Per primera vegada he decidit omplir el dipòsit del meu cotxe amb biodièsel B-30, és a dir, un 30% d'oli de gira-sol i la resta gasoil. M'ha costat un temps d'anàlisi i reflexió per la polèmica que envolta aquest combustible i la seua suposada incidència en l'increment del preu dels aliments. A la fi, i després de fer un curs sobre biocombustibles organitzat per la Universitat d'Alacant he passat a la segona fase: buscar un sortidor, una tasca ben complicada, atesa la poca disponibilitat i la manca d'impuls per part del govern valencià a la seua implantació. Perquè vegeu la diferència: a Suècia el govern ha obligat les gasolineres que tenen una facturació determinada a instal·lar un sortidor de bioetanol, els conductors disposen de places d'aparcament gratuïtes a les ciutats per a cotxes ecològics, etc. Ací, tot i que les empreses tenien el 50% de la inversió d'ajuda pública, a penes trobes una gasolinera amb biocombustibles. Amb tot, he de dir-vos un parell de coses: el biodièsel estava a 1,11 euros i el dièsel normal a 1,16, és a dir, 5 cèntims més barat; a més, el cotxe m'ha consumit menys combustible. Proveu aquells que encara no teniu l'ànim fet. Si vos ajuda, vos diré que no és cert que la demanda dels cultius per a la producció de biocombustibles haja fet pujar els preus dels aliments, de manera que ara els països més pobres estiguen patint els efectes. Els factors són altres i, com ja s'ha comprovat, tenen a veure amb el capitalisme salvatge que quasi ens mata a tots.
He posat al Google la paraula Botín i m'ha aparegut aquesta foto. Ho lamente, però qui havia d'estar era Emilio Botín, president del banc.
És espectacular!. L'any passat aquest banc acumulà més de 9.000 milions d'euros de guanys, però aquest exercici en marxa ha anunciat la setmana passada en la junta d'accionistes del banc que manté l'objectiu d'abastar els 10.000 milions. És a dir, en dos anys, sumarà més de 3 bilions de les anteriors pessetes de beneficis. I això en temps de crisi! Que a nosaltres ens haja arribat, el govern no ha fet res per evitar-ho. I com des d'ací sempre hem dit, una bona tallada d'aquests beneficis provenen de garantir als seus clients un dret com ara tindre una vivenda més o menys digna que en cap cas vol dir que siga en propietat. A major glòria del senyor Botín, en la pitjor crisi de la història del Regne Unit, va i el Santander es compra el banc anglès A&L amb una senzilla ampliació del 2% de la seua capitalització. I encara més: el Santander es col·locat internacionalment com un exemple per a la resta d'entitats financeres. Què dir des d'ací? Ah, si! Enhorabona als guardonats.
L’arribar als mil articles ens ha fet rellegir un fum de posts antics que teníem oblidats. Quasi tots ells han comportat un gest diferent al redescobrir-los i rememorar el moment de redactar-los. Però hi ha aquest escrit on la varem dinyar completament: les nostres intencions, encara que ingènues, pensàvem que eren sanes i lògiques. El dia a dia, desgraciadament, ens ha demostrat que malbaratàrem el temps exigint el possible a aquells que practiquen diàriament la desídia. Sens dubtes,el post més estúpid d’aquest bloc. Serem babaus!
Els contribuents estem fiscalitzats i els pocavergonya són qualificats com a ‘presumptes’ i els Déus els atorguen l'apel·latiu de ‘polítics exemplars’. L’esperança, diuen, és l'últim que es perd... però una demora de cinc anys concedeix uns privilegis als xoriços que ens son negats als mortals.
