Us fico una colla de refranys i dites, referides al present mes de juliol, que gairebé ja estem acomiadant. Com altres cops, els he pispat del bloc Refranyer Temàtic del Víctor Pàmies. Si voleu controlar els seus diferents indrets relacionats amb el món de les parèmies, refranys i dites, podeu anar a la Paremiosfera que us guiarà pel bon camí.
A casa que no hi ha pa, pel juliol hi fa fred
A darrers de juliol, una hora menys de sol
A juliol, cistella en el mallol; la duràs, però no l'ompliràs
A mig juliol sembra el fesol. Per la Mare de Déu Carmeta, a sembrar la mongeta
A primers de juliol sembra el fesol
A primers de juliol, un pas de caragol; a darrers de juliol, una hora s'ha perdut de sol
A primers de juliol, un pas de cargol
Abella de juliol, el cap li dol
Agost i juliol, ni dona ni cargol
Aigua de juliol encén el sol
Aigua de juliol, cap pagès la vol
Al juliol la figa al vol
Al juliol ni dona ni cargol. Cargol i dona, tothora és bona
Al juliol sense garbes a l'era i ses bous al sol
Al juliol treu la garba al sol
Al juliol, a l'era hi fa un bon sol
Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
Al juliol, figues i verol
Al juliol, garbes i eugues al sol i els bous al sol
Al juliol, la falç al vol
Al juliol, la forca al coll
Al juliol, la garrofeta porta el dol i el raïmet també en vol
Al juliol, la roba tota al vol
Al juliol, ni cuca ni cargol
A la resta de l'article trobareu molts més refranys i dites, fins a vora tres-centes entrades. Molts son desconeguts per aquí al sud i penso que son més propis de la Catalunya Vella, però sempre és interessant aprendre coses.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 865 ♦ bona@mesvilaweb.cat
La mateixa entitat va començar una campanya "El català, llengua comuna" que posava en entredit el manifest anterior.
Si feu click aquí i podreu participar-hi enviant tres mails: un directament al senyor Paolo Vasile, Conseller Delegat de la cadena per l'adhesió; un altre al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç per la concessió pública a un canal de televisió que insulta als catalans i un tercer als anunciants que fan servir Telecinco per fer publicitat dels seus productes.
Us emplaço a participar-hi massivament i a difondre la campanya.
Espanya ens mira de reüll i amb odi. Ara és hora de tallar lligams i anar per lliure:
DIGUES PROU !!! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS !!! VISCA LA LLENGUA CATALANA !!!
Els intel·lectuals espanyols del Manifesto i els jacobins francesos de l'Académie no poden suportar l'existència del català. Heus ací el motiu vertader de la seua compartida «desazón». Ens voldrien morts, lingüísticament parlant. Voldrien que el català fóra ja una llengua morta, anorreada «por justo derecho de conquista». I en veure que encara és viva arreu dels Països Catalans, neguitegen.
El Manifiesto i la declaració de l'Académie són diàfans exemples d'un nacionalisme xenòfob i excloent, inspirat en conceptes irracionals de superioritat lingüsitica i cultural. Són propers a ideologies intolerants basades en la superioritat racial com ara el nazisme i l'apartheid. Totes dues iniciatives són exemple d'un nacionalisme exterminacionista que no dubta a subvertir i manipular els valors democràtics per tal de justificar els seus objectius. El que pretenen és mantenir una injusta i ominosa diferència entre llengües superiors i llengües inferiors, i justificar sense contrició democràtica el dret de les primeres a fer desaparèixer físicament les llengües per ells considerades inferiors. No és altra situació, doncs, que aquella de vencedors i vençuts, de la metròpoli i la colònia, i de la imposició -encara!- dels detestables drets de conquesta.
És miserable i mesquina la tergiversació de la realitat lingüística que fan dels Països Catalans. És per a nosaltres un dret democràtic irrenunciable conservar el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans, per a la qual cosa invoquem el mateix dret que tenen, posem per cas, un parisenc a viure íntegrament en francès a París o un sevillà o un madrileny a viure en espanyol en els seus respectius territoris, sense haver de patir interferències ni imposicions de llengües alienes imposades ací per interès polític.
