Demà divendres 18 de juliol, els membres de la Junta de la Federació de Diables realitzaran una reunió amb representants de les principals empreses piro-tècniques de Catalunya; Igual, Catalana i Estalella, i amb la presència de membres de l'Associació Carrutxa, la Confede-ració d'Agrupacions de Cultura Popular, l'Agrupació de Bestiari i també la Federació de Diables del País Valencià, per discutir les diferents dinàmiques de treball, per resoldre la problemàtica de les colles infantils de foc, generada per la nova normativa europea.
L'actualització de la normativa que regula l'ús d'explosius prohibeix que els menors de 12 anys en manipulin. A més el tipus de material específic dels diables; les carretilles i els brolladors, compresos a la categoria II, son d'us exclusiu per als majors de 18 anys. A Catalunya aquesta normativa compromet la participació en els correfocs i cercaviles, de les colles infantils de diables. La Federació de Colles de Diables de Catalunya demana que, excepcionalment, se'ls permeti continuar aquesta tradició també amb les colles infantils. El país té una gran tradició en aquest sentit. Són centenars les poblacions catalanes que tenen balls de diables, una festa que es comença de ben petit amb les colles infantils. A Reus hi ha certesa que fins i tot antigament els més menuts feien de diables. Hi ha conservats una colla de vestits del segle XIX de molt petita talla, que ens certifiquen la participació de la canalleta sota el foc.
Tot plegat dependrà de la llei marc, que encara està debatent el Parlament europeu i que ho acabarà regulant. Les companyies asseguradores consideren els diables entitats de baix risc i tots els seus membres reben una formació específica, amb independència de l'edat. Actualment, l'estat espanyol aplica una moratòria en l'aplicació d'aquesta reforma mentre no es publiqui la legislació europea corresponent, i la Delegació del Govern a Catalunya s'ha mostrat disposada a discutir el caràcter excepcional de les colles de diables si els seus caps es responsabilitzen de les actuacions.
Actualment són els ajuntaments els que assumeixen la responsabilitat de les actuacions de les colles de diables. Esperem que finalment es pugui trobar una solució ben digne per mantenir el nostre planter i assegurar les tradicions més ancestrals, per damunt de criteris poc documentats generats des de la llunyana centralitat europea.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 851
Dijous, 17 de juliol - 13:55 → Post addenda: Segons ens adverteix amablement el President de Carrutxa, en Ferran Sugranyes, l'associació no hi serà present en aquesta reunió, contràriament al que anuncia el comunicat referit a aquest acte i facilitat pels seus promotors.
Tot el foc de la comarca es troba a la vila de Cambrils
El Ball de Diables de Cambrils "Els Cagarrieres" organitzarà el proper dissabte dia 12 de juliol la 2a Trobada de Diables del Baix Camp, dins dels actes de celebració del cinquè aniversari de la colla. Cambrils sap muntar unes festes de foc de primera. Recordem la Nit de Foc, que ens presenten cada any a començaments de setembre. Les imatges son justament de l'edició de la Nit de Foc de l'any 2007.
Aquest dissabte doncs, Cambrils pren el relleu de les Borges del Camp, que és la localitat on es va organitzar la primera trobada de diables del Baix Camp. De fet, la comarca del Baix Camp és una de les zones amb més tradició en colles de diables. Actualment s'estan recuperant colles a Castellvell, Vinyols, Riudecols i justament Almoster que ja baixarà a Cambrils.
Altres actes relacionats amb la trobada, resulten força interessants com ara alguna xerrada sobre el món dels diables o una exposició al vestíbul de l'Ajuntament, sota el títol de "El món dels diables al Baix Camp", i que reunirà una mostra dels diferents vestuaris de les onze colles participants en la trobada, així com el diferent material que utilitzen durant els correfocs.
