Fa uns dies va aparèixer al diari The Guardian, bastió de l’opinió progressista britànica, un article d’un periodista anglès anomenat Graham Keeley. El senyor Keeley és un periodista freelance, que periòdicament escriu a diaris com The Guardian, The Independent, i d’altres. En Keeley, des de Barcelona, escriu articles d’una qualitat que no sé si els aprovarien a un estudiant de primer de periodisme, i políticament acostuma a mostrar-se molt crític amb qualsevol cosa que faci olor a Catalunya, llengua catalana, immersió lingüística, o normalització nacional. És més, normalment fa d’altaveu de la caverna espanyolista a medis britànics, el qual és òbviament molt nociu per a la respectabilitat de Catalunya en aquell país, on només és notícia per coses negatives o que sonen a pallassada a les mans de gent com en Keeley, que van convertir les subvencions a en Conrad Son en gran notícia que fins i tot va sortir a Bloomberg. .
En moltes ocasions, els anglesos no deixen de sorprendre, i fan honor, orgullosos, a tots els tòpics sobre el seu sentit de superioritat, volgut daurat aïllament, condescendència, irreverència i símptomes d’actituds imperialistes sense adonar-se que al 56, amb Suez, se’ls va acabar la partida. .
