I és que amb dinerets, cacauets. Això sí, sempre que siguen euros públics que són els que mes rendeixen. Aquesta és la premissa indestructible del Fantasma del Palau de l'Opera, aqueix element que en el seu missatge de cap d'any no va anomenar ni una sola vegada la paraula 'crisi' tot i que la seua màxima continua sent la de deixar en fallida la hisenda valenciana...

Sembla ser que el malbaratador Camps darrerament està estropellat (o serà ell el malastruc?). A meitat de desembre ens va vendre la burra que tenia línia directa amb l'Obama i avui ens hem desdejunat amb la trista realitat de l'Honorable: que els diners públics que va invertir per aconseguir la fotografia adjunta s'han cremat més ràpidament que si li'ls haguera prestat a Madoff. Bill Richardson va rebre el president Camps fa quinze dies en una visita que va ser presentada pel Consell com la primera audiència del nou equip de la Casa Blanca i un fita per al comerç valencià. Però la realitat ha sigut ben fotuda: Richardson, va anunciar ahir que renuncia a la seua nominació com a secretari de Comerç del Govern de Obama en ser objecte d'una investigació judicial. Comissions il·legals per al finançament electoral (us sona aquesta cançoneta?) estan darrere d'aquesta història. Igual que passa a casa nostra amb la petita diferència que allà el personal renuncia i ràpidament actua la justícia mentre ací i pels mateixos fets els polítics són promocionats amb càrrecs públics... Déu els cria, ells es fotografien, els euros s'evaporen i tornar a començar per aconseguir altra instantània inútil que pagarem els valencians per a que Camps augmente el seu egocentrisme. Paquito, no pots deixar d'anar ja com cagalló per sèquia?

Mira que la realitat és tossuda. Resulta que està encabotada a deixar en evidència la gestió del govern valencià un dia rere l’altre, tot i que no hi ha res pitjor que estar en disposició de governar per a tots i fer un diagnòstic erràtic de les necessitats ciutadanes. És segur que encertar-ne alguna es converteix en una aventura més vinculada a la fortuna que a la praxi. En pocs dies hem conegut que el País Valencià és el que menys diners destina a sanitat i a esport per habitant. De totes dues coses depèn, d’una més que de l’altra, la nostra salut.
La diferència, pel que fa a la inversió per habitant i any en sanitat, és tan gran entre la que executa el govern de Camps i el que més inverteix, que és el País Basc, que els bascos podrien tindre la mateixa sanitat que nosaltres i que el seu govern els atorgara una targeta sanitària privada de 450 euros a l’anys. Eixa, 450 euros per barba i any, és la diferència entre la inversió del govern d’Ibarretxe i el de Camps. La diferència, resta dir-ho, es trasllada directament a l’atenció. Per exemple, el servei sanitari basc et dona una cita en 48 hores i no és estrany que quan vages a penes et trobes pacients esperant en la consulta, com va comprovar Galduf en una de les seues estades. Allò més greu, però, és que el País Valencià és el que menys diners destina a sanitat de tot Espanya, amb 1.158 euros per habitant i any, molt lluny dels 1.607,34 que destina el govern basc. La font és la Federació d’Associacions per a la defensa de la sanitat pública. Contràriament al que puga semblar, i a pesar d’aquesta baixa despesa, el deute de la Generalitat s’incrementa de forma imparable i ja està en 14.000 milions d’euros, és a dir, camí dels 2 bilions i mig de pessetes.
Pel que fa a la promoció de l’esport i les infraestructures, el País Valencià destina la simbòlica quanitat de 7,81 euros per habitant i any, que també és la xifra més baixa de tot Espanya. Per fer la mateixa comparació, el País Basc destina 4 vegades més diners i Navarra 7 vegades més diners per habitant i any. Això si, només en dos grans esdeveniments com ara la Copa del Amèrica i la carrera urbana de Fòrmua 1, el Consell s’ha gastat 200 milions d’euros i si sumem la Volvo Ocean Race, el torneig de golf de Borriol a major glòria de Sergio Garcia, el de tennis de València a major glòria de Ferrero, l’handbol platja de la Ciutat de les Arts, el campionat del món de futbol indoor de la Font de Sant Lluís, etc. la quantitat pot abastar els 300 milions, que són 50.000 milions de pessetes. Una bona pràctica esportiva també ajuda notablement als desenvolupament de la salut física dels ciutadans, però si la nostra salut depén de variables com aquestes, estem en les pitjors mans possibles.

