Abans del dia 18, pel concert de celebració dels nostres cinc anys (que pesat que m'estic fent, oi? hehe), només tenim una actuació. I és la d'avui, al Baix Camp, al poble de Maspujols. Serà el primer cop que el visitem, i ho farem amb el nostre gran amic i company d'ofici Josep Romeu.
El d'avui serà un concert amb regust a semi-comiat. No és ben bé així, però després del 18 de gener, exceptuant comptades ocasions que ja tenim confirmades, pararem d'actuar per centrar-nos en la preparació del tercer disc. Abans de l'estiu tornarem a portar les cançons cap a la carretera, per tornar a fer ruta amb les guitarres carregades i desembarcar-les a tots els llocs on ens deixin.
De moment, continuarem amb la preparació del concert del cinquè aniversari, que es presenta especial, emotiu i diferent. Esperem que, els i les que no ens puguem veure avui, ens veiem d'aquí a quinze dies :)
Després d'un mes sense realitzar actuacions al Bar El Cercle (Girona), avui hi reempendrem l'activitat musical. Ja fa més de vuit mesos que, cada quinze dies, ens hi trobem per oferir les cançons dels nostres treballs discogràfics. Però El Cercle es fa gran gràcies a vosaltres i a la vostra implicació. Els últims concerts van ser enormement gratificants; en guardo un molt bon record. Avui, després de forces setmanes sense passar-hi, intentarem recuperar l'ambient participatiu i còmplice dels últims dies.
Així, doncs, si us animeu i teniu una estona lliure, a partir de les 22.30 hores ens trobareu al Bar El Cercle, al número 8 del Carrer Ciutadans, a la ciutat de Girona. L'entrada és gratuïta. Fins després! :)
El calendari d'actuacions va arribant al seu final. I nosaltres ja tenim el cap posat als mesos de primavera, quan estarem acabant de preparar el tercer disc i, possiblement, entrem a gravar-lo.
Aquesta setmana, després d'un mes d'inactivitat (això no pot ser :p) tornarem al Bar El Cercle, de Girona. La veritat és que ho he trobat a faltar; això de ser-hi cada dues setmanes acaba convertint-se en alguna cosa essencial, que quan no la tens, la vols. I ho farem a la mateixa hora, a les 22.30, a la sala interior que hi ha en aquest acollidor local del centre de la ciutat.
I dissabte, després de molts anys (tres, diria jo), tornarem a Berga, per presentar-hi les cançons d'El camí cap a nosaltres. Serà al Pavelló Esportiu, compartint cartell amb els companys i amics d'Skak i Mat. El concert se celebra dins dels actes pel dia internacional en contra de la violència de gènere, que precisament és avui, dia 25 de novembre. Perquè el patriarcat és violència, i perquè cal combatre'l.
Esperem poder-vos trobar en algun d'aquests dos llocs. Una forta abraçada!
26/11/08/ 22.30 h Girona(Gironès) Bar El Cercle c/. Ciutadans, 8 Gratuït
Des que van sortir les samarretes d'El camí cap a nosaltres, hem tingut la oportunitat de portar-les a un munt de llocs. Si bé és cert que ara venen mesos de temperatures baixes, sempre és un bon moment per aconseguir-ne una.
La Cooperativa Catalan Roots Culture (Cultura Catalana d’Arrels), a
través de molta il•lusió i militància, està a punt d’arribar als dos
anys d’activisme propagandístic. La seva botiga ofereix força varietat d'articles, i és allí on hi podreu trobar les nostres samarretes.
També ho podeu fer a través del nostre lloc web, a la secció de la botiga. Tot seguit, us deixem els enllaços per si esteu interessats o interessades en comprar-ne alguna. Moltes gràcies! :)
Format: amb en David Caño (poesia i música) / Gratuït
22/11/08
/ 20.00
Es Mercadal(Menorca)
Sala Multifuncional
Format: duet / + Fidewà, Eva Pons i Moix / Gratuït
Aquesta setmana trepitgem poblacions noves. Serà el primer cop que les nostres cançons visitaran Arbeca. I ho farem amb un format ben especial. Amb en David Caño hi presentarem un espectacle nou, en el que mesclarem música i poesia, intentant acostar la cultura i la seva vessant més reivindicativa a aquest municipi de Les Garrigues. El dissabte tornarem a Menorca després de més d'un any d'anar-hi a presentar, per primer cop, El camí cap a nosaltres. Serà a Es Mercadal, i hi assistirem amb el format de duet, amb en Víctor Nin a la guitarra acústica.
