Els amics d’InfoMigjorn estan intentant resoldre una qüestió, enriquint al mateix temps el nostre vocabulari. Al post Traure l'aigua amb un cistany* o garbellar aiguaarreplegàvem una expressió de la Marina Baixa. Amb els dubtes referent al mot cistanyens posarem en contacte amb l’amic Eugeni S. Reig que ràpidament posà en marxa la xarxa de Migjorni en menys de quaranta-vuit hores hem rebut un parell de respostes:
Rafel Moreno:
“DCVB: SISTANY m.
Paneret d'espart amb tapadora, que serveix per a guardar fruita, ous, etc. (Escrig-Ll., Martí G. Dicc.)”
Eugeni S. Reig:
“El lingüista alcoià Jordi Colomina i Castanyer en el seu llibre El valencià de la Marina Baixa diu: «cistany. DLlomb és el primer que arreplega el mot: “Sistany. m. Cestillo de esparto con cobertera. Sirve para guardar frutas, huevos, etc. V. sarnajo”. El DCor –sense fonament– dubta de l’existència del mot, basant-se en la seua desconfiança envers el DLlomb i el DMGag: sistany, si realment existís (però manca en Escrig i els diccs. de Llombart i MGadea no hi afegeixen més que mots fantasmes [afirmació exagerada i injusta]) seria encreuament de cistell amb tabà, tabans”. Fóra un encreuament insòlit entre una cistella i un tàvec! Però segurament el mestre pensava en l’arabisme valencià tabac ‘cistelleta més ampla que alta...’, que en algun text antic (no val.) apareix com a tabà. Llombart no donava un mot fantasma. El mot és ben viu. A la Vila (RdF, 1982): “el macaor (= mocador) o el sitanyetplens de sardines”. I a Benidorm: “El cistany de dur el peix / o de fer les raginetes / o p’a omplî-lo hasta dalt / de figues ben maduretes” (TBP, 44). L’alteà Ramon Llorens ens en dóna una bella descripció: cistany “cesta de mimbre o de caña, de forma cuadrada y con dos tapaderas que abren desde el centro, donde está el asa. Se cuelga del brazo, para llevar huevos, dulces, etc., cosas delicadas, y que no se desean enseñar” (p. 115). Germà del nostre cistany és el riojà i aragonés ant. cestaño ‘canastillo’, que ja es documenta en 1380, amb les vars. cestanyuelo (1403) i sistanyolo (1402) (DECH s.v. cesta)».
Açò deixa la cosa ben clara. Considere que s'ha de grafiar "cistany" (amb c) ja que la paraula ha de ser forçosament de la mateixa família que cistell, cistella, cistelló, etc.”
Moltíssimes gràcies. I ja sabeu, procureu no perdre el temps garbellant aigua o traient aigua amb un cistany. Indistintament.
L'altre dia, parlant amb un aborigen de la Marina Baixa, vaig escoltar l'expressió "traure l'aigua amb un cistany", i vaig haver de fer-li veure al meu interlocutor que al Camp del Túria som de secà. Tampoc és que calguera fer un màster a Harvard per tal de saber què volia dir, però ho vaig traduir. Aquesta expressió de la Marina és la nostra "garbellar aigua" o "fer-li un nus a la cua" (fer un nyuc al rabo, col·loquialment). El *cistany (no sabem si aquesta paraula és tan sols un localisme de la Vila, ja que no l'hem trobat a cap diccionari, per tant agrairíem qualsevol aportació) és un aparell de pesca fet amb espart i semblant a una garbell amb el qual es treuen els peixos de la mar perquè per ell cole l'aigua i es quede el peix.En tot cas, s'ha de dir que totes tres expressions fan referència a perdre el temps fent alguna cosa o fer alguna cosa que no treu profit o trellat, o dedicar-se a coses que no tenen cap repercussió. Justet allò que fa el nostre president, el beat Camps (abans de golf i ara de bancals requalificats plens de brossa seca). PD: llegiu el post Cistany
Ens ha arribat un correu electrònic amb aquesta sol.licitud d'ajuda, que traslladem per si de cas alguns valents tenen a bé solidaritzar-se: --------------------------------------------------------------------------------------------
Es demana el suport dels ensenyants en particular. Si
no eres professor, reenvia-ho a aquells que conegues.