Els habituals seguidors d'aquest bloc ja sabeu que ací pensem que el canvi de govern al País Valencià es produirà quan el PP perda ell soletes les eleccions, que amb la manera de fer actual, no les podrà guanyar mai l'esquerra (en el suposat cas de que el PSOE valencià siga d'esquerres). Però… en a penes un parell de setmanes hem assistit a un seguit d'esdeveniments sobre els quals paga la pena reflexionar. Estem davant l'inici del declivi de l'enlluernat president Camps? Bona pregunta. Veure’m pausadament el que passa...   (continua)

Aquest vídeo no el publicitarà la Generalitat. Malgrat tot, aquestes llegendes sí les patim els ciutadans valencians.

En el darrer mig any, el nostre benvolgut president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, s’ha reunit dues vegades amb la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho. La correligionària de Camps diu que el model econòmic valencià és el que cal aplicar a Catalunya, i sembla que per això baixa tant al País Valencià, per aprendre. Només n’hi ha un problema, que no és menor: que la presidenta del PP català no governa; és més, la probabilitat de que ho faça és ínfima. Cas de poder abastar el govern de Catalunya, el PP només podria fer-ho en coalició amb CiU. Què fer? Així sobtadament, se’m podria acudir que el PP català demanara al president Camps que es reunira alguna vegada amb Montilla, i, ja posats, amb qualsevol altre president de qualsevol altre lloc que no siga del PP. De vegades eixir al carrer i que et pegue l’aire et pot descontaminar. L’únic cert és que Camps no s’ha reunit des que és president amb el president català, ni amb Maragall ni amb Montilla, però són quasi 20 les vegades que en el mateix temps s’ha reunit amb el president de Múrcia i ha anunciat que cada dos mesos ho farà amb la presidenta de Madrid. És més, tampoc s’ha tornat a reunir amb el president balear, Francesc Antich, des que Matas va perdre la majoria absoluta, i això que l’eix de la prosperitat que se li va acudir a Camps anava de Madrid a Palma, passant pel País Valencià. L’eix ha sigut ja amputat. I encara més. El president valencià ha tornat a viatjar aquesta setmana als Estats Units. És la segona vegada en a penes un mes que Camps ha estat al país epicentre de la crisi. Aquesta anòmia democràtica hauria de ser, no sé com dir-ho, perseguible d’ofici. On ha dut Camps les coses, és més que probable que les reunions entre Catalunya i el País Valencià no servisquen ja de res, però quan el president valencià es reuneix amb Sánchez Camacho per tal de reivindicar una infraestructura tan important com el corredor mediterrani, l’únic que està fent, en realitat, es inventar-se un problema que ha de tractar amb els qui tenen la responsabilitat de govern. Camps ha convertit la política en l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats. Ho digué Groutxo Marx, no de Camps, de la política en general.

I tan tossuda. Mentre el Galduf s'ha passat el cap de setmana al llom d'un tractor, el Vicent s'ha dedicat a lectures diverses, entre altres coses, dels diaris que han passat per les seues mans. No és per res, però Vicent vivia molt feliç, sense saber-se'n de la realitat. I en un cap de setmana, ha anat tot per l'aire després de saber pels diaris que:

·         L'índex de producció industrial del País Valencià va caure 5 punts més que la mitjana estatal el passat mes d'octubre, el darrer analitzat.

·         L'atur ha crescut un 17% més al País Valencià que a Espanya el mes de novembre, mes que va sumar 21.328 parats més. Ja tenim 123.888 parats més en un any, 12.096 autònoms s'han donat de baixa des de gener i el total de parats al País Valencià és de 332.987.

·         L’emissió de gasos d'efecte hivernacle va créixer un 85% entre el 1990 i el 2007, uns dels majors increments de l'Estat.

·         L'escletxa salarial entre dones i homes ha crescut els dos darrers anys analitzats al País Valencià. El 2005 la diferència era del 25% i el 2006 les dones guanyaven un 26% menys.