A veure si coincidim en algun d'aquests dos llocs!
Demà al migdia, després de l'assaig que tenim amb la banda a Riudebitlles, ens acostarem a Canals, al País Valencià, per realitzar-hi una actuació juntament amb en Josep Romeu, cantautor de Tarragona amb qui, últimament, hem compartit un munt d'escenaris.
El concert es durà a terme al Centre Social Autogestionat La Lloca de la mateixa població de Canals (Carrer València, 11). La jornada l'organitza l'Assemblea de Joves de La Costera i es complementarà amb una xerrada-debat sobre l'estat actual i l'ús social de la llengua catalana al País Valencià, a partir de les 19.00 hores.
A les nou del vespre hi haurà un sopar popular i, tot seguit, a les 22.00 hores, començarà l'actuació (sopar + entrada: 6€ / entrada: 2€). A veure si ens hi veiem! :)
Bon dimarts a tothom! :) Ahir vam tornar a
emprendre l'activitat del nostre butlletí electrònic (*) després d'uns
mesos en els que hem estat presentant les cançons del nostre segon disc
arreu dels Països Catalans. Un cop acabada la gira d'estiu, ens
espera un final d'any força mogut, amb actuacions a diverses poblacions
del país, però també a d'altres indrets, com ara Euskal Herria (aquest novembre) i Cantàbria (al desembre).
El cas és que la propera setmana marxarem cap a Bilbao per trobar-nos amb el company i amic Jonu,
cantautor basc, amb qui, fa dos anys, ja havíem compartit escenaris.
Els concerts per Euskal Herria els realitzarem conjuntament, presentant
la continuació de l'espectacle Dos pobles lliures / Bi herri aske,
que l'estiu del 2006 vam estrenar per algunes poblacions del País Basc
i també de Catalunya. Seran un total de cinc actuacions, que
realitzarem a Oiartzun, Bilbao, Bermio, Ugao i Orereta-Renteria (podeu veure les dates, les hores i els llocs més avall). És el primer cop que les cançons d'El camí cap a nosaltres sonaran per aquestes terres. I la veritat és que ens fa molta il·lusió poder-ho compartir amb totes i tots ells.
Si us animeu, ens veiem per Euskal Herria!
11/11/08/ 20.00
Oiartzun(Euskal Herria)
Laia taberna
Espectacle "Dos pobles lliures / Bi herri aske"
+ Jonu
12/11/08/ 19.30
Bilbao(Euskal Herria)
Kalderapeko Tabernan
Espectacle "Dos pobles lliures / Bi herri aske"
+ Jonu
13/11/08/ 20.00
Bermio(Euskal Herria)
Kafe Antzokia
Espectacle "Dos pobles lliures / Bi herri aske"
+ Jonu
14/11/08
/ 19.30
Ugao(Euskal Herria)
Herriko Taberna
Espectacle "Dos pobles lliures / Bi herri aske"
+ Jonu
15/11/08/ 20.00
Orereta-Renteria(Euskal Herria)
Landare taberna
Espectacle "Dos pobles lliures / Bi herri aske"
+ Jonu
(*) Si vols rebre informació a través del nostre butlletí electrònic, envia un mail a info@ceskfreixas.cat amb l'assumpte "Butlletí electrònic". D'aquesta manera, passaràs a formar part de la nostra llista de distribució i, mensualment, rebràs notícies i informació general d'aquest projecte musical. Moltes gràcies!
Ahir havíem d'actuar a Palautordera, per celebrar la Castanyada abans que arribés el primer dia de novembre. El cel, els núvols i la pluja van fer que el concert s'hagués de suspendre; una llàstima, ja que teníem moltes ganes de compartir escenari amb SKAFM, els Baratos i La Carxofa i la ceba.
Avui reprenem l'activitat musical i estarem a l'Urgell, al municipi d'Agramunt. Tornem a les terres de ponent per presentar les cançons d'El camí cap a nosaltres, i ho farem a partir de les nou del vespre, a l'espai Guinovart, dins dels actes del Correllengua 2008. A veure si us hi acosteu! :)
01/11/08/ 21.00 h
Agramunt(Urgell)
Espai Guinovart
Correllengua 2008
Format: duet / Gratuït
[imatge: vista d'un dels carrers d'Agramunt, fa uns quants anys]
Avui, dimecres 29 d'octubre, tornem a El Cercle! Girona celebra aquests dies les seves fires. I avui, coincidint amb la festivitat de Sant Narcís, ens trobem on cada quinze dies per compartir molt més que cançons.
