A principis de l’any passat la veïna de Llíria, i estudiant de Comunicació Audiovisual, Verònica Alarcón García publicava un vídeo impecable tant en la forma com en el contingut, "El silenci del temps" i que vos reproduïm a sota, on recollia la història de la barriada de Les Vendes. A penes un mes després aquest documental esdevenia històric amb lletres majúscules doncs les màquines enderrocaven quasi tot el barri per a donar pas a la civilització del totxo. Com veureu a la imatge adjunta, l’inici de noves construccions als antics solars començaran en un tres i no res. Per això, aquest estiu és una bona oportunitat per a redescobrir el nostre passat recent, mitjançant el treball audiovisual de Verònica Alarcón que cal guardar a l’hemeroteca,  i després donar un tomb per la barriada de Les Vendes actual: un grapat de llàgrimes nostàlgiques i de pena recorreran el vostre rostre.

Mira que el Galduf no para de donar-li la tabarra al Vicent perquè no escriga històries estrambòtiques ja que sempre hi ha el perill que algun despetorrat les porte a la pràctica i més tenint en compte com actua, donant llum verda a projectes despampanants, eixa banda de l’empastre que està instal·lada a la Generalitat. Fa tot just un any la part no miop de la doble personalitat d’aquest bloc escrivia el post Volem el pont aeri Llíria-València, ja! (paga la pena donar-li una ullada ja que així ens estalviem el tornar a repetir conceptes ja narrats) i ara llegim a la premsa els següents titulars: “Una empresa proposa un aeroport privat, mil vivendes i un parc temàtic a Llíria. L'empresa està creada amb 18 socis, només falta l'estudi i el beneplàcit del Consell: la Ciutat de l'Aire tindrà aeroport, parc temàtic, zona residencial, hotels i també hauran escoles de pilots i hostesses i una zona d'acampada. Aquest macroprojecte ocuparà una zona de sis milions de metres quadrats.”   Increïble però tan cert com que no cobrarem drets d’autors malgrat ser els pares putatius de la idea. De moment el Vicent i el Galduf estem entrenant-nos amb avionets de paper perquè mai saps les voltes que dona la vida!

Les negligències en la gestió municipal és l’arma política del PP edetà on es passen baix cama tot allò que implique resoldre els problemes dels ciutadans.  D’aquesta manera toleren, patrocinen i sustenten que una empresa constructora jugue amb la il·lusió de gent jove i sense recursos econòmics i el que, en teoria, era una promoció de VPO s’ha convertit senzillament en una nova operació especulativa. A punt d’encetar-se la campanya de les passades eleccions municipals l’ajuntament de Llíria va actuar com una immobiliària i patrocinà, a la façana de Ca la Vila, la promoció d’una constructora privada. L’equip de govern de Manuel Izquierdo gestionà la recollida de sol·licituds i el sorteig d’adjudicació de les VPO. Després... Ha passat quasi un any i les obres no s’han iniciat i, quan ho facen, tindran un termini de dos anys. La constructora mou fitxa i vol que els futurs propietaris els autofinancen les obres exigint-los un 20% del preu final (tan sols està finançat el 80% de l’habitatge). 17 de 84 afortunats han renunciat. No és que no vullguen la vivenda, es que no poden pagar ara un crèdit personal per fer l’avançament de diners i després un altre hipotecari per a completar la compra, a més d’altres càrregues que no semblava estar recollides en el plec de condicions inicials...

Mentrestant l’ajuntament de Manuel Izquierdo, que va actuar com a reclam immobiliari, mira cap a un altre costat i es desinteressa completament (com ja va succeir en altra ocasió) de la problemàtica dels seus veïns. Com a exemple les declaracions descarades al diari Levante-EMV de la regidora de desUrbanisme  on manifesta que “para los precios de las viviendas -entre 91.000 y 143.556 euros- el ayuntamiento se ha basado en el de los antiguos módulos, ya que sí se hubiesen aplicado los nuevos precios las casas serían más caras...”  I es queda tan ampla aquesta pardala amb unes manifestacions tan descarades doncs la realitat és que si els futurs propietaris sumen el préstec inicial més l'hipotecari, pagaran al banc més de 1.100 euros al mes! Quina colla de fardatxos.

