Tot tornant de les vacances, durant la primera setmana de setembre ja hem recuperat el ritme i ja ens queda lluny el record de l’estiu.  No ha estat un començament a poc a poc, sinó que ja ens hem submergit de cop a la feina diària.

El primer bon dia polític a l’ajuntament de Vic ha estat la junta de portaveus, on cada grup municipal presenta les seves  propostes per debatre en el ple.

Aquest cop ens ha sorprès l’equip de govern, amb ERC al capdavant, amb el tema del finançament de l’administració local, demanant a l’Estat Espanyol que prengui mesures econòmiques per la viabilitat de Catalunya, demanant a la Generalitat que sigui ferma en les negociacions pel finançament i que, alhora, vetlli per l’economia dels ajuntaments. 

Y segueix:”una regidora de l’ajuntament no pot estar aquí al mig fent de capgròs, hauries d’anar amb les autoritats i fer-te la foto”.

Sembla que el criteri que tinc jo de què és participar en les activitats populars és diferent de la que té alguna gent i que el fet de formar part dels qui organitzen i participen dia a dia en qualsevol activitat dels barris des d’abaix i no només en el moment de fer la foto no és ser prou “autoritat”.

Doncs bé, ho sento molt, sempre ho he fet així; abans de ser regidora i ara que ho sóc, i seguiré igual participant en l’organització de qualsevol acte i ajudant en tot allò que pugui, tant me fa fer de capgròs com portar els gegants si cal, i si no surto a la foto de les “autoritats”, què hi farem.

Bé, valgui aquesta anècdota amb la que em trobo tot sovint com a entradeta per convidar a tothom a les festes del carrer de Gurb que tenen com a dia central aquest divendres (1 d’agost) amb l’arribada del carquinyoli.

Apa, festa i gresca per tothom!!

A Vic cada vegada hi ha més canvis en els seus carrers tant als barris del centre com els de les afores. S’ha optat per un nucli peatonal al carrer de Gurb, en un futur també al carrer Manlleu i Portalet, el Passeig, la Rambla... però, alhora, també s’estan decantant per deixar la ciutat com un gruyère ple de forats pel soterrament dels aparcaments. Ja fa uns quants plens de l’ajuntament en els que es parla de més i més aparecaments soterranis. El molt polèmic de la Rambla Terradelles,  ara l’ampliació del pàrquing del Passeig i un de nou al Complex Cultural.

Si volem donar vida a la ciutat amb un complex com aquest, que segons l’equip de govern serà un gran pol d’atracció i farà venir gent de Manresa, Ripoll, Olot... no seria millor poder aprofitar els pàrquings que ja tenim (amb les seves ampliacions) per tal de fomentar la visita també al centre de la ciutat? O millor és arribar a Vic, aparcar, anar a veure qualsevol espectacle i marxar?

Jo penso que si volem dinamitzar la ciutat i que tota ella (si tota ella) tregui un profit del Complex Cultural, a nivell de turisme (per la cultura, els restaurants, els comerços...) s’hauria de plantejar una via per tal de poder acostar els visitants a Vic. No només que vagin allà sinó que també aprofitessin per gaudir del nostre entorn.

En definitiva, que si tenim un gran complex cultural per tota Catalunya, esperem ser prou hàbils perquè tota la ciutat se’n pugui beneficiar.

Segueix portant cua la informació que va sortint cada dia que ens sorprèn, i a mi m’indigna, sobre “El manifiesto por una lengua común” idea que ha sorgit d’un grup “d’intel·lectuals” (caràcter que els hi poso en dubte), amb el suport mediàtic de “El Mundo” la COPE (senyors bisbes, què pensen fer amb aquesta font  d’intolerància, odi, divisió i contrària als valors cristians?) i tots els altres mitjans de comunicació de la caverna  i recolzat també per la cadena televisiva Telecinco (líder en audiència a Catalunya).

