Aquest cop ens ha tocat de prop. En David és l'amic, el company de l'Associació Cultural La Fornal, de la Vilafranca de sempre. Ahir, a la matinada, se'l volien endur cap a la presó Model de Barcelona, acusant-lo d'un delicte en relació a un 12 d'octubre de fa més de 10 anys, i una pena per insubmís, que fa més de dos anys que es va eliminar del codi penal espanyol.
Hi ha moltes coses que no entenem. Però la llògica d'aquesta democràcia és no entendre gaires coses. Suposo. La impotència, sentida de tan a prop, té la cara fosca, i un gust amarg. La persecució política segueix. I sí, podeu estar-ne segurs; l'Estat espanyol vol esborrar-nos, esborrant l'independentisme combatiu. Com també ho volen fer els senyors del tripartit. Quina gran pena, tot aquest circ de titelles buròcrates.
Convocatòries:
Dimecres 7 de gener, 7 del vespre Roda de premsa i difusió del cas a Vilafranca del Penedès (A.C. La Fornal) Dimecres 7 de gener, 8 del vespre Assemblea del grup de suport a Barcelona (CSO Can Vies de Sants) Divendres 9 de gener, 8 del vespre Manifestació a Vilafranca del Penedès (Davant de l'Ajuntament) Dimarts 13 de gener, 8 del vespre Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Lloc per confirmar)
Des que l'any 2005, Sharon ordenés l'evacuació dels colons
israelians de la franja de Gaza, aquest territori costaner de 40 km de
llargada per 10 d'amplada va quedar segellat, aïllat del món, convertit
en el camp de concentració més gran de la història de la humanitat. Un
camp de concentració amb periodistes i càmeres, un camp que tothom pot
veure i que, malgrat això, segueix existint.
La treva entre les milícies de Hamas i l'exèrcit israelià mai va ser
realment efectiva. Centenars de palestins varen morir per les bales de
l'exèrcit mentre els mitjans de comunicació i els governs miraven cap a
una altra banda. El càstig col·lectiu que Israel ha implementat contra
la població de Gaza és un crim de guerra, un crim contra la humanitat.
Aquest dissabte -27 de desembre- hi va haver una altra volta en la pressió
contra la població de Gaza. Bombarders de l'aviació israeliana varen
llençar centenars de tones de bombes sobre les superpoblades ciutats de
Gaza i Rafah. L'exèrcit diu que va disparar contra les posicions de la
policia de Hamas. Quan escric aquests ratlles es parla ja de 300 morts
i gairebé un miler de ferits, molts d'ells no combatents.
Els representants d'Israel sortien a la televisió. Livni, Olmert i
Barak -els botxins- justificaven l'atac i demanaven comprensió i
recolzament internacional per als seus crims. Altre cop ens toca sortir al carrer per expressar la nostra
indignació pel genocidi contra els palestins. El nostre suport a un
poble que ha sofert i sofreix violència brutal i diària des de fa més
de seixanta anys. Altre cop la bona gent de tot el món s'indigna en veure les
atrocitats que, els que un dia varen ser víctimes, ocasionen al poble
de Palestina.
Ahir vam presenciar un dels actes més emocionants d'aquest final d'any. El Teatre Tívoli de Burjassot es va omplir de gom a gom per commemorar el quinzè aniversari de la mort de Guillem Agulló, independentista assassinat per l'ultra dreta feixista espanyola.
Més de 600 persones ocupaven totes les localitats del teatre, participant d'un homenatge que, de ben segur, no va deixar indiferent a cap dels assistents. Mesclant parlaments, vídeos i actuacions musicals, vaig compartir escenari amb molts d'aquests grups i cantautors que sovint coincidim arreu del país. Així, Obrint Pas, Pep Gimeno El Botifarra", Feliu Ventura, La Gossa Sorda, Pau Alabajos i Feliu Ventura van voler sumar-se en aquesta demostració de força i solidaritat, acompanyant amb la música tot un moviment antifeixista del qual també en formem part.
Veure tanta gent per una mateixa causa esborrona. I veure que som una sola veu reconforta. Ara més que mai; no passaran!
