El cap d'ERC a l'Ajuntament, Jordi Portabella, considera que l'acord és "la proposta política més important que s'ha aprovat a la ciutat en els últims anys"

Primer punt: Reconeguem-ho, deu mil euros no és un preu precisament ajustadet per instal·lar un reposapeus, una taula i una tele en un cotxe. Esperem que Ernest Benach ho aclareixi en seu parlamentària i no al seu blog. Un altre tema és si el cotxe del president del Parlament ha de tenir reposapeus, taula i tele, tenint en compte que cada dia fa el viatge Reus-BCN i viceversa, que són unes dues hores i mitja de trajecte aprofitables per pencar.

Els he convocat perquè els vull explicar de primera mà uns fets que m’han situat al centre d’una polèmica.

Abans de res, vull subratllar que em dol especialment que això hagi pogut molestar molts ciutadans i famílies que tenen dificultats econòmiques, agreujades pel moment actual de crisi, i que hagi pogut afectar la imatge d’esforç d’austeritat i contenció en la gestió dels pressupostos del Parlament, que enguany comporten un estalvi de més de 4 milions d’euros, una reducció del 5,5 per cent i la congelació del sou dels diputats i els grups parlamentaris, entre altres mesures d’austeritat.

Una de les meves prioritats com a president del Parlament sempre ha estat justament treballar per acostar els ciutadans a la institució. I personalment em sap greu que una cosa així hagi pogut contribuir a aprofundir el distanciament entre la ciutadania i els seus representants.

Primer de tot els vull dir que aquesta polèmica neix a partir d’una informació falsejada que publica el diari ABC.

Segon. Deixin-me fer el relat dels fets tal com han succeït. A partir de l’any 2000 el Parlament adopta el sistema de rènting per al manteniment, la gestió i la renovació del parc mòbil. Aquesta decisió, presa amb l’assessorament dels serveis tècnics de la cambra, permet estalvis molt importants de diner públic en les renovacions de la flota dels cotxes que usen el president, els vicepresidents i els secretaris de la Mesa, i també els presidents o portaveus dels grups parlamentaris.

L’última renovació de la flota, que s’inicia el desembre passat i la Mesa aprova per unanimitat el 12 de març de 2008, comporta un estalvi de 81.000 euros. Val a dir que fins i tot en un moment en què encara no es podia preveure l’agreujament de la situació econòmica tots els membres de la Mesa vam prendre aquesta decisió d’estalvi.

Tercer. El cotxe del president no és el cotxe de l’Ernest Benach. És el cotxe oficial del president del Parlament.

Parlem del cotxe. El model adscrit a la Presidència és el mateix des de l’any 2000. Han passat vuit anys i s’hi han anat incorporant noves eines que em permeten treballar millor en els meus desplaçaments institucionals per tot el territori. No s’hi ha incorporat cap luxe innecessari, sinó instruments que faciliten la meva feina durant les moltes hores que passo al cotxe en l’exercici del meu càrrec com a segona autoritat del país. La idea era fer del cotxe una oficina mòbil.

Quart. Per tot plegat, considero que la gestió econòmica dels serveis de la cambra en aquest tema ha estat correcta i coherent amb els esforços d’austeritat, i que, en un aspecte puntual, potser no hem sabut explicar-nos prou bé, motiu pel qual els he convocat avui. Amb tot, com he dit al principi, entenc que aquesta decisió s’hagi pogut malinterpretar i que algunes persones estiguin dolgudes o decebudes. Em sap molt de greu. Sé que vivim un moment molt complicat i que en una situació així els gestos són importants i que la política ha de donar respostes i, en certa manera, exemple.

He demanat que en les circumstàncies actuals i mentre no canviï la conjuntura econòmica se suspengui la renovació automàtica de vehicles adscrits als càrrecs representatius del Parlament i que a partir d’ara la renovació dels cotxes oficials sigui analitzada cas per cas, atenent el quilometratge i el seu estat general de conservació. Al mateix temps, he donat instruccions als serveis del Parlament per retirar immediatament els accessoris polèmics.

Es torna a parlar de sociovergència. I no ho fa el PSC, sinó CiU, de la mà de Josep A. Duran i Lleida. Una de les moltes virtuts del líder d'Unió és parlar clar i dir en públic allò que pensen i preveuen fer altres dirigents de CiU, però que ara com ara callen, perquè no convé explicar les autèntiques intencions de futur. Fa poc també apostava públicament per un govern sociovergent l'exconseller Josep Maria Cullell, recentment reincorporat a la direcció de CDC.

