Cris Juanico + Txell Sust, L'Auditori-Sala Oriol Martorell (Barcelona), 18 de desembre de 2008
Crònica
Crònica
Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges © Xavier Mercadé)
|
Accés de l'autorEls meus enllaçosALTRES
BONS FOTòGRAFS I MILLORS PERSONES
ENDEBLOCS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
rockviu
|
Crònica Franz Ferdinand, Espacio Movistar (Barcelona), 24 de novembre de 2008
 Crònica del concert dels Ferdinand Pegasus, L'Auditori-Sala Oriol Martorell (Barcelona), 6 de novembre de 2008
 Això ja comença a anar millor. Ahir ja vaig començar a tragar aliments encara que sense poder fotre queixalada encara. Tot arribarà! Gràcies a l'ajut del senyor Roger Palà ja puc estar connectat a internes mitjançant un mòdem usb de Vodafone. Costava una mica això d'haver de viure sense flogs, blocs, feixbucs, mails, maispeises... Per cert, moltes gràcies, petons i abraçades a tots els que m'heu donat suport, ja sigui de manera virtual o directe. Us estimo molt.  Fent neteja de l'ordinador me'n he adotat que amb el tràfec d'aquestes darreres setmanes m'havia oblidat de posar la crònica del concert de Pegasus. Doncs aquí la teniu amb alguna foto més i el set list. Paul Weller, Espacio Movistar (Barcelona), 17 d'octubre de 2008
 Un inici de concert incendiari i aclaparador, una demostració de força rockera que deixava sense respiració. I un final de concert per fer caure la llagrimeta a base de clàssics dels The Jam rescatant "The Butterfly Collector" i acabant als bisos amb "That's Enterteiment" i "Town Called Malice", cançons de més d'un quart de segle que mantenen una eterna adolescència. Llàstima que el bloc del mig del concert fos, com diria Rajoy, un conyasu. Què hi feia un solo de bateria ("Night Lights") en un concert del modfather? Set-list Gerard Quintana, Plaça Catalunya (Barcelona), 23 de setembre de 2008
 Vota'm!!!!!  A tots aquells que passeu per tafanejar el que passa en la música en directe del país, a aquells que veniu a piratejar-me les fotos, a tots els que casualment treieu el nas a veure que és això, als amics, enemics, familiars, amants i companys que us preneu la molèstia (d'aquí poques setanes en sereu 200.000) d'entrar a aquest humild bloc... siusplau feu també un click AQUÍ per que Rockviu tingui alguna petita engruna del pastís dels Premis Blocs Catalunya. Us estaré molt agraït! set list i crònica de la Mercé Mónica Naranjo, Pavelló Olímpic (Badalona), 17 de setembre de 2008
 A nivell de dives, Catalunya no en va especialment sobrada, per això es tot un luxe que la figuerenca Mónica Naranjo hagi volgut tornar als escenaris. Amb un públic fidel que en alguns moments feia que en cançons com "Perra enamorada" la pista semblés la discoteca Salvation dissabte de matinada, contrastava amb un espectacle gòtic i elegant. Si, elegant encara que a "Amor y lujo" surti asseguda a una tassa de vàter. D'or, això sí.  ... set list i crònica ... Coldplay, Palau Sant Jordi (Barcelona), 6 de setembre de 2008
 Jo creia que quan signes un contracte hi ha una sèrie de deures i obligacions per ambdues parts. Però en el contracte (en anglés i sense còpia recíproca) que vam signar per fer fotos a Coldplay no posava res de que la feina l’hauríem d’intentar fer des d’una rampa lateral, allunyats de l’escenari i sense poder-nos alçar per evitar el mar de braços del públic. Tampoc deia enlloc que el primer tema, l’instrumental “Life in Technicolor”, seria amb l’escenari cobert per una cortina. I també, per molt que vaig buscar, tampoc vaig llegir enlloc que la tercera cançó, “Clocks”, seria amb una llum tènue de vermell