·         Contràriament al que sembla, el sector més castigat per l'atur al País Valencià és el dels serveis, que acumula més de la meitat dels treballadors que busquen feina. El sector de la construcció té 60.883 parats, menys del 20% del total.

·         La Unió de Llauradors acusa al Consell de beneficiar a les grans empreses que afonen el llaurador. S'han queixat també els hotelers de Benidorm i els taulellers de Castelló de la política del Consell. Fins i tot l'Associació Valenciana d'Empresaris ha reclamat el lideratge de Camps. Serà que no el té.

·         El País Valencià va reduir el 2007 la inversió en I+D al 0,95% del producte interior brut valencià i és l'únic País d'Espanya amb descensos des del 2005.

·         Entre gener i setembre, el govern valencià ha aprovat 682 acomiadaments col·lectius, més que cap altre país d'Espanya, més que Madrid i el País Basc junts, afectant a més de 10.000 treballadors després d'aplicar criteris més que qüestionables per aprovar-los.

·         El País Valencià encara no ha regulat el Llibre de l'Edifici i el manual d'ús per a la compra de pisos nous, un material que tens fins i tot quan compres una planxa. Castella la Manxa, Extremadura, el País Basc, Astúries, Catalunya, Balears, Múrcia, Madrid i La Rioja ja han desenvolupat la llei estatal de l'edificació.

·         La recessió i la pèrdua de línies situa al Port d'Alacant entre els últims de l'Estat. El tràfic ha caigut un 25% entre gener i setembre i projectes com la segon marina són ja paper mullat.

·         Les empreses auxiliats de la Ciutat de la Llum estan al bord de la fallida després d'un any sense a penes treball. Les instal·lacions han tingut un 15% d'ocupació en els darrers mesos.

La coseta està malament i la gosseta ja no caça com abans. A la vista dels fets, Vicent està decidint si optar per no llegir més els diaris o per proclamar la república independent d'aquest bloc.

La cosa és així: el president de la Generalitat, el nostre benvolgut Francisco Camps, té la brillant idea -si és d'ell sempre serà brillant, però només perquè és d'ell, i tot el seguici de palmers únicament ha der riure-li l'ocurrència- de que s'ha d'aprofitar l'estada de Plácido Domingo a València. El tenor ha de participar en la representació de l'òpera Iphigénie en Tauride i l'any que ve se celebra el centenari de l'himne oficial del País Valencià, el Per a ofrenar famós. Enginy i mans a l'obra. La idea és que ja que està Plácido Domingo per ací, que pose la veu a l'himne. Què fa falta? D'un costat, una orquestra. Cap problema. Això ho fa l'Orquestra de la Comoditat Valenciana (nom oficial de la del Palau de les Arts. Un cor. Cap problema. Això ho fa el Cor de la Generalitat (em pregunte perquè la Generalitat té un cor i no una flota de camions). Ai, que el Cor té festa aquests dies, després d'uns mesos de molt de treball. Que es foten! Que no ho mana el president? I també fa falta que algú ho grave, que s'ha de fer un CD i un DVD. Això ho fa la nostra tele, Canal 9. Que no ho mana el president? En resum, que el president ha manat que divendres de vesprada el Cor de la Generalitat, l'Orquestra de la Comunitat i Canal 9 han de dedicar-se a gravar en valencià i castellà l'himne oficial, i tothom es posa en marxa. És que algú pensa que tot això no és d'ell? Tot i més és del president, que per això té les ocurrències que li dona la gana, com ara fer un estudi paisatgístic d'allò que es veu des de l'autopista A-7. Què passa? És que acàs pensa Xavi Castillo que l'únic que pot pagar-ho tot al seu pas és el rei moro d'Alcoi? Pocs collons té l'avi perquè li furten la boina! I el pitjor no és l'ocurrència, no. El pitjor és que l'Institut Valencià de la Música ja tenia previst fer una gravació oficial pel mateix motiu, la commemoració del centenari de l'himne, amb cor, orquestra i solista vocal i una altra versió només instrumental. Allò que sembla que ha fet el nostre president és, simplement, un acte promocional a major glòria. De qui o de què? D'ell. Almenys la foto amb Plácido Domingo ens ha costat més barata que la de Zaplana amb Julio Iglesias. La resta, és el mateix. Algú pot explicar-nos la diferència?

