Guillem Gistert (Manel) i Pere Agramunt (La Brigada), sala Apolo (Barcelona), 7 de gener de 2008
Començar l'any musical i la temporada de concerts amb una sobretaula plena de cançons Manel i La Brigada... no está gens malament... Esperem que les bones vibracions segueixin la resta de l'any.
rockviu |
Concerts |
dimecres, 31 de desembre de 2009 | 20:12h
Manel, Jardinets de Gràcia (Barcelona), 20 de setembre de 2008
No, no us penso taladrar amb un llistat acurat del millor de l’any, no tinc ganes de regirar, remenar i triar entre tot el que s’ha fet i desfet aquest 2008. Ho resumeixo tot amb un sol disc i un sol grup: Manel.
El disc de Manel és adient per qualsevol moment i situació del dia. Però he de reconèixer que “Els millors professors europeus” ha estat també un disc balsàmic que m’ha ajudat a passar una miqueta millor aquest dies de bates blanques i infermeres. Al llit de l'hospital i des de l’ITunes de l’ordinador he compartit amb ells el seu particular pla quinquennal, hem passat nits fredes d’abril, hem visitat les ruïnes romanes, somniat amb dones estrangeres, hem ballat amb dos cents dansaires otomans vestits amb barrets mexicans i corbates estampades amb colors crus, junts hem descobert que, es clar, els guapos són els raros. En definitiva, que de vegades ens en sortim tot i que ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Sens dubte el disc de l’any i una de les millors maneres d’enviar a pastar aquest any que sortosament s’acaba.
rockviu |
Concerts |
divendres, 19 de desembre de 2008 | 08:47h
Cris Juanico, L'Auditori-Sala Oriol Martorell (Barcelona), 18 de desembre de 2008
Ja T'ho Diré, MMVV (Vic), 28 de setembre de 1991
En Cris es mereix també una de les meves retrospectives. La foto dels Jatu és d'un dels primers bolos que van fer al principat per presentar Es blau, és fester, en concret en una de les primeres edicions del Mercat de Música Viva de Vic. Algún dia explicaré alguna batalleta d'aquells primerencs MMVV's.
rockviu |
Concerts |
dijous, 18 de desembre de 2008 | 09:41h
Ana Belén —Homenatge a Joan Baptista Humet—, Sant Jordi Club (Barcelona), 16 de desembre de 2008
Els concerts-homenatge són com són, emotius però també llargs i pesats. El que es va fer en honor a Joan Baptista Humet tampoc se’n va lliurar d’aquestes característiques.
Ara bé, nem a la part professional d’aquest bloc:
1/ S’hauria de buscar una solució per que els fotògrafs poguèssim cobrir un acte d’aquestes característiques sense haver de molestar, es clar, al públic. En aquest cas estàvem autoritzats a fotografiar fins l’aparició d’Ana Belén, es a dir tres cançons en poc menys de quinze minuts. Tenint en compte que a darrera hora va caure en Jaume ens vam quedar només als la senyora Belén, la senyora Feliu i el senyor Lucky Gury. Grans artistes, si, però molles d’un pastís on hi teníem fets noticiables com la tornada a tornar als escenaris de Lluís Llach o una d’aquelles aparicions que Serrat ofereix de tan en quan.
2/ “Cagada pastoret!” vaig dir quan vaig veure el foso ocupat per dues scorpios i una tercera càmera de televisió a sobre la via del tren. Per què la televisió ha de tenir més drets que els fotògrafs? Una de les regidores de tv amb l'educació clàssica d'aquest casos ens va dir “teniu que sortir d’aquí i anar més lluny, que treballem en directe”. Jo li vaig dir “nosaltres també acostumen a treballar en directe”.
rockviu |
Concerts |
diumenge, 14 de desembre de 2008 | 11:01h
Eli “Paperboy” Reed, Auditori del Fòrum (Barcelona), 13 de desembre de 2008
Eli “Paperboy” Reed podrà tornar moltes altres vegades i fins i tot fer concerts millors i amb millors condicions de veu, però tots aquells que van desafiar el Barça/Madrid per veure’l al Primavera Club no tindran cap problema en reconèixer que la màgia dels darrers deu minuts de la seva actuació són irrepetibles.
