Des de fa forces mesos, el nostre lloc web es troba a l'adreça www.ceskfreixas.cat. Tot i que properament l'actualitzarem amb seccions i apartats nous, hem detectat alguns problemes, bàsicament a l'hora de carregar-la i visualitzar-la. Volem sortir de dubtes, i per això us plantejo el següent.
Ja sé que el que us demanaré és poc usual, però ens faríeu un favor si entréssiu a www.ceskfreixas.cat i ens diguéssiu si podeu o no visualitzar l'espai, si hi detecteu algun problema, o qualsevol altra cosa. En tot cas, agrairíem que especifiquéssiu des del lloc on esteu connectats, ja que així podríem saber si es tracta d'un problema geogràfic. Coses més estranyes es deuen haver vist, no? :)
Moltes gràcies per col·laborar, de tot cor! Una forta abraçada.
Agramunt és una bonica vila de l'Urgell, coneguda pels torrons i la xocolata. No hi havíem estat mai, i ens va sorprendre la quantitat de gent que s'hi va aplegar per fer-nos companyia. L'Espai Guinovart és un museu carregat d'obres de l'artista que dóna nom a l'espai, natal d'Agramunt. Precisament, la sala més gran va servir d'escenari. I va acollir, en un primer terme, la presentació del llibre Nosaltres, els catalans, a càrrec del seu autor Víctor Alexandre i, tot seguit, després d'un pica-pica, la nostra actuació. No sé quantes persones hi havia (entre 100 i 150, segurament), però va ser un moment molt agradable, en el que vam gaudir moltíssim del context i vam poder celebrar el Correllengua en una població a la que esperem poder trepitjar ben aviat! :)
I, canviant de tema, a través de la gravació amb el mòbil del tècnic oficial de llums d'El Cercle (algun dia us explicaré aquesta història), m'agradaria compartir amb vosaltres la vetllada del dimecres passat en aquest entranyable bar de Girona. Gràcies a tots els que hi vau ser.
Els que un dimecres de juny (crec) vau venir a El Cercle, recordareu que hi va actuar també un jove cantautor de Barcelona. Va cantar-nos algunes de les seves cançons, moltes de les quals, des de fa unes setmanes, queden recollides en el seu primer disc, Titans (autoeditat, 2008).
Ell és en Pere Vilanova (aquí, aquí i aquí), amb qui, gairebé per casualitat, ens vam conèixer ja fa temps a través de la xarxa. El Myspace ja ho té, això, i és una de les coses que més s'agraeixen. Amb en Pere hem anat coincidint, ara a Girona, ara a Barcelona. I hem creat una complicitat ben maca, d'aquelles que es valoren amb paraules. I, precisament de paraules, va tot això.
Ell, que és el noi d'El Cercle, em va convidar a col·laborar amb un dels seus temes. I la veritat és que va ser un plaer poder cantar conjuntament una de les cançons que més m'agraden del seu primer disc; La noia de l'Astrolabi.
Per cert, que va ser aquest mateix dia (quan vaig anar a gravar la cançó) que vaig conèixer per primer cop un Buzuki. I d'aquí (per culpa d'en Pau Romero, productor i tècnic de gravació d'en Pere) em va venir la fal·lera per comprar-me'n un. No, si és que, al final, no podrem anar a enlloc... :)
Ens veiem avui a El Cercle? A les 22.30 al carrer Ciutadans de Girona.
[Aquí hi hauria d'haver l'espai on apareixeria el reproductor de música adjunt, per poder escoltar la cançó d'en Pere. Per problemes amb el servidor (goear.com), només us puc deixar l'enllaç; espero que us agradi!Clica aquí i escolta la cançó]
Jo no sé què és la vida. Ni tampoc sé què és l'amor. No sé res de tot això. N'hem vist mil pel·lícules i n'hem llegit deu mil llibres. Alguna cançó que recordem de quan érem joves en parla (aquell abans ple de nostàlgia...), fins i tot ens han explicat com ho hem de fer per saber-ne més, com si això fos cosa única, cosa idèntica, com una marca qualsevol que agrada a tothom. Res, res de tot això és com ho vivim. Ja t'ho vaig dir; la vida és molt més que el que ens han explicat.
Des de fa uns dies que anem voltant amunt i avall per presentar les cançons del segon disc. No sabeu que especial i important és tot això per a mi, per a nosaltres. Aquesta setmana hem estat ben a prop de casa, a Sant Quintí de Mediona, però també hem passat per Arenys de Munt, Vic, i Olot. Veure cantar a la gent m'emociona. I m'emociona saber que hi ha algú que fa de la protesta una manera de veure el món. Uns ulls crítics són la millor finestra per descobrir aquesta vida que tenim entre les mans. Ulls crítics, que sempre serem alumnes, sense façanes ni fal·làcies per explicar el que som.