Al febrer del 2003 el conseller de Sanitat era Serafin Castellanos, exmilitant de Fuerza Nueva als inicis dels 80 i actual conseller de Governació. Aquest veí de Benissanó va catalogar a la comarca del Camp de Túria com a una “zona dispersa i poc poblada” i atorgava un ‘hospital auxiliar’ amb 20 llits i dos quiròfans per a una població que superava els 150.000 habitants. L’últim dia de la campanya electoral d’aquell any, 21 de maig, el candidat a l’alcaldia pel PP Manuel Izquierdo omplia tot Llíria amb un pamflet exultant que adjuntem a la imatge. Des d’aleshores quatre consellers han passat per Sanitat i dos presidents pel palau de la Generalitat i la capital del Camp de Túria ha esdevingut un zero a l’esquerra per als nostres governants tot amb el vist i plau de l’alcalde edetà i de l‘equip de govern municipal del PP. El 21 de març del 2005 el llavors conseller Rambla i el sempre fotogènic i incompetent Izquierdo no sols anunciaven que l’hospital deixava de ser ‘auxiliar’ i que comptaria amb més llits, quiròfans i especialitats sinó que a més es comprometien públicament que estaria en funcionament a la primavera del 2007. A hores d’ara, estiu del 2008, tan sols s’ha executat un 20% del projecte tot i gràcies als fons de compensació interterritorial del govern de Madrid que ha subvencionat el 90% de l’obra realitzada. Però la realitat encara supera la ficció i des de fa dos mesos les obres estan aturades. Avui ens hem desdejunat llegint a la premsa com el portaveu municipal del PP edetà, amb un cinisme i sense caure-li la cara de vergonya, reconeixia que aquesta paralització continuaria les properes setmanes i amb els seus arguments insòlits venia a demostrar que no té ni idea del perquè les obres no estan en marxa i per tant la finalització superarà llargament els 2 anys de quan estaven previstes.

‘El punt àlgid de l'estiu és la revetlla de Sant Joan. La resta, sobretot l'agost, és un diumenge a la tarda allargassat.’ (Albert Om)
Aquesta nit del  23 de juny, nit de Sant Joan i la més curta de l'any, els Romàntics ens conviden a acudir a la Font de Sant Vicent (en la Selveta), per sopar d'entrepà, tots plegats, sobre les 21:30h. Tot seguit, i com ja és tradicional des de fa uns quants anys, els Romàntics interpretaran tot un seguit de cançons, d'estima i germanor, per tal de fer d'aquesta, entre tots, una nit màgica. Que la flama dels Canigó ens acompanye!

Serà demà divendres, 20 de juny, a partir de les 8 de la vesprada i al saló d’actes de la Llar del Jubilat de la capital del Camp de Túria. El DVD és una interessant recopilació d’entrevistes, escenes de partits i anècdotes que ens aproparan als 60 anys d’història del Club Basquet Llíria. En l’acte es farà una reflexió del que ha estat, és i serà el bàsquet edetà, a càrrec de membres del Club que han desenvolupat càrrecs de rellevància. Finalment, s’oferirà un vi d’honor, on es podrà gaudir de les amistats que s’han fet al voltant d’aquest estimat esport: el Basquet.

Des d’aquest enllaç podreu accedir a la notícia. Independentment de les postures, una cosa està clara: la conselleria d’Educació ho planteja com una mesura que comportarà, textualment, ‘el adquirir unos valores edificantes de dedicación, esfuerzo, orden, pertenencia y respeto, que impregnarán la relación de los chicos/as con su entorno y sus familias’ mentre que, per la seua part, les mares i pares favorables opten per la comoditat ‘així no ens calfem el cap en com hem de vestir-los’.  (des d’ací accedireu a l’article publicat a El País)

Diürna i nocturna. Escurabutxaques i omplibutxaques. Demencial i deliberada. Aquesta psicosi dual diària és la que s’està vivint al supermercat de davall de casa aquesta setmana. Amb l’horari comercial en marxa, la histèria s'extralimiteix fins límits insospitats i els consumidors desborden desmesuradament els carrets de compra amb els més absurds productes. Amb nocturnitat, molta premeditació i unes gotetes de clandestinitat, els responsables del supermercat es preparen per a rebre, a partir de la mitjanit, distintes furgonetes, algunes sense distintius, amb les quals burlen el bloqueig de la vaga de camioners i així poden omplir de gom a gom unes prestatgeries que a l'endemà seran ràpidament devorades per tots aquells que pensen que el món està a punt d'afonar-se. Psicosi o malaltia mental?