COPIAR, PEGAR i
enviar als correus adjunts més baix! L'assumpte està molt seriós.
CONSELLERIA
D’EDUCACIÓ
GENERALITAT
VALENCIANA
______________________________________________
amb DNI __________________
(professor/a,
de ________________________________________)
de
la localitat de
_______________________________________________
Conec
la situació creada pel boicot encobert del Govern Valencià a l’assignatura
‘Educació per a la Ciutadania’ impulsada per la LOE, que obliga als centres a impartir
aquesta assignatura en anglès, i tinc constància de les pressions i amenaces
que han rebut els professors de l’IES Altaia (Altea) i altres en la mateixa
situació, que per defensar una educació digna i de qualitat s’han negat a
complir les instruccions de la Conselleria d’Educació de
la Generalitat
Valenciana i a més han fet pública la seua
negativa.
Vull
manifestar el meu suport als companys i companyes afectats, i considere
inadmissibles les pressions i amenaces que estan rebent, així com la possible
obertura d’expedients disciplinaris.
Així
mateix reconec la importància que té negar-se a impartir la ciutadania en
anglès, fent-ho en qualsevol llengua oficial del sistema educatiu valencià, ja
que d’aquesta manera els alumnes poden comprendre-la i participar en la classe
amb normalitat.
Tota
la comunitat educativa coneix que en la major part dels centres l’assignatura
‘Educació per a la Ciutadania’ s’està impartint de fet en valencià o en
castellà, ja que el actual sistema educatiu no facilita als alumnes de 2n
d’ESO competència per a seguir aquesta matèria en una llengua
estrangera.
És
innegable la importància de fer pública obertament aquesta realitat. Per això
agraïm als companys i companyes que mantenen aquesta posició i als claustres
que donen suport al seu esforç, valentia i compromís amb el sistema educatiu,
i animem el professorat valencià a sumar-se a aquesta
iniciativa.
A
més, exigim a l’Administració una solució immediata a la problemàtica creada,
i que done unes instruccions raonables que permeten donar l’assignatura en
castellà o en valencià.
_____________________________
, _____ de ____________ de 2008
Enviar
per correu electrònic als següents serveis de la Conselleria
d’Educació:
‘Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani’, de Roger Cremades, ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l’horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l’aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat. Com a usuaris del paisatge mediterrani hem pogut observar com l’horta per on passejàvem es troba sota l’asfalt, els camins de terra són ara carreteres i les sèquies van desapareixent. L’objectiu del llibre és esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià. Així mateix s’aborden els principals conflictes mediambientals ocorreguts als nostres paisatges: la urbanització de la costa, la proliferació de pedreres i el soterrament de marjals. Pel que fa a les marjals s’expliquen aspectes tan importants com els detalls dels delictes mediambientals succeïts a les marjals de la Safor i al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, que han generat sentències judicials. Arrel del darrer conflicte l’exalcalde de Pego va ser condemnat, sent el primer càrrec públic de l’Estat en entrar a la presó per delicte mediambiental.
El vent de migjorn ve del sud i InfoMigjorn ve d'un equip encapçalat per un home del sud, Eugeni S. Reig, que és fill d'Alcoi i viu a València. Tal com sabem els vuit mil subscriptors que rebem i llegim amb molt de gust -i de franc- aquesta revista sobre l'actualitat lingüística als nostres ordinadors, InfoMigjorn és un recull de notícies, entrevistes i articles publicats a la premsa de tota la nostra àrea idiomàtica. Després d'un temps de silenci, potser per allò que deia Joan Salvat-Papasseit: "Perquè per tornar a néixer necessiteu morir", InfoMigjorn ha començat una segona vida, ara de bracet amb Drac telemàtic i amb quatre edicions cada setmana: els dilluns, els dimarts, els dimecres i els dijous. Donar-se d'alta és ben fàcil i val molt la pena, si és que us interesseu per les qüestions lingüístiques: només cal adreçar-se a la pàgina http://infomigjorn.drac.com/alta i anotar-hi el nom i el correu electrònic on voleu rebre aquesta revista virtual.