Tampoc sé què es la felicitat. I no ho sé perquè no sé què és la felicitat per a tu, per a ell, per a nosaltres. Que la felicitat, i si m'erro, aviseu-me, la fa cadascú, a la seva manera. Com la vida, l'amor, la mort. Sóc feliç cantant amb tu aquella cançó de l'Ovidi, quan ens retrobem cada dissabte i sempre cantem les mateixes cançons. Sóc feliç quan veig somriure els pares, els germans, els de casa. I els de fora, els de tota la vida, els nous. Sóc feliç quan entenc l'abraçada, les paraules, els que arriben. Sóc feliç quan dubto. I ho he sigut quan ens hem equivocat. També n'hi ha que no haurien d'haver marxat; i sí, potser ens trobem aviat. Perquè som persones i tenim mil històries per guanyar.
Entendre tot això de manera col·lectiva. No cedir mai ni un pam d'allò que és nostre. No tornar a claudicar. No voler viure aquest món de mentides i no creure's-en ni una més. Lliurar mil batalles als necis, als intoxicadors, als generadors d'opinions en papers de vidre. Crear, formar, arrelar en la consciència.
És imprescindible tenir somnis per poder caminar. Tenir somnis i lluitar per ells. És la cosa més bonica que he après. Gràcies, a tots els que llegiu, a tots els que escolteu, per fer possible el meu.
He tingut la sort de poder caminar. De caminar ben a prop de l'amor que cultiven les persones senzilles, que estimen, que donen i no esperen res a canvi. M'emociona veure que caminem, que estenem les mans per agafar-nos, sense baranes, però agafant-nos.
Viure per allò que més estimes és el tresor més gran. I ho visc intensament; és el plaer de començar les coses noves. No em cansaré mai de vosaltres. Sobretot, sobretot, pel Roger. El germà pacient, conseller d'idees boges, que ha apostat, el que més de tots, perquè tot això tiri endavant. Ets una abraçada gegant, i estic convençut que, sense tu, res de tot això hagués pogut arribar a ser. Gràcies per la confiança, que avui s'escriu en majúscules; CONFIANÇA.
Pel Marc, l'altre germà que m'ha ensenyat a viure la música des de la passió, la tendresa i l'amor. Des d'aquelles primeres cançons de Nirvana ja han passat molts anys. Et vaig robar un brindis, i després cantàvem plegats pel nostre país. Viurem. Per damunt de tot, viurem, germà.
Als meus pares, obrers de la fusta i de la llar, que ens han educat amb perseverança, amb el gust per la vida, sense pretencions i lluny de l'avarícia. Créixer a casa, al poble, la comarca; això és el que més recordo quan torno al principi. La font, els carrers i els vostres petons, que valen un món sencer. Us estimo.
A Els Altres Bandais. Un bonic nom per una banda, encara que hi hagin noms indesxifrables. Al Monty, la Bel, en Dani, en Víctor, la Marta. Sou el motiu original. Ja farà cinc anys de l'inici; com passa el temps i que bonic poder-vos dir, avui, que no perdrem mai la batalla. No me n'oblido de l'Albert i de l'altre Víctor. Sou imprescindibles.
Al Magí Batalla. Perquè treballar plegats és quelcom genial. Perquè m'has demostrat que tot pot agafar una nova dimensió si s'hi posen ments, mans i cors. Perquè tots els projectes són immensos; els de l'estudi i els de qualsevol dinar amb una ampolleta de vi negre al costat.
A tots els amics i amigues que he deixat al Penedès. Vilafranca ens ha fet grans. A tothom que he conegut compartint nits i viatges. Pels amics de Castella, d'Aragó i Sardenya. Tan de bo no canviï mai; la lluita, l'amistat, nosaltres.
A aquesta Girona que m'acull, d'amants i mans entrellaçades. De tot cor, a la gent d'Endavant, que m'ha fet un lloc arrecerat de punyals i dies de pluja. Per les tardes de dimecres a El Forn, les nits de dijous bufant espelmes i llegint Papasseit.
I, sobretot, a tu. Perquè viure't és la cosa més sincera que m'hagués pogut passar enmig de la deriva. Pels carrers que m'ensenyen les teves passes, pel paisatge resseguit de llunes plenes i concerts d'en Miquel Gil. Per les cançons noves, el somriure embogit després de la tempesta i la calma. Llibertat-a-l'espatlla. Cafès sense cafeïna i croissants de dissabte. No voldria espantar-te. Et dono casa meva, et dono tot el que porto a dins de les butxaques. Per tot el que comença; gràcies.