‘El tema "uniforme escolar" està liquidat. Al Consell Escolar del Sant Vicent han aprovat el programa pilot d'implantació de l'uniforme. Camps "requalificats per a Golf" i la seua colla de reprimits adoren l'uniforme (de Burberrys es clar, i a ser posible comprat a English Cut). El seu adorat conseller Font de Mora (Alexander Fountain of Mulberry a la intimitat) diu que com han guanyat les eleccions faran el que vulguen (a més a més les han guanyat amb contundència com diu Salvador Oliver, regidor i inspector d’Educació ‘por la gracia de Dios’). Els equips directius del centres educatius(?), com que encara estan a la prehistòria i deuen vassallatge als seus senyors feudals, consenten tot el que els tiren als morros. Els mestres són suro. Ni si ni no, ni bé ni mal, i, per suposat, ni tot el contrari. La seua postura? Molt senzilla: què és el que he de votar? doncs això. Els pares: “hòstia! (amb perdó), ara ja tinc un problema menys per a la xiqueta i el xiquet! Quan decidiran també instaurar un pla pilot per a internar-los en un col·legi de dilluns a divendres i el cap de setmana enviar-los a un campament?” Meravellós! Politics i gent d'esquerra també troben tota classe de virtuts a l'uniforme i a Llíria consenten que no quede cap col·legi on tots aquells que no troben les avantatges per cap lloc puguen escolaritzar als seus fills. I per últim queden les quatre mares/pares "toca nassos" lluitant contra els molins de vent. L'últim que apague la llum.... això si, ben uniformat.’

(Avui a la premsa: Pares de Llíria es neguen que els seus fills vagen a classe amb uniforme com planeja el Consell)

Hem rebut el següent correu de Josep B. F.: ‘Al llegir el post que parla del curt Ja en tenim prou no puc deixar d'enviar-te la darrera notícia que corre pel nostre poble respecte als col·legis públics de Llíria, perquè encara no en tenim prou, ni de bon tros. Als centres educatius de la capital del Camp de Túria sembla que que s'està proposant la idea de d'implantar l'uniforme escolar. La proposta és de la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Qualitat de l'Educació amb un informe de la direcció general d’avaluació, innovació i qualitat educativa i de la formació professional sobre l'oportunitat i avantatges psicoeducatives de l'uniforme escolar. Aquest informe no té deixalla. Senyores i senyors, "Catarroja descoberta", sembla que tots els problemes actuals de l'educació pública quedaran resolts quan els xiquets i xiquetes es planten per anar al col·legi l'uniforme, i també acabarem amb el consumisme desbordant que regeix la nostra societat actual, de la qual cosa té la culpa que els nens dels col·legis públics no porten uniforme. Perquè es clar, tots sabem que els xiques que porten uniforme als col·legis concertats i privats quan es vesteixen amb roba de carrer mai utilitzen ni exigeixen marques, i els pares estan encantats perquè els problemes a l'hora de comprar roba s'han solucionat. En el moment porten uniforme els xiquets i xiquetes del col·legis públics "adéu BARRACONS" i la compensatòria per art de màgia quedarà equitativament distribuïda per tots el col·legis sostinguts amb fons públics. La Conselleria construirà tots eixos col·legis que be prometent de fa tan de temps, en concret a la nostra població el nostre regidor Salvador Oliver fa cinc anys que ens va dir que ja anaven a començar a construir-lo, o volia dir que anaven a posar el cartell? això si que ho han complit. A mi tot açò em sembla una ocurrència feixista, tal vegada sols és la meua percepció venint d'on ve. Ja parlem.’

