Complicat d'explicar i encara molt més difícil de creure.
La Santíssima Trinitat, una festa cristiana antiga que celebra una creença bàsica de la fe catòlica. La Santíssima Trinitat, és Déu absolut i estableix que una sola entitat existeix simultàniament en tres persones distintes: el Déu Pare creador de tot, el seu Fill ùnic Jesucrist, i l'Esperit Sant. Com que el terme Trinitat, sovint s'utilitza com a sinònim de "Deïtat" ens fa pensar en que aquesta idea d'un Tri-Déu, en un ùnic ser, pot ser influïda per creences anteriors d'arrel més primària. Aquesta influència en els ritus pre-cristians va influir sobre el concepte fundador dels primers pensadors.
Antigament les triades mostraven a tres déus complementaris, però indivisibles amb els poders totals del procès vital i social. Les tres etapes del periple humà; naixement, vida i mort. També el concepte tri-espiritual de la vida com a regal diví, la mort com a final terrenal, o la reencarnació com a conclussió del cicle perfecte.
Els triuns, eren una mostra del mateix déu en tres aspectes diferents, com ara la nostra Trinitat. També hi havia adoracions cap els tripartits, com ara déus que es podien manifestar separadament. Vistos com a monstres amb tres caps cadascú i amb la mateixa personalitat. Aixó dels tripartits i els tres caps fa gràcia no?
Un altre concepte eren els triassociats, es a dir, un déu que envia els seus atributs o poders de tres en tres, com ara tres senyals o signes de poder. El número tres també eren, els elements; àire, aigua i terra. Més tard van afegir el foc, tot i que en un principi era un element de la maldat i la destrucció i no anava lligada als déus anomenats bons. Altres veus han vist el tres, en les fases visibles de la lluna, el quart creixent del naixement, el pleniluni del procès vital, i el quart minvant de la vellesa i mort.
Tot plegat ha estat conegut com a Misteri de la Santíssima Trinitat. Per alguna cosa deu ser no? Les diferents esglésies cristianes discrepen sobre el tema. Els Ortodoxes creuen en tres esser diferents i complementaris. La secta dels Testimonis de Jehovà, també tenen la seva visió pintorèsca. Segur que mai ens posaríem d'acord. Aquesta és una celebració que sempre s'esdevé en la capvuitada de Pentecosta, es a dir el diumenge després de la segona Pasqua. Felicitats Trinitats, Trinis, i bon diumenge a tots i totes.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
La Pasqua de Pentecosta, celebra la festa del cinquanté dia després de la Pasqua, o sigui el Diumenge de Resurrecció. Pentecosta en grec "pentekosté" vol dir el cinquanté justament. Els creients celebren el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols, tal com ho descriuen els Fets dels Apòstols, el cinqué llibre del Nou Testament, continuador dels quatre evangèlis.
L'Esperit Sant es va fer present, baixant del cel en forma de llengües de foc, que es posaren sobre els caps dels apòstols presents i reunits al voltant de la Mare de Déu la Verge Maria. Aquesta és una de les celebracions més importants a la litúrgia cristiana juntament amb la Setmana Santa, o el Nadal i constitueixen els elements bàsics de la fe. El Corpus Cristi, que enguany cau el dijous 22, o més aviat el diumenge 25, d'aquest mes de maig, té també una significació ben arrelada en el cristianisme.
En el context històric podem dir que aquesta celebració es basa en la festa setmanal jueva que anomenen Shavuot. Era justament el cinquanté dia de l'aparició de Déu al mont del Sinaí. Els nostres germans jueus celebren el Lliurament de la Llei de Déu, els dits Manaments al poble d'Israel per part del Creador. En el nostre calendari cristià la Pentecosta clou el cicle de temps Pasqual dels 50 dies del temps anomenat també d'amistat. Els ortodoxes celebren les Tres Divines Persones, com ara la nostra Santíssima Trinitat, que festegem sempre una setmana després de la Pasqua. Val a dir que aquesta segona Pasqua, va inspirar el segon moviment cristià secessionista més gran de tots, el Pentecostalisme que ara mateix compta amb prop de 600 milions de seguidors en tot el planeta i juntament amb els Evangèlics i altres cultes similars configuren els moviment protestant que tants maldecaps ha portat.