Un estrany silenci ressona a Catalunya, l'absència d'arguments favorables a la pertinença a l'Estat espanyol. Hi ha qui diu que a Espanya li convé, o que Catalunya no té res a decidir, o que Catalunya no existeix, però ningú ha dit ni una paraula sobre què guanyen Catalunya i els catalans amb la dependència. La submissió només és sostenible si el dependent rep protecció a canvi, com Catalunya en rebia fins a l'entrada a la Unió Europea i l'euro, perquè la pertinença a l'Estat dels espanyols li permetia un accés lliure al seu mercat, i l'espoli fiscal només s'acarnissava contra els catalans al petit nivell possible amb una pressió fiscal del 10% del PIB (ara és el 40%). Subsumits els mercats espanyol i català en el mercat únic europeu, i perdudes pels governants espanyols la moneda, la fixació dels tipus d'interès i dels tipus de canvi, i els aranzels i permisos d'importació i exportació, els catalans ja no guanyen res comercialment per pertànyer a l'Estat dels espanyols, i el resultat inevitable és la disminució constant de la importància relativa del seu mercat, on ara Catalunya hi ven menys del 40% de la seva producció, menys del que ven fora, i en compra menys del 35% de les seves importacions. La dependència ja no té la contrapartida de l'accés privilegiat al mercat espanyol, que és de risc per ser l'únic on els productes catalans són boicotejats per ser-ho (pràctica confessada pel 21% dels madrilenys, segons Abc).

Treballem amb independÈncia per assolir un somni. Un somni BO per tu, BO per Esquerra, BO per Barcelona."

Plana web del Candidat a la presidència a la Federació Regional de Barcelona, Oriol Amorós.

http://www.barcelonaoberta.cat/

A proposta d'Esquerra Republicana de Catalunya, el projecte de llei d’Educació incorporarà un títol específic que defininirà la immersió lingüística jurídicament.

A aquesta millora del text hi destaca la competència del departament d'Educació per determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües i regular-ne el marc horari, mirant d'impedir la imposició d'una tercera hora en castellà a l'educació primària.

Ricard Martínez titlla “d’inadmissibles” les declaracions del director de la companyia en carregar als ciutadans la responsabilitat del mal servei.

Dos nois de Girona, en Joan i en Francesc han decidit promoure una consulta a través de la plana web http://www.referendum2008.org 

Aquest espai pretén simular un referèndum on poder escollir la relació entre el Principat de Catalunya i l’Estat Espanyol. Concretament, la pregunta que s'hi formula és:

Desitgeu que Catalunya esdevingui un estat independent amb legitimitat plena d'acord amb el dret internacional?

L'amic i company Carles ha reflexionat sobre el 25è Congrés d'ERC en el seu Bloc personal.

Us adjunto la la drecera perquè pogueu gaudir del contingut.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/97141

En una reunió mantinguda ahir, Jordi Portabella va comunicar al PSC que la decisió d’ERC de no entrar al govern municipal és ferma. En aquesta reunió es va acordar iniciar converses per tal d’explorar la configuració d’un marc estable que permeti arribar a acords positius per a la ciutat i evitar la paràlisi en aspectes imprescindibles per a la qualitat de vida de la ciutadania. Portabella ha destacat que aquestes converses no pressuposen cap escenari final concret sinó que caldrà veure l’evolució de les mateixes per determinar quins podrien ser els acords. 

"Del darrer congrés d’ERC n’hem de saber extreure lliçons i llegir el que ha passat, identificar què ha anat bé i què no, perquè hi ha hagut elements positius, però també de negatius o francament millorables. ERC va donar, amb les eleccions internes del dissabte 7 de juny, un exemple de maduresa i vivor democràtica. Esquerra és l’únic partit que realment dóna la paraula al militant. Però, al mateix temps, cal reconèixer que la gestió posterior d’aquesta victòria democràtica no ha estat la més adequada i que alguns mecanismes de participació congressual mostren símptomes de desgast i necessiten una revisió".

Companyes i companys,

Des de fa uns altres dies, altres partits i mitjans de comunicació tracten d'interferir en el nostre congrés. Segons els resultats que tinguem dissabte, ja es veu qui seran els que ho celebraran.

N'hi ha que pretenen que ERC sigui la resurrecció de la Crida. N'hi ha d'altres que volen un partit de capitans on sigui fàcil fer pactes a la cúpula. No som ni volem ser la resurrecció de la Crida. No som ni volem ser, -ni tampoc ens volem inspirar-, en  altres partits basats en el poder dels capitans i l'exercici del control com a sistema de relació. Som i volem ser el que sempre hem estat, Esquerra Republicana de Catalunya.

Però ERC és un partit polític, fundat fa 77 anys, amb un projecte per Catalunya basat en la inseparable fusió dels valors de la justícia social i de la llibertat nacional. És el partit de Macià i Companys. Tots dos alhora, tots dos socials, tots dos nacionals.

Perquè tots dos sabien que l'independentisme sense rostre social, que l'independentisme sense obres, esdevenia un independentisme innocu. És aquest projecte, és quan s'han articulat aquests dos principis alhora, quan ERC ha avançat més, quan Catalunya ha avançat més.

