l'inexistent front català pel que fa a la negociació del finançament a Madrid. Per saber més sobre la notícia que motiva l'article: El Punt, Vilaweb, Avui. La il·lustració de l'article és del genial Jap i la va publicar ahir El Punt.  Ramon Riera, que fa tàndem a Badalona amb Xavier García Albiol, s'ha salvat de la purga que hi ha hagut al Partit Popular amb l'elecció d'Alícia Sánchez Camacho com a presidenta. Riera, que havia anat escalant posicions al PP català en paral·lel a García Albiol, ha estat designat secretari territorial dels conservadors catalans. El president del grup municipal badaloní s'ha hagut de conformar, com deia en l'anterior post , amb una vocalia. El Partit Popular de Catalunya acaba el seu congrés amb l'elecció d'Alícia Sánchez Camacho com a presidenta. La díscola Montserrat Nebrera va ser capaç de fer valer la seva veu, segurament més del que ella pensava, mentre Daniel Sirera i Alberto Fernández Díaz feien el paper de convidats de pedra. Del conjunt de la jugada orquestrada des de Madrid hi ha un altre damnificat, el badaloní Xavier García Albiol. Pasqual Maragall i Mira, tercer President de la Generalitat des de la restauració de la democràcia, ha demostrat avui el seu valor públicament. Ha declarat que se li ha diagnosticat la malaltia d'Alzheimer, una enfermetat neurodegenerativa que afecta el coneixement i la conducta fins arribar, en un procés que pot durar una dècada o menys, segons el pacient, a invalidar la capacitat de raonament del malalt. On és el límit de la paciència dels catalans? Centenars de passatgers caminant per les vies del tren; milers de veïns sense llum; ciutadans que no poden dormir per culpa dels generadors que els donen llum; milers de conductors atrapats en una ratera en una via presumptament ràpida i de pagament... Quan ens plantarem? Què més ha de passar perquè tinguem clar que hem de fer alguna cosa?  Per enèsima vegada, els serveis de rodalies de Renfe i els trens de mitjà distància no funcionen alhora, segons informa Vilaweb. Els mateixos que els dies de la gran apagada tenien la barra de vanagloriar-se que funcionaven com un rellotge a les fosques tornen a patir una incidència que ens demostra que vivim en un país tercermundista. Josep Piqué no ha pogut continuar fent de delegat de la sucursal de Madrid. Acebes l'ha deixat en evidència aquests dies, venint a Catalunya per dedicar-se a rellevar tots els homes de confiança de Piqué en vista a les eleccions generals i fent-ho manu militari. Una cosa és ser el delegat i l'altre el xerric. Hi ha coses que són qüestió de dignitat. I aquesta ho era. La renúncia de Piqué a la presidència del PP català reforça l'impuls que en els últims dies la direcció del carrer Gènova havia donat a García Albiol. Ara el partit és a les seves mans i a les de Daniel Sirera -nascut a Badalona i que va tancar la llista del partit a les darreres municipals- i l'incombustible Alberto Fernández Díaz. Arriba el cap de setmana i és un bon moment per, si teniu temps, quedar perplexos revisant el polèmic reportatge emès per Telemadrid que sota el títol de Ciudadanos de segunda assegura que a Catalunya hi ha instal·lat un règim que persegueix aquells que parlen en castellà. Badalona es mereix un lloc en aquest infern dels castellanoparlants. Citen com a exemple les escoles Alexandre Galí i Feliu i Vegués. Impressionant! Som un país prudent. Sempre ho hem estat. Tant, que n'hem patit les conseqüències com a nació. La prudència ens ha fet febles. Més que una virtut ha estat una cotilla en un Estat que de prudència en té més aviat poca. El silenci prudent de Montilla és el revers del silenci que Pujol imposava quan deia que no tocava parlar d'allò o allò altre. Dues cares d'una mateixa moneda. El catalanisme silenciós que ara acceptarà la imposició d'una tercera hora de castellà i el tancament del circuit català de Televisió Espanyola i de Ràdio 4. On són ara aquells que abans cridaven? Al govern, potser? Qui calla atorga.  L'1 de gener el circuit català de Televisió Espanyola tanca portes, segons anuncia Vilaweb. Si no es produeix una reacció ferma del Govern català, baixarà la persiana la primera emissora de televisió on vam poder sentir parlar català i el nostre espai de comunicació quedarà més mermat encara de referents culturals i lingüístics. RTVE addueix problemes econòmics... Amb les retallades sempre perdem els mateixos: Catalunya. Descrèdit. Aquest és avui per avui el pitjor dels mals de la política. Allò que hauria de ser vist com un ofici de servei al poble (segons la definició aristotèlica) és vist com una drecera a l'enriquiment fàcil. Els escàndols de corrupció urbanística a l'Estat avalen la teoria, que es manifesta a les urnes en un augment dels vots en blanc i de l'abstenció i en el reforçament d'opcions polítiques radicals i minoritàries. La Història ensenya que aquest és el camí cap al totalitarisme. La política és l'art de dir el que no es fa i fer el que no es diu. Portem anys aguantant discursos recarregats d'expressions com amics/amigues, ciutadans/anes, etc... i suportant lliçons magistrals sobre la paritat en la política i la societat. A l'hora de la veritat, però, quan toca manar, ho tornen a fer els homes. La paritat en el nou govern de la Generalitat és una broma. Ja ho deia en Montilla: "Fets, no paraules".  