La Diputació d'Alacant és el refugi de tots aquells polítics que Zaplana va col·locar amb el principal mèrit de ser un perfecte inútil. És el cas de Fernando Modrego, exconseller de Medi Ambient. Millor dit, exinfame conseller de Medi Ambient, el pitjor de la història política valenciana, i mira que aquesta conselleria va estar en mans d'Unió Valenciana. El senyor Modrego ara és gerent de Proaguas, l'empresa d'aigües de la diputació alancantina. Proaguas ha decidit crear un servei d'assessorament urbanístic, al qual destinarà uns 30 milions de pessetes. Se suposa que Modrego, en tant que gerent, és el principal responsable. Que dius, i a tota aquesta gent no se li pot pagar perquè es quede a casa? Fem l'obra de caritat, que si no serà pitjor, trencaran alguna cosa i la factura serà més cara!
Peu de foto: els diputats valendians s'amaguen dels votants que, indignats, els han sotmés a l'escarni públic
Ja coneixeu que aquest bloc té una gran sensibilitat pel benestar dels diputats valencians, patidors com som. Ens hem fet ressò dels beneficis que tenen en la jubilació en funció dels anys d'ocupació de l'escó (7, 9 i 11 anys permeten cobrar el 60, 80 o 100% de la pensió màxima sense haver cotitzat mai més), hem contat també l'increment de l'ajuda de la cambra al combustible dels vehicles oficials de cada grup (per cert, ara que està abaixant el petroli, recuperaran la subvenció anterior?), darrerament han intentat que la part de la nòmina que perceben per anar a treballar en funció de la distància del seu domicili a les Corts no tributara i estiguera exempta de retenció de l'IRPF. I aquesta setmana, tocat els lòbuls, hem sabut que tindran subvencionat el café, que a la cafeteria de les Corts costarà 40 cèntims d'euro. L'entrepà de mortadela valdrà 65 cèntims i la canya 45, de manera que l'esmorzar els costarà 1,5 euros. Per Zapatero sabem que a les Corts dels espanyols cobraven el café a 80 cèntims. Però ací anem a més i el tindran els diputats a la meitat. Què qu'és?
Malgrat
els problemes patits amb el servei de correus, a la fi l’amiga Sandra (moltes
gràcies!) ens ha fet arribar la nova samarreta,
dissenyada per Jordi
Urgell, del Centre Ovidi Montllor.Aquest tema ha tret a relluir una qüestió íntima d’aquest bloc que, com ja sabeu,
té doble personalitat i que ara s’ha demostrat que una és més espavilada que
l’altra. Al rebre el Galduf el paquet postal, aquest ha decidit que la
samarreta li correspon a ell i l'embalatge al Vicent. I perquè no sorgisquen
reclamacions injustificades, el Galduf ha decidit no dutxar-se en una setmana i
ràpidament posar-se-la (fotografia). El Vicent s'enutjarà, si, però almenys no
li la reclamarà...
Va ser dilluns passat, ara fa huit dies, quan es van reunir a un restaurant de València Inmaculada Rodríguez Piñero i pare i filla dels Pajín, José Maria i la xiqueta, ara secretaria d'organització del PSOE, una tal Leire Pajín que es confessa tan basca com valenciana i que al remat només és espanyola. Tenim contrastada aquesta reunió-sopar a València, en la qual hi havia més gent que no desvetlarem i que responia a l'interés dels Pajín per tindre una candidata pròpia a la secretaria general del PSOE valencià que impulsaria la plataforma de suport a Leire anomenada "Socialisme i Ciutadania". Després d'haver-se negat l'actual alcalde d'Elx, Alejandro Soler, a convertir-se en l'alternativa d'aquesta plataforma, la testada ha estat Rodríguez Piñero, que també va negar-se el passat dilluns. Aquesta plataforma s'ha quedat sense candidat propi i ara haurà de donar-li suport a qualsevol dels altres que se presenta, amb tota probabilitat a l'alcalde d'Alaquàs, Jorge Alarte. Ja ho sap també aquest meritori alcalde, serà candidat del alacantins a falta de bons i segurament també secretari general del partit per l'absència d'una alternativa impulsava pels Pajín. Al remat, resulta que, com era d'esperar en aquest procés, la finalitat justificarà els mitjans. El més graciós de tot és que si aconsegueix els suficients avals per a ser candidat, Francesc Romeu tindrà la clau del futur dels socialistes valencians. Dic graciós perquè Romeu i Alarte van compartir pis quan tots dos militaven en Joves Socialistes i van acabar barallats. I les recialles encara duren.