La nostra candidatura, la candidatura ERC-Futur 2014, vol encarnar i adaptar els nostres valors de sempre a la Catalunya del segle XXI. Una Catalunya a la que li ha arribat l'hora d'abandonar l'autonomisme anestesiant i ha d'optar, com altres nacions d'Europa, com Euskadi, Flandes i Escòcia, per l'autodeterminació.

L'Onze de setembre de 2014, és la data idònia per a que Catalunya exerceixi el seu dret a decidir, tal com clarament ho ha fixat la nostra Conferència Nacional celebrada el passat més d'octubre. Així doncs, el procés 2014 és un mandat de la militància, i no cap mirallet, ni cap fugida endavant, ni cap cortina de fum.

ERC no pot restar de braços plegats comptant els segons que falten per a la independència. Catalunya ha de pujar al tren del dret a decidir que ja han agafat Euskadi, Flandes i Escòcia. ERC ha de liderar el procés amb força per a que el 2014 sigui, de debò, la Casa Gran del catalanisme.
 
La nostra és la candidatura que s'ha compromès intensament en aquest projecte, i si ens dones la teva confiança, hi comprometre'm totalment el conjunt del partit.

La nostra és una candidatura del partit, amb el partit i per al partit. No és una candidatura ni contra ningú ni contra res. No tenim cap suport de cap altre partit o de cap mitjà de comunicació.
 
La nostra és una candidatura que es compromet quatre anys per a portar el partit sota els principis de la unitat i de la renovació del seu funcionament. Volem una ERC responsable, creïble, útil, innovadora i en creixement.

Per a que guanyi ERC i Catalunya, i no altres partits o altres propòsits.

El dia 7 vota, i vota en llibertat.

Ernest Benach i Rafel Niubò

www.ercfutur.cat

Dissabte al matí, tot i l'amenaça de pluja a tot el país i la que va caure a Barcelona, 2.000 persones ens vam aplegar lliurement al Pavelló de la Nova Icària per a celebrar la Fest@ de la candidatura d'ERCFutur a la Presidència i a la Secretaria General d’ERC.

Va ser un matí de presses, de neguits, d'insertesa. Unaúnica pregunta naixia a la nostra ment: "Vindrien totes aquelles persones amb qui havíem parlat?" Mica en mica, el poliesportiu anaven arribant, en comptegotes i mica en mica anàvem omplint. Els autobusos i vehicles arribaven d'arreu del territori i cada cop feia més goig la pista on molts dilluns hi jugo a bàsquet.

Finalment, ple de gom a gom, va ser un dissabte ple d’emocions, de paraules, de música, de missatges i de força, on moltes persones vam treballar en equip perquè tot rutllés a la perfecció.

Aquest dissabte es va produir una química especial. Aquest dissabte va quedar clar que no només és possible poder guanyar, sinó que guanyarem.

Però al lloro, com deia aquell, encara queda molta feina a fer i per guanyar cal anar a votar el superdissabte 07 de juny.

Vine a la Festa.

ERC-Futur, la candidatura d'Ernest Benach i de Rafel Niubò a la direcció d'ERC, que ha recollit 1.480 avals, superant àmpliament el nombre mínim d'avals necessaris per a presentar-se, hem decidit per seguir impulsant el projecte d'una Esquerra renovada i seriosa, convidar-te a participar activament en l'acte central de campanya d'ERC-Futur aquest dissabte 17 de maig, a les 12 hores, al Pavelló Poliesportiu de la Nova Icària, a l'Avinguda Icària 167 (Vila Olímpica).

L'acte serà una festa familiar, amb els parlaments d'Ernest Benach, Rafel Niubò i Josep-Lluís Carod-Rovira, entre d'altres. I alguna sorpresa especial...  T'hi esperem!!!!

+ informació a www.ercfutur.cat

Aquest escrit el trobareu al bloc personal del President, Josep-Lluís Carod-Rovira, en què dóna les seves raons per les quals donarà els seu vot al M. H. President del Parlament per a presidir el partit.

Fa 29 anys que conec l’Ernest Benach, d’ençà que, de la mà de Jordi Carbonell, vam llançar-nos a l’aventura de fundar Nacionalistes d’Esquerra. Es tractava d’un intent, malaguanyat a les urnes, de modernitzar l’independentisme d’esquerra, fent-hi confluir els nous moviments socials que, aleshores, començaven a aparèixer en el paisatge català. Segurament, vam començar abans d’hora i, en certa forma, vam avançar-nos als temps. Aquella va ser una experiència no reeixida, però que va servir com a pedrera de futurs dirigents polítics, com el mateix Ernest.

+

Aquesta és la reproducció fidel de l'article escrit per Rafel Niubò al diari "El Periodico", ferm candidat a la Secretaria General de ERC.


ERC, la teva república

RAFEL Niubò
CANDIDAT A LA SECRETARIA GENERAL D'ERC