+Article recomanat Aclariments sobre "el Himno" d’Abel Thous Bayarri, besnét de Maximilià Thous: “...Pel que fa a la nostra incompareixença als actes commemoratius del Centenari de l'Himno, l'explicació és ben senzilla, com a únics hereus seus, ens assisteix el compromís i el dret a no admetre cap censura en referència a la seua imatge i si en el seu currículum, no s'inclou la tasca convençuda de Maximilià Thous Orts en defensa del valencià, de la seua normalització (ell fou promotor i signant de les Normes ortogràfiques de 1932) i de la unitat de la llengua, s´estarà deformant i falsetjant aquesta imatge. No podem evitar aquesta censura sistemàtica de l'Ajuntament i ara també de la Generalitat i dels mitjans de comunicació que li són afectes o d'aquells públics que utilitza com a propis, però sí que podem denuanciar-los i negar-nos a donar-los cobertura amb la nostra presència...”

Ja tenia la pilota, que li va regalar el pilotari Álvaro després de guanyar l’Individual. Ara el nostre benvolgut president ja té la raqueta, que li ha regalat David Ferrer després d’haver fet tot el possible perquè Espanya no guanyara la Copa Davis. Aquesta raqueta és la de la derrota del primer partit de la final davant Argentina. Serà una premonició? Ara que una cosa et volem advertir Paquito: la raqueta de Ferrer no és per fer-la servir amb la pilota d’Álvaro, que la trencaràs, president. Suposem que ja ho sabrà, atesa la seua afecció al tennis. Però per si de cas, queda advertit.

Camps va estar la setmana passada a Dallas (o era Dinastia?), és a dir, a un dels centres mes reconeguts de la crisi financera mundial. Va anar, digué, a obrir noves possibilitats de negoci. I al llarg del viatge ha tingut una nova ocurrència, crear EL CONSELL DE DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC. Si, senyores i senyors. Han llegit bé. Allí estaran representats el ports, els aeroports, les fires, les empreses, les universitats i els instituts tecnològics. L’objectiu és que el País Valencià tinga “la mejor comunicación, los mejores polígonos industriales, la mejor calidad en la formación, el mejor conocimiento al servicio de la innovación y el desarrollo de las empresas”. Si no fóra perquè el PP està manant ja més de 13 anys al País Valencià, semblaria que acaba de guanyar les eleccions el Camps aquets. Del viatge a Dallas (o Dinastia, que no me’n recorde mai) i Nova York, Camps ha dit que “he tenido la oportunidad de confirmar que la Comunidad está en la línea de los espacios más avanzados de la nueva economía”. També ha dit que “allí donde vamos y hablamos de nuestra fuerza, de nuestros aeropuertos y puertos, de nuestras ferias y nuestras estrategias de comunicación, ferrocarriles, autovías, carreteras, espacios de conocimiento, universidades o polígonos industriales, estamos hablando de una espacio coherente, sistemático y lógico para seguir prosperando en el futuro”. Jo, si no em rectifiqueu, pense que l’home aquest o ha embogit o està al bord del deliri. Dir, dir, no diu res, però a que sembla molt solemne?

I adoneu-vos, a la finestreta xicoteta, de les reaccions del Molt Honorable (realment ho és?)

Quina manera de patir! El mateix dia el nostre president va estar al circuit de Xest saludant i repartint trofeus i a Borriol, en el torneig de golf (ja sabeu que el segon cognom del president és De Golf) que va guanyar el Sergio García. La vida pot arribar a ser dura, molt dura, duríssima, però no per al senyor Camps. L'endemà de repartir-se entre el circuit i el camp de golf, quatre important empreses del País Valencià van decidir fer fora un centenar més de treballadors. Allí no acudirà. Tampoc a xerrar amb alguns dels 10.000 manifestants que van eixir als carrers de les tres grans ciutats del País per tal de protestar contra la seua política educativa. El regne de Camps no és d'aquest món. Està enlluernat per feixos de llum divins.