Quins collons!! Ara de nou ataquen amb la tercera hora de castellà, la reclamen i d'altres faran concentracions en favor del seu dret lingüistic espanyolista,, no se pas quantes hores de castellà vaig fer jo a l'escola, soposo que les mateixes que els meus companys doncs tots viviam i vivim en un país ocupat, i per tant parlo i llegeixo, no se si perfectament però la conec per una imposició , l'he mamada al carrer, a la televisió , al cinema, fins fa pocs anys en la premsa esportiva, fa un munt d'anys que juguen a aquest joc i tothom sap que la millor manera de canviar una cultura i la seva societat civil recau en una substitució lingüïstica i l'instal.lació del pensament únic, es la batalla perduda dels autoanomenats vencedors d'una guerra els fills d'una dictadura que parlen de democràcia i cada dia apliquen moltes de les mesures que s'imposaven en el règim, a l'escola del meu fill, mes d'un ciquanta per cent dels pares dels alumnes parlen castellà a casa seva entre ells i amb els seus fills, a la clase del meu fill hi ha nens que no parlen el catàlà tot i fer cinc anys que viuen aquí i no em refereixo a cap fill de nou vinguts amb d'altres trets étnics, son fills d'espanyols que parlen la llengua de la madre pàtria, i no podem caure en l'exclusió ni en la criminilització d'aquestes terceres generacions, l'odi dels seus pares cap al seu entorn/país.
Tot plegat una brillant cortina de fum que crea divisió en la societat civil, debat pels carrers i ens oblidem per un temps del que el país i l'estat espanyol s'en van a la merda, els obrers ens anem a un pou.
Estic a casa mirant la tele gaudint d'aquesta mica d'airet fresquet amb que el Diumenge ens ha premiat, i de cop i volta sento crits i vivas i arribas i un grapat de coets i un viva es...( em nego a reproduir-ho) coño, surto al balcó i veig estanqueres penjades a dos balcons del meu carrer, la sorpresa em te corpres, potser aquest país a perpetrat un altre genocidi, o no de nou a iniciat un nou expoli fiscal, o ha decidit treballar fermament per matar d'altres cultures imposant el pensament únic o il.legalitzar un nou partit polític que amenaci l'unitat del país i l'estado de derecho , o se'n han ensurtit amagan noves tortures. Però no, em diu la dona que nomes han guanyat un partit de futbol.
Us vull explicar un fet que la veritat m’ha fet enfadar bastant. Sóc mare d’un nen de l’escola Dolors Piera. Al costat de la porta d’entrada al centre hi ha, bé hi havia, una muntanya de runa (totxos, ferros, fustes, cables...) de totes les obres (TGV, escola...). També hi trobem al costat d’aquesta, un petit racó buit de terra on es concentra més porcaria i on podem veure el final del enrajolat del carrer, quedant la punta de la rajola al descobert. Farà un mes, un infant va caure al racó picant de cap a la punta de la rajola, amb el nen li van posar set punts, “sort” que van ser set punts, perquè podia haver estat molt més. Desprès del incident es va tenir la iniciativa de fer una recollida de signatures de mares i pares, per lliurar-les al ajuntament i que aquest prengués les mesures corresponents. Els dies van passar i no hi havia canvi, la muntanya de runa seguia allà.
Però la sorpresa arriba el dijous 12, quan veiem que vehicles d’obres entrant el terreny del costat de l’escola, disposats a netejar el que fa mesos van deixar allà. La rematada final arriba el divendres a les cinc de la tarda. La muntanya de runa ja no hi és, el racó de porcaria tampoc i per fer més segura la zona hi ha posat una tanca.
Tot això, perquè el dissabte 14 el conseller Maragall inaugura el centre, i ja sabem que quan aquests personatges venen, tot ha de estar nét i polit. No s’ha de vetllar per la seguretat dels nostres infants si no el fet de quedar bé amb un personatge. Doncs no crec que les coses hagin de ser així. Què necessiten la mort d’un infant per fer bé la feina?
Avui per un concret motiu i es el fet de ser pare, o millor dit, tenir fills, no he anat a la feina i m'he passat el matí servint racions de Dalsy ,espectorant i recollint mocs en tot moment, tot un plaer! El cas es que he tingut el dubtòs privilegi de veure i sentir les tant i tant interesants tertúlies del matí a la tele, i m'ha fet certa gràcia i atenció una intervenció per tal d'explicar situació econòmica actual fixant-se en les famílies i en el ciutadà en general, i el xicot ni curt ni peretços ha dit: Home!! amb una gran contemplerànciaqueda clar que han estirat més el braç que la màniga!! Tot això en boca dels grans desconeixedors de les nostres realitats i de les nostres despeses bàsiques , simplement com això bàsiques. Per això la veritat sigui que en lloc d'estirar més el braç que la màniga , en el fet qüotidià s'ens ha escurçat la màniga.
Hi han actuat els Discipulos de Otília, hemos hablado del buen rollo, lo amigos que somos todos de todos, de las sustancias que consumimos libremente bajo la presion del sistema, uf...i como no de Àfrica, ademas entre cancion i cancion nos comunicavamos con la gente en un idioma aborigen que por estas contradas aún se habla mucho.
No era això companys, no era això, pel que varen morir tantes flors ,pel que varen plorar tants anhels, potser si ens caldria ser valents cada cop.
Dimarts 26 d'agost
Quins collons!! Ara de nou ataquen amb la tercera hora de castellà, la reclamen i d'altres faran concentracions en favor del seu dret lingüistic espanyolista,, no se pas quantes hores de castellà vaig fer jo a l'escola, soposo que les mateixes que els meus companys doncs tots viviam i vivim en un país ocupat, i per tant parlo i llegeixo, no se si perfectament però la conec per una imposició , l'he mamada al carrer, a la televisió , al cinema, fins fa pocs anys en la premsa esportiva, fa un munt d'anys que juguen a aquest joc i tothom sap que la millor manera de canviar una cultura i la seva societat civil recau en una substitució lingüïstica i l'instal.lació del pensament únic, es la batalla perduda dels autoanomenats vencedors d'una guerra els fills d'una dictadura que parlen de democràcia i cada dia apliquen moltes de les mesures que s'imposaven en el règim, a l'escola del meu fill, mes d'un ciquanta per cent dels pares dels alumnes parlen castellà a casa seva entre ells i amb els seus fills, a la clase del meu fill hi ha nens que no parlen el catàlà tot i fer cinc anys que viuen aquí i no em refereixo a cap fill de nou vinguts amb d'altres trets étnics, son fills d'espanyols que parlen la llengua de la madre pàtria, i no podem caure en l'exclusió ni en la criminilització d'aquestes terceres generacions, l'odi dels seus pares cap al seu entorn/país.
Avui per un concret motiu i es el fet de ser pare, o millor dit, tenir fills, no he anat a la feina i m'he passat el matí servint racions de Dalsy ,espectorant i recollint mocs en tot moment, tot un plaer! El cas es que he tingut el dubtòs privilegi de veure i sentir les tant i tant interesants tertúlies del matí a la tele, i m'ha fet certa gràcia i atenció una intervenció per tal d'explicar situació econòmica actual fixant-se en les famílies i en el ciutadà en general, i el xicot ni curt ni peretços ha dit: Home!! amb una gran contemplerànciaqueda clar que han estirat més el braç que la màniga!! Tot això en boca dels grans desconeixedors de les nostres realitats i de les nostres despeses bàsiques , simplement com això bàsiques.
