Amb la voluntat de passar pàgina el més ràpidament possible a aquest assumpte que ja s’allarga massa, a continuació publique integrament l’Acta de Conciliació que vam signar el passat 15 de març als Jutjats de Llíria la part demandant, Antonio Adriá, Mª Jose Peréz i el seu advocat Jose Luis Jimenez, i el demandat Vicent Simeó Jordan i Galduf i on el que signa aquest bloc reconeix públicament que el passat mes de novembre i a la desapareguda web edeta.org va permetre la publicació d’uns escrits amb imputacions falses que afectaven als demandants. No sé si amb aquest escrit hi haurà prou o em tocarà fer un altre més extens. No obstant des d’aquest enllaç podeu accedir al text complet de l’ACTA DE CONCILIACIÓ. He respectat l’idioma original del text ja que, pel que sembla, és l’únic oficial als jutjats.
Acabe de llegir ara l’editorial del diari electrònic local Edeta Digital i com a agraïment la reproduïsc: “Al matí del quinze de març han comparegut al Jutjat número 1 de Llíria en un acte de conciliació, Antonio Adriá i Maria José Pérez regidors de l'ajuntament de Llíria del PSPV-PSOE amb Simeó Jordan, per unes opinions emeses en un correu dirigit a edeta.org, al novembre de l'any passat. Ens felicitem i felicitem Sime per la conclusió d'un afer dissortat que ha segut causa d'estupefacció i indignació d'un gran nombre de lectors i llirians seguidors de la informació local a traves d'edeta·org. Aprofitem l'avinentesa per recordar als polítics, que en el seu esdevenir diari estan sotmesos a la crítica, que no a la difamació. Sotmesos a l'opinió pública en les seves activitats públiques, fet que no evita que la lupa d'aquesta opinió deixe de fixar-se i observar la seva activitat privada.
Ja tindrà a bé el Sime publicar la rectificació que ha acceptat en el jutjat en els termes que cal. Mentre ho escriu, li he demanat permís per publicar la meua opinió, evidentment subjectiva. Sóc el seu amic, ja ho avise. Si ell ho considera convenient, publicarà l'acord al qual ha arribat amb els regidors socialistes que signen la demanda, però la rectificació ha estat reclamada per un parell de paràgrafs d'un article d'opinió, clarament diferenciat el dia de la seua publicació de la resta d'informacions del lloc web edeta.org. En un d'ells es deia que Toni Adrià se'n havia aprofitat del càrrec i en l'altre que l'alcaldesa ho havia consentit. No vaig a entrar en l'encert de la redacció, ja ho faré d'ací un mes, però la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que ha de vetlar per la salvaguarda dels drets fonamentals -en aquest cas tant de la protecció del dret a l'honor com de la llibertat d'expressió i d'opinió- només demana la versemblança dels fets descrits o contats i la seua contrastació per atorgar-li categoria a una opinió. I versemblança no vol dir veritat. A males, el senyor Adrià hagués sortit escaldat de la qüestió, no ho dubteu. Més encara si, cas d'haver crescut l'afer, hagués intervingut la Unió de Periodistes Valencians. I a punt he estat de sol.licitar-li empara, la qual cosa li atorgava a la qüestió trascendència com a poc provincial.
Els darrers dies la meua activitat al bloc ha estat
mínima. Pel meu cap tan sols entenia que no devia d’acudir a l’acte de conciliació
davant la denuncia dels regidors de l’ajuntament de Llíria Antonio Adriá i
Maria Jose Pérez per un escrit intranscendent a la desapareguda edeta.org. Durant 662 dies varem
publicar una mitjana de 250 articles mensual i donarem veu a tots aquells que
tenien quelcom que dir, amb un desgast de tres hores personals cada dia, de
mitjana, per a que la web tingués vida pròpia. Les amenaces i atacs informàtics
les obviarem. Però el fet d’enviar-nos als tribunals gent vinculada al psoe,
com ho recalquen a la demanda, va suposar la fi d’un somni de 22 mesos. No
volia assistir a l’acte de conciliació ja que personalment i durant els dies
que va durar ‘la pressió’ vaig posar de la meua part tot l’impossible per a
solventar l’assumpte. Tot i les ‘ofertes generoses’ rebudes i mai publicades,
no aconseguiren aturar l’assumpte. Per tant, que aconseguia jo anant demà
dijous als jutjats? No obstant, Artur Balaguer, Enric Llopis i Josep Maria
Jordan (així com un grapat de correus i telefonades), m’han aconsellat tot el
contrari. Tots tres demà seran amb mi
als jutjats i seré sense advocat. Aniré per tant amb la consciència tranquil·la
i amb l’esperança de recuperar la normalitat trencada per tant desqueferament. Salut
Tal com apareix a la denuncia presentada al jutjat 1 de Primera Instància de Llíria, Antonio Adria Silvestre i Maria Jose Pérez Lapiedra, en la seua qualitat de regidors (a més a més la segona recalca que és exalcaldesa) com així ho fan constar a la demanda, es querellen, en un espanyol impecable i castellanitzant els noms, contra el responsable de la desapareguda web edeta.org (i actual autor d’aquest bloc) per haver permés la publicació d'un article d'opinió. L’acte de conciliació era ahir però, al rebre amb retard la citació, ha estat ajornat per al proper 15 de març. Els propers dies ja parlarem tranquil·lament de l’assumpte ja que avui el més important i urgent es l’anar-se’n a la Pobla de Vallbona que a les 7.30 de la vesprada Pepe Gimeno ‘Botifarra’ presenta el seu disc ‘Si em pose a cantar cançons’.