El portal d'internet Racó Català us ofereix la possibilitat de participar en el sorteig de 5 samarretes d'El camí cap a nosaltres, que dissenya, edita, distribueix i promociona la cooperativa Catalan Roots Culture. Mitjançant la botiga de la cooperativa es volen difondre els seus serveis, però també donar la possibilitat a les lluites d’arreu del país (locals i assemblees autogestionades, grups de música, organitzacions, sindicats...) per poder difondre el material del que disposen. L'objectiu: fer difusió de tot pensament crític envers el sistema neoliberal actual, procurant, al mateix temps, emprar l’art en totes les seves tasques. Generen material de tot tipus, creant així una arma de propaganda per les lluites que es duen a terme als Països Catalans i arreu del món.
Per participar al sorteig només cal que ompliu aquest formulari (cliqueu aquí) amb les vostres dades reals, inclosa la direcció on s'us enviarà la samarreta, totalment de franc, en cas que resulteu guanyadors. Recordeu que només s'admetrà una participació per persona -no per nom d'usuari- i que en cas que una persona s'intenti registrar més d'una vegada se li anul·laran totes les participacions. Teniu temps fins demà, dia 26 d'octubre, moment en que tancarem el sorteig i anunciarem els i les guanyadores.
I amb el somriure, la revolta Cesk Freixas és molt més que un cantautor: és la veu dels que han canviat les utopies per les realitats
Entre moltes altres distincions, el món es divideix entre els que
prenen una actitud de passivitat/passotisme i de deixar-se endur per
les turbulentes aigües del cosmos, i els que pensen que val la pena
moure's i fer girar el món en comptes d'esperar que ens giri ell a
nosaltres.
I Cesk Freixas, no cal dir-ho, és dels últims. Ja fa uns
quants anys va decidir, com aquells missioners de la dècada dels 60 que
van canviar el calze pel fusell, passar a l'altre cantó de la barrera i
dir les coses pel seu nom, i ben alt, sense tirar la pedra i amagar la
mà, tal com fan molts dels que s'autoanomenen antisistema o
contestataris, d'aquells de cridar els caps de setmana; ell va decidir
fer servir la paraula com a arma, sabent el poder de què la lletra
disposa per fer del món un lloc millor en el qual poder viure.
EL COMPROMÍS i
l'actitud amb què s'enfronta a les injustícies del seu/nostre món,
d'aquest espai que compartim de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i
l'Alguer, d'aquest univers no ja solament lingüístic, sinó també social
i cultural, i les dificultats amb les quals ens trobem per desenvolupar
el nostre dia a dia com a país normal ha fet que en els darrers temps
hagin sortit tota una generació de veus joves, inconformistes, fresques
i innovadores que han aconseguit endinsar-se en els sentiments de molts
joves (i no) que veuen com amb tres acords i amb fermesa, a poc a poc
es pot anar construint tot un sistema de codis i valors que tenen el
mèrit de ser compartits per tota una generació que s'hi veu reflectida.
El jove músic de l'Alt Penedès i la seva banda, Els Altres Bandais, han
aconseguit transmetre il.lusió, emoció, intensitat en cada una de les
seves actuacions, posant tota la carn a la graella i fent de cada nova
aparició un acte de compromís, d'unitat, de lluita i de solidaritat amb
la resta de persones que compartim una sèrie de sòlids ideals i
d'esperances mútues.
La música que en Cesk ens regala és plena de
sinceritat i d'honradesa, de sentiment en cada un dels versos que
poblen les seves lletres, a mig camí entre la tendresa (qui sap si) i
la veu melosa d'un Ben Harper o un Ismael Serrano, i la contundència, a
voltes estripada, a voltes sargida, del seu admirat Victor Jara o
Silvio Rodriguez. Els que han descobert en Cesk o els que són a punt de
fer-ho, els passa una sensació semblant: i és que, de vegades, buscant
un anell, trobes una font. Algú te'n parla i potser li fas cas i
decideixes buscar-lo al Google, a veure qui és o què fa. La màgia, el
carisma i l'aplom que desprèn és digne dels que fa anys que trepitgen
escenaris i que l'equipara als grans tòtems de la cançó.