Aquest manifest alerta de que la llengua espanyola està en perill, per culpa (deixa entreveure) de les “comunitats autònomes” bilingües, és a dir: Catalunya, País Basc i Galícia. Jo penso, com també ha expressat molta altra gent, que només és una fórmula mediàtica i política que han utilitzat uns quants per tal de poder embrutar més la imatge que té la gent d’Espanya sobre la nostra llengua i sobre la convivència i treure rèdits polítics de partits que basen la seva ideologia en la confrontació i la mentida interessada.

Jo crec que la portada del diari “El País” de dissabte passat (Cataluña segregará a los niños africanos fuera de la red escolar) també es pot situar dintre de la batalla pels negocis mediàtics del grup PRISA, contra el Govern del PSOE, des de que aquest va apostar per donar una llicència de televisió a la Sexta i el seu recolzament al diari ”Público” i ha deixat de tractar-los com el seu únic grup mediàtic de referència.

Per tant, podem dir que en aquest cas aquest diari espanyolista fins a la medul·la ha donat una puntada de peu al govern Zapatero en el cul de la nostra ciutat i de tota Catalunya.

Aquest diari que s’ha qualificat com a  progre, amb un titular com aquest i una foto fora de context,  no deixa de fer el mateix groguisme i anti catalanisme que els més furibunds medis de comunicació de la caverna. Els uns amb el “manifiesto” i l’altra amb la manipulació informativa de tot el que fa referència a Catalunya.

Catalunya, amb els “espais de Benvinguda educativa” no segregarà els nens africans, això és rotundament fals i la foto d’unes persones africanes tirades al terra d’una pastera no és la imatge del que passa i passarà a Catalunya amb aquests espais, però, atenció, que segregadors dintre del que ha de ser el sistema d’educació escolar si que ho són aquests espais de nova creació i els atacs de la premsa espanyolista no ens han de portar a deixar de ser crítics amb una mesura errònia.

Si l’alcalde de Vic, vol prendre alguna mesura o fer alguna acció respecte a les falsedats d’aquest diari ens podrà tenir al seu costat, però continuarem essent crítics amb la creació d’aquests espais.

Avui s’han presentat en roda de premsa (el conseller d'Educació Maragall, l’alcalde de Vic i el de Reus) els anomenats espais de Benvinguda Educativa. Es un projecte que fa mesos el portaven entre mans amb moltes polèmiques, i que al final surt a la llum amb un altre nom però amb el mateix contingut del presentat inicialment per un acudit del conseller Maragall i que en definitiva poden ser Aules Segregadores per immigrants.

Què és el que m’ha sobtat més de la informació que s'ha donat sobre aquests espais? En concret que el previst a Vic  sigui un espai de cabuda per entre 60 i 80 alumnes  i que la durada de l'estada en aquest centre serà indeterminada o, altrament dit, a determinar pels serveis educatius. Amb això no s'està amagant que amb aquest número d’alumnes s'està obrint una segona escola al centre destinada únicament a immigrants?. No és això el que faria la PxC?

Penso que la proposta presentada avui no ha canviat res de la que es va fer inicialment i que va ser contestada des del món educatiu i social i des d'alguns grups politics, com la CUP. No han escoltat els professionals quan els hi han dit que aquesta no es la forma d’integrar a les persones que venen d’altres països. Sembla mentida que una Generalitat d’esquerres i un govern municipal on hi han dos partits també d'esquerres, opti per aquesta via que a la pràctica serà més segregadora que integradora, per molts esforços que hi facin els professionals que hi treballin.

Per mi, aquest projecte és indignant. Ens retorna al segle XIX on cada escola atenia un tipus d’alumnes, creant així divisions a tota la societat. No veuen el conseller Maragall i el nostre alcalde que la convivència i la integració a l’escola ajuda al benestar al barri i a la ciutat? Senyors que som persones i no es tracta d’un joc que si falla i no va bé ja el canviarem per un altra.

Penso que una mica més de reflexió i d’escoltar, faria que tots anéssim una mica més ben encaminats. Aules d'acollida si, però integrades en cada centre escolar.

