Tothom,
voldria tenir
una vida fabulosa,
una família fabulosa,
uns amics fabulosos,
i al mateix temps,
que aquests
tinguessin una vida fabulosa,
llavors,
la vida de ben segur
seria fantabulosa.
   |  |
jo vull dir clar, tu vols dir clar?
|
|
Palles mentals  Un dia, un matí i una sobtada visita al replà de l’escala. Un antagonisme servil en veure errors en la més que sentida teoria dels pi-pis, un petit escrit que ens porta al cantó del carrer més cru d’un gos, que es pixa en una cantonada per a delimitar l’indret, d’un tros a un altre tros, orins que assenyalin la seva presencia quan no hi és, orins que ens esquitxen la cara cada tarda o matí, cada crit o somrís que ens recorda dins la nostra fictícia llibertat que som aquí, en l’espai que ens delimita aquest tant sentit i nostrat antagonisme servil. Sentit per que el duem a la pell, al cor i al cervell, inscrit a les nostres butxaques sens més. El dibuix es d'en Giger.  Les meves cames i jo, o jo i les meves cames? Encara no ho tinc clar. Però hem sortit a caminar! Llavors, les meves cames i jo. Ningú és res sense tenir-se en compte a un mateix. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS D'AMICS
POESIA
POLíTICA
UNES FOTOGRAFIES DE RES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|