Popularment la primera de les Pasqües es coneix com a Pasqua Florida, perquè els arbres i els cultius justament han florit. La segona Pasqua, és coneguda per Pasqua Granada, doncs la flor ja ha granat i les collites es mig entreveuen generoses a les branques i brots dels camps. A Catalunya era costum de celebrar el diumenge, i fins i tot el dilluns, com ara fem amb el dia de la mona. Encara a llocs com ara Barcelona, demà dilluns és un dia de festa assenyalada i tot està tancat i barrat. De menut encara es mantenia el costum de que els padrins fessin una segona mona als seus fillols. En el nostre cas, rebíem unes mones encarregades expressament i un xic més petites que les de la primera Pasqua. Als nostres padrins no els passava ni una. Ara tot s'ha perdut i fins i tot la festa tradicional de demà dilluns ha estat proscrita del calendari i només uns pocs privilegiats poden gaudir-la. Amèn.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Ahir era el dia del treball. Entrem al mes de les flors, el mes de la maria, i el mes de Maria Mare de Déu. En un post anterior ja tenim penjat, com de costum, el santoral mensual sencer. Des de fa poques edicions, el pengem només un cop al mes i així el tenim complert per consultar i avançar felicitacions als nostres amics i coneguts que celebren el seu dia. Aneu a clicar a l'estampeta dels enllaços de la dreta i podreu obrir el calendari sempre que vulgueu.
Aquest maig, em ve de gust destacar el martiri de sant Joan Evangelista, que esdevé el dia 6. El considerem patró de les arts gràfiques. Com que sempre m'ha agradat embrutar papers i fer muntatges, doncs visca el sant patró, malgrat que varen escorxar-lo sense miraments. Joan signa el darrer dels evangelis, força diferent als altres tres de caire més sinòptic o descriptiu. Joan també és autor del magnífic Apocalipsi, un treball de capçalera per a mi. Com que Joan és coetani de Jesús i el seu evangeli es data cap a l'any 120 o 125, doncs la polèmica està servida. Segurament que van redactar-lo els seguidors de la comunitat cristiana que ell va crear. Tenim un fragment d'aquest evangeli a Manchester, de fet és el fragment del Nou Testament més antic que tenim conservat. No direm res més per no enredar la troca.
La foto és del retaule de Sant Joan, de l'església de Lilla, poble agregat al municipi de Montblanc que va acollir-me el cap de setmana passat. Una obra de l'artista tarragoní Carles Arola. Si, si, si, aquell de la casa dels entremesos de la plaça dels Sedassos. Molt bé. Ara està decorant el contorn del mercat provisional de Tarragona i te molt bona pinta.
El Corpus enguany ens arriba avançat. Dijous 22 o diumenge 25, plegats tots dos. Patum, l'Ou com Balla, catifes de flors, sortida dels gegants... festes i processons per tot arreu. El dia 3 és la Santa Creu, el 9 els Desemparats, l'11 sant Anastasi, el 12 la segona Pasqua, el 13 Fàtima, el 14 sant Maties i el 15 sant Isidre, naltros res a celebrar. Seguiríem donant sants, però valtros mateixos. Ah! un més si que el diré santa Joana d'Arc el dia 30, que ens cau molt bé. Apa que ja n'hi ha prou per pujar als altars.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Recomanació per Sant Jordi, amb un llibre del cristianisme
Els evangelis apòcrifs són testimonis eloqüents de l'impacte de la figura de Jesús en la literatura cristiana del segle II. Els apòcrifs recullen «retalls» de la tradició oral sobre Jesús i completen les «llacunes» dels evangelis canònics, que obren el nou testament. Ara que la ferum dels sub-productes com ara El Codi Da Vinci i altres produccions de nivell molt baix, sembla que s'ha esvaït una mica, ens arriba un estudi seriós i ben narrat.
Pocs anys després de la mort de Jesús, els primers cristians van crear una nova manera de fer literatura i van inventar el relat evangèlic. La novetat fou un èxit clamorós, i es produí una gran proliferació de documents que pretenien explicar qui va ser Jesús de Natzaret. Amb el pas dels anys, quatre d’aquests documents es van convertir en els evangelis canònics. Son els evangèlis de Marc, Joan, Mateu i Lluc, que obren el Nou Testament.
