Molta gent, arreu, es manifesta de forma generosa, humanitària i plausible a favor de Palestina; però cal dir que la informació sobre la Franja ens arriba esbiaixada, i no se sol parlar dels coets que ataquen primer, de civils (dones, nens i ancians) emprats com a escuts humans i sotmesos expressametn al "martiri", de la sharia inhumana i totalitària, d' una constitució de Hamas que proposa acabar d' exterminar el poble jueu...que també té el dret de ser ell i viure en pau. A més, els estats- incletn l´espanyol. ja saben que fan servir raosn d'e stat, terrorisme d' estat i tortures. Perquè no ens manifstem també contra Espanya, que oprimeix bascos, catalans i gallecs?
Però també agrairíem poder-nos riure d' altres religions, com l´Islam. Fóra possible, això?. Estem preparats i, sobretot, estan preparats els fidels per assumir el risc de viure en democràcia?.
Segurametn, el savi o intel.elctual que més admiro és l´Eudald Carbonell- sense oblidar en altres camps, figures com Joan Francesc Mira, Josep M. Terricabras, Salvador Cardús, Jordi Savall, Antoni Miró, Joan-Daniel Bezsonoff, Matthew Tree o Biel Mesquida-. Però, a més conèixer l´Eduard coma persona és un honor i un privilegi que ens enriqueix.
Espanya neix el 1493, moment en què s' estableix la Inquisició a tot els regnes; però el nom , per designar l' estat, no és emprat, oficialment, fins el segle XIX. Es seus constructors s' anomenen Felip V, Primo de Rivera i Franco: Espanya és essencialment no democràtica: ells han fet la feina bruta de què en frueixen tots els espanyols, socilistes, populars o comunistes.
El kakaw dels maies, o el cacahuatl dels asteques que parlaven nàuatl es cultiva de forma ideal en selves humides o a sota de grans arbres, com podem veure a Veneçuela.
Amic Joan M. semrpe he pensat que, com va escriure Espriu, la veritat és un espill trencat en mil trossos, dels quals cadascú en tenim un fragment; altrament, informació o dades, no és el mateix que opinicó, ni opinió el mateix que gastronomia; a més, em pregunto, que té a veure un article d' opinió, amb la una legítima resposta discrepant (una carta al Diari de Girona, on col.laboro els divendres i els diumenges, al dominical, de la qual no en dius cap detall) amb una secció de gastronomia?. I, finalment, estic convençut del que dius i no em sorprèn gens- hi ha gent que sap moltes més coses que jo. Finalment; no confonguem la "humilitat" amb la falsa humilitat.
Premi mundial al funambulisme truculent: els noticiaris de Catalunya Ràdio- la d' ells- anomenen "solidaritat" el robatori i explotació d' Espanya contra Catalunya, que fins i tot el PSOE- finalment!- ha hagut de reconèxier amb la publicació de les (amanides) balances fiscals. Això és el que en diuen "treure la crosta nacionalista"?.
Estimada Susanna: no creu que l´única imposició és la del Regne d' Espanya, i tot el poder del seu estat monocultural, els seus medis - incloent l´anticatalana Tele 5- i fins la seva demografia?. Catalunay no és més que una subsidireïtat, i no parlem de les Balears o el País Valencià (o no s' hi parla català?). La Constitució només protegeix l´"espanyol": per tant, ser només català, si mes,no, és més democràtic, llevat que hi haig, és clar, legítimes raons familiars que expliquin la doble adscripció nacional. Ser català, a més, no comporta ser espanyol: què són, els nordcatalans?.
Escriptor gastronòmic, historiador i professor de Gastronomia de la UAB. De l´Associació Internacional de Crítics d' Art (AICA) i de la FIJET (Federació Internacional de Periodistes de Turisme).