Un diumenge que semblava avorrit de sobte ha pegat un gir radical. Al tornar de comprar la premsa m’he adonat que a la bústia hi havia un paperet. En obrir-la, la fulleta ha deixat de ser misteriosa. Es tractava d’un requeriment de correus per a passar-me per les seues oficines a retirar una carta certificada. Remetia l’escrit els jutjats de Llíria i el termini de retirar-la és d’una setmana, fins el proper divendres 23 de febrer (collons quina data). Com és un assumpte que no m’excita gaire, deixarem passar tranquil·lament els dies. Pel cap tan sols en ve un regidor del psoe de Llíria (un dels negociadors del pacte amb el Bloc) i les seues intencions de demandar a la desapareguda edeta.org, tapant d’aquesta manera les seues mancances polítiques tant quan eren al govern com a l’oposició. O tal vegada algun amic nou que, amb retard, vol felicitar-me l’any i necessita un jutge com a testimoni. Meres especulacions que m’impedeixen momentàniament llegir els diaris. Per tant anote la visita pendent a correus a l’agenda per a no oblidar-me, no siga cosa que m’envien a la policia municipal, i continue assaborint el cafenet mentre rememore, aquesta vegada amb satisfacció, la victòria d’ahir del bàsquet Llíria davant el Peñas d’Osca. Gaudir del que realment importa oblidant als ineptes. Quan isca jo de dubtes ja us ho comentaré. Salut.
Fa quatre dies iniciàvem aquest bloc precisament parlant de l’adéu d’edeta.org; de bell nou reprenem l’assumpte però amb una única finalitat: ja no torna-hi a parlar. Hui al suplement En domingo del periòdic Levante, sota el títol ‘Web’, l’amic Alfons Cervera en ha dedicat la seua columna setmanal. Ens ha emocionat al mateix temps que, a l’assaborir les paraules, amb el contingut ens ha entristit recordar i saber que edeta.org ja és història.
Reproduïm ací l’esmentat article per si voleu fer alguna reflexió per al punt i final
Naufragar dins d’una gota d’aigua i sobreviure amb solitud... aquesta és la metàfora precisa per a definir 662 dies de feina. Després està la realitat: saber, creure i treballar amb la consciència clara de que el teu esforç serà seguit amb assiduïtat; perdre un grapat d’hores diàries durant quasi 22 mesos sense cap objectiu definit; tenir la clau que pertoca i deixar-la a tothom per a poder-la utilitzar; la inspiració justa per a no desvariar; la pluralitat necessària per a no quedar-se estancats; moments de glòria i mala llet que et permeten la superació... i com no: de bell nou la solitud; el saber que darrere teu no hi ha ningú; l’única companyia d’un teclat i una pantalla on creus que tot està per fer i tot és possible; la responsabilitat irresponsable; les estadístiques que no deixen d’augmentar; el saber que hi ha data de caducitat precisament per eixa solitud que t’acompanya durant prop de dos anys... i el punt i final: un regidor que no governava quan era al poder, que no oposita quan està a l’oposició i que et denuncia per salvar “l’honor familiar”...
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Ja tindrà a bé el Sime publicar la rectificació que ha acceptat en el jutjat en els termes que cal. Mentre ho escriu, li he demanat permís per publicar la meua opinió, evidentment subjectiva. Sóc el seu amic, ja ho avise.