Altres evangelis, amb menys fortuna, van quedar exclosos del cànon oficial de l’Església. La present edició dels evangelis apòcrifs, acompanyada de notes i introduccions, està dividida en dos volums: el primer aplega evangelis que tenen en comú el seu caràcter no gnòstic, mentre que el segon és dedicat als set evangelis gnòstics més representatius.
El primer volum el podem adquirir aquest Sant Jordi. És una joia pels que ens agrada saber-ho tot sobre el cristianisme. El segon volum, diuen que sortirà a finals d'any. El llibre Els Evangelis Apòcrifs està editat per Proa, cosa ben habitual en l'obra del selvatà Puig i Tàrrech. Un treball molt recomanable. Una bona opció pel dia del llibre, que no ens pot fallar.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
La Setmana Santa actual, entesa aquesta com tot el seguit d'actes religiosos que rememoren la Passió i mort de Jesucrist i que tenen el seu zenit en la processó de Divendres Sant, és fruit d'una llarga evolució històrica que juntament amb la immutabilitat dels seus fonaments són els dos aspectes que més la caracteritzen.
Si analitzem acuradament les fonts hem d'agafar notícies extem-porànies per tractar de fixar les bases sobre les que mes tard s'assentarà el culte "oficial" i la religiositat popular d'aquesta celebració.
La primera dada interessant prové d'una butlla, la d'Anastasi IV promulgada el 25 de març de 1154, que confirma a l'arquebisbe Bernat els seus drets sobre les esglésies de Tarragona i el Camp restituint-li les sufragànies anteriors a la reconquesta.
A sant Google gloriós trobareu totes les dades o informacions sobre els actes de la Setmana Santa a Catalunya i a tot arreu.
Del Diumenge de Rams al Dilluns de Pasqua: Setmana Santa
La commemoració de la passió i mort de Jesucrist compta a la ciutat amb una arrelada tradició, documentada des del segle XVI. Actualment el cos central està format per diferents viacrucis i processons, algunes amb una forta tradició, com poden ser la del Silenci la nit del Dijous Sant, les Tres Gràcies o el Sant Enterrament, que el Divendres Sant reuneix la vintena de confraries reusenques amb els seus misteris.
Altres components que contribueixen a la riquesa del patrimoni festiu de la Setmana Santa són els elements de teatre popular com els Armats o el Bon i el Mal Lladre i els actes simbòlics com el lliurament de l’unça d’or. D’entre la imatgeria religiosa que surt al carrer per aquestes dates, els passos més antics daten de 1616 i 1630. La celebració reusenca té uns moments de gran intensitat, com la petició de les Tres Gràcies al Sant Crist de la Sang a les tres de la tarda del Divendres Sant o la Coronació del Crist jaient, el Diumenge de Resurrecció. Finalment, com a tot Catalunya, el Dilluns de Pasqua toca menjar-se la mona.
La matinada d'aquest dimecres 12 de març, ens ha deixat l'Abat emèrit de Montserrat, Cassià Maria Just.
Home de fe, músic respectuós, català cabal, sensat i just com el seu cognom. Una bona persona. Aquesta església, és la nostra, cap altre.
En memòria eterna Abat.
"A Montserrat tot plora, tot plora d'ahir ençà, que allí a l'Escolania s'és mort un escolà. L'Escolania,oh Verge, n'és vostre colomar: a aquell que ahir us cantava, qui avui no plorarà? Sos companyons de cobla lo duen a enterrar. Lo rossinyol salmeja, salmeja més enllà, quan veu l'Escolania, calla per escoltar. Lo cant de les absoltes comencen a entonar. Oh patges de la Verge, bé teniu de plorar, al qui millor cantava veniu de soterrar. Los monjos també ploren; sols canta un ermità, sentint cantar los àngels i amb ells lo nou germà, aucell d'ales obertes que cap al cel se'n va. Mentre ell canta pels aires, lo violí sonà."
Aquest cap de setmana és un dels períodes nadalencs més esperats pels petits de la casa. Al vespre els Reis Mags d'Orient arriben a tot arreu i cavalquen per carrers, places i ravals. A la nit donaran compliment als desitjos dels xiquets i xiquetes del món. El diumenge al matí la canalleta gaudirà d'un dels seus moments més feliços de les festes nadalenques.