dominant i amb Chris Martin amagat al darrera del seu piano. Per tant com que crec que aquí hi ha un incompliment del contracte per una de les parts, he decidit també saltar-me’l i posar una foto del moment “Lovers in Japan” amb el Sant Jordi inundat de confetti. A fi de comptes milers de càmeres més des del públic estaven també fotografiant el moment Bé, tampoc em van quedar malament les fotos que vaig fer a “Violet Hill”, el segon tema i l’únic en que vaig poder prèmer l’obturador de la càmera. .crònica. Manolo García, Fòrum (Barcelona), 5 de setembre de 2008
 Jo soc dels que va estar (i fins i tot ho puc demostrar) al concert d’El Último de la Fila a l’Studio 54 l’any 1985. Els vaig arribar a veure decenes de vegades a Andorra, Vitòria, Reus, Tarragona, Girona, i a gairebé tots els concerts que van fer a Barcelona fins el seu comiat a Granollers l’any 1996. Una foto meva ja sortia a l’interior de “Nuevas mezclas” (1987) i a la contra del single “Son cuatro días”. Amb en Manolo la passió va rebaixar-se una miqueta però tot i això hi ha un bon grapat de fotografies meves a les caixes “Singles Arena en los Bolsillos” (1999), “Todo el tiempo es perdido, los singles” (2002), “Singles, directos y sirocos” (2005) i al llibre “Vacaciones de mi mismo” (2004). Amb en Quimi són ja figues d’un altre paner. A que venia tot això? A que en aquests vint-i-tres anys seguint concerts on Manolo García feia de cantants mai, però mai, l’havia vist amb una guitarra a sobre. La va treure a l'inici del concert amb "Provincia de Rio Negro" i a l'espectacular versió d'"Insurrección".  Des de sempre ha estat un plaer treballar amb l’equip que envolta a Manolo i a Quimi. Amb la Carme, la Carmen, la Montse i la resta de Perro Records sembla impossible que res surti malament. Tot i estar ficades en el major merder, sempre tenen un somriure a punt i tot són facilitats.Pocs grups i artistes tenen cap problema en deixar fer fotos de la primera cançó a la trenta-un, totes les dues hores i mitja que ahir va fer en un Fòrum ple fins la bandera (18.000 espectadors). Fins i tot quan vaig pujar a l’escenari el regidor em van demanar siusplau que canvíes de banda ja que allà podria molestar als backliners. De vegades les coses són i poden ser més senzilles i menys complicades del que semblen. El set list, la crònica d'El Punt, alguna fotillo més i penjades personals a vull llegir la resta de l'article. Festival Acústica, Figueres, 30 d'agost de 2008
Quina calor que va fer ahir. A les deu de la nit el termòmetre de la Plaça Major marcava 31 graus! Albert Fibla  Menaix a Truà  Mishima  Marc Parrot  Jaume Arnella  Marlango  Quico Pi de la Serra  Papawa (l'Onclu Chacho)  Les fans de l'Onclu Chacho  .crònica.. Festival Acústica, Figueres, 29 d'agost de 2008
Meritxell Gené + Ivette Nadal + Bikimel  Tres veus femenines, tres apostes de futur Facto Delafé y las Flores Azules  Vinga, per un cop no trec a l'Elena, lÒscar també te dret a sortir encara que, a canvi, ha de pegar bots com aquest. Shuarma  Joan Miquel Oliver  Signant el set list, allà hi han apuntades un munt de cançons noves que ahir va estrenar. Kiko Veneno  La plaça plena de gom a gom. Avui hi haurà als carrers de Figueres overbooking segur. Crònica Charles Aznavour, Les Méditerranéennes-Leucate (Rosselló), 5 d'agost de 2008