Es veu que Albert Rivera, el president i candidat al Parlament pel Partit de la Ciutadania, no s'havia despullat del tot a la campanya. Per això, El Periódico porta un parell de dies deixant-lo en pilota picada recordant que ha estat vinculat al Partit Popular. Mónica Terribas ahir li va destapar les vergonyes quan l'antinacionalista va reconèixer que havia votat Convergència. Tot plegat quin interès té? Cap ni un. Soroll mediàtic que ha deixat Montilla tranquil per uns dies i que augmentarà les simpaties per Ciutadans. Ja ens l'han tornada a fotre (amb permís de l'expressió). El Tribunal Suprem anul·la el trasllat de la CMT de Madrid a Barcelona. I això que a canvi els hem regalat l'alcalde de la ciutat que els acull, en Clos. Ja és ben veritat el que deia l'escriptor Ainaud de Lasarte al seu llibre sobre els ministres catalans a Madrid: "Tots els mòbils han estat bons per ocupar una butaca ministerial, tot i que el resultat final per a Catalunya no ha estat massa apreciable ni els espanyols ens ho han agraït". L'únic cònsol? Cantar-los allò del grup Los Refrescos: "Vaya! vaya! Aqúí no hay playa!". Comencen a sentir-se veus, un cop passades les eleccions al Parlament, que advoquen per superar el debat identitari a Catalunya, tot afirmant que el país ja ha superat aquest estadi. Com si voler tenir personalitat pròpia en un món que tendeix a esborrar diferències fos absurd.  Primer semblava un gag de Polònia. Després el primer episodi d'una nova sèrie surrealista de "Tripartit II". Més tard era una jugada mestre de Montilla per fer tastar als ecosocialistes que no tot són flors i violes quan es governa. Aquest matí comentàvem amb un dirigent socialista que no hem d'excloure que Iniciativa hagi volgut tenir la conselleria d'Interior per trencar la imatge de partit tou i ampliar el seu sostre polític. Els darrers dies s'especula des dels mitjans, els opinadors -per cert, les mateixes cares/veus van rotant pels mitjans de la Corporació Catalana de Radio-Televisió-Godó conformant un únic discurs- i els confidencials sobre el paper que deixaran tenir Carod al govern. Una dia pronostiquen que el govern serà bicèfal (Monticarod) i altres que serà acèfal (no manarà ni Déu), perquè allò serà un desgavell. Poc deuen conèixer Montilla si pensen que no ho contralarà tot. Mireu que en som de rucs. Més enllà de les meves preferències electorals, que no vull expressar que per alguna cosa són meves, penso que en aquesta vida hem de ser pragmàtics. Ningú pot dir si aquest és el govern que la gent ha votat o no (tot depèn del color del cristall que es miren les coses), però hi ha una evidència palmària: és jurídicament possible (si es volia una altra cosa haver modificat l'Estatut o haver fet una llei electoral) perquè no estem en un règim presidencialista, estem en una democràcia parlamentària. A partir d'aquí podem perdre hores parlant de legitimitats i ètiques i opcions, però no serveix de res. Per què no aprofitem algunes coses bones de la situació en què ens trobem? Encara sense temps a aprofundir en l'anàlisi de les dades electorals a Badalona, m'arriben notícies que aquest dijous hi ha hagut una enganxada en una aula de la Universitat Autonòma entre un grup d'alumnes nacionalistes i un altre que portava una samarreta del Partit de la Ciutadania. Pel que sembla, segons explica una font directa, els alumnes han intentat estripar la samarreta de l'alumne de Polítiques en considerar una provocació que portés la samarreta del partit a classe. Els agressors podrien ser expedientats. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços0000. FESTES DE MAIG 2008
000. IDEES PER BADALONA
00. CIÈNCIA-FICCIÓ EN CATALÀ
01. POLÍTICS DE BADALONA AMB BLOC/WEB
02. PARTITS BADALONINS
03. POLÍTICS DE LA COMARCA AMB BLOC/WEB
04. ESPAIS D'OPINIÓ
05. WEBS I PORTALS DE BADALONA
06. FESTES DE MAIG 2007
07. ELECCIONS MUNICIPALS 2007
08. FUNDACIONS I ASSOCIACIONS BADALONINES
09. ESPORTS
10. CULTURA
11. MÚSICA
12. EMPRESES
13. ENSENYAMENT
14. MISCEL·LÀNIA
15. MITJANS DE COMUNICACIÓ
16. INSTITUCIONALS
17. RELIGIÓ
20. BLOCS POLITITZATS
|