Als darrers dies el paranoic jutge mediàtic Baltasar Garzon s’ha erigit de bell nou en protagonista acaparant grans titulars que a la fi s’han transformat en lletra petita que ha passat completament desapercebuda ja que la mascletà muntada sembla ser que és molt distinta a la realitat. No obstant, davantsituacions més descarades que la notícia dels últims dies la justícia dels espanyols s’ha passat pel forro qualsevol actuació. La fotografia adjunta va ser portada del setmanari Canfali, de la Marina Baixa, el passat 28 de maig. És una imatge del 21 de febrer del 2000 quan el desaparegut dirigent de les FARC Raul Reyes visitava oficialment la ciutat de Benidorm. Les autoritats locals i l’aleshores president del Govern valencià Zaplana donen fe de l’acte institucional a la ciutat de la Marina que s’havia iniciat de bon matí amb una recepció de gala al Palau de la Generalitat. Com anècdota cal dir que a corre-cuita els assessors del Zaplana hagueren de buscar una vestimenta perquè Reyes no apareguera amb la seua indumentària de guerriller (si us fixeu bé, vos adonareu que el trage li ve un parell de talles gran). El Baltasar Garzon tindrà ganes, collons o coneixement per actuar contra el directiu de Telefònica de la mateixa manera que ho a fet amb Remedios Garcia Albert? Em sembla a mi que l’única actuació del Garzon amb Zaplana serà per a contractar el paquet del Duo o Imagenio. La justícia dels espanyols és així.
‘... El nom del partit és secundari, diuen. Si amb això volen dir que el canvi de nom no és la proposta més rellevant de la ponència, potser tenen raó; però si volen dir que el canvi és irrellevant, segur que no en tenen. Pla no toca ja la guitarra, però nous mariachis interpreten la mateixa serenata. I és que la història és cíclica. N’és la prova Lerma -«Y volver, volver, volver?»- a qui podríem recitar-li «Estás que te vas y te vas y te vas, y no te has ido?». I és que amb Lerma, de secretari general, perdérem la senyera, claudicàrem amb la llengua i parírem la Comunitat. I amb Lerma, president de la gestora, el PSPV perd el nom i nosaltres un gra més d’identitat. Ah!, i això no és nostàlgia. És, tan sols, una realitat...’
RECTIFICACIÓ NECESSÀRIA: Per costum, tant el Galduf com el Vicent, quan rebem correus apocalíptics acostumem a deixar-los en quarantena i esbrinar si són veritat o no. La majoria canten descaradament des de les primeres lletres mentre que altres estan més currats i aleshores és quan toca cercar més informació. Aquest matí, tal vegada deixat dur per la mala llet adquirida després d’omplir el dipòsit del cotxe, el Galduf després de llegir un escrit de Miquel i sense pensar-s'ho dues vegades ha decidit publicat aquest post tan sols amb el requadre que trobareu a sota, donant per bones (i sense cap comprovació) unes dades que convidaven a donar canya bestialment...
Un comentari en aquest post (moltíssimes gràcies Miquel Quesada) que trobareu després d’aquest escrit ha fet retornar el seny al Galduf i, després de pegar-se un parell de cabotaes contra la paret com a penitència pels seus impulsos incontrolats, ha indagat com tocava i descaradament ha descobert que del requadre són falsos fins i tot els colors emprats (un post interessant que hem trobat és El preu del petroli i dels combustibles: mentides quotidianes). Així doncs, disculpeu-nos per difondre informació errònia. Esperem que no torne a succeir.
Any 2004
02 de juny de 2008
Canvi U.S. Dòlar $ - Euro €
1,3
Canvi U.S. Dòlar $ - Euro €
0,643
Preu barril de petroli
38,24 $ = 72,00 €
Preu barril de petroli
125,57 $ = 80,74€
Preu d'1 litre de gasoil
0,58 €/Lt.
Preu d'1 litre de gasoil
1,308 €/Lt.
Pujada preu del barril de petroli de 72,00 € a 80,74 € = 11,21 %
Pujada preu del litre de gasoil de 0,65 € a 1,308 € = 100,12 %
Somiàvem que l’aigua era valorada com a patrimoni públic. Que els recursos hídrics havien esdevingut una autèntica eina de diàleg entre pobles i països de la Mediterrània. Que el subministrament estava completament garantit, com també la depuració. Que la contaminació era aigua passada. I que la preservació d’ecosistemes com ara rius, llacs, zones humides, aqüífers, etc, era tan evident que no calia cap lluita cívica per aconseguir accions administratives favorables. Al contrari, els governs actuaven al servei del benestar dels ciutadans i de l’equilibri ambiental, alhora que afavorien la participació social. Fins i tot, la indústria s’havia abocat a la investigació en noves tecnologies per fer més eficient gestió dels cabals i aquesta activitat promovia la recerca científica en diverses matèries vinculades a la sostenibilitat. Tampoc no descuidàvem la cultura i el patrimoni, així que gaudíem de la sensació que l’educació hídrica s’integrava en el currículum escolar, en les activitats culturals i en protegir el patrimoni arquitectònic antic vinculat a la gestió de l’aigua... (llegir article complet)
“Vivim en
un món de plàstics. Ens han alliçonat per creure que l’ús massiu d’envasos ens
aporta nivells més elevats d’higiene i més independència individual. Als
supermercats, si volem comprar tres pomes, una vintena de xampinyons o mitja
dotzena de croissants, els trobarem en magnífiques safates de suro blanc. I no
és per facilitar la venda als centres comercials, ni per estalviar sous
-sobretot, en el cas dels productes carnis. No. És pel benefici del ciutadà...
