El proper 14 de juny se
celebrarà al Fòrum de Barcelona el Congrés Nacional d’ERC. Una setmana abans,
el 7 de juny, les seus comarcals acolliran les eleccions primàries per escollir
el President i Secretari General d’ERC. S’hi presenten quatre candidatures si
no hi ha pactes previs entre elles, una possibilitat que RCat però que omple de
dubtes la candidatura liderada per Uriel Bertran (EI). Al congréss’hi ha d’aprovar la ponència que marcarà
l’estratègia d’ERC els propers anys i dos són els temes que han centrat el
debat: la separació entre càrrecs de govern i de partit (model EAJ-PNV) i la
possibilitat de revisar i fins i tot trencar el tripartit actual. (segueix)
La legislatura que s´acaba ha vingut marcada pel debat sobre el model d´estat en els seus diferents fronts. Des de la reforma de diversos estatuts fins al fracàs del procés democràtic a Euskal Herria. Els diferents partits catalans i espanyols amb representació parlamentària a Madrid es juguen el 9 de març la revàlida com a frontissa.
El paper de CiU, ERC i IC-V Convergència i Unió ha intentat guanyar a Madrid el que dues vegades li ha pres el tripartit als "morros". El pacte Mas - Zapatero sobre l´estatut pretenia capgirar el govern de la plaça Sant Jaume però l´arribada de Montilla va desfer les expectatives. CiU ha basat la seva estratègia en donar el suport just al Govern espanyol en grans afers i si pot ser en contra de l´opinió del tripartit, amb la imatge que l´aliat de Zapatero al Principat és Mas i no Montilla.(segueix)
El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya aprovava la proposta d’Estatut que havia de viatjar a Madrid a passar el ribot i la tisora. Un acord inextremis entre Mas i Maragall desencallava les negociacions i feia possible el vot afirmatiu dels partits membres del tripartit i de Convergència i Unió. El pacte en qüestió es referia al nou sistema de finançament autonòmic, el tema estrella de la reforma estatutària. El posterior pacte Mas-Zapatero i el tràmit del text a les Corts espanyoles desdibuixaven finalment l’acord inicial. (segueix)
El periòdic popular dels Països Catalans, l'Accent, enceta una nova etapa aquest mes ampliant quatre pàgines més cada número. El primer del 2008, l'any del cinquè aniversari, inclou una pàgina a la secció Països Catalans on es tractaran aspectes de la política catalana. El número 121 fa una radiografia de la situació en què els diferents estatuts d'autonomia catalans es troben actualment. A continuació teniu la columna que he redactat i amb la que inicio una etapa com a col·laborador habitual d'aquesta secció, on faig un breu resum dels estatuts valencià i illenc. Podeu llegir també l'article de na Laia Altarriba sobre els recursos a l'Estatut del Principat i el del company Abel Caldera [bloc], de Berga, sobre el reguitzell de recursos i recusacions al Tribunal Constitucional espanyol.
Llum verda a els "altres estatuts" Xavier Monge, Barcelona
Els estatuts del País Valencià i les Illes han superat ja tots els tràmits. L’estatut valencià tenia dos recursos d’inconstitucionalitat contra l’article que preveia la gestió sobre les “conques hidrogràfiques excedentàries” per part dels governs d’Aragó i Castella-la-Manxa. Ambdós recursos van ésser desestimats pel Tribunal Constitucional (TC). Malgrat això, cal esperar a que el TC es pronunciï sobre l’abast de l’article ja que podria obrir les portes a un transvasament de l’Ebre i altres rius. (segueix)
Un nou capítol de l’ofensiva neoliberal
Article publicat a la Fàbrica [enllaç] el 10 de desembre de 2007
A principis de desembre de 2007 el president del govern espanyol i candidat a la re-elecció pel PSOE va anunciar que si guanyaven les eleccions suprimiria l’Impost del Patrimoni. El PP ja havia anunciat aquesta mesura molt abans, el què fa pensar que si la política de pactes no ho impedeix li queda ben poc de vida a l’impost. L’onada neoliberal de la Unió Europea (UE) ja ha portat a molts estats a suprimir el tribut tot i que encara el tenen França i Suècia. (segueix)
Articles publicats a l'Accent 131 [enllaç]
Article publicat a l'Accent 123 [