Tota
aquesta nova fornada de veus del territori que han anat apareixent en
els darrers temps s'enfronten a l'àrdua tasca de recollir el testimoni
dels Setze Jutges, de la chanson francesa i de la cançó protesta
d'arrel sud-americana i, respectant el que han fet i estat, donar a les
seves composicions unes dimensions actuals, d'actualitzar el combat i
el compromís, de fer-se seu un llegat que encara no està tancat i de
propagar el somni que tot és possible, que cal continuar apostant per
la tendresa i la bondat dels que no creiem en quimeres.
I NO ÉS casual
que el darrer disc d'en Cesk es tituli El camí cap a nosaltres, tota
una declaració d'intencions i que està destinat a esdevenir un disc de
referència per a les noves generacions que pugen, que potser no hauran
conegut un Llach i que el nom de Feliu Ventura, per exemple, l'hauran
sentit a anomenar en boca dels seus germans grans. Entre tots plegats
estem aconseguint bastir un univers de companyonia, de deixar una
espatlla en la qual l'amic es pugui recolzar, de trencar uns esquemes
que potser encara no eren obsolets, però que començaven a trontollar a
causa, precisament, de no voler (o de no atrevir-nos) a revisar i
reviscolar. Persones com ara en Cesk, Pau Alabajos, Miquel Abras, Clara
Andrés, Bikimel, Meritxell Gené... ja formen part del nostre repertori
musical i de la nostra idiosincràsia.
De mica en mica, les darreres
pàgines dels cançoners de caus, esplais i colònies els estan fent un
forat al costat dels mítics Esquirols o de La Trinca. Està sorgint una
generació que se sent més a prop de La princesa de la revolta que no
pas de L'Empordà, i això és bo per a la salut musical dels pobles i
referma la voluntat de continuar aquest propòsit per part d'una fornada
que ja empeny amb força.
Amb els millors desitjos de sort i ànims
per al projecte que està duent a terme, us deixo uns versos que
serveixen de sumari d'una manera de fer i de pensar. Aquesta és
l'actitud que sempre s'ha de tenir si el que volem és guanyar; i per
guanyar, cal ser-hi. I ser-hi vol dir ser-hi sempre. Moltes gràcies per
l'esforç de construir aquest somni i aquesta nostra relació humana
deliciosa: "En el camí cap a nosaltres/ no hi ha més lloc que el que
tracem/ no hi ha més món que el volem./ En el camí cap a nosaltres,/ el
somriure serà l'arma,/ el nord, el lloc i l'abraçada".
Article d'opinió publicat avui al Periòdic d'Andorra. Dimecres, 22 d'octubre del 2008.
Hi ha moments que els ulls se t'entelen, en el que alguna cosa dins teu esclata, d'emoció, o de sorpresa. En tot cas, i sense saber trobar del tot les paraules adeqüades, mil gràcies, de tot cor, per entendre l'essència d'aquest projecte. Guanyarem, n'estic segur.
El portal d'internet Racó Català us ofereix la possibilitat de participar en el sorteig de 5 samarretes d'El
camí cap a nosaltres, que dissenya, edita, distribueix i promociona la
cooperativa Catalan Roots Culture.
Mitjançant la botiga de la cooperativa es volen difondre els seus
serveis, però també donar la possibilitat a les lluites d’arreu del
país (locals i assemblees autogestionades, grups de música,
organitzacions, sindicats...) per poder difondre el material del que disposen.
L'objectiu: fer difusió de tot pensament crític envers el sistema
neoliberal actual, procurant, al mateix temps, emprar l’art en totes les seves tasques. Generen material de tot tipus, creant així una arma de
propaganda per les lluites que es duen a terme als Països Catalans i
arreu del món.
Per participar al sorteig només cal que ompliu aquest formulari amb les vostres dades reals, inclosa la direcció on
s'us enviarà la samarreta, totalment de franc, en cas que resulteu
guanyadors. Recordeu que només s'admetrà una participació per persona
-no per nom d'usuari- i que en cas que una persona s'intenti registrar
més d'una vegada se li anul·laran totes les participacions. Teniu temps
fins el proper diumenge 26 d'octubre, moment en que tancarem el sorteig
i anunciarem els guanyadors.
