A Llíria varem patir l'últim segrestament
d’una publicació al País Valencià. El segrest de LA
VEU DE
LLÍRIA. Fa un grapat d'anys, 28 per a ser més exactes, uns senyors que
s'autodenominaven "independientes" no els va agradar la vinyeta
d'humorde la humil revista local, que
proclamava l'exclamació: "¿nosotros de derechas?,¡si somos independents¡".
Aquest grapat de fulls, modestos i casolans fulls, on
col·laboraven un bon grapat, molt variat, de gent de Llíria que, si tanmateix
no representava la veu de Llíria, era la veu de ciutadans que s'havien resistit
i enfrontat de diverses maneres a la dictadura. Veu delerosament democràtica
que volia expressar les seues inquietuds i la seua crítica social i política. Moltes
vegades amb humor, faltaria més.
Aquest episodi, l'humor censurat, la revista segrestada
per la Guàrdia Civil,
era l'expressió del rebuig ciutadà. Rebuig força majoritari, com va
comprovar-se en les següents eleccions, a l'estafa democràtica. A l'estafa de
la manipulació del llenguatge. Aquests "independientes", que per molt
que volgueren dissimular amb el mot, eren la representació genuïna de la dreta
en estat pur i dur. No cal afegir el terme extrema, ens l’estalviem. Però eren
els "independientes".
L'humor censurat era una mostra de rebuig a l'encalçament
d'aquests "independientes" al primer batlle democràtic i a la seua
política, plena de seny i moderació. L'humor censurat i segrestat expressava
també l'enuig pel sentiment traït per la parella de regidors de "Izquierda
Republicana", que ni exerciren d'esquerres nide republicans. Regidors republicans que amb
la manipulació de les paraules enganyaren als seus electors i soterraren, sinó
definitivament si per molts anys, una alternativa republicana per a Llíria,
recolzant als "independientes" fins aconseguir la dimissió de
l'alcalde i del seu equip de govern. Llíria, aleshores, va perdre sense cap
dubte el millor alcalde d'aquest període democràtic.
Aquest refús cap als
"independientes" mostrat amb humor, fon amplament recolzat pels
votants llirians, tres mesos després de la sentència, en les següents eleccions en les que donaren una majoria
absoluta de 10 regidors a les llistes continuistes de l'esquerra. Era la
resposta ciutadana i democràtica als manipuladors de les paraules i creadors de
confusionisme. No per via judicial, sinó per les urnes, aquests
"independientes" i "republicans" reberen la sentència de la
justícia popular.
Malgrat ser redactada i fonamentada el dia 1 de febrer, la
sentència del cas "LA VEU
DE LLÍRIA" no es va fer pública fins al 4 de febrer de
1983, resolució que es va dividir en dues parts: d'una banda, L'EDITORIAL i d'altra,
LA PÀGINA D'HUMOR.
“...el autor de la
Editorial,... queda ABSUELTO del delito de DESACATO A LA AUTORIDAD imputado por
las partes, en este sentido las argumentaciones del Tribunal se basan en que
los términos, en especial HONESTIDAD, puede tomarse en SENTIDO PERSONAL o
POLITICO; por lo que cuando el procesado en su Editorial se refiere a la
carencia de Honestidad efectuó UNA CRITICA del quehacer político de la Agrupación Independiente
con palabras acerbas pero no ofensivas, en tal sentido HABIA TOTAL AUSENCIA DE
"ANIMUN INJURIANDI". Asimismo, los términos de FALTA DE COHERENCIA,
DE CLARIDAD Y DE ESPIRITU DE TRABAJO son expresiones corrientes y usuales en el
Foro POLITICO Español y en los medios de Comunicación que ni siquiera originan
ACCIONES de tipo Judicial…”
Desigual sort va
haver-hi en la PAGINA
D'HUMOR, el redactor de la qual “...es CONDENADO A LA PENA DE CINCO MESES DE
ARRESTO MAYOR Y A LA MULTA DE
100.000 PESETAS, sustituido por cincuenta días de privación de libertad en caso
de Impago, A LAS ACCESORIAS DE
SUSPENSION DE CARGOS PUBLICOS, PROFESION, OFICIO Y DERECHO DE SUFRAGI0 durante la Pena de Arresto Mayor y al
PAGO DE LA MITAD DE
LAS COSTAS, con exclusión de las de la Acusación Privada
en la parte correspondiente al Procesado Absuelto. El Tribunal aprecia que la Página de Humor es
constitutiva de delito de DESACATO A LA AUTORIDAD, basándose en el ANIMUS o intención de
DESPRESTIGIAR…”
La primera quinzena de desembre del 79 és publica el
número 20 de la revista. El dia 18 els regidors de la ‘Agrupación
Independiente’ i adscritsa la UCD presenten denuncia i el jutjat dicta ordre de
segrestament que executa la Guàrdia Civil el 19. El dia 20 de desembre
compareixen voluntàriament davant el jutge els dos redactors de La Veu de Llíria responsables de l’Editorial
i la Pagina
d’Humor, els quals són citats a declarar el 10 de gener del 1980. El 31 de gener del
1980: el jutge dicta orde de processament contra el responsable de la Pagina d'Humor. 4 de febrer: l’Acusació
Particular sol·licita al jutge que dicte orde de processament contra el responsable de l’Editorial, que és de nou cridat a declarar el 10 de juny i,
finalment, el 24 de novembre queda també
imputat en la causa. Prèviament, i hereus de la democràcia orgànica com
eren, la ucedera ‘Agrupación Independiente’ havia remés un ofici al Governador Civil de València instant-lo
a clausurar tant la revista com l’Associació de Veïns de Llíria. Entre el 13
d’octubre del 80 i el 12 de juliol del 81, diversos membres de l’AA.VV. són
cridats a declarar als jutjats.