La jornada d'aquest dissabte s'iniciarà a la tarda amb el taller infantil "Flames i espelmes", que es farà a la plaça d'Espanya a les 17.30 hores, i que acostarà el món dels diables als més petits. Tot seguit, també s'oferirà una xocolatada a tots els participants. A les 19 hores es farà una tabalada pels carrers del barri antic. En aquest hi participaran tots els timbalers de les diferents colles i faran el mateix recorregut previst per al correfoc de la nit.
A les 21 hores del vespre es donarà inici el correfoc, que recorrerà els carrers del barri antic. En la trobada hi participaran un total de deu colles i prop de 400 participants a més de la Farnaca de Cambrils, una bèstia que es va estrenar el setembre de l'any passat. Les colles assistents son:
ψ Ball de Diables d'Alforja. ψ Ball de Diables de Duesaigües. ψ Colla de Diables de la Selva del Camp. ψ Ball de Diables de l'Hospitalet de l'Infant. ψ Colla de Diables de Maspujols. ψ Ball de Diables de Reus. ψ Diables de Riudoms. ψ Colla de Diables de Vandellòs. ψ Colla de Diables de les Borges del Camp. ψ Ball de Diables d'Almoster. ψ Ball de Diables de Cambrils Els Cagarrieres. ψ La Farnaca de Cambrils.
Després del correfoc hi haurà un espectacle final al passeig d'Albert, i tot seguit s'iniciarà al Parc del Pinaret el sopar de germanor amb totes les colles i el concert amb el grup cambrilenc Toquem Fusta i els 48 Hores.
Cal destacar que també s'han confeccionat samarretes i fulards commemoratius de la festa, que es vendran en diferents punts com a la plaça d'Espanya durant el taller infantil i també durant el concert de fi de festa. Si voleu gaudir del millor foc de la comarca, aquest dissabte ens veiem a Cambrils.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 833
Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials de Tarragona
La setmana vinent tenim una altra edició del concurs de foc artificials de la població veïna de Tarragona. En concret aquesta és la dinovena edició del certamen que aplega algunes de les millors pirotècnies del moment.
Jo fa una colla d'anys que no hi baixo, doncs el cacau de cotxes per tot arreu i el còctel de cues i empentes no m'acaba d'animar. Pot ser una bona alternativa anar-hi de cara al vespre i sopar a la platja. Un cop acabat l'espectacle, no és hora de córrer ni tenir presses de cap mena. Valtros mateixos.
Si voleu més dades de les sis firmes que participen, en aquesta competició de llums i foc a vora la platja, podeu anar a la web del Piroart. Hi ha pirotècnies de Suècia, del País Valencià, d'Alemanya, de Portugal, d'Itàlia i d'Euskadi i tot. Crec que les diferents actuacions en aquest mateix ordre, comencen demà passat dilluns dia 7 i acaben d'avui en vuit, el proper dissabte dia 12, tots els sis castells cap a dos quarts d'onze, hora de Tarragona.
Cada edició ha mostrat espectacles ben respectables. Els participants es llueixen exhibint les novetats i les millors combinacions de foc pirotècnic. Els efectes de foc amb la Mediterrània de fons resulten molt espectaculars. En tot cas, aquí a sota tenim els diferents guanyadors de les primeres divuit edicions.
1990 Pirotècnia Antoni Caballer, Montcada 1991 Pirotècnia Antoni Caballer, Montcada 1992 Pirotècnia Úbeda, la Font d'en Carrós 1993 Pirotècnia Úbeda, la Font d'en Carrós 1994 Pirotècnia Ricardo Caballer, Godella 1995 Pirotècnia Francesco Pagano, Itàlia 1996 Pirotècnia Francesco Pagano, Itàlia 1997 Fuochi Artificiali Martarello, Itàlia 1998 Lidu Fireworks, Nantxang, Xina 1999 Pirotècnia Francesco Pagano, Itàlia 2000 Pirotècnia Pirogestió, Vila-rodona 2001 La Rosa Lorenzo, Itàlia 2002 Pirotècnia Ricardo Caballer, Godella 2003 Pirotècnia Francesco Pagano, Itàlia 2004 Fuegos Artificiales Arco Iris , País Valencià 2005 Pirotècnia Tamaya Kitahara Enkaten, el Japó 2006 Gamma·P, Alemanya - Itàlia 2007 Pirotècnia Mª Angustias Pérez, Guadix-Granada
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 826
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus. Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 30/30. Darrera entrega dels trenta capítols sobre la festa major. Segurament han quedat moltíssimes coses al tinter. Ja hi tornarem per la Festa Major de Misericòrdia.