Hi ha moments que saps que quedaran enrgistrats al disc dur de la
memòria, instants del temps en que l’adrenalina es dispara i ets
conscinent de viure un moment únic, inqüestionable.
rockviu |
Concerts |
divendres, 12 de desembre de 2008 | 09:40h
Aramateix, CAT (Barcelona), 11 de desembre de 2008 Brams, Berga, 12 d’abril de 1992
En el concert en blanc i negre, el del 92, la discogràfica va omplir tot un autocar de periodistes pixapins i pixapines per treure’ls de can Fanga i així poguèssim constatar que a comarques també hi havia grups amb el rock a la faixa. Per si de cas no en quedàvem convençuts o no ho teníem gaire clar, també ens convidàven a omplir el pap en un restaurant berguedà i a beure fins que el cos digués prou durant tota la nit. I tot això per a dos grups (els teloners eren els Matamala dels germans Gil) que tot just presentaven el seu primer disc.
rockviu |
Concerts |
dimarts, 9 de desembre de 2008 | 08:40h
Gogol Bordello, sala Razzmatazz (Barcelona), 8 de desembre de 2008
Eugene Hütz, aquest home que surt aquí amb una samarrera de Camarón, és un senyor que segueix sense dutxar-se (tot i que no feia una fortor tan forta com la que vam sentir quan s’acostava al foso de l’Apolo fa un any) i que, pel que es veu en la foto, també te problemes per espolsar-se la darrera goteta del pipí. Per la resta, doncs festa salvatge on ningú parava quiet ni un sol moment. Una bonica manera de tancar un larg i agraït cap de setmana.
rockviu |
Concerts |
divendres, 5 de desembre de 2008 | 09:42h
Aullidos en el Garaje, sala KGB (Barcelona), 21 d’octubre de 1989
Miqui Puig y el Conjunto Eléctrico, sala Apolo (Barcelona), 4 de desembre de 2008
La foto en blanc i negre de fa dinou anys no tinc clar si va ser d’un dels darrers concerts d’Aullidos en el Graraje o un dels primers amb Los Sencillos. Se que van comartir escenari amb Los Interrogantes i els The Loads (festa Radio PICA, potser?). Qualsevol informació serà agraïda.
De Miqui Puig hi ha moltes coses criticables, molts d’aquells moments en que pensem “en Miqui s’ha tornat a equivocar”, però els superen sobradament els fets lloables. I del concert d’ahir el més digne d’elogi va ser la reivindicació que va fer dels Sabadellencs B.B. Sin Sed amb una versió emotiva i elèctrica de “Fenomenal”.
Si, ja toca una reinvindicació com cal dels B.B. Sin Sed, es fa necesària la revisió del seu llegat en format CD (el mini-lp, Sed de sed, Casa 12 i Ahora, el disc que va quedar inèdit) i fins i tot un retorn als escenaris encara que fos pels amics. No seria nostàlgia, seria justícia:
rockviu |
Concerts |
dimarts, 25 de novembre de 2008 | 09:37h
Franz Ferdinand, Espacio Movistar (Barcelona), 24 de novembre de 2008
Deixem el banc i negre, la nostàlgia i el passat i tornem al color i a l’actualitat.
Després de deu dies a l’hospital i tres dies reposant a caseta amb el meus, ja era l’hora de tornar a l’activitat i al dia a dia. Encara tinc molèsties a l’abdòmen (molt lluny d’anomenar-les ‘dolor’) i la recuperació és lenta però segura, però també em venia de gust sortir, tornar a sentir el tacte de la càmera i tenir a un grup escopint-me les seves cançons a un metre de distància.
Ah! I amb un forat més al cinturó i els pulmons una miqueta més nets.
rockviu |
Concerts |
dimarts, 18 de novembre de 2008 | 18:41h
Desechables, sala Studio 54 (Barcelona), 26 d'octubre de 1984
NOTA INTRODUCTÒRIA: Aquest dies a l'hospital estic tenint molt de temps lliure, nits d'insomni, moltes hores per donar-li voltes al cap i ja posats ¿per què no treure-li profit? Als que em venen a visiar els he dit -mig en conya i mig seriosament- que aprofitava per escriure les meves memòries. Doncs aquí les teniu per fascicles. Avui el primer capítol. No patiu, comencen al 1980 i acaben al 1987, THE FANZINE YEARS.
Si, al cole vam fer un grup. Quatre lerdos que vam coincidir allà i que resultava que ens agradava la música feta des de discogràfiques independents per grups amb noms estrambòtics i que cantaven tota mena de tonteries en castellà. Doncs sí, vam muntar un grup i vam començar amb el més important: el nom dels components. The Residents o Los Iniciados eren la gran influènica (senyors disfressats que no es coneixia la seva identitat real) així que el senyor Soligó va passar a dir-se SoliPOCH, un servidor va canviar el Mercadé per MercaDRO, el senyor Gibert va ser GiBERLANGA i en Quílez va tenir l’honor de convertir-se en KAKA DE Kílez. Intercanviàvem discos d’ABC, Human League, Los Desechables (la Tere —a la foto— era el gran mite sexual del rock alternatiu), Alaska, Thomson Twins o Talking Heads.