Dels tres reixos, en parla únicament l'evangeli de Mateu, i només ens assenyala tres obsequis; or, encens i mirra. Mateu no diu que fossin tres i tampoc parla de reis, només diu que eren "magoi", un terme que pot dir astròleg, astrònom o fins i tot matemàtic. Es a dir, refereix que eren savis i prou.
La tradició dels tres personatges és més aviat apòcrifa i popular, però és la que segueix la llum de l'estel, fins a casa nostra. En altres evangelis no autoritzats, es parla de quatre, nou o dotze personatges. De fet els tres monarques, simbolitzen els tres continents que es troben a la terra santa; Europa, Àsia i Àfrica.
Una altra cuestió fonamental en el curiós simbolograma dels reixos, ens lliga amb els quatre elements universals. Aigua, terra, aire i foc. Algú trobarà a faltar un element, però cal recordar un quart protagonista: el rei Herodes. El meu pare em recorda que de petit feia un pessebre amb retallables del TBO, i preparava els tres reis amb la baralla de les cartes.
El rei d'ors era el rei blanc Melcior, que porta l'or i simbolitza Europa i l'element foc que dona forma al metall preciós i ofereix a Jesús el títol reial. El rei de copes que duu el ros Gaspar, amb encens a dins, simbolitza Àsia i l'element aigua. Aigua beneïda i encens exalten la divinitat de Jesús. El rei de bastos del rei negre Baltasar, es refereix a l'Àfrica i lliga amb l'element terra i la ofrena de la mirra. La mirra és un bàlsam vermell com la sang i simbolitza l'aspecte humà de Jesús. Finalment el rei d'espases Herodes, simbolitza el poder del mal i del maligne. L'element aire és una metàfora del perill present a tot arreu, però invisible als homes, totalment per sota del poder del nen Jesús.
A part d'aquestes reflexions certament esotèriques podem descobrir una certa inversió de papers en el fet de l'epifania. Tres monarques poderosos i savis que arriben de diverses parts del món, s'agenollen davant d'un marrec, nascut en un estable humil i rònec, envoltat pel bou i la mula, i adorat per senzills pastorets. És la màgia del Nadal, que dona vida al cristianisme des de fa més de dos mil anys. I no els va, pas malament.
Voltant per la xarxa podeu trobar forces articles i material per implementar, sobre els Reis d'Orient. Si aneu al Google trobareu de tot. Si tafanegeu per la xarxa Tradiblog, molts dels blocs llistats contenen post temàtics sobre els tres monarques i la tradició epifànica arreu del país. Penseu en deixar menjar pels tres Reis i el seu seguici. Amb un plat de vellanes i un porronet de moscatell anirà bé. Recordeu-vos també dels camells, que mengen pa sec i garrofes i van força atrafegats tota la nit.
Si heu estat bonets, aquesta nit podeu anar a veure les cavalcades i anar a dormir tranquils. Demà diumenge de bon matí trobareu els balcons i eixides ben atapeïdes d'obsequis per a tots. Si no heu fet prou bondat, potser trobareu un troç o dos de carbó. Allà valtros. Per cert que el rei Gaspar de dalt de tot a l'esquerra, em recorda a no se qui ? Té una certa retirada a... Apa a fer córrer la consueta.
La patrona del dia d'avui, Santa Llúcia la veiem associada a les modistes i els sastres, que els calia bona vista, per això en aquest dia no es cosia ni es sargia cap peça de roba.
La santa fou martiritzada per la seva fe i l'hi foren arrencats els ulls en vida. La seva iconografia ens la mostra amb una safata amb els ulls arrencats.
El dia de Santa Llúcia era l'escollit per muntar els pessebres o més ben dit, per començar-los a ensenyar als veïns, amics, parents i familiars. No es desmuntava fins a la Candelera a començaments de febrer. Déu n'hi do.
Doncs si seguiu les velles tradicions, a enllestir el pessebre toca. Felicitats a totes les Llúcies i Lucis del món. Apa a fer córrer la consueta.
Lo Consueta de Reus.
SI HAS TROBAT INTERESSANT AQUEST BLOC, POTS VOTAR-LO AL RANKING DEL TOP CATALÀ.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
