Hi ha tants motius per ser crític amb el Nadal del món occidental al segle XXI, que no seré jo qui busqui arguments per justificar el “Bon Nadal” que vull dedicar a tots els que llegiu aquest bloc (que en sou uns quants, malgrat faci molts dies que ningú deixa el seu comentari).   |  |
De tornada d'enlloc
|
|
No només cançons Hi ha tants motius per ser crític amb el Nadal del món occidental al segle XXI, que no seré jo qui busqui arguments per justificar el “Bon Nadal” que vull dedicar a tots els que llegiu aquest bloc (que en sou uns quants, malgrat faci molts dies que ningú deixa el seu comentari). Escric avui sobre el Barça-Madrid de dissabte perquè ahir, diumenge, el mal que em feia el braç dret de tantes botifarres que vaig fer pel desenllaç del partit no m’ho permetia. I ho faig per reivindicar l’eufòria dels que som culers. Des de diumenge passat torno a aparèixer al programa dominical d’esports de COMRàdio. Aquesta temporada he començat una mica més tard, però ja em podeu escoltar cada diumenge al ‘COM esports competició’, que presenta Joan Batllori. La setmana passada, Badalona va ser triada Capital de la Cultura Catalana per a l’any 2010. Ho celebro, com a badaloní i com a músic. Em consta, a més, que l’Ajuntament de la meva ciutat té la intenció d’utilitzar la cultura com a vehicle cohesionador i d’autoafirmament dels badalonins. Tan de bo se n’ensurtin. Setanta un anys té Paolo Conte i setanta Joan Margarit. Beneïda maduresa la de dos dels homes que més admiro i que, en les darreres setmanes, han estat notícia: l’un per la publicació d’un nou disc, l’altre per anunciar la publicació d’un nou recull de poemes després d’haver rebut el Premio Nacional de Poesia. Jesús Álvarez, el periodista de Televisión Española que, després d’una jornada en la qual el Barça va golejar per sis a un l’Atlético de Madrid i l’Espanyol va empatar a dos amb el Real Madrid al Santiago Bernabéu, va dir que no havia estat una bona jornada pels equips espanyols, ha buscat refugi en “la improvisación del directo” per justificar el seu comentari. Ay, Jesús, que quan un diu una cosa sense pensar està dient el que pensa… L'Ajuntament de Barcelona té la intenció d’aprovar el projecte d’edificació d’un hotel de cinc estrelles i d’un pàrquing de més de 90 places al costat del Palau de la Música. Per poder-lo dur a terme haurà d’enderrocar tres edificis antics -els que es poden veure a la foto- i afectarà la capella de la veïna escola de La Salle. Molts veïns de Ciutat Vella i d’altres ciutadans i associacions de la ciutat hi estan en contra i han començat una recollida de signatures. De la seva banda, les institucions relacionades amb el Palau de la Música, els comerciants de la zona i la comunitat escolar de La Salle Comtal han respost la iniciativa dels veïns amb un manifest en el qual reclamen “l'execució immediata” del projecte, perquè el consideren “del tot inajornable”. No em negareu que mai no us heu buscat al Google. Sense voler desmentir els que creuen que és un enrome exercici d’egocentrisme, per a mi això de posar el meu nom al cercador més important de la xarxa respon a la curiositat de saber què diuen de mí. Per compartir aquesta curiositat amb vosaltres, en aquest post he posat set enllaços amb articles, opinions, comentaris sobre la meva feina. A partir d’aquest diumenge em podreu escoltar -de moment, cada quinze dies- a Catalunya Ràdio. Col·laboraré al programa ‘El suplement’, que presenta la Núria Ferré, fent cançons dedicades a l’actualitat esportiva. La Núria m’ha fet matinar: hauré d’aparèixer, en directe, cap a dos quarts d’onze del matí (no són hores!), però ho faré amb molt de gust. Aquesta és la frase que més hem repetit en Jordi Belza i un servidor durant els darrers mesos. I és que ens estem acostumant perillosament a la bona vida. M’explico: últimament, allà on actuem ens estan tractant molt bé a l’hora del sopar. Aquest estiu, al Via Fora de Donosti, al xiringuito d’Arenys, fins i tot a l’Acústica de Figueres -on vàrem devorar un excel·lent sopar genuinament argentí a la Fira de Menjars del món-, hem disfrutat de memorables àpats. Però el que vindrà ara ho supera tot: el Gran Chic i el Predilectum, dos restaurants espectaculars on, els dijous a la nit actuarem, a la sobretaula. Impossible mantenir la línia amb aquesta feina! Per cert, la foto, del Xavi Mercader, correspon a l’actuació a la Plaça de l’Església de Figueres. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosCOMPANYS I AMICS
COSES MEVES
SOTA LA CAPA DEL FUTBOL
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|