Dissabte vam saber que hem quedat en segon lloc en el Premi disc català
de l'any. Mai no guanyar havia tingut tant de sentit. Perquè guanyem
tots junts, i no ens calen més paraules.
Per la nostra primavera; amunt els damnats de la terra!
Tot just ara hem acabat una tarda maratoniana d'assajos, retrobades, cafès i paraules. Amb en Víctor Nin ja hem acabat de perfilar el nou repertori d'enguany. Hi hem afegit noves cançons i suposo que hi haurà alguna sorpresa. Però, per sorpreses, el concert d'aquest proper dimecres a la Sala 3 de la Razzmatazz, celebrant els 15 anys de la revista Enderrock. I fins aquí podem llegir :)
Després de l'assaig amb en Víctor, ha sigut el torn de la banda. Un repàs d'aquest nou repertori de camins cap a nosaltres, i adaptacions especials pel concert del dia 23 d'abril. Diada nacional dels Països Catalans; us hi esperem!
I bé, estem treballant de ple amb RGB Management. D'aquí poques setmanes sortirà al mercat la tercera edició d'El camí cap a nosaltres, ja amb la nova discogràfica (RGB Suports) i amb una redifusió que esperem que pugui dur aquestes cançons a més llocs que amb les dues edicions anteriors. I deia això dels motors encesos perquè demà al matí, a l'estudi d'en Magí Batalla, actualitzat i amb moltes joguines noves, gravarem cinc nous temes pel proper disc. Aquest procés correspòn al de la pre-producció, previ a la producció musical que en Magí realitzarà a partir de les properes setmanes. Estem contents i animats; tenim suficients cançons per començar a treballar amb el nou treball discogràfic, i comptem amb un any per preparar-lo. Seguirem informant-vos; sou imprescindibles per tirar endavant tot això.
Mentrestant, si aquest diumenge volteu per Girona, us podeu acostar a la Font del Ferro, cap als volts de les cinc de la tarda, on hi actuarem amb el format de duet.
Una forta abraçada.
Avui, perquè plou i no hi ets, et deixo una cançó :)
Ahir vam tornar a encerclar-nos al centre de la ciutat. Que acollidores i que especials són aquestes actuacions. Gràcies a totes i tots els que ompliu la sala. No em canso de repetir-ho; pell de gallina. La propera parada; el dimarts 29 d'abril, al bar El Cercle.
Felicitacions als Gossos, per haver guanyat aquest Premi disc català de l'any, organitzat per Ràdio 4. Mil gràcies, de tot cor, a tothom que ens ha votat i ens ha donat el seu suport. Que importants que sou per a nosaltres, carai! :)
Sembla que la temporada de concerts comença a arrancar, i aquest diumenge estarem, de nou, a Girona, a la Font del Ferro, celebrant el cinquè aniversari de la Candidatura d'Unitat Popular. Hi actuarem en format de duet, amb en Víctor Nin a la guitarra acústica.
Pels curiosos, aquí us deixo una entrevista que ha sortit publicada aquesta setmana al Periódico Diagonal, una edició quinzenal d'àmbit estatal que ofereix un tractament de la realitat substancialment diferent a les publicacions de masses. Aquí hi teniu l'enllaç. És força curiós, si més no :)
I n'hi ha que ens anem fent vells. Ei, però amb orgull, eh? :) Una abraçada!
Avui, per tu. Sí. Tu que fas que Girona sigui la ciutat perfecte, les mans que encaixen, els amants que viuen. Pels bancs que acullen converses de sucre, abraçades d'abril.
Després d'alguns mesos de feina, ja tenim disponible el nou lloc web del cantautor penedesenc Cesk Freixas. Enguany, estrenem un nou espai amb la finalitat de donar a conèixer aquest projecte musical de cançó d'autor, així com també els treballs discogràfics que han anat apareixent des de fa gairebé 5 anys, just quan s'iniciaven les primeres actuacions. Amb la dedicació de la banda Els Altres Bandais, i la producció musical d'en Magí Batalla, l'estiu del 2007 va sortir a la venda El camí cap a nosaltres, el segon disc de Cesk Freixas. En aquest espai hi trobareu diverses seccions, i ens faria especial il·lusió que sigués, també per a vosaltres, un projecte participatiu. Sense voler-nos allargar més, us deixem aquí una forta abraçada i esperem poder-vos trobar ben aviat.
Girona és tot allò que esperava. És la ciutat que enamora, de mans que encaixen i d'amants que viuen. És l'entranyable olor de cafè pels matins, i la passió tranquil·la que viu a dins les cases de la gent. Tot, aquí, és com un cercle. Hi ha rius, gent, mans i cors. Hi ha, sobretot, cors.