Crònica a Llibertat.cat:aquí Crònica a Vilaweb:aquí
L'altre dia vaig anar a veure una de les pel·lícules del moment; Che, el argentino. Més enllà del culte al qual se sotmet la figura d'en Che, que des de fa dècades és objecte d'idolatracions, i aquest film, en la seva totalitat, fa una aportació excessiva en aquest tema, la pel·lícula és interessant, no només a nivell històric, sinó també polític, doncs crec que es manté fidel als posicionaments i als pilars ideològics de la Revolució Cubana, punta de llança de la lluita contra l'hegemonia imperialista dels Estats Units. Malgrat tot, tal i com es remarca al blog Ribes del Penedès (també a Vilaweb), es pot llegir l'obra d'Steven Soderbergh des d'una perspectiva de videojoc; s'interpreta, en alguns moments, que els protagonistes únicament s'esmercen per anar passant pantalles. Una curiosa lectura, no trobeu? :)
També m'agradaria compartir amb vosaltres una lamentable sinopsis. Es tracta del resum escarit que en fa el Servicaixa, des del lloc web per vendre entrades de cinema. El podeu veure aquí, a través d'aquest enllaç. I dic lamentable perquè, a part de curt, sembla que els hi faci por, o vergonya, desenvolupar una miqueta més la història, que ens aniria bé ni que fos per posar-nos en antecedents. Diu així: Als anys 50, el General Batista implanta la dictadura a Cuba, després
de donar un cop d'estat. Pel camí, deixa a molts revolucionaris que es
veuen obligats a exiliar-se a Mèxic, entre ells el jove Fidel Castro. I ja està. Doncs molt bé, a veure com va la pel·lícula.
I alguna cosa en comú deuen tenir el Servicaixa de La Caixa i la justícia espanyola. Que els dolents sempre acaben abraçant-se. I les bacanals no només són coses de romans. Ara resulta que onze persones a qui el ministeri públic acusa d’haver participat en uns
incidents amb la policia local de Sabadell la matinada del 27 de
setembre del 2003, en el conegut com a cas Bemba, seran condemnades a dos anys de presó cadascuna. Entre aquestes persones hi ha l'ex-futbolista del Futbol Club Barcelona, Oleguer Presas. Sabeu què us dic? Que, canviant de context, però tal i com diu el company i amic Pau Alabajos, Espanya és un país de lladres, putes i capellans. I, per acabar-ho d'adobar, proposo que la nova bandera, a partir d'ara, sigui aquesta.
Pàgina web de la campanya Absolució Jona: pàgina web Dóna suport a en Jona; adhereix-te a la campanya: adhesions Manifest de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord: llegeix-lo
El proper divendres farà 15 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló. Fou l'11 d'abril del 1993 quan aquest jove antifeixista i independentista de Burjassot (l'Horta) fou apunyalat mortalment. El seu assassí només complí quatre anys de condemna i recentment es presentà a les darreres eleccions municipals per una partit d'extrema dreta. Enguany, 15 anys després del seu assassinat, aquesta impunitat s'ha saldat amb més de 600 agressions al País Valencià com les darreres pallisses a immigrants gravades en vídeo, la punyalada que gairebé li costa la vida a un jove de València, l'esvàstica gravada en la cara a un altre jove a Castelló o les desenes d'atacs contra centres socials, llibreries, seus de partits polítics i altres locals de tot tipus. I tot, davant la indiferència mediàtica i governamental que caracteritza aquest país.
Per aquest motiu diversos companys blocaires ens hem decidit a llançar una crida per al proper divendres 11 d'abril. Es tracta d'escriure aquest dia, o durant el cap de setmana, un apunt amb el títol '15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ' amb el banner que adjuntem. D'aquesta manera, unint i multiplicant les nostres veus, posarem la nostra engruna de fermesa contra el silenci i la vergonya.
En record de Guillem Agulló. Perquè el següent podem ser qualsevol de nosaltres.
Avui, que ja estem una miqueta menys exaltats, hem començat a pair aquella "e" lila de la que us parlava ahir. En Jordi Salvia, company, amic i blocaire de vilaweb, va presenciar la gala de l'entrega de Premis Enderrock. Com a fotògraf, no es podia perdre l'esdeveniment, i ens ha deixat amb un arxiu visual d'aquells que fan por. Desenes de fotografies que resumeixen el dimarts a la nit de la Sala Bikini. Podeu jutjar vosaltres mateixos!
Voltant per la xarxa, ens vam trobar una notícia ben curiosa. Ara resulta que els hi hem plagiat un cartell falangista. Bé, aquí us deixo amb la perla.
A los separatistas se les nota cada vez más el desgaste cultural. Y sí no, que se lo pregunten a la organización Falange Auténtica
que ha visto como uno de sus carteles publicitarios ha sido utilizado,
con evidente mal gusto, como portada del nuevo disco del ‘icono’
separatista catalán Cesk Freixas.
El cartel de FA tiene al menos dos años. El disco de Freisas acaba de salir al mercado. Las similitudes son bastante evidentes.
I aquí podem veure les dues proves del delicte:
Primer de tot, agrair a Minuto Digital la publicitat. Després, donar les gràcies als redactors per això de "icono separatista". És un plaer, de debò. I pel que fa al que ells li diuen plagi... que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Són bojos aquests romans!