La Festa Major de Sant Pere de Reus, escampa l'olor de pòlvora per tot arreu.
La nostra festa major de Reus, segueix el model de les grans celebracions tradicionals de la Catalunya Nova. El gran nombre de balls i entremesos, de bèsties i altres elements diversos fan que el nostre seguici sigui un dels més lluïts i variats alhora. Cal felicitar la feinada duta a terme per recuperar la nostra festa i enriquir-la de forma profitosa. Entitats, administració, i una base social ben engrescada han fet possible el que ara tenim.
El model de festes populars del nostre país, Catalunya, està estretament relacionat amb el foc. La festa major de Sant Pere de Reus gaudeix d'una mostra molt diversa de manifestacions ígnies de tota mena. Començant per la Tronada que enceta oficialment les festes al Mercadal, i peta fins a quatre cops en el període festiu que estem vivint. La del Pregó, la de Completes, la del migdia de Sant Pere i finalment la de la Processó. La nostra Tronada és un emblema estimat per tots els reusencs i reusenques, i esdevé un símbol tant representatiu com l'escut, la bandera o el mateix campanar de Reus.
Per Sant Joan ens arriba la Flama del Canigó i repartim el foc per tota la comarca i rodalies, des del mateix Mercadal. A la nit la foguerada al mig de la plaça enceta una nit de brases i gúspires per barris i veïnats. La canalleta amb coets, petards i piules, anima la nit. Reus és una ciutat molt "pirofílica", i fa una colla d'anys, comptava amb diferents fàbriques de productes pirotècnics. Ara l'activitat s'ha reduït a un parell de majoristes ben assortits. (segueix...)
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus. Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 28/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
El costum d'aviar coets, tirar petards i altres tipus de focs d'artifici amb motiu de les celebracions festives està força extès a Catalunya i en altres països de l'àrea mediterrània.
Aquestes activitats no han estat limitades a les festes populars, sinó que des que es va inventar la pólvora i a partir de la seva difusió a finals de l'edat mitjana fou un costum força normal que en els actes de tipus oficial l'artilleria disparés unes canonades de salutació o de benvinguda com a inici dels actes protocolaris. Aquest costum a poc a poc s'anà incorporant a d'altres activitats de caire més popular: per exemple, s'usà en festes religioses i civils. A Tarragona, concretament, es tenen referències que ja al 1423 s'utilitzava material pirotècnic en algunes danses i entremesos. Sabent això, no és d'estranyar que també a Reus s'incorporés el costum de fer explotar morters amb pólvora a dins amb motiu d'alguna festa important.
Tronada 24/06/08. Mercès al Jordi Pinyol, àlies "El Dimoniet".
Les referències més antigues que es tenen sobre aquesta activitat, a Reus, són de la segona meitat del segle XVII. Tot i que hi ha dades anteriors sobre l'ús de la pólvora amb finalitats festives, ben freqüents a la primera meitat del segle XVII, la primera notícia explícita de la Tronada és del 1677. Aquest any ja es parla de comprar "pòlvora per als tirs de mascles". També l'any 1683, en què per motiu de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia es va fer petar una tronada. I el 1699, per exemple, consta que el gremi de blanquers paga per la pólvora "per haver de tirar los masclas i trons". A partir d'aquesta època trobem ben documentada la tronada, per Corpus i la festa major, fins als nostres dies.