Donar suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de l'Académie és posar-se al costat del dret a l'extermini, i per tant acceptar com a germans ideològics el nazisme i l'apatheid criminals. Els intel·lectuals i acadèmics que han elaborat i subscrit sengles declaracions contra el català són més aviat mentalitats torbades per rancis deliris de superioritat nacional i lingüística. Hàbils en la tergiversació de la realitat, i per això avantatjats deixebles de les doctrines manipuladores del nazi Goebbels, han donat proves irrefutables d'una profunda misèria intel·lectual.
I val a dir ja estem farts. Farts de tantes i tantes lleis que han fet i fan contra el català. Farts que hagen menyspreat tantes persones que foren empresonades, torturades i assassinades per defensar el dret a existir del català. Farts que encara avui dia adreçar-se a un policia en català puga ser considerat delicte. Farts d'intel·lectuals pseudodemocràtics al servei de la mentida.
Nosaltres, ciutadants i ciutadanes dels Països Catalans, defensem el nostre dret irrenunciable a viure en català sense haver de demanar permisos, sense haver de ser considerats, a casa nostra, ciutadans i ciutadanes de segona categoria, i menys encara haver de ser titllats d'antidemocràtics per voler-ho i defensar-ho.
No caldrà demanar ací, de cap manera, que els estats francès i espanyol reconeguen la seua secular intenció exterminacionista. No ens cal. No ens calen declaracions hipòcrites de dos estats que s'han fonamentat i construït sobre la destrucció i l'extermini dels altres pobles, perquè som conscients que aquesta intenció anorreadora forma part intrínseca de les seues respectives concepcions nacionals. I alguns dels seus intel·lectuals més conspicus han tornat a recordar-nos-ho.
Pel dret a viure en català als Països Catalans i contra el cinisme dels botxins espanyols i francesos.
Països Catalans, 8 de juliol de 2008 - Toni Cucarella Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL).
Enguany la colla del Canó de Festes, ha obert la possibilitat de cantar les canonades que la gent de Reus els envia. Ha estat una bona idea que segur que molts hem seguit sense recança. Ahir els amics del Canó van assegurar que la crida havia tingut molt d'èxit.
Sortiu pels carrers de Reus a veure el pas del Canó de Festes i podreu escoltar aquestes canonades, juntament amb d'altres més que molts reusencs i reusenques han creat per ser disparades pel nostre Canó. Enhorabona gent del Canó i endavant.
Canonades ben dedicades, al Mercadal més bestial.
Sant Pere ja arriba, amb tota la tradició. De nit i dia albira la nostra Festa Major.
Som un pel "tiquis miquis", ens agrada criticar. Només cal que ens piquin i estem a punt d'abocar.
Començant pel gran cartell del Custo dissenyador, que pinta el cel vermell. Ens ha costat un ronyò!
A mig camí de Pratdip, van muntar les Barraques. De caminar un bon tip, i dos-cents "segurates".
A Reus "bou i arrós", tornem a menjar de nou, com si anéssim al troç amb la colla del Bou.
Tot de bèsties de festa que sortiran al carrer, amb una bona requesta i de balls un fotimer.
Festers ompliu la plaça! Feu petit el Mercadal! Diuen que ja son massa, Reus sembla un corral!
Que no duri massa temps al migdia, la ballada, vinga de pressa corrents, tots a ritme de tronada.
Els diables de Reus cremaran carretilles, amb foc de cap a peus. Alerta les botigues!
Tingueu una bona festa honorant el nostre patró. A gaudir de Sant Pere! Visca la Festa Major!
Recull d'alguns refranys del nostre mes de juny. Tots han estat trets, del bloc amic del Víctor Pàmies, el Refranyer Temàtic. Ja sabeu que podeu trobar tota la riquesa del nostre refranyer popular i paremiològic als diferents indrets proposats pel Víctor. Si els voleu controlar tots, us recomano de visitar la seva Paremiosfera.
Aquí en tenim una trentena, però si cliqueu a la resta de l'article en podeu trobar fins a vora dos-cents de ben curiosos i divertits. La cultura popular és rica i plena. Un tresor de dites recuperades del saber tradicional dels nostres avis.