El 19 de novembre el
fiscal presenta les ‘conclusions provisionals’ demanant per a cadascú dels
processats la pena de cinc mesos d'arrest major, 20.000 pessetes de multa,
accessòries legals i costes judicials. El 7 de desembre fa el mateix l’Acusació Particular, demanant un mes més
d’arrests i una multa de 200.000 pessetes per a cada imputat. El 10 de
desembre, Alberto García Esteve, defensor dels redactors de La Veu de Llíria, presenta les seues
conclusions demanant la lliure absolució. El 14 de gener del
1983 va començar el judici.
El darrer número de LA
VEU DE LLÍRIA el varen retirar de les llibreries la Guàrdia Civil, per una denuncia feta per la
"Agrupación Independiente" en el Jutjat La causa, la raó era un
suposat "DESACATO A LA
AUTORIDAD". Lamentem que aquests polítics no vullguen
acceptar el joc de la democràcia. Com a persones públiques que ocupen càrrecs
públics, estan sotmesos a les crítiques que jutgen les seues actuacions. Si no
estan d'acord amb les nostres crítiques, és mitjançant el diàlegs civilitzat la
forma d'entendre’ns. Les amenaces i la punyalada per l'esquena no formen part
de les regles democràtiques. Reconeguem que des de fa varis números La VEU DE LLÍRIA, esta
criticant prou les actuacions de la "Agrupación Independiente"; però
és perquè hi ha motius de sobra. Des de la constitució del nou Ajuntament, el
comportament dels regidors de la "A.I." esta escandalitzant no sols
als homes d'esquerra,sinó a qualsevol persona que es considere demòcrata.
Davant aquests escàndols, LA
VEU DE LLÍRIA no podia callar la seva opinió. Per això les
continues crítiques, ja que la "A.I." últimament sempre era noticia.
1 de Febrer del 1983: ‘... la
Pagina de Humor es constitutiva de delito de DESACATO A LA AUTORIDAD, basándose en
el ANIMUS o intención de DESPRESTIGIAR al publicar una FOTOGRAFIA en la que
aparecen varios CERDOS, siete de los cuales llevan en sus lomos el logotipo de
U.C.D., siendo el pie el siguiente: ¿NOSOTROS DE DERECHAS?- iSI SOMOS
INDEPENDIENTES!, al tiempo que en la
PORTADA de dicha revista aparece una FOTOGRAFIA de varios
Concejales de dicho grupo con el emblema de la U.C.D. sobre sus cabezas, con clara alusión a los
Concejales querellantes, que se presentaron a las Elecciones Municipales como
Independientes y posteriormente se integraron en el partido del Gobierno,
realizando un acto que SIMBOLICAMENTE les equipara a los "CERDOS".
Por todo ello, por una parte CALIFICAR DE ANIMAL a una persona reviste valoraciones
que van desde la ALABANZA
a la BURLA y
desde el DESPRECIO a la OFENSA
mas cruel y refinada…’
"OFRECEMOS AL ELECTORADO DE LIRIA UNA OPCION NO SUJETA, DIRECTA NI INDIRECTAMENTE, A DISCIPLINA DE PARTIDO POLITICO"
Agrupación Independiente, Liria, Abril 79
Malgrat tot això, a vuit mesos escassos d'haver-se celebrat les eleccions municipals, apareix al diari la següent noticia:
"LA AGRUPACIÓN INDEPENDIENTE SE AFILIA EN BLOQUE A LA UCD"
Increïble! Açò ja era la ultima "genialitat", que podríem esperar d'ells. Potser resulte clarificador fer un poc de memòria, i recordar tota la sèrie de "cabrioles" que han anat realitzant els membres de l'Agrupación Independiente.
Els fets que estan vivint els membres de la revista “El
Jueves”, per desgràcia els patírem a la capital del Camp de Túria fa quasi 28
anys en el, pot ser, darrer cas de segrest d’una publicació al País Valencià.
El 18 de desembre del 1979 els set
regidors de la dreta local interposaren una denuncia al jutjat de guàrdia
contra l’equip de redacció per un presumpte delicte de desacatament a
l'autoritat “que haya podido incurrir el nº20 de la
VEU DE LLÍRIA por una serie de FOTOGRAFIAS,
ARTICULOS, DIBUJOS y COMENTARIOS que constituyen una OFENSA GRAVE a su
condición de concejales democráticamente elejidos, delito tipificado en el
CODIGO PENAL, art. 244 y ss...” suplicant “al Juzgado dicte la oportuna
resolución ordenando el SECUESTRO JUDICIAL DE LOS EJEMPLARESque aun estuviesen a la
VENTA EN LIBRERIAS, PAPELERIAS, BARES y
DOMICILIO SOCIAL DE LA ASOCIACIÓN DE
VECINOS, así como el original de las referentes publicaciones.” El 19 de
desembre el jutjat confirma l’ordre de segrest judicial i la Guàrdia Civil tan sols pugue
retirar dels llocs de venda 60 del 1.000 exemplars que constituïen el tiratge
total de la revista.
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.