Es tracta d’una arma prohibida a molts estats de la Unió Europea per la seva perillositat i el seu ús està estrictament regulat, igual que les porres (defenses o bastons policials que en diuen), no poden utilitzar-se contra zones vitals. La realitat és una altra. Parlo de les pilotes de goma, unes boles de cautxú dur amb un nucli metàlic (de plom o quelcom similar) que surten a gran velocitat d’escopetes d’aire. He vist els efectes en més d’una ocasió i he tingut la sort d’esquivar-ne més d’una. Veure com un energumen protegit fins a les dents apunta amb precisió al teu cap amb aquesta arma no fa cap gràcia, però menys en fa que encertin el tret.
Els incidents causats per la xusma espanyolista per la final de l’Eurocopa d’enguany han estat notícia per molts motius. Reparar la font de la Plaça d’Espanya de Barcelona costarà 150.000 euros (ja que hi som que la canviïn sencera, nom inclòs). Aldarulls a diversos punts, destrosses, enfrontaments, agressions xenòfobes i polítiques, atacs a locals (Casals Jaume I per exemple). Aquesta és la gran festa cívica de “la roja”. Ben cara ens ha sortit perdre aquesta Eurocopa (sí, jo l’he perdut perquè ha guanyat Espanya). I és que ha estat l’excusa perfecta per a l’espanyolisme i l’extrema dreta latent a la nostra societat per sortir i deixar anar els seus sentiments més patris. Tot plegat, això si, amb l’enaltiment de polítics i mitjans de comunicació que han exaltat les virtuts de la “selección nacional” i han atiat més odi que alegria. (segueix)
Joan Saura, suposat dirigent d'esquerres i Conseller d'Interior de la Generalitat, ens ha presentat avui el gran èxit de la instal·lació de càmeres de videovigilància a les comissaries dels Mossos d'Esquadra per evitar maltractament. És curiós que s'apliqui aquesta mesura aïllada i no tot el protocol per la prevenció de la tortura. De fet, l'estat espanyol no aplica aquest protocol ni té cap voluntat política de fer-ho: aquí es tortura i es continuarà torturant, i qui ho negi és beneït o senzillament un sàdic. (segueix)
Veig com tots els mitjans de comunicació es fan ressò de la manifestació que ahir al vespre es va fer a Girona per rebutjar la presència del rei espanyol, en Juan Carlos I de Borbón y Borbón (que ser dues vegades Borbón ja té tela). Les reaccions de la caverna espanyolista no s'han fet esperar i ja es mobilitzen tots els poders fàctics i jurídics de l'estat. La Vicepresidenta del Govern Espanyol s'ha fet ressò de la protesta en la roda de premsa del Consell de Ministres de cada divendres, Zaplana ha afirmat que es comença per cremar fotos i que l'espiral no se sap com acaba (jo sí que sé com vull que acabi), Sirera ja ha posat el crit al cel perque els malvats radicals batasunitzadorsbatasunitzadors i kaleborrokistes prenen els carrers de les ciutats catalanes, etc. (segueix)
Joan Saura encara el nou curs polític amb mà dura a l'estil repressiu de debò al que ja ens té habituats des que va estrenar-se com a Conseller d'Interior. Aquesta setmana (dimarts) en la primera reunió del Consell de Govern després de les vacances del nefast president Montilla aprovaran la reestructuració de la Conselleria d'Interior. La notícia no tindria massa interès si no fos pel tipus de moviments que fa i tenint en compte que els Mossos d'Esquadra han estat al centre de l'actualitat pels seus abusos, segrestos massius de manifestacions i maltractaments i vexacions a comissaries i arreu. (segueix)
Els Mossos s'han emprenyat. Els nens d'en Saura han agafat una rabietaperquè
no volen ser notícia cada dia i acusen als mitjans de fer-ne premsa
rosa. Volen convocar una manifestació sota el lema, mal escrit per cert, de Prou al linxament mediàtic! Els Mossos no som un circ mediàtic hem de dir prou! Això ho podrien haver pensat abans de clavar una pallissa a les
Corts a un detingut, emmanillat entre quatre agents, o de deixar 38 hematomes
a una noia russa, o de matar un esquizofrènic cosint-lo a trets a ell i
al seu pare, o de lesionar als joves que protestaven al Construmat, o de clavar un punxó de manera il·legal tot impedint una manifestació pacífica i sense aldarulls (i no de violents com diu el filofeixista
Duran Lleida), o de que un jove mori després de volar d'un cotxe
patrulla estant emmanillat... Pensar-ho ara és tard. Ells es queixen
que són notícia, jo em queixo de que ho són pels seus abusos i excessos
reiterats! (segueix)
Veig les notícies i respiro més tranquil. No m'he tornat boig, simplement s'ha fet públic el que ahir molts vem comprovar al llarg del dia. Els Mossos d'Esquadra tenen la brutalitat policial i els abusos per norma. Ahir vaig veure de tot: ematomes als braços fruit de pessigades i cops, marques de punxó i fins i tot com el clavaven, cops de porra per sorpresa de manera injustificada, prepotència policial, insults... L'actitud desafiant del mateix cap de les brigades mòbils (antiavalots) dels Mossos era insultant. (segueix)
Des que l'1 de novembre de 2005 els Mossos d'Esquadra es van desplegar a la ciutat de Barcelona la repressió i el control social i policíac
ha anat en augment. Només 11 dies després del seu desplegament detenien
prop de 50 estudiants en una manifestació contra l'Espai Europeu
d'Ensenyament Superior convocada per la PMDUP que aplega diverses assemblees i sindicats universitaris. Tots i cada un dels detinguts van quedar absolts per la justícia a l'arxivar-se el cas, un arxiu que feia palès el caire injustificat de les detencions. Des d'aleshores el modusoperandi de la policia autonòmica ha anat variant i adaptant-se. Amb unes tècniques pròpies del Mossad o l'Erztainza,
els Mossos d'Esquadra han seguit una política d'assetjament i
intimidació constant. L'objectiu és ben clar: que els moviments socials
i polítics ens quedem a casa, que no protestem i, sobretot, que ningú
se sumi a les nostres lluites. (segueix)