Imatge: http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/files/mans.JPG

Ja som en ple estiu, fa calor, ja hi ha molta gent de vacances i això es nota. També sembla que aquest bon temps s’ha notat en la sessió plenària de l’Ajuntament de Vic de dilluns, que podem dir que ha estat una de les més curtes i tranquil·les d’aquest any, tal com ho hem comentat amb alguns periodistes. No gaires càmeres de televisió i gairebé sense públic, excepte els incondicionals de sempre.

Un dels temes importants que s’ha debatut i aprovat per unanimitat ha estat el pla local de joves de Vic 2008-2011, ja que en l’elaboració del mateix s’ha comptat amb la participació i les aportacions dels grups municipals que estem a l’oposició i que aquest mètode de treball podria servir com a exemple de com s’han d’elaborar els plans de l’Ajuntament.

Amb el vot de la CUP en contra i l’abstenció de la PxC i d’ICV l’equip de govern ha aprovat la modificació puntual del pla general d’ordenació urbana i territorial de Vic al sector de les adoberies, sense que es modifiquin els usos que ja estaven previstos anteriorment i sense que encara es conegui com acabarà l’expedient de la Generalitat sobre la seva declaració com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona d'interès etnològic

Ja ha passat el dia de Sant Miquel, però encara hi ha actes durant aquesta setmana i el castell de focs el proper dilluns.

Al meu parer, hem pogut distingir dos tipus de festa, la dels joves amb el lema “alegria que és festa Major”, amb tot d’activitats que han anat des de sopars, concerts, jocs bèsties, bitlles catalanes, cercavila de bastoners, amb la participació activa de moltes entitats de joves, aportant cadascú el seu granet de sorra. Personalment m’ho he passat molt bé i de moment, són unes de les millors festes majors que recordo, sense grans figures, però amb moltíssima gent a tots els actes de la Festa Major Jove.

Dimecres, ha començat la festa Major Jove: amb un sopar on van assistir unes de 200 persones, un pregó paròdia amb un pastoret i una actriu que simbolitzava una Verge de la C-17 i, finalment, un concertàs de Miquel del Roig. Molta gent comentava: si avui s’acabés la festa Major, jo ja estaria satisfet!!

Seguint una mica aquesta reflexió, personalment penso que, com ens van dir al pregó, amb la participació de tots els joves, s’ha aconseguit una cosa que, a Vic, era mai vista.

Entre tots, les coses comencen a canviar!

I avui: Inauguració Exposició “La Mort” i Barraques.

Avui podria escriure sobre molts temes: que si la CUP ha fet una assemblea nacional a Manlleu, per debatre sobre la nostra organització i la possibilitat d’anar a les eleccions al Parlament de Catalunya, que si l’esclat de nacionalisme espanyolista ranci per un triomf en el futbol, que si el nou mercat de Vic i si aquest és dels sentits o és el mercadillo  pel que demanava un visitant de fora, però, com que ara si que es nota que ja som a l’estiu i durant aquesta època de l’any comencen la majoria de festes majors parlaré sobre la festa major de Vic, que ja ha començat.

Dilluns, amb la “Crida a les Festes” es dóna el tret de sortida a la nostra Festa Major, la de Sant Miquel. Per molts vigatans, la festa major realment s’havia traslladat al Mercat del Ram i el 5 de juliol era un dia de festa com qualsevol altre que s’aprofitava per anar a la platja.

Aquesta tendència està canviant i jo vull destacar que entre els actes tradicionals i els populars, tindrem tota la programació de la Festa Major Jove, que organitza una Comissió formada per diverses entitats i agrupaments de jovent de la ciutat, amb tot un  seguit d’actes per ofertar alguna cosa més i fer una programació dirigida cap als joves i cap  als més agosarats.

(article publicat a la Directa) Els temes educatius no es poden prendre a la lleugera, sinó que abans de prendre alguna decisió s’ha d’estudiar bé tots els afectes que tindran. Però aquesta premissa, els governants no la tenen massa clara, ja que des de fa anys cada vegada que hi ha canvi de govern es creen noves lleis i nous decrets educatius que no arriben a aplicar-se en la seva totalitat, ja que al no haver-hi un compromís polític, amb 4 anys que dura una legislatura o no hi ha temps d’implantar-se o no hi ha els recursos suficients o bé qui ho ha de portar a terme és un partit el qual va votar en contra en el seu moment i no hi destina els esforços necessaris perquè doni el seu fruit i molt menys quan des del govern central tracten d’imposar-nos el seu model com si fóssim una colònia cultural espanyola.