De tronades se'n tiraven durant tot l'any i en tot tipus de celebracions. Trobem tronades pel Corpus i la Festa Major, i també a les festes de barri o el Carnaval. I també en les solemnitats religioses -com les festes en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia- cíviques o polítiques. (segueix...)
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus. Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 25/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
"Ciutadans! ha arribat la nostra hora! Ja deveu haver sentit aquests dies, i també a les nits, grans canonades pels carrers de Reus (...) I sabeu, també, lo que volen dir aquestes canonades? Doncs volíem dir que ja s'ha acabat la tranquilitat" (De la Proclama Revolucionària del Carnaval de 1919)
L’ús de l’esclat de la pòlvora per a anunciar un esdeveniment o per donar un especial relleu a un determinat moment d’una celebració, és un tret comú a la tradició festiva de nombroses poblacions. Trets d’escopeta o trabuc, encesa de morters, enlairament de coets de tro, traques o ús de canons de festa, entre altres, conformen el costumari de pràctiques festives que trobem en diversos moments de l’any. Per Pasqua, en no pocs pobles de la nostra geografia, es disparaven no fa tants anys, trets a l’aire en el moment en el que les campanes anunciaven la ressurecció de Crist. Les tronades –un rec de pòlvora seguint el curs del carrer, amb un seguit de morters o només amb trons de metxa– encara peten, a més de Reus, a les Borges i a Riudecanyes per anunciar les festes majors.
En aquest context, els canons –peces fetes a imitació d’un canó real, però de fusta– eren un artifici festiu emprats per anunciar les festes. De fets a Reus en coneixem, com a mínim, dos exemplars. Un es conserva al Museu d’Art i Història de Reus i l’altre, a l’ajuntament de Poboleda, població on encara es fa servir per festa major.
A Reus s’acostumaven a emprar els canons festius per Carnaval i a les festes de barri. En el cas del Carnaval, hem trobat documentat en diversos anys com, per Sant Sebastià, el 20 de gener –antiga festa major d’hivern reusenca i data d’inici de les activitats del carnestoltes– sortia una comparsa de l’Olimpo per anunciar l’inici de la temporada de balls de màscares i festes carnavlesques. Ho feia sorollosament amb ajut d’un canó que anava disparant dels carrers. També hem trobat notícies del seu ús des del balcó d’alguna entitat. “La Sociedad El Olimpo anunció ayer al vecindario con el disparo de algunos cañonazos desde los balcones de la sociedad la entrada en el periodo carnavalesco”, explica el Diario de Reus el 21 de gener de 1891. Cal dir, però, que altres anys, amb la mateixa funció, s’encenien petites tronades. (segueix...)
Aquesta nit, després de l'encesa de la foguerada al Mercadal i gairebé quant les flames han esdevingut brases, gairebé caliu cendrós. Cap a les deu mal comptades, comença la Cercavila de Foc de la Nit de Sant Joan a Reus.
Si la salut acompanya llençaré carretilles amb el Ball de Diables de Reus. L'any passat va ser força divertit, recuperar aquelles vivències que feia temps havia deixat arraconades. Sota les espurnes del foc, la nit es respira d'una forma diferent. Si baixeu al Mercadal ja sabeu el que us espera.
Elements que participen en la Cercavila de Foc de Reus:
A la resta de l'article hi ha informació històrica de la cercavila de foc de la nit de Sant Joan a Reus. Si voleu foc, cap al Mercadal més infernal aquesta nit.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm. 797
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 6 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus. Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 23/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
¿Què es pot dir, per resumir, d’una nit en què en despuntar el dia es creu que el sol surt per l’horitzó donant voltes i ballant; en què a Mallorca diuen que les oliveres giren les fulles cap al sol així que surt; en què Shakespeare va centrar l’acció de la seva obra El somni d’una nit d’estiu; d’una nit en què tot es pot i tot s’hi val, que tot comença i acaba, que cada any com l’au Fènix reneix de les seves cendres…? Què es pot dir de la nit més màgica de l’any? - Joan Grau, La nit de Sant Joan.
