jordhill |
Poesia |
divendres, 16 de març de 2007 | 18:39h
Jo crec en la justícia i en els justos, però, com que l'autoritat és mútua o no és, a canvi de la meva fe en la justícia, que cap jutge d'aquí en català ni de la terra no gosi posar la seva firma, o signatura..., sota una pena de 12 bales, si no ha de ser ell mateix, amb la pròpia mà, qui posi el garrot, la forca o la bala al condemnat, perquè la forca, la bala i la firma han de tenir la mateixa lletra. Si no, és que ets com aquells que estimen just el seu temps i certes imatges tradicionals de l'home, perquè s'han colgat més o menys amb Alemanya, i això és el pitxer de cervesa que aida a empassar-se el pa florit.
jordhill |
Poesia |
dijous, 22 de febrer de 2007 | 19:02h
horacianes (1974)
res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb la aquella carn molla que té en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament, eucarísticament,
me'l mire en l'aire. de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
jordhill |
Poesia |
dijous, 22 de febrer de 2007 | 18:54h
Res no és mesquí
Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'estiu. I tot és Primavera: i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. -Avui, demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Independència.
Res no és mesquí 