Les grans veus no neixen sinó que es fan. Seria una frase falsa si no
tinguéssim exemples a munts aquí on vivim. Primer que res ens caldrà
definir què és això d’una gran veu. Hi afegirem paraules per acabar
d’arrodonir definicions i així acordarem, entre totes les que xerrem
sense parar alhora que escrivim, que les grans veus són les que
perduren quan passa la moda.
Les grans veus són, doncs, les que
van directes al ventre i el cor de la col·lectivitat, les que no
necessiten màrqueting per quedar-se a viure amb tu els dissabtes per la
tarda abans de l’estripada de la nit o quan, desconcertat, el cos és
agredit per etíliques quantitats excessives d’inspiració mentre el cap
manté la lucidesa que li és pròpia perquè sempre està més alt i no
s’ofega fàcilment malgrat ho intentem.
Cesk Freixas i Pau
Alabajos, a banda de compartir número i disc de l’”Enderrok” fa uns
mesos, els vaig descobrir junts a Constantí fa una mica més d’un any.
Hi tenia reticències perquè tothom en parlava i, desconfiat com sóc
(cada cop que m’equivoco en temes així, m’agrada més equivocar-me),
pensava que els dos eren producte d’una nova campanya, aquest cop
adreçada a alguns moviments socials, orquestrada i justificada per les
seves afinitats o militàncies en aquests mateixos moviments. Em vaig
equivocar i ho vaig notar ràpidamt en veure el Cesk tocar al peu de
l’església de Constatí i en escoltar “Futur en venda” del Pau, al
concert del qual vam fer tard perquè les tapes es van fer pregar i quan
vam arribar la seva actuació ja havia acabat. Tant un com
l’altre són blocaires i la lectura dels seus escrits continuats em va
acabar de confirmar que un i altre tenen una gran veu en formació,
perquè abans de cantar cal saber mirar i veure. I el Cesk i el Pau
miren, hi veuen i són capaços de fer cançons amb el que veuen, sigui
perceptible a la vista o a qualsevol dels altres sentits.
El
Cesk ha anat creixent alhora que expandint-se i ja té temes, més en
directe que en disc ara mateix, que interpretats i cantats deixen veure
que el que hi ha darrere no és un bluf sinó un compositor, intèrpret,
autor, músic i, en definitiva un artista que ja no és promesa sinó
realitat. Aquests nous camins l’obren al món de la poesia més potent de
la contemporaneïtat en la veu, per exemple, d’Agustí Bartra, el fidel
deixeble de la paraula viva maragalliana. Fins i tot se li poden
perdonar alguns pecats de primera joventut que el van portar a musicar
pamflets que no s’adeien tant amb qui serà una gran veu. Vista, oïda,
tacte i olfacte però sobretot veu, veu que no esdevingu veu dels amos
sinó del poble. Sóc conscient del perill que contenen paraules tan
amanides i plenes de ditades de tot tipus com és aquesta, però en el
cas del Cesk les paraules són, i seran cada dia més, punys; i carícies
quan estenguin el palmell i els dits esdevinguin comunicació.
El
Pau és autor d’un disc de fa ben poquet (“Teoria del caos”) en què
demostra de nou les maneres, les bones maneres, que apuntava a
l’indispensable “Futur en venda”, on trinxava tot allò que podia ser
trinxat i esdevenia, per pròpia decisió personal, continuador d’algunes
de les grans veus sense seguidismes de cap mena i amb corrosiva
relectures d’ells mateixos.
Potser la cosa més interessant dels
dos músics és precisament el que a mi tanta por em feia. Un i altre no
són producte del bon rotllo i les lletres afins amb alguns moviments
socials dels Països Catalans. Malgrat això, sí que hem de tenir en
compte que la seva primera projecció ha estat dins i com a conseqüència
d’espais culturals alliberats que han crescut dins o a la vora
d’aquests moviments socials. Tenint en compte que no fan ni punk, ni
hardcore ni tan sols ska, el Pau i el Cesk han transitat una porta que
abans ja havia fet Feliu Ventura tot i que no totalment en què els
cantautors catalans ja poden néixer entre els qui lluiten contra
l’Espanya rància però també contra els Països Catalans de la caspa
regional, aquells Països Catalans que es vesteixen de festa a Prada de
Conflent una setmana i mitja a l’any i guarden les gales la resta per
parlar de peix al cove i de misèries semblants. El Pau i el Cesk són
fills d’uns espais que són alliberadors i per això s’atreveixen a
somiar i en els somnis hi ha grans veus que han oblidat les renúncies
perquè quan canten el món s’eixampla.