Ahir vam tornar a trepitjar el bar El Cercle, en una jornada més d'aquesta marató quinzenal de camins cap a nosaltres. Senzillament, i sincerament; pell-de-gallina, tot tan a la vora, i que senzill que ho feu tot plegat. És un plaer (-íssim) poder-vos acostar aquestes cançons, i que les rebeu d'una manera tan intensa. És el millor regal, sens dubte.
I, d'aquí poquet, s'acaba el termini de votacions pel Premi disc català de l'any. Si encara no us heu cansat de nosaltres i ens voleu donar un cop de mà, estarem encantats de veure com creix aquest nosaltres :) Per realitzar la votació heu de dirigir-vos al següent lloc web: www.disccataladelany.cat
Moltes gràcies i, avui en català, fins ben aviat! Una abraçadíssima.
Aquest dissabte, i després de molt de temps, tornarem a la ciutat de Tarragona, per actuar al Casal Popular Sageta de Foc, al centre de la ciutat. Ho farem compartint espai amb en Josep Romeu, cantautor tarragoní que, d'aquí ben poquet, traurà el seu primer treball. Esperem poder-vos-hi veure; a dos quarts d'onze, al carrer Trinquet Vell, número 15.
Avui, que ja és dijous, estic al mig del ciber de sempre. Després de ploure, sempre fa una miqueta de vent. Roba estesa més que mullada i busos que surten de Correus per anar cap a tot arreu (m'ha sortit un rodolí ben maco, oi? :p).
M'agradaria celebrar les gairebé 80.000 visites que té aquest blog (mil gràcies a tothom, de tot cor!) i les prop de 2.000 que, en tan sols una setmana, ha rebut el nostre videoclip al youtube. Si el voleu veure, podeu fer-ho des d'aquí.
Seguim preparant nous projectes de cara a aquest estiu i pel nou any. Estem molt il·lusionats i esperem poder-vos informar-vos-en ben aviat. Així que, d'aquí una mica, us en farem cinc cèntims. Moltes gràcies, per tot, de debò.
I bon vent, que la vida és llarga i hi ha molts plats per rentar! :)
Escolteu-la tota, si us plau. És genial la part del final; rumba-techno-dance? :)
Escoltant música des d'aquest ciber, hi ha una zona habilitada per fumar davant meu. Ja heu menjat mona? I potser neva una miqueta més amunt. Hi ha tantes coses que et voldria dir... Qui ets? Jo vaig fent, ja ho veus :)
Premi disc català de l'any. Si goseu d'un moment de dubte, us estaré molt agraït si dubteu amb els ulls clavats en aquesta pàgina: www.disccataladelany.cat. I que el dubte es resolgui escombrant cap a casa. Ei, si pot ser, eh? :)
Allò promès és deute (mai dubte): Bolshoe spasibo!
Dia de vot, totalment devot, o d'abstenció activa. Cadascú que es quedi amb la opció que li faci més el pes. A mi, de moment, em preocupa no perdre el tren cap a Girona.
Un dia com avui, al 1966, el franquisme rebentava una assemblea d'estudiants a Sarrià. Caputxinada que, quaranta dos anys després, se segueix repetint a les nostres facultats. No en va, n'hi havia que tenien menys paciència. Mentre a l'antiga URSS naixia el primer cosmonauta de la història, una mica més tard Terra Lliure esborrava algun trosset dels jutjats de Badalona, Terrassa i Manresa. Cadascú amb el seu tema, ja ho veieu.
El cas és que ja torna a ser diumenge. Dia de pel·lícules angleses, de pel·lícules doblades, o de capítols de sèries de terceres temporades. Complicat, si més no :)
Ahir vam actuar a Sabadell. La Sala Seattle vindria a ser una catedral del punk i del heavy, però allí estàvem nosaltres, amb la cançó d'autor; siusplau, apropeu les cadires, senyors. Una seixantena de persones van acostar-se per compartir la vetllada, presentant els camins cap a nosaltres, per primer cop amb tota la banda, a una de les dues capitals d'un dels dos vallesos.
Després de molts anys, per fi vam conèixer La República, bar poc monàrquic (suposo, vaja), de copes i pub sabadellenc que estava ple a vessar. Musiqueta que acabava en p, barreges de sacrilegi entre Antònia Font, El canto del loco i Dusminguet, i cerveses que cauen al terra sense passar per cap boca.
I, com que els diumenges també són per escoltar-los, us deixo una cançoneta que enamora; qualsevol nit, prop de La Plata, ballaria un tango amb vos!