A juny, com vull
A juny, corbella al puny
Acabat el juny, no canta el cucut
Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca
Aigües de juny, mal (o mals) solen dur
Al juny, cada gota com lo puny
Al juny, el fred s'esmuny
Al juny, la falç al (o en) puny
Al juny, la pluja està lluny
Al juny, l'estiu no és lluny
Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol
Al maig, com vaig; al juny, com vull, i al juliol, tot al vol
Al mes de juny, cada fava com el puny
Alzina que no floreix pel juny, tot l'any el porc ne gruny
Amb poc o molt gra, pel juny has de segar
Bon sol pel primer de juny, any de llegum
Bon temps pel juny, bon estiu segur
Corpus al juny, la falç al puny
De la llana esquilada pel juny, cada borraló és com el puny
De la pluja del juny, la terra en gruny
De prop o de lluny, Corpus pel juny
De Sant Joan de juny a Nadal, mig any cabal
Del juny endavant, el dia es va escurçant
Del juny enllà, el dia comença a baixar
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar
Dels aglans de juny, tot l'any el porc gruny
Dels glans florits pel juny, tot l'any el porc en gruny
Dels vents de juny, o de Sant Antoni, ni un
Dels vents del juny el de Sant Bernabé és l'únic que va bé
Des de primer de juny fins a fi de maig, abans la camisa que el vestit
D'espelt de juny, fruita com el puny A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Recull d'algunes dites i refranys referits al mes de maig.
Estan totes tretes del bloc de Poesia Infantil i Juvenil, de Cocentaina al País Valencià, un d'aquests blocs tant interessants que tenim afegits al nostre agregador de blocs de la cultura popular i tradicional, el Tradiblog.
No cal dir que tot aquest bagul de dites i refranys diversos, son un tresor que cal preservar i donar a conèixer entre els més menuts. En temps de globalització i universalisme estúpid, molts dels coneixements antics estan en perill constant.
Maig arribat, gec descordat Maig arribat, guarda la filosa a l'antosta Maig arribat, hivern acabat Maig arribat, la filosa de costat Maig arribat, un jardí a cada prat Maig arribat, un jardí per cada parc Maig calent i humit, fa el pagès ric Maig calent i plujós, fan l'any ric i abundós Maig corrent, la mel rossa com l'or, blanca com l'argent Maig enneulit porta un juny esclarit Maig festejador, posa la filosa a l'escó Maig festós, posa la filosa a redós Maig festós, posa lo Consueta joiós Maig fred, mal per l'espelt Maig ha arribat, un jardí a cada prat Maig hortolà, molta palla i poc gra Maig humit fa el llaurador ric Maig humit fa el pagès ric Maig mig passat, hivern ja ben acabat Maig núvol i juny clar, pa per tot l'any Maig passat, art arreplegat Maig passat, art plegat Maig plujós, dolent per a l'hort, i per al camp, hermós Maig plujós, juny ventós Maig traïdor, si no tens jupa, deixa-t el gipó Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment Maig ventós, el fruit farà saborós Maig ventós, pel mariner, dolorós Maig ventós, per al mar perillós Maig, a segar vaig Maig, com el trobo, el grano Maig, flor en roser Maig, juny i juliol, qui no pesca sardina és perquè no vol Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most Maig, l'olivera florirà i el blat granarà
Com hem fet altres cops, he inclòs una dita de collita pròpia, que us convido a descobrir. És divertit de fer una entremaliada Consueta de tant en tant, i especialment avui, que puc penjar aquest post número 700.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Com que tots volem que plogui de valent per solucionar una mica els problemes de sequera, ens ve al cap aquesta dita tant encertada. Diuen que potser la primavera resultarà plujosa finalment. Esperem que encertin de ple, que si no la guerra de l'aigua està servida.
Per relaxar el camp de batalla, us passo una colla de dites referides al mes d'abril. N'hi ha per a tots els gustos.
Les dites les he tret del bloc de l'Aula d'Acollida del CEIP de la Mare de Déu del Remei d'Alcover, que us recomano fermament, juntament amb el bloc de La Classe dels Dofins que també toca temes de cultura popular des de l'Alt Camp. Visiteu-los que us agradaran.
Tots dos son Tradiblogs, es clar. Salutacions Marina i Cosme, i endavant amb la bona feina que feu en el camp de l'ensenyament i la difusió de les tradicions.