Sembla que les actuacions no s'aturen; es presenta una tardor plena de concerts amunt i avall, amb dues sortides fora del nostre país que em fa molta il·lusió explicar-vos.
La setmana del 10 al 16 de novembre estaré a Euskal Herria. Hi viatjaré en solitari per presentar les cançons del nostre segon disc i compartir escenaris amb en Jonu, un cantautor basc que vaig conèixer farà dos anys. Amb en Jonu vam iniciar un espectacle conjunt, anomenat Bi herri aske / Dos pobles lliures, que vam presentar als Països Catalans, i també en territori euskaldun, l'estiu del 2006. Enguany, recuperem el nom d'aquella petita gira i reformularem aquesta proposta compartida de cançó d'autor i de protesta. De moment, tenim confirmades tres actuacions a Euskal Herria (Ondarroa, Oiartzun i Durango). Espero tenir més informació d'aquí uns dies, per poder-vos-en dir més coses :)
Al desembre, abans de la data assenyalada del 25, arribarem per primer cop a Cantàbria. Les dues poblacions on tindrem la oportunitat de compartir cançons i paraules seran Santander i Torrelavega.
Però demà també fem una incursió de dos dies cap al País Valencià. Actuarem a Castelló de Rugat i Ontinyent (comarca de La Vall d'Albaida), on se celebraran els actes del Correllengua 2008, en aquests dies previs a la diada del 9 d'octubre. Per veure les dates, els llocs i les hores, podeu consultar l'agenda del nostre lloc web: www.ceskfreixas.cat
Aquests mesos són mesos de Correllengües. Suposo que moltes i molts ja sabreu en què consisteix aquesta iniciativa, que porta un munt d'anys fent-se arreu del territori. A tall d'explicació breu, dir-vos que el Correllengua és una campanya anual que centra els seus objectius en enfortir la cultura i la llengua dels Països Catalans. Es fan centenars d'actes arreu del país, i és un dels esdeveniments amb més participació i presència dels que es fan actualment a casa nostra.
El cert és que moltes de les actuacions que estem fent aquests dies s'emmarquen dins del Correllengua 2008. La setmana passada, per exemple, vam estar a Santpedor i a Olesa de Montserrat. Aquests propers dies, estarem a Manresa (aquest dijous, a les 23.00 hores, al bar Abbey Road, al carrer Canonge Montanyà, número 7) i Castelló de Rugat, també dins dels actes del Correllengua.
Però la ratafia, el nord i Sant Boi també són punts d'orígen, o de partida, d'aquests camins cap a nosaltres. El divendres, actuarem per primer cop a l'Ateneu Popular l'Esbarzer, a Palautordera (Baix Montseny), on s'hi celebrarà la festa de la ratafia. Els i les companyes de l'ateneu han realitzat aquesta típica beguda de les comarques nord-orientals amb les seves pròpies mans i, després de deixar-la 40 dies a sol i serena, aquest divendres la provaran amb tothom qui ho vulgui. Podeu veure el cartell a la imatge que acompanya aquest text :)
El dissabte trencarem fronteres imposades i actuarem per primer cop a Perpinyà (Catalunya Nord), gràcies a l'Agasalla, els i les joves del Casal de Perpinyà. Em fa molta il·lusió poder realitzar un concert en aquesta part del país; sovint oblidem que la nostra terra continua més enllà del Cap de Creus, i és imprescindible mantenir-hi el lligam i el contacte que ens uneix com a poble. No podem obviar cap trosset del nostre país. Cap.
El diumenge trepitjarem, també per primer cop, Sant Boi de Llobregat. Serà al matí, a la Creu de Can Cartró. La creu té un valor important com a element de resistència cultural durant
el franquisme, ja que al voltant de la creu hi limiten quatre poblacions del Baix Llobregat i el seu nom es va rotular en català, cosa que no passava des
d'abans de la guerra civil. Això va ser el 1956. L'acte l'organitza Omnium Cultural.
Però abans de tot això, demà tornem al Bar El Cercle del carrer Ciutadans de Girona. Serà altre cop en solitari, presentant-vos cançons del primer i del segon disc, versions i alguns temes nous. A veure si us animeu i ens hi trobem; serà demà, dimecres dia 1 d'octubre, a les 22.30 hores de la nit :)
Si voleu veure l'agenda d'actuacions, ho podeu fer a través del nostre lloc web: www.ceskfreixas.cat