L'hem cagada i ho reconeixem. Podríem esborrar el post on no encertem amb la realitat, però el mantindrem per a patir l'escarni públic i demostrar la nul·la mala fe de la nostra tasca. Resulta que un periodista amic que treballa a un mitjà escrit de Castelló ens va comentar en una xerrada telefònica que el diputat Josep Maria Pañella enviava les notes de premsa només en castellà, que és la llengua en la qual li arribaven al periodista amic per a ser editades i publicades. Així ha sigut el temps que allí està treballant. De tan estrany com ens resultava ho hem difós. Però resulta que algú de la redacció del mitjà escrit on treballa el nostre amic mutilava les notes de premsa de Pañella esborrant la versió en valencià perquè al periodista li arribara només la informació en la llengua en la qual l'havia d'editar. Ens hem equivocat i si seguiu llegint trobareu la notícia que ara rectifiquem, però ja li val al valent que se dedica a mutilar el valencià de les notes de premsa que fa el Bloc -en aquest cas Pañella- donant per suposat que el periodista receptor de la informació es maneja millor amb el castellà. I això que el diari passa per ser progressista i valencianista. Li demanem perdó al diputat Pañella intentant netejar el fins ara net expedient d'aquest bloc, i això que hem publicat informacions molt compromeses. Ai, el meu Blai, que en glòria estiga, si no s'haguera mort encara viuria.
Eixe és la diferència entre el que diu Intervenció de la Generalitat que deu el País Valencià i la xifra total que dona el Banc d'Espanya. Segons la Generalitat, es deuen 7.097 milions d'euros, però el Banc d'Espanya puja aquesta xifra fins els 11.550 milions. Aquesta diferència és històrica des que mana el PP. Ja el 1995, l'any que van guanyar les eleccions, la diferència contable era de més de 600 milions d'euros (tot i que encara contàvem amb pessetes). El govern d'ací és el més endeutat per càpita de tot l'Estat, ha sigut obligat pel Banc d'Espanya a fer un pla de sanejament que li ha impedit, per exemple, emetre deute públic o endeutar-se més amb els bancs. Però no passa res. En una situació com aquesta, ho diem per la gravetat de la situació, la primera cosa que hauria d'estar clara és on estem, però és coneguda la mania del govern del PP de mirar sempre cap al costat oposat al dels problemes. Evidentment el deute real és el que diu el Banc d'Espanya, que computa el deute de les empreses de capital públic, com ara Ciegsa, RTVV, Cacsa i d'altres, que són societats anònimes de capital completament públic avalades per la Generalitat, que després ha de tornar els diners del seu endeutament. Algú, per tant, està fent enginyeria financera per tal de fer-nos creure allò que no és en una operació de maquillatge. La pregunta és: i no passarà res? La gent que ordena aquestes operacions i la que les executa intentant esquivar la realitat acabarà sortint-se'n indemne? El pressupost de la Generalitat per al 2008 és de 13.228 milions d'euros, de manera que quan acabe l'any el govern valencià deurà (deurem) el pressupost complet d'un any. Comprenem que això no li importe a ningú (bé, si, a quatre), però... podrien deixar-nos declarar-nos en rebel·lia impositiva als que ens importa i així pagueu el deute aquells que passeu d'aquestes històries?