Ara bé, les alarmes sobre els riscos sanitaris dels envasos de plàstic es
disparen quan els mitjans d’arreu del món donen notícies com ara que el govern
canadenc anuncia la seua intenció de prohibir la comercialització de biberons
fabricats con bisfernol A (BPA). Aquest producte químic, autoritzat a la Unió Europea com a
material de contacte amb aliments, entra en la nostra dieta a través d’envasos
com ara les ampolles de begudes retornables, els biberons, la vaixella i altres
contenidors de plàstic transparent rígid. Tot i això, cal recordar que els
científics comunitaris van dictaminar que la quantitat de BPA que podia passar
a l’organisme era ínfima per causar malalties.”(llegir
article complet)
Així, clarament, sense embuts: per què els països amb més delictes fiscals són on trobem menys defraudadors empresonats?
Ei, pareu el carro! És una pregunta intranscendent, personal, intima i desqueferada i no intenteu posar en la meua boca aquelles paraules que mai he emprat. En cap moment he esmentat a l’IVEX, Terra mítica, El Palau de les Arts, la visita del Papa, el circuit urbà de Formula 1, el deute de Canal Ou, l’exsecretari valencià d'Universitat i Ciència, el president de la Diputació de Castelló, l’acalde d’Alacant, o el de Torrevella, o el... pareu el carro! Eixes qüestions tan sols estan en les vostres ments perverses ja que en aquest bloc eixa connexió pregunta-resposta mai se’ns han passat pel cap!
Ningú no es confessa xenòfob, de la mateixa manera que tothom es considera defensor del medi ambient. Però la realitat, sovint, és ben diferent. Per què els immigrants troben tantes dificultats per a llogar un pis al nostre país? O com és que les organitzacions ecologistes pateixen una crisi de vocacions tan notable? I no em referisc al pagament de la quota anual a grans multinacionals activistes com ara Greenpeace, sinó a la implicació diària en la defensa compromesa de l´entorn, la qual encara no entra en la nostra llista de tasques diàries. I, malauradament, la dictadura de la societat de consum i els nous valors de prestigi ens allunyen cada vegada més de la preservació d´allò públic, el màxim exponent del qual és el medi ambient (territori, paisatge, atmosfera, recursos hídrics, biodiversitat, etc.)... (llegir-lo complet al Levante-emv)
Són les
dades de l'estudi "Competitivitat,
creixement i capitalització de les regions espanyoles" dirigit pel
catedràtic de la
Universitat de València Ernest Reig per a la Fundació BBVA. Madrid,
el País Basc, Navarra, Catalunya, La
Rioja, Aragó, Illes Balears, Cantàbria i Castella-Lleó superen,
per aquest orde, la renda per càpita del País Valencià. Per a fer l'informe
s'han tingut en compte quatre blocs de factors determinants de la
competitivitat: infraestructures i accessibilitat, recursos humans, innovació
tecnològica i entorn productiu.
“Ara fa uns dies vaig viatjar a Madrid i tractí de
veure la ciutat amb els ulls de mon pare. Era com un adéu per ell: sabia que li
quedava poc de temps de vida. El dia anterior, m´havia dit: si veus la teua
filla, no li digues que em trobe tan malament. Mentre pujava el Passeig de la Castellana m´imaginí
per allí aquell jove de poc de més de vint anys que, després de ser soldat en
la guerra, hagué d´incorporar-se a la mili i passà cinc o sis anys en la
capital d´Espanya. Aquell era un Madrid segurament trist per a molta gent,
però la joventut té gran capacitat d´adaptació i mira el dia per davant.
Quantes vegades em va parlar de tot allò, recordant les anècdotes més alegres...”
(llegir
article complet)
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