Un dels temes educatius que porta més cua  és el relacionat amb la immigració i el nivell acadèmic, i normalment hi ha gent que els interrelacionen, i acostumen a dir: per culpa dels immigrants el nivell acadèmic ha baixat.  Primer de tot, penso que s’ha de treure l’etiqueta de culpabilitat del món educatiu, ja que a les escoles i els instituts se’ls hi  han exigit unes funcions que no són les seves, sinó que formen part de l’educació en les famílies, els barri, la ciutat.

Tothom té clar que fer esport és necessari i saludable i que ens ajuda a formar-nos en conceptes com el d’equip, el saber seguir unes normes, unes regles i el saber compartir i respectar el company.

Dins dels plans de barris que s’estan elaborant a moltes ciutats hi ha un punt que és aquest, l’esportiu, que pretén posar ordre als jocs que la canalla fan ara lliurement al carrer.

Quan em van presentar aquest projecte a l’Ajuntament de Vic inicialment em va semblar bé, ja que podia ser un forma d’interactuar en un procés d’ensenyament-aprenentatge de les normes de convivència de forma lliure i divertida.  Però quan vas reflexionant, t’adones que potser aquest no és el camí (o la finalitat), sinó que el que s’ha de potenciar és l’esport a les escoles, amb l’avantatge que tenim alumnes de totes les procedències i de totes les classes socials treballant en un objectiu comú i que seria també una forma d’aprofitar els patis d’aquestes per portar a terme diferents activitats esportives per la gent dels barris.

Des dels ajuntaments penso que s’ha de fer una feina, que es la de crear o fomentar les lligues entre escoles. Fer un torneig que ajudi a potenciar el sentiment de pertinença a un lloc (sentiment molt valuós per la integració a qualsevol societat).

Aquest és un repte que tots ens hem de plantejar: les escoles, els pares i mares, els alumnes i els representants de la societat.



Imatge: http://www2.terrassa.cat/pladebarris/Catala/noticies/images/logo_barris.jpg

Aquest diumenge, la Plataforma Salvem les Adoberies ha presentat un pla d’usos per poder dinamitzar el barri de les adoberies; no com un document tancat, sinó com a punt de partida pel procés de participació ciutadana. Per un verdader procés de participació ciutadana, no una operació de marketing polític com ens té acostumats el govern de l’Ajuntament de Vic.

En aquest procés actualment ja hi estan participant diferents plataformes i associacions ciutadanes i també persones prou significatives de Vic sensibles amb la situació de les adoberies i el seu futur, que vista la deixadesa dels últims anys si es deixa de banda el seguiment dels ciutadans es pot cometre qualsevol aberració urbanística amb elles.

Després de passats un dies des de la trobada de blocaires de l'Osonosfera, s'han fet moltes valoracions per part dels blocaires més actius. Jo, aquests dies vaig més atabalada del que ja és habitual, així que no he tingut temps d'escriure en el meu bloc, però no vull deixar passar el fer un comentari sobre la trobada.

En el nucli inicial dels blocaires d’Osona érem una dona i cinc homes, això li val a en Josep Comajoan per saludar sempre amb un “tots i tota”. En la trobada de Tavènoles ja hi havia alguna altra dona més, així que, per fi es podrà fer servir el totes i tots, però, de tota manera encara som poques dones.

Quan passi aquest temps de càrrega de feina que passo ara, faré la meva valoració sobre  perquè crec que hi ha majoria més que absoluta d’homes també en això dels blocs.

Deixo un enllaç al vídeo de presentació de l’Osonosfera que ha fet l’Arnau Marti i quan sàpiga com fer-ho ja el penjaré aquí.

http://www.vimeo.com/1169845

Foto: Jordi Vila