 “Je suis désolé” es potser la frase que més vam sentir els tres dies del festival. El primer dia per un error les nostres acreditacions no apareixien per enlloc, finalment només vam tenir una acredita per poder entrar a la zona Vip. Sort que en Gerard va aprendre el rudimentari funcionament del “truco del almendruco” i va estar entrant i sortint contínuament amb el passi de son pare ben amagat per que sa mare pogués entrar al jardí de les delícies. Al final el tema es va solucionar i vam tornar a casa amb set acreditacions diferents! Pitjor, molt pitjor va ser el segon dia... Summercase, Parc del Fòrum (Barcelona), 19 de juliol de 2008
 Realment era macu veure a jovenalla amb samarretes de Chemical Brothers aixecant el puny i ballant mentre cantaven “soc l’anticrist, soc un anarquista, soc un antifeixista”. A la foto, una xicota que estava aprenent gestos i maneres en el concert dels Stranglers envoltada d’un munt d’anglesos cinquentons (borratxos, es clar) expulsats de Lloret. Sex Pistols  Quan l’any 1986 Johny Rotten (aleshores John Lydon) va trepitjar la sala Studio 54 al capdavant de PIL va ser rebut una memorable pluja d’escopinades. Les coses han canviat, ahir només li tiraven gots reciclables, pulseres fluorescents i ampolles d’aigua, actuaven en un escenari patrocinat per una marca telefònica i les samarretes prèviament destenyides amb Isabel II amb un imperdible es venien a 25 eurus. Al menys la de Sex Pistols ha estat un retorn honrat: mai negaran que ho han fet única i exclusivament per la pasta. Ah! i els concert va ser la bomba, el millor del Summercase amb el permís de Nick Cave i els seus Grinderman.  Antònia Font  Si, això que es veu a la foto és el que passa quan poses a un grup cantant en català en un festival internacional. La gent hi va, es posa a primera filera i canta les cançons, porten pancartes i ballen a gust encara que sigui sota un sol amb el que es podrien fregir ous ferrats a sobre de la calba de Joan Miquel Oliver. Més o menys el mateix que passaria si cantessin en anglès o castellà. Ja va sent hora que es perdin les pors i els complexos. Los Campesinos!  Ni ells mateixos es podien creure la quantitat de gent que tenien al davant i que ja s’havien baixat les seves cançons de la mula i se les havien aprés. Escenari col·lapsat i bogeria entre el públic: heus aquí el the next big thing del festival.... i el premi a la baixista més guapa. Mishima  L’extrany (cançó que, per cert, no van tocar... ja em vaig encarregar de fotre-li la bronca a David Caraben) va creixent dia a dia. Tot i la calda insofrible i ser dos quart de sis, els Mishima van apuntar-se un nou trumfo al seu historial omplint la carpa Levi’s de gom a gom. N’hi ha qui els diu “els Mishetes”, i tenen raó, són com uns gatets que s’arraulen quan volen carinyo però també saben treure les ungles i esgarrapar. The Breeders  Quan l’any 2002 The Breeders van fer el seu darrer concert a Barcelona a la sala Bikini van sortir a l’escenari amb una xufla fenomenal. Era l’aniversari d’una de les dues germanetes Deal i un quants litres d’alcohol corrien per les seves venes. Ahir, en canvi Kim Deal es passejava abans de començar el seu concert amb una San Miguel 0,0 a les mans... com canvien les coses. El concert no va ser tan divertit com l’any 2002. No fun. King of Leon  Els fills del predicador han crescut i s’han tornat més professionals pero alhora també més avorrits. Per cert, el predicador estava a l’esquerra de l’escenari vigilant als nens. Kaiser Chiefs  Previsibles? totalment, el cantant va tornar a acostar-se al públic a la primera cançó i pel mateix lloc que ho va fer en la seva darrera actuació al Summercase. A sobre aquest any fins i tot ens ho van avisar. La resta? pop de garrafa per tancar nits festivaleres d’estiu. I per acabar un altre bonic vídeo i crònica Summercase 2008, Parc del Fòrum (Barcelona), 18 de juliol de 2008