Abril finit, el camp florit. Abril finit, hivern passat. Abril i maig, tenen la clau de l’any. Abril i senyors, tots traïdors. Abril ploraner, maig rialler. Abril plujós i maig ventós fan l'any ric i profitós. Abril que abrileja, primavera que fueteja. Abril que surt plovent, el maig crida rient. A l'abril, aigües mil. Altes o baixes, per abril són les pasqües. Bons amics i bons abrils, un d’entre mils. Crema més el sol d'abril, que el de tot l'estiu. D'abril, un de bo entre mil. D'abrils i de senyors pocs i que no siguin traïdors. D’abrils i sogres poques de bones. De principi a fi, l'abril sol ser roí. En abril cada gota val per mil. En abril, cada brossa en cria mil. En abril, tot pardal fa son niu. Abril Consueta, primavera distreta. Entre abril i maig, es fa la feina per tot l'any. Espiga o espigueta, per l’abril treta. Faves d’abril, bones com el pernil; faves de maig, no me n’empatx. Fruita que neix a l’abril val per mil. Gelada abrilera, fam al darrera. Humitats d'abril, fan fer llit. L’abella i l’anyell per l’abril se’n fan la pell. L'abril diu al maig jo no he pogut tu plou a raig. L'abril fa el pecat i el març és l'acusat. L'abril mullat fa créixer l'herba per al ramat. L'abril, rient, mata de fred a la gent. La flor més gentil, la clavellina de l’abril. La lluna d’abril, malures mil. La rosa d’abril és la flors més gentil. Neu d’abril, pedregada a l’estiu. Ni abril sense flors, ni joventut sense amors. No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat. No donis l'hivern per passat fins que l'abril no s'hagi acabat. No hi ha mal any si l'abril és bo.
Fins i tot us he ficat un parany. El trobeu ??? Apa que ja n'hi ha prou. A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Estic enllitat amb un terrible atac de ciàtica. Diumenge al matí va començar la tortura que finalment a la nit va deixar-me totalment inutilitzat. Fa gairebé trenta anys que duc una orto-pròtesi interna al fèmur i no gasto massa salut de cames. Fa més d'un any que vaig xafar-me el menisc de la cama "sana" i encara estic pendent d'anar a l'especialista en traumatologia. Les llistes d'espera i el sistema sanitari català és un desastre. Com pot ser que em deixin mig esgavellat tant de temps?
Les meves limitacions s'incrementen quant la lumbàlgia o el nervi ciàtic fan de les seves. Amb prou feines puc anar del llit al bany, o a la nevera a buscar algun aliment per sobreviure. Desavantatges de viure sol. Sort del gaiato que m'ajuda. Com que les poques coses que puc fer son llegir, escoltar música o la ràdio, mirar la tele -que és horrible-, o navegar una mica, doncs aprofito per tafanejar blocs i webs amigues.
Acabo de llegir com cada dia, el bloc Coc Ràpid de la Carme Laura Gil, que com sempre encerta de ple. No cal dir que el títol em toca de prop per allò del Bona. Si el voleu llegir, aquí el teniu.
Aquesta setmana ha aparegut a la xarxa un indret que penso visitar sovint. Es tracta de Paremiosfera, un lloc on es mostren els diferents blogs sobre paremiologia mantinguts pel Víctor Pàmies. Trobem tota la feina incansable que genera a la blogosfera paremiològica aquest treballador de les paraules, les dites, els refranys... Un veritable expert en el tema i un gran pencador.
Podrem trobar els cinc darrers articles de cadascun dels seus blogs. El Víctor Pàmies és el responsable de diferents capçaleres temàtiques sobre el món de les parèmies. Podeu visitar-les si cliqueu els titulars.
Estem vivint una època de molta productivitat a tota la catosfera. Els diferents agregadors de la blogosfera catalana, arriben ja a més de 70. Ara podem gaudir d'aquest indret especialitzat en la Paremiosfera. Molta sort Víctor, et seguirem llegint cada dia. Ah! i mercès pel nou terme "Paremiosfera" que enriqueix encara més el nostre vocabulari 2.0 català.
Al llarg del dia d'avui,
el meu marcador saltarà
les 60.000 visites.
Mercès per la vostra atenció i fidelitat. Gràcies a valtros per entrar de tant en tant a llegir el bloc Consueta. En agraïment a tota la meva audiència us ofereixo una poesia de Marcabrú.
En Marcabrú és un poeta trobador del segle XII originari de la Gascunya. Es va dedicar professionalment a la poesia i exercí de joglar. Era conegut pel mal renom de Panperdut, un àlies dedicat per un adversari del que ell va renegar.
És un autor complicat i no massa conegut avui en dia. Si voleu podeu llegir-lo al mateix temps que escolteu aquest tema musical de la banda mexicana Psicofonía. El seu lider i guitarra és conegut per Marcabrú. Per a valtros, amb molt de gust.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