Acompanyats per un Casiotone 'assajavem' entre classe i classe i a l’hora del pati dels dias de pluja. Si els germànics Trio havien triomfat amb el Da da da perquè no ho havíem de fer nosaltres? Cal dir que l’únic èxit que més o menys vam aconseguir (i que la meva neurona recorda) va ser una versió de “Las tetas de tu novia” dels Siniestro Total en la seva traducció al llatí: "Mamae mea esponsae" Per cert, aquest quatre ulleresdepasta que mai feien els deures també vam fer un fanzine, Kultura Muzikal. Dic “un fanzine” ja que va ser un exemplar únic que encara tinc per algun racó de la casa.
Si, erem un colla de nerdos, però, al menys —i que jo sàpiga— el 50 % d’aquella mítica formació (que crec que només recordo jo), estem en actiu en la xarxa, un servidor amb aquest bloc i altres conyes marineres i el senyor Solipoch en aquest bloc. I com es deia el grup?
rockviu |
Concerts |
diumenge, 9 de novembre de 2008 | 09:54h
Kitsch, sala Be Cool (Barcelona), 8 de novembre de 2008
Sala petita, públic cómplice, grup amb avidesa i un repertori a prova de bombes. Collons, que bons són els Kitsch! El d’ahir no va ser un concert més dels de Banyoles, alló no tenia la lògica habitual d’un espectacle: va ser una bomba de rellotgeria que augmentava de potència cançó rera cançó. Sempre a la vora del precipici, aconseguint un ambient catàrtic, fent esclatar emocions, coherents amb les seves mirades a l’abisme, apropant-nos a la seva presó mental... I si un dia boig t'agafa, no, no facis cas.
Avui en dia ningú seria capaç de cantar una lletra com la d’“Oració” sense ser dilapidats.
rockviu |
Concerts |
dissabte, 8 de novembre de 2008 | 14:17h
Los Campesinos!, sala Razzmatazz II (Barcelona), 8 de novembre de 2008
Ra Ra Riot, sala Razzmatazz II (Barcelona), 8 de novembre de 2008
Suposo que deu ser un punt de vista particular, masculí i singular, però en les noves bandes de pop les noies en semblen molt maques i en canvi el nois em semblen colla de nerdos.
Tricky, sala Bikini (Barcelona), 5 de novembre de 2008
Sembla que el senyor Tricky amb el pas dels anys segueix sense trobar l’interruptor que engega la llum. Ja fa uns quants anys, quan va tocar a la sala gran dels Razz va aconseguir que fos l’únic concert en que he anat a la meva vida en que vaig tornar amb el rodet buit, sense cap imatge que valgués la pena. Problemes de fotofòbia?
Ahir les condicions a Bikini van ser sensiblement millors però tampoc gaire fins el punt d’haver d’utilitzar el recurs del flash. De totes maneres tot el públic que teníem al voltant també l’estava utilitzant amb les seves càmeres compactes sense cap problema de consciència. ... / ...
El Belda i el Conjunt Badabadoc, Cotxeres de Sants (Barcelona), 25 d'octubre de 2008
Ahir no vaig anar ni a veure als Quireboys (KGB), ni a Anne Clark (Apolo), ni No Age (La [2]) i ni tan sols a l'exMission Wayne Hussey (Luz de Gas). La meva agenda em va portar a quedar-me al barri, deixar la càmera gran descansant, agafar a l'Adrià i anar als actes del Correllengua que hi havia al barri. Principalment al correfoc i al concert de'n Belda i els seus Badabadocs. Certament se'm feia estrany no portar pes carregant a l'esquena, però de tant en tant va bé provar experiències noves. ... / ...
Lax'N'Busto, Espacio Movistar (Barcelona), 24 d'octubre de 2008
Bé, molt bé. A la gira de "Relax" Salva R. Alberch semblava un afegit gairebé forçat als Lax'n'Busto, l'ombra d'en Pemi Fortuny és allargada i les comparacions es van fer inevitables. Però amb el directe d'"Objectiu: la lluna" es nota que ha trobat el seu propi espai a l'escenari, es mostra convincent tot i que encara massa teatral. Ha donat sang nova a una banda que deixa la transició i s'endinsa a una nova ètapa amb les guitarres ben carregades.