Hi ha dies d’inspiració on hom decideix no callar absolutament res. Després d’escriure i rellegir, te n’adones que la realitat supera la ficció. Aleshores no dubtes en publicar. Els dies posteriors la gent devora el post. Paulatinament l’article va morint i deixa el llistat de preferits per a mantindre un somni dolç ja que, de tant en tant, el veus sobreviure. Quan ja no sabies ni que existia, de sobte renaix brutalment i sense que ningú t’explique el perquè, passa a ser un bestseller mensual. Subconscient inconscient (Crònica mai escrita de col·locació de la primera pedra de l’hospital de Llíria) és avui actualitat, tot gràcies als nous lectors d’aquest bloc. (Per cert, la famosa ‘primera pedra’ encara està esperant que el senyor batlle i el PP edetà donen les gràcies al govern de l’Estat pel seu finançament del 90% de les obres actualment realitzades ja que el ‘primozumosol’ de Camps pràcticament encara no ha soltat un euro)

Després de manifestar per a activa i per passiva que en poc de temps l’edifici de La Cultural tindria una solució, el portaveu popular s’autoaplaudeix, a la imatge, de que dos anys i escaig després la seua paraula tinga el mateix valor i serietat que els col·legis públics locals que ja tindrien que estar en funcionament però que encara no han començat les obres. La ‘fantasmal’ estació d’autobusos de Llíria o la rehabilitació de l’entorn de l’església de la Sang són altres mostres de l’eficàcia d’aquest paio expert en perdre subvencions i conspirador per ser futur alcalde edetà, amb el permís de la Mazzolari.

La fotografia és d’ahir a la vesprada i a l’interior de La Cultural hi havia cinc xiquets jugant i també es podien observar per terra varies xeringuilles. L’edifici està en perill d’ensorrament, i més després de les darreres pluges, però açò al govern municipal del PP l’importa ben poquet. Vergonyosament gens. La casa central de l’antiga Cultural havia sigut catalogada com a edifici d’interès cultural, però des del 14 de febrer de 1997 està en desús i en lloc de conservar-la, l’administració pública opta pel més còmode: abandonament total i que el temps faça impossible la recuperació. El 9 de febrer de 2006 una part de l'edifici es va vindre baix. El portaveu del PP manifestava dies després: ‘El que ha fet l'Ajuntament és tancar convenientment l'entorn de la Cultural per a evitar desgràcies personals i materials, fer un seguiment i exigir a la Conselleria el derrocament total de l'edifici i potenciar les negociacions que ja s'estaven duent a terme perquè, o bé se cedisca la propietat, o bé se cedisca el dret de superfície a favor de l'ajuntament de Llíria a fi de construir un edifici destinat a servei públic...’ Bla, bla, bla. Cinisme, mentides, ineficàcia i meninfotisme. Per a que serveix aquesta gent si, davant de problemes menuts no són capaços de reaccionar? Dos anys després les coses continuen pitjor del que estaven: edifici a punt d’enfonsar-se i el consistori edetà no posa els mitjans per a evitar desgràcies personals i materials. (Des d’ací podreu accedir a tota la cronologia de la desídia de l’ajuntament de Llíria amb un edifici d’interès cultural)

Si els assumptes diaris i de fàcil solució cal denunciar-los per que actuen, què serà de tots aquells temes una mica més complicats i on els cal posar en funcionament la neurona mental? Fa un parell d’anys assenyalaven l’estat ruïnós de la Cultural. Un edifici catalogat d’interès cultural completament abandonat i amb una part del sostre amenaçant en caure. L’ajuntament acordonà la zona i enderrocà la part perillosa. Eixa és la constant pepera, tant del govern de Camps com el municipal d’Izquierdo: en lloc de protegir i recuperar el patrimoni opten per que el temps i les inclemències destruïsquen el que és de tots. Doncs bé, dies enrere de bell nou publicàvem els nous desperfectes al recinte de la Cultural i altra vegada l’ajuntament ha tornat a actuar per a posar un pegat oportú que evités qualsevol desgràcia i oblidar-se ràpidament de l’assumpte fins la propera calamitat. Els veïns dels voltants i els ciutadans que transiten per la zona veuen com un indret cèntric patrimoni de tots els llirians pateix la desídia constant dels governants i que ja es irrecuperable.