Aquest estiu el Vicent ha mantingut una discussió amistosa amb dos amics del Bloc Nacionalista Valencià sobre la gestió municipal. L'un és regidor i l'altre empresari. L'un del Camp del Túria, l'altre de la Marina. Anava la cosa de la licitació pública a un poble de la Marina del manteniment dels parcs i jardins del poble. Jo els demanava per si havia contemplat aquest ajuntament la possibilitat de recuperar la gestió pública, atès que ja estava privatitzada. Cap dels dos estava d'acord ni ho contemplava. Parlaven de manca d'eficiència pública, d'una millor gestió privada, a la fi la seua posició era exactament la mateixa que la del PP pel que fa a la gestió dels serveis municipals. El poble en qüestió té ja privatitzat el subministrament de l'aigua als veïns, la recollida del fem, la neteja urbana, la gestió de la piscina municipal, etc. Si continua manant el PP, els hospitals comarcals que van fent (Dénia i Torrevella són els pròxims, i el de Llíria al seu moment) seran de gestió privada, amb la qual cosa també tindran els veïns d'aquest poble l'assistència sanitària privatitzada. Ja només falta que aquests defensors de la privatització porten els seus fills a un col·legi concertat, que és la manera de privatitzar l'educació amb diners i recursos públics. Hem d'afegir la privatització de programes socials dependents de l'administració de la Generalitat, com ara el "Menjar a casa". A la fi vaig acabar dient-los que si tot és susceptible de ser privatitzat per tal de millorar l'eficàcia de la gestió, també ho haurien de ser els regidors electes, que poden ser rellevats per gestors i treballadors d'empreses de serveis i gestió, de manera que aquesta és la primera cosa a fer. Si privatitzem als regidors, els seus substituts milloraran les condicions de la privatització dels serveis, els podran treure més barats, seran millor gestionats per empreses privades i això tots guanyarem. En açò últim, no estaven d'acord.
L'Associació de Promotors Immobiliaris de la província d'Alacant (els empresaris alacantins sempre fent País) ha qualificat com a "pioner i innovador" el model urbanístic de la Generalitat. El senyor Murcia Puchades, el seu president, també ha lloat la defensa que ha fet el consell de la matèria en les instàncies europees, que ara han de resoldre judicialment en el Tribunal Europeu una denuncia de la Comissió Europea. Que el Nostre Senyor els conserve la vista, ja no pel posicionament, si no perquè només és necessari fer una volteta, un xicotet viatge per la costa alacantina (mantenim el seu llenguatge provincià) per veure la desfeta territorial a la qual ens ha abocat aquesta manera de concebre l'urbanisme. Ara que, ben pensat, aquest senyor Murcia tampoc ha dit que siga un bon model; "pioner i innovador" també poden anar acompanyats de "merdós", "destructiu", "infame", "impresentable" i molts altres qualificatius. O no era "pioner i innovador" el model territorial de Hitler quan va envair mitja Europa? I ho ha dit justament a Alacant, amb la quantitat de bons oftalmòlegs i bones clíniques privades que hi ha a la ciutat per tal de fer-se una revisió de la vista!
Podem rebentar d'orgull de ser valencians. Francisco
Camps Ortiz, el prohom genial que regna al Levante
feliz, és un home de vàlua inqüestionable amb una experiència acumulada que
començà a donar uns fruits que són l’autèntica enveja del propi Zaplana. Una
experiència avalada per incomptables accions basades invariablement en
l'interès general i sempre, sempre, marcades pel més escrupolós ús dels cabdals
públics. Repassem algunes de les més destacables:
1,500.000
euros per a la manifestació 'Agua para todos' (2 hores)
1.130
milions d'euros per a la
Ciutat de les Arts i de les Ciències (visite les
piràmides!)
460
milions d'euros per a Terra Mítica (diversió sana i negocis sanejats)
'Lo
que haga falta' per a la visita del pontífex (2 dies)
650.000
euros per a condicionar jardins i adorns florals de cara al pontífex (2
dies)
835.000
euros per a l'altar del pontífex (2 hores)
445
milions d'euros perfer el Palau de
les Arts (sense qualificatius)
700.000
euros per a tres torneigs de futbet per a veterans (6 dies)
540.000
euros per a despatxar Irene Papas de la Biennal (un gran paper)
1
milió d'euros per a despatxar Luigi Settembrini de la Biennal (un paperot)
11.550
milions d'euros de deute total autonòmic (no tinc paraules)
1.200
milions d'euros de deute de la
RTVV (informació, entreteniment, formació)
900.000
euros a l'arquebisbat per serveis religiosos als hospitals públics (amén)
75
milions d'euros per a la carrera de bòlits de la Fórmula 1 (3 dies)
1
milió d'euros per a un concert de The Cure (2 hores)
'Lo
que no està escrit' per a reparar el Palau de les Arts (2 dies plovent a
lo bèstia)
408
milions d'euros per factures impagades de Sanitat de 2002 a 2004 (aguanta,
que vas cobrant!)
500.000
euros per a la Ciutat
de les Llengües (com diu?)
2
milions d'euros per al funcionament de la 'Fundació Agua y Progreso'
(sense horaris)
3
milions d'euros, desviats de Cooperació, per a la Copa Amèrica
(sense complexos)
1
milió d'euros lliures d'impostos a Julio Iglesias per promocionar-nos ('Yo
no soy tonto')
En honor a la veritat, cal reconèixer que Francisco
Camps Ortiz no és l'il·lustre inspirador de tots aquests grans episodis
valencians. Ho és, directament, dels ocorreguts des de maig de 2003. Però
també, indirectament, de la resta, ja que ha sabut assimilar amb gust
l'actuació d'altres refinats gestors valencians sense màcula, diguem-ne Rita
Barberá. O Eduardo Zaplana.
El Font de Mora aquest, dels Font de Mora de tota la vida, creu que el personal és ximple, que som estúpids, vaja. Va d'ocurrència en ocurrència perquè creu haver trobat un filó en propagar mamonades per tal de desviar l'atenció d'allò que és important, no interessant. Ja coneixeu el desficaci successiu de l'assignatura Educació per a la ciutadania: ara que si en anglés, ara que si substituint la presència de l'alumne per un treball. Després obrigué el debat de la uniformitat dels alumnes en els col.legis públics, que com que saben que molts pares tenen avui dia un mal de cap amb el vestuari dels fills i l'uniforme els estalvia un fum de problemes ha prosperat amb l'aprovació de l'AMPA en centres de, per exemple, Llíria. I ara és la necessitat de fer centres públics que cursen tota l'educació en anglés. Saben que no n'hi ha recursos, que la Generalitat està en fallida econòmica, que no n'hi hauria suficients mestres i professors preparats...és igual. Ells la solten i busca qui t'ha pegat. Això si, aconsegueixen que allò que informativament hauria de ser tractat com una boutade del senyor Font de Mora sense més rellevància, passe a ser matèria de debat mediàtic i obtinga la presència en els mitjans que mai hauria d'haver tingut. Un dia llança la idea, l'altra contesta l'oposició, després es posicionen els pares i mares, més tard sorgeixen les reaccions diverses i així un dia rere l'altre parlant d'allò que li interessa a la conselleria. I tots piquen. De veritat que no ho puc entendre. És molt clar que l'únic objectiu de tota aquesta estratègia és que no es parle dels més de 1.000 barracons que té el País Valencià, del deute de Ciegsa, de la manca de línies en valencià que impedeixen acomplir amb la demanda, de la privatització progressiva de l'educació secundària després d'haver concertat tota la que han volgut en la primària, dels problemes que genera la manca d'infraestructures a l'hora de matricular els xiquets, de que l'ajuda per a comprar llibres no arriba en la majoria dels casos a cobrir el 50% de la despesa total...i així podríem seguir fins que ens quedàrem sense el lloc que amablement ens cedeix l'editor de Vilaweb (gràcies Vicent, per cert). Amb tot, n'hi ha una cosa que sempre em sorprèn: que a gent com el Font de Mora aquest li importe una merda quedar com un capoll als ulls d'una gran part de la comunitat educativa i de la major part de la gent ben informada del País. Això en el suposat cas que existisca la comunitat educativa com a tal i que els valencians tinguem interès en estar al dia no ja del que passa, si no del perquè passa.
Va i resulta que un informe de la pròpia Generalitat ha deixat amb el cul a l'aire el PP. El govern valencià ha presentat un informe a la Comissió Europea -suposem que per tal de seguir rebent fons del pressupost comunitari- que evidencia el retrocés de la renda dels valencians en el període que va de 1995 al 2004, just el temps durant el qual van coincidir "el campeón" Zaplana de president d'ací i l'autista Aznar de president d'allí. El 1995 la renda dels valencians era el 95,3% de la mitjana espanyola, però al 2004 eixe percentatge s'havia reduït al 93%, més de dos punts. Passa igual si comparem la renda valenciana amb la de l'Europa dels 15, abans de l'ampliació de la Unió. Del 82% del 2000 hem passat al 79,6 del 2006. Conclusió: la Generalitat Valenciana reconeix que governant ells els valencians s'hem anat fent macroeconòmicament més pobres i mai hem lligat els gossos amb botifarres. Ara bé, el PP d'ací actual, el de Camps, ha aconseguit fer-nos creure que ara no governen els mateixos que del 95 al 2004, fins el punt que han renegat de Zaplana, del seu règim i aparenten ser una altra cosa. Que el PP d'ara no és el mateix PP d'abans? Ens volen fer creure que no, que aquell que ara cobra de Telefònica era un personatge amb el rostre ferrat de baqueta que no tenia res a veure amb el bon valencianisme amb el qual ara empelta Camps institucions i territoris. És com si la mateixa persona va de putes i després a missa i volguera mantindre la doble vida per secula. És i serà la mateixa persona, per bé que la mentida puga ser mantinguda amb diners, recursos i mitjans (inclús de comunicació) públics durant un temps. Mireu allò que està succeint-se a les Balears. Churchill, que era de dretes i un poc fatxa, no ho oblideu, ja va dir que se pot enganyar a tots poc de temps o a pocs molt de temps, però no a tots tot el temps.
Ja no són PSPV, desapareix País Valencià i arriba, flamant, la Comoditat Valenciana obrint-se pas per ofrenar noves glòries a Aspanya. S'han carregat també en el darrer congrés federal l'organització comarcal, que podrà continuar sempre que estiga sotmesa a la direcció provincial. Així que el nom del partit, en realitat, hauria de fer menció expressa a la nova realitat. Des d'ací volem contribuir al debat sa d'idees que ha obert el PSOE valencià de cara al seu congrés de setembre. Allà va el nom: PARTIT SOCIALISTA DE LES PROVÍNCIES DE CASTELLÓ, VALÈNCIA I ALACANT ORGANITZAT SEGONS LES NOVES NECESSITATS DELS VALENCIANS QUE HEM CONEGUT A TRAVÉS DE LES ENQUESTES DESPRÉS DE CARREGAR-NOS JOAN LERMA. És una mica llarg, però tot és qüestió de paciència. A base d'eixir en el Canal 9 i de quatre o cinc legislatures més de governs del PP al País Valencià, pot arribar a funcionar. O no?
‘Sentència del jutge: Condemnats per innocents perquè mira que al poble han furtat ivos agarren per 50.000 euros’. Ahir era el dia gran de les festes d’aquest poble de la Marina Alta i la desfilada de carrosses es convertí en l’acte més reivindicatiu, irònic i divertit dels darrers anys. Al ritme musical de "Cap agressió sense resposta, no estàs sòl, no tingues por" d’Obrint Pas, la banda sonora de la pel·lícula "Maki Navaja, el último choriso" i la cançó "Que la detengan, que es una mentirosa, malvada y peligrosa", centenars de persones marxaren disfressades d'agents de la Guàrdia Civil, jutges dictant sentència, alcaldes i edils amb maletins plens de diners i, fins i tot, grans gàbies on acabaven tancats els veïns que representaven al batlle Cardona i la tinent d'alcalde Rheindorf. La indignació ha esclatat per complet a Benitatxell al tindre que conviure amb les màximes autoritats municipals imputades per un presumpte delicte de suborn. (Article imprescindible: "Si pagues, ho arreglem" El constructor narra el presumpte suborn de l'alcalde de Benitatxell)
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
