Serà el proper divendres 17 d’octubre i al Casal Jaume I de Llíria (avinguda dels Furs 17). A les 8 de la vesprada Josep Guia, junt a d’altres dirigents històrics del PSAN, farà un repàs a la vintena de plafons de l’exposició on es resumeix la història del independentisme català modern. Posteriorment hi haurà una picadeta i ja per acabar, i als mateixos locals del Casal, un soparet-tertúlia. L’exposició es podrà visitar fins al 31 d’octubre.
Marc Belzunces és un jove independentista que es va negar a formar part d'una taula electoral en les darreres eleccions espanyoles. Belzunces va alegar objecció de consciència i no hi va assistir. Ara ha rebut una citació judicial i aquest dijous ha hagut d'anar a declarar davant d'un jutge, a qui li ha presentat una declaració que podeu veure des d’aquest enllaç i més informació que reprodueix al seu bloc. Com bé diu Saül Gordilloal seu post Campanya de suport a l'objector electoral Marc Belzunces:‘La xarxa és activisme. La web participativa, encara més... el ciberactivisme català aprofita la força de la xarxa per moure i conscienciar la gent en època de desmobilització i "internacionalitzar" la reivindicació sense necessitat de passar pel sedàs de determinats mitjans de comunicació i, òbviament, fent el salt als poders tradicionals.’ Així mateix, Josep Blesaens espenta a realitzar unRECOLZAMENT ACTIU A MARC BELZUNCES: ‘Al Marc li han obert expedient sancionador per no participar com a vocal en una de les meses a les eleccions españoles. Ell prengué la determinació de practicar l'objecció activa amb "la corrala fètida". Talment que un Gandhi. Sembla que li aplicaran el càstig corresponent que se li aplica al ciutadà que pensa més del que ELLOS voldrien, -o bé contràriament- a llurs directrius estrictament engabiades en aquella Constitución.’
Les persones que vullguen ajudar econòmicament podem fer els ingressos al compte de Caixa Laietana: 2042 0095 50 3000026788
I el més important: fes circular aquesta notícia entre tots els teus coneguts i contactes, ESCAMPA-LA!
Han coincidit en el temps dues iniciatives que s’han expressat públicament contra l’existència del català: la declaració –recolzada unànimement per tots els seus membres– de l’Académie française contrària al reconeixement legal del català dins la Constitució francesa i el Manifiesto por una Lengua Común impulsat per intel·lectuals nacionalistes espanyols, amb el suport de partits polítics i fins i tot d’una cadena de televisió.
Dues iniciatives que si les comparem amb atenció veurem que totes dues són, en essència i en substància, producte d’una idèntica mentalitat totalitària i exterminacionista. Ambdues atorguen als idiomes espanyol i francès caràcter cohesionador de les respectives nacionalitats...
Acadèmics francesos i intel·lectuals espanyols comparteixen frisança comuna que prové de concepcions nacionals també similars. És el concepte superb i uniformador de la “grandeur” per a la nació francesa i de l’“imperio” per a la nació espanyola. Conceptes nacionals clarament tancades, excloents i obligatòries, de rància herència colonialista, atès que estan fonamentades en la imposició d’una part –la metròpoli dominant– sobre les altres –les colònies dominades–. Dit a la manera del Decret de Nova Planta, imposen el seu concepte nacional «por el justo derecho de conquista». Terminologia d’un referent històric que tot sovint nosaltres oblidem, però que ells, fidels als seus instints totalitaris, “conquistadors”, ni obliden ni abandonen. Bé ho remarquen els intel·lectuals del Manifiesto que «no se trata de una desazón meramente cultural […] sino de una inquietud estrictamente política». Com ells mateixos reconeixen, no està en perill l’existència de l’espanyol, sinó la seua condició de llengua de rang políticament superior en els territoris que foren conquerits i reconquerits per la força de les armes...
Emotiu, afectuós, reivindicatiu, apassionat... i amb afany de donar batalla durant moltíssim anys més. Ahir a la vesprada a la Societat Coral el Micalet ens aplegarem un fum de gent per assistir a la inauguració de l’exposició itinerant commemorativa del quarantè aniversari del quarantè aniversari del naixement del PSAN. O el que és el mateix, una visió gràfica de 40 anys d'història de l'independentisme català contemporani. El sopar i la tertúlia posterior resultaren entranyables no tan sols per les mil i una històries viscudes sinó amés, i el més important, pels projectes que encara resten per realitzar. La ‘Batalletes’, el ‘Piula’, ‘L’alcalde’, ‘El General’, entre molts altres, revisqueren una època de la nostra vida inesborrable i contagiaren la il·lusió per a no defallir. Les properes setmanes l‘exposició començarà a caminar per distintes poblacions de la nostra terra (cap a finals d’anys probablement la veurem a Llíria). Serà, aleshores, una important fita tant per al debat com per a la reflexió.
Enguany
no hi havia un acte unitari de País. Malgrat tot, el Casal Jaume I de Llíria
volgué repetir l’experiència de l’any passat per a intentar ser un punt de
trobada reivindicativa anual del món
nacionalista edetà. Cap a les 10 de la nit enfilarem a la muntanya de Sant Miquel.
Després del sopar les guitarres, els tabalets, les dolçaines, el cava, la
misteleta i els dolcets animaren la vetllada fins que poc abans de les 12 s’adreçarem
cap al cim de la Torreta. Quasi
un centenar de fanals enllumenaren el cel a la mitjanit durant cinc minuts.
Naixia aleshores el 25 d’abril del 2008 i allí estaven, des del Camp de Túria, per a manifestar que 301
anys després la resistència continua: ENCARA ESTEM ACÍ.
Commemorarem que després de 301 anys ACÍ ESTEM, cada vegada amb més forces per reivindicar que volem tornar a ser el poble lliure i sobirà que abans érem. El Casal Jaume I del Camp de Túria, amb l’experiència positiva de l’any passat, torna a convocar als seus socis i simpatitzants. Al llarg de la vesprada del dijous 24 d’abril, la seua seu a l’avinguda dels Furs de Llíria serà el punt d’encontre. Cap a les 10 de la nit pujarem cap al cim de Sant Miquel on celebrarem un sopar de germanor i el grup de música del Casal ens oferirà algunes cançons per animar l’esdeveniment. Fregant la mitjanit, i per a evitar la contaminació lumínica, ens aproparem a La Torreta i a les dotze en punt i durant cinc minuts encendrem un llum elèctric, llanternes, fanals, tubs fluorescents, el que bonament considerem, per enllumenar un futur al nostre abast i manifestar què no ens han aniquilat com a poble i que continuem defensant la nostra identitat. L’any passat ens aproparem més d’un centenar de persones. Enguany, de segur, ens multiplicarem. Malgrat tot, Ací estem!i us esperem la nit del 24 al cim de la Torreta de Llíria: que no s'apague la llum!
Des de 1998, l’Àrea de Dinamització del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València organitza cada any la Setmana per la Llengua, tot fent-la coincidir amb la celebració del 25 d’Abril. Enguany, com també en les darreres convocatòries, està organitzada en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València. L’objectiu d’aquesta setmana lúdica és doble: Fomentar l'ús de la nostra llengua en els diferents àmbits i habituar els estudiants, els professors i el personal d’administració i serveis a fer-ne un ús normal en qualsevol àmbit de la seua vida, i donar a conèixer i promoure els grups de música i de teatre, tant valencians com de l’àmbit lingüístic que interpreten en català, reforçant així les actituds de compromís amb la nostra llengua. L’oferta d’activitats d’enguany inclou teatre i, per descomptat, els concerts d’autor i de pop rock: Maria del Mar Bonet, Obrint Pas en acústic, Desgavell, Pirat’s Sound Sistema, Sva-ters i Miquel Gil així com el teatre de la companyia El Pont Flotant seran els plats forts. (Des d’ací accedireu a la programació completa)
El proper divendres 25 d'abril se celebra la diada del País Valencià al Camp de Túria. Després de la commemoració del tres-cents aniversari de la derrota d'Almansa, que l'any passat va tenir lloc a la Pobla de Vallbona, Llíria acollirà enguany l'acte festiu del 25 d'abril. El programa és el següent:
20 hores. Aplec de Dolçainers del Camp de Túria a la Plaça Sant Francesc (Llíria)
21 hores. Sopar a la llar dels jubilats de Llíria.
22:30 hores. Concert de Clara Andrés i Pau Alabajos al teatre de la llar dels jubilats.
El preu del tiquet serà de 12€ (sopar + concerts). Venda de tiquets al Casal Jaume I (Avda. Els Furs, 17, baix; telf. 96 278 08 34) de dimarts a divendres de 18:30h fins les 21h, dissabtes de 16:30h fins a les 19h. El dia 24 és el darrer per comprar o reservar els tiquets.
"...E nos fom en la rambla, entre'l reyal e la torre; e quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que déus nos havia feyta...."(fragment del Llibre dels Fets) Iniciativa del bloc ‘Mails per a Hipàtia’.
Des d'aquest enllaç podreu accedir a més blocs que s'han sumat a aquesta commemoració
Convidem la gent del Camp de Túria a sumar-se a la proposta realitzada per Xavier Mir des del seu bloc a Vilaweb. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes i disponible a YouTube. Fins al proper 2 de setembre cal donar a conèixer la iniciativa mitjançant apunts als blocs i webs així com també l’enviament massiu de correus electrònics per a escampar en progressió geomètrica aquesta proposta. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visitar tantes vegades al dia com siga possible el lloc on hi ha penjat el reportatge per tal que puge posicions al rànquing i entre al circuit dels més vistos. Si encara no l'havíeu vist, aprofiteu per veure'l. Si ja ho havíeu fet, minimitzeu la finestra i seguiu navegant o treballant. Escampeu-ho per tot el món, especialment pels països anglòfons o que tenen un bon nivell d'anglès. Si cadascun de nosaltres es converteix en un divulgador actiu durant aquella setmana, si fem arribar l'enllaç a la URL del vídeo per tot el món, el documental serà notícia mundial i haurem presentat l'Estat espanyol tal com és en realitat.
‘Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és quelcom més lliure, perquè jo estic en vosaltres, amics!’ (Lluís Maria Xirinacs 6-VIII-2007) Commogut encara, després de conèixer amb retard la notícia, escric aquestes línies d’homenatge i record.Jordi Castanyer, en el transcurs del funeral, era bé explícit: ‘No fem monuments a qui no estem disposats a seguir fins a les darreres conseqüències’. Per tant, la meua convinença en perllongar el teu compromís radical amb la nostra nació i el somni de fer política lluny dels paràmetres dels polítics actuals que traeixen els ideals buscant tan sols un sou i privilegis. Coherent, místic, incòmode, ambiciós amb el País, honest i emblemàtic, el teu darrer gest ha de ser el revulsiu per a continuar dempeus i avançar.
L’acte venia a recordar que, un 29 de juny d’ara fa tres-cents anys, el rei Borbó Felip V derogava els nostres furs i prohibia la nostra llengua “por justo derecho de conquista”, o el que és el mateix el Decret de Nova Planta. Moltes persones es pregunten per què alguns valencians ens entestem en celebrar totes les derrotes i fites de conseqüències nefastes per al nostre poble. La resposta és ben clara, ho fem per demostrar que els seus tres segles d’imperialisme no ens han matat, que sabem què ens han fet i que tard o d’hora guanyarem la nostra llibertat. Com ens han ensenyat els companys de l’Institut d’Estudis Comarcals, Al Tall i, no vull deixar-ho passar, el magnífic discurs de Vicent Partal “SOM PERQUÈ HEM SIGUT, SEREM PERQUÈ SOM”.
"Este Reyno ha sido rebelde a S.M. y ha sido conquistado,
habiendo cometido contra S.M. una grave alevosía i assí no tiene más
privilegios ni fueros
que aquellos que S.M. quisiere conceder en adelante" (duc de Berwick).
El 29 de juny de 1707 Felip V signava l'abolició dels Furs
de València, considerant el país com terra conquistada i ocupada militarment,
feia del mateix una província-colònia de Castella i igualava l'administració de
justícia a les audiències castellanes. Al tradicional pactisme, que feia que
les lleis foren elaborades conjuntament pel rei i per les corts, succeïa l'absolutisme
més centralista, capaç de reemplaçar de socarrel tot l'ordenament jurídic del
regne.
300 anys són molts. 300 anys són prou. 300 anys són massa en la història d'un poble, quan signifiquen la negació de la seua identitat i de la seua capacitat de governar-se segons les lleis de la terra. El que Felip de Borbó anomenà "justo derecho de conquista" ens va negar la paraula i el dret a ser, ens va passar el país a sang i foc amb la intenció de "reduir-nos" a provincia castellana. (continua)
Eren les dotze de la nit i desenes de llums il·luminaren la Torreta de Llíria. Estelades i quadribarrades, al so de les dolçaines, poblaven el cim que s’avança a la muntanya de Sant Miquel. Des d’altres indrets de la comarca, un des de la muntanya de la Montieleta de Benaguasil i l’altre, probablement, des del Tossal dels Llops d’Olocau de Carraixet, ens arribaven altres llums per recordar quetres-cents anys després ACÍ ESTEM. Aquest fou l’homenatge que un centenar i escaig d’edetanes i d’edetans, entre els que s’hi comptava molta jovenalla, va retre als defensors del poble valencià que varen lluitar, ara fa tres segles, contra les tropes castellanes. Un acte per a reivindicar que encara no ens han aniquilat, com alguns voldrien, que encara estem ací, i cada vegada amb més forces per reivindicar que volem tornar a ser el poble lliure i sobirà que abans érem. A la Torreta de Llíria és va viure la flama d’un poble en moviment! (continua)
Esquinçades terres que heu vist les fronteres dins el vostre cos Encara trepitjades terres que vàreu perdre Almansa el vostre dret a ésser Encara esquinçada llengua, fidel testimoni del que encara som, Encara perquè avui és l’hora de poder lluitar pel que volem ésser
Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà.
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