 L'any passat al FIB van aparèixer grupets que portaven escrites frases com "temazo" o "esta es buena" per cridar l'atenció. Ara s'ha institucionalitzat i una marca cotxes se n'ha apropiat de la idea. Grinderman  Podria deixar anar frases com “les portes de l’infern van obrir una escletxa al Summercase”, “el predicador de l’apocalipsi”, “Nick Cave va omplir de foscor el festival”, tot de tòpics quan la realitat va ser única: Cave i els seus Grinderman van fer un concert de la hòstia, una bomba que va esclatar a primera hora de la nit i que va fer desaparèixer als que van tocar abans i als que tocarien després. Els Pets  “Benvinguts al ball de tarda d'Els Pets, en el qual transformarem el món indie d'una vegada i per sempre”. Poques vegades he passat tanta calor en un concert d’Els Pets, pitjor estava en Gavaldà al final de l’actuació vermell com un tomàquet i fent la competència a les gambes guiris que corrien per allà. Per ser primera hora de la tarda, l’afluència de públic al seu concert no va ser gent menyspreable. Ian Brown  A aquest filldeputa li tinc mania des de que en un concert dels Stone Roses el 8 de maig de l’any 1995 a la sala Zeleste li va buidar una llaura de birra a l’objectiu d’una càmera d’un company. Doncs, això, aquest cretí ahir va tornar a Barcelona per fer de nou el gilipolles a sobre d’un escenari sense cap gràcia ni classe de cap mena. Però ja no li cal tocar els collons amb les cerveses per cridar l’atenció. Ara hi ha altres imbécils, com algú que hi havia a primera filera de Maxïmo Park que em va tirar un RedBull a sobre. Quina pringada més fastigosa. Edwin Collins  Sabia que Edwin Collins havia patit una embòlia que per poc no ho explica. El que no sabia era que quedés tant tocat. El seu aspecte, amb crosses i part del cos paralitzar, està més a prop d’Ian Dury que no del nen maco i rosset que cantava “A girl like you”. Blondie  La senyora no volia que la fotografièssin les arrugues i als mitjans de comunicació els hi van oferir fotos fetes des de la taula de so. Així que amb l’impacte als tímpans encara de la descàrrega de Grinderman, vam haver de buscar-nos lloc a les atapeïdes primeres fileres. Qui obria el trencagels per travessar carregats de bosses i càmeres la marea humana? l’alt (Luís Lecumberry, 1,90 d’alçada) o el gordo (un servidor que no pensa dir el pes)? Si, com és habitual li va a tocar obrir el pas al fati passar al davant, apartar les criatures i deixar el camí lliure a la resta de companys. Primal Scream  Sembla que Primal Scream s’han oblidat de la tasca d’escriure la banda sonora per la tercera guerra mundial. Ahir van sonar, com ho diria, previsibles? domesticats? The Verve  He de reconèixer que mai han estat sants de la meva devoció, però ahir em van agradar força. Interpol  Tot un fenòmen de fans a base de fer un buidatge al llegat de Joy Division. I per acabar un bonic vídeo d'aquells que es penjen al Youtube i la crònica Lenny Kravitz, Pavelló Olímpic (Badalona), 8 de juliol de 2008
 Un altre pinxo en menys d'una setmana. Però no és la mateixa xuleria de Willie DeVille, la de Kravitz fa una mica més de ràbia. Si un és un fatxenda del Bronx i dels barris baixos, l'altre ho és de Manhattan, sempre envoltat de guapes senyoretes i cantant des del seu micro d'or. Si, el micro amb el que va cantar ahir deien que estava fet d'or, com el que tenia Frank Sinatra. .(Crònica). Senglar Rock-Lleida, 4 de juliol de 2008
The Hives  Subterranean Kids  Els Pets  Vidres a la Sang  Rauxa  Etzaiak  Whiskyn's  (un penjat i la crònica a vull llegir la resta de l'article) |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |