És el primer de molts dilluns en què ja no s’haurà de llevar quan encara és fosc. Antoni Bassas demana que ens vegem al carrer, en una cafeteria prop de la redacció de l’AVUI, per a la seva primera entrevista després del comiat de Catalunya Ràdio. Diu que encara està una mica “tocat” i emocionalment “tou”. Se li nota, sobretot quan parla dels seus companys de la ràdio i de les mostres de suport dels oients.

Amb l'aval de 828 militants, la candidatura de Joan Carretero concorre a les eleccions internes del 7-J amb l'aspiració de presidir ERC.

Sembla ser que ha descartat el pacte amb l’Uriel Bertran, del qui diu “L’opció de Bertran és una varaiant de la cúpula actual perquè ha estat d’acord amb totes les decisions que ens han portat a la catástrofe”. Sembla que l’amic Joan ho va veure clar després de donar suport a l’esmena dels Urielistes a la Conferència Nacional (43%), mentre que aquest darrers es van abstenir amb la de Reagrupament (22,3%).

Tot i així, molts i moltes militants veurien amb bons ulls un tándem Carretero – Niubò, però des de Puigcerdà, el candidat a presidir ERC vol fer-ho només amb els seus. Vol lluitar pel tot o res, i de no guanyar, retirar-se de la política i dedicar-se a la seva professió de metge.

Us adjunto l’entrevista al líder de Reagrupament.cat del diari Avui d’ahir diumenge que li va fer la periodista Sandra Arenas, periodista que ha estat la Font de controversia i crítica en el sí de la candidatura de Gent d’Esquerra al fer públic un infame document de treball de l’entorn de Joan Puigcercós. Quina vergonya.

Clar i català.

D'una claredat de conceptes i d'idees com n'és característic d'en Rafel, en aquesta entrevista del passat dijous al diari Avui, deixa molt clar el què, el qui i el perquè de la situació actual i el com superar-la. 

En aquesta entrevista hi critica l'aparell d'ERC perqùe "L'aparell d'ERC ha fet cops de volant i no té els objectius clars" . Referma l'objectiu 2014 com a millor opció per fer la consulta i extén la mà a Joan Carretero.

Per saber-ne més, http://www.ercfutur.cat/bloc

Àngel Colom, exsecretari general d'ERC i actualment militant de CDC, ha tornat fa pocs dies a Catalunya després de viure cinc anys al Marroc. En una entrevista al diari AVUI, Colom analitza la situació política catalana.

Per altra banda, males llengües comenten que el seu retorn és fruit d’una dolència cardíaca que al Marroc no li podien tractar.  Serà veritat?

El curiós és que a menys de dos mesos vista d'un Congrés a ERC i a CiU, reaparegui la figura d'en Colom.

+

Matthew Tree és escriptor, va néixer a Londres ara fa 48 anys, es "va ensenyar" el català el 1979 i viu a Catalunya des del 1984. Va començar a publicar en català el 1990, i des de llavors no ha parat de fer-ho. De les seves publicacions cal destacar el llibre publicat l'any 2000, CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, escrit a partir de les seves experiències viatjant durant un mes en transports públics. També ha publicat Contra la monarquia (Ara Llibres, 2004), La puta feina (Ara Llibres, 2006) i ha conduït el programa de TV3 Passatgers, on visitava el país amb transport públic en companyia de convidats especials. Matthew Tree col·labora habitualment amb mitjans catalans i és un dels nostres valedors a nivell internacional.

Max Cahner (Bad Godesberg, Alemanya, 1936) és editor, polític i historiador de la literatura. Va impulsar la nova època de la revista "Serra d'Or" (1959), va crear Edicions 62, Curial Edicions Catalanes i la Gran Enciclopèdia Catalana. Entre 1980 i 1984 va ser conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Filosofia i Lletres, ha exercit de professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, així com també va ocupar el càrrec de president de la Universitat Catalana d'Estiu entre 1985-87 i 1992-94. Amb motiu del seu 70è. aniversari, la Fundació Ramon Trias Fargas i Publicacions de l'Abadia de Montserrat han editat el llibre Servir Catalunya. Homenatge als 70 anys de Max Cahner.

Avuí diumenge, el Diari Avuí publica una entrevista al President d'Esquerra Republicana de Catalunya titulada "Encara no s'accepta un president nascut a fora".

Amb aquesta frase, Josep-Lluís Carod-Rovira obre una reflexió de caire global sobre una realitat latent al nostre país i que ens duu finalment a un replantejament de caràcter més individual a l'hora de topificar (de tòpic). emmarcant-ho en el marc del passat diumenge on les urnes van dibuixar un nou mapa electoral a Catalunya i on les conseqüències estan quedant ja reflectides en els governs d'alguns ajuntaments però també en les anàlisis i conclusions que apareixen a les cúpules dels partits.

Avuí, dissabte 02 de juny han sortit als medis escrits 4 entrevistes a Jordi Portabella, totes elles, com refereix el bon amic Farreny, adaptades al lector de cada un dels diaris.

A continuació us les aduntos en quatre posts i a disfrutar...

ANNA BALLBONA. Barcelona

Representants d'associacions de comerciants són, amb diferència, els més contents amb la gestió d'ERC al capdavant de l'àrea de Promoció Econòmica els últims quatre anys. És més: fins i tot reclamen que, independentment de qui es faci càrrec des d'ara d'aquesta àrea, hi hagi una continuïtat amb les polítiques iniciades per Jordi Portabella. En termes generals, el comerç reconeix a Portabella el fet d'haver «dignificat» el gremi, amb l'Any del Comerç com a actuació que coincideixen més a destacar. Entitats de l'àmbit de la dona també volen que no es trenqui amb polítiques d'assessorament impulsades en aquest mandat.

CRISTINA CALDERER / Jordi Portabella arrossega una campanya electoral, el pes de la pèrdua de més de 40.000 vots en quatre anys i una de les setmanes més mogudes dels últims mesos. El cap de llista d'Esquerra a Barcelona ha anunciat que no reeditarà l'aliança amb el PSC i ICV a l'Ajuntament i ha encès no solament els seus socis -fins ara- de govern, sinó també totes les alarmes al Palau de la Generalitat. Portabella qüestiona ara sense embuts l'estratègia que durant els darrers anys ha marcat el rumb dels republicans. Rep l'AVUI a les portes de la segona tinència d'alcaldia i, casualment, apareix des del fons del passadís l'ecosocialista Imma Mayol. Dos petons i molta cortesia. En quin moment decideix Jordi Portabella que no tornarà a formar part del govern tripartit municipal?

La decisió neix la nit electoral. Jo anuncio que faré una reflexió seriosa i profunda perquè m'adono que perdem molts vots, que hi ha socis que perden més vots que nosaltres, que la suma de la pèrdua de vots és molt important i que tots perdem un regidor. Jo no vull fer veure que això no ha passat i és aleshores quan anuncio una reflexió de caràcter ètic.

Luís Mauri / Un eixam de periodistes brunzeix pel passadís que condueix al despatx de Jordi Portabella a l'Ajuntament de Barcelona. Divendres, a les 14.10 hores, onze informadors de diferents mitjans s'amunteguen davant la porta envidriada amb el rètol Segona tinència d'alcaldia. Portabella dóna entrevistes. Sembla un galant de Hollywood en ple furor promocional de l'última pel.lícula. L'estrella surt, es posa la jaqueta, posa per a unes fotos, entra, es treu l'americana, s'allisa els cabells, torna a sortir, torna a entrar, una entrevista, una altra, una altra, i encara una més. És el seu torn; passin, sisplau. Vostès esperin uns minuts, gràcies. El regidor intenta somriure, però amb prou feines ho aconsegueix. Inicia l'extensió dels llavis cap a les comissures, però el moviment muscular no aconsegueix dibuixar més que una ganyota imprecisa. La tensió i el cansament dels últims dies li han arrasat la cara. Però això no és el pitjor que se li llegeix a la mirada. També s'hi veuen, inconfusibles, les empremtes de la decepció, del disgust i de la tribulació.

Ramon Suñé  | Su decisión de quedarse fuera del gobierno de Barcelona ha convertido a Jordi Portabella en el gran protagonista de la semana postelectoral. En el despacho de segundo teniente de alcalde, que dejará el día 16, el candidato de ERC explica las razones de su espantada y asegura que su marcha a la oposición es fruto de una reflexión ética y no de una maniobra para salvar la cabeza ante la militancia y la dirección del partido tras un mal resultado electoral.

"El PSC no ha apostat mai per la integració de la immigració espanyola a la cultura catalana"

PATRÍCIA GABANCHO (Buenos Aires, 1952) és periodista i escriptora. Va arribar a Barcelona amb 21 anys i s'ha especialitzat en temes de cultura, història i urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona. Ha publicat nombrosos llibres, el darrer dels quals és "El preu de ser catalans" (editorial Meteora) -que ja ha arribat a la cinquena edició-, on fa un diagnòstic de la situación del català, amb un subtítol ben explícit: “Una cultura mil·lenària en vies d’extinció”.

"L'esfondrament econòmic i social de Catalunya s'esdevindrà en un termini de cinc a deu anys"

ALFONS LÓPEZ TENA (Sagunt, 1957) és notari i vocal del Consell General del Poder Judicial, nomenat per CiU. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, és membre del Consell Social de la facultat de Dret de la Universitat Ramon Llull, d’Òmnium Cultural i del consell assessor d’Acció Cultural del País Valencià. Ha publicat “Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia”, un treball que li ha dut tres anys de reflexions i que ha tingut un gran ressò.

Les declaracions de l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, han reobert el debat sobre el procés estatutari i confirmen totes les advertències que en el  seu moment va fer Esquerra. El conseller Joan Puigcercós admet que ha provocat frustració a curt termini però pensa que no serà en va perquè ha alimentat la reivindicació sobiranista.

«Si som bons per pagar impostos, som bons per tenir el Ministeri d'Hisenda»

Josep-Lluís Carod-Rovira defensa que mentre Catalunya formi part de l'Estat s'ha d'implicar en la seva administració, fins i tot amb ministres d'ERC si s'escau. Però considera del segle XIX que un català vagi sempre al Ministeri d'Indústria, i advoca perquè, sigui d'ERC, o no, qui administri els impostos o Afers Estrangers.

Ahir dilluns, la revista "L'Avenç" va treure el número 324 del  mes de maig. En poquetes hores, per no dir en minuts, es va esgiotar als quioscos. Després de recórrer 14 d'ells, al quinzè vaig poder comprar l'últim exemplar que els hi quedava.

No sé si "L'Avenç" ha previst fer un tiratge especial i, si ho ha previst, si poder no ha sabut valorar la demanda que hi haura. El fet és, que la majoria de quiosquers deien que si els hi haguessin dutes el doble, les haurien venudes.

Així doncs, per qui estigui interessat en llegir la sucosa entrevista a l'Hble ex-President de la Generalitat de Catalunya, us l'adjunto a continuació.

No té pèrdua.