Cada any, la nit del 22 de juny un grup de gent puja al cim del Canigó, encén un foc i el vetlla tota la nit. A la matinada, porten aquesta flama a Perpinyà i des d’allí s’escampa arreu de les terres de parla catalana. A Reus, hi arriba en avió. Segons anota Joan Grau, l’inici de la Flama del Canigó va ser l’any 1955, en què Francesc Pujades, veí d’Arles de Tec (Vallespir), enamorat del Canigó, i inspirat en el poema del mateix nom que va escriure Mn. Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d’encendre un foc la nit de Sant Joan al cim del Canigó i des d’allí repartir la seva flama per totes les terres de parla catalana. Avui, l’entitat TIC (Tradicions i Costums) es fa càrrec de coordinar el repartiment.
A Reus se n’encarrega el Foment Sardanista. Al començament de la Flama, la situació política impedí la seva circulació. No va ser fins el 1966 que la Flama va travessar la duana per escampar-se des d’allí a diversos indrets del Principat. Més tard arribaria al País Valencià o a l’Alguer. La Flama del Canigó vol reforçar el caire identitari d’una festa que ha estat reivindicada com a Diada Nacional dels Països Catalans. Certament, el costum d’encendre fogueres es troba àmpliament difós arreu del país. Els focs de Sant Joan, però, no són una tradició exclusivament catalana. Costum extès per tota Europa, conserva la seva vitalitat en nombrosos indrets més o menys allunyats de la nostra geografia. I potser no cal buscar justificacions històriques –a cops molt poc rigoroses– per explicar el que avui diverses poblacions de les comarques properes es concentrin a la plaça del Mercadal de Reus, el 23 de juny, per recollir la Flama del Canigó. La festa de Sant Joan, articulada a partir de la recollida de la flama, les fogueres organitzades i els manifestos reivindicatius, té un caire absolutament diferent de la celebració antiga. És una festa d´identitat, amb un contingut polític –en el sentit més obert de la paraula– a nivell de poble o de barri, que genera un ritual específic: la caravana de cotxes i motos guarnits, el soroll, les disfresses de catalanets, les senyeres –catalanes, del Barça…–, o els recorreguts a peu, les cerimònies d´arribada, les ballades de sardanes, etc. És especialment significatiu, en aquest sentit, el transport que efectuen a peu, amb relleus, diverses poblacions del Priorat.
El costum de plantar fogueres a la ciutat de Reus és ben viu. Tot i que no hi ha dades exactes, algun cop hem comptat que superaven la seixantena. Ubicades principalment a la perifèria, s´introdueixen dins el nucli urbà quan les circumstàncies ho permeten. Les remodelacions urbanístiques permeten constatar com en el lloc on s´han enderrocat unes cases i resta, encara que sigui temporalment, un espai suficient, hi ha moltes probabilitats que una colla de xiquets amuntegui fusta per cremar-la per Sant Joan. (segueix...)
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 22/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
El drac és una bèstia fabulosa, ben coneguda des d'antic i present a moltes festes de Catalunya. El trobem relacionat amb la iconografia de Sant Jordi però també acompanyant els diables en l'entremès de l'infern.
El drac actual va ser fet el 1993 per Albert Macaya per al Ball de Diables de Reus en conmemoració festiva del quart Centenari de l'Aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia i s'incorporà a la festa de Sant Pere, el 1994, encapçalant tot el seguici festiu.
És un drac portat per una sola persona i balla acompanyat de cobla de ministrers, tres quartants o altres formacions semblants. L'any 1996 s'hi van fer reformes, amb l'incorporació de potes. La música que el fa ballar va ser composta pel músic reusenc Rubèn Valdepeñas. (segueix...)
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
Certament, el costum d’encendre fogueres es troba àmpliament difós arreu del país. Els focs de Sant Joan, però, no són una tradició exclusivament catalana. Costum extès per tota Europa, conserva la seva vitalitat en nombrosos indrets més o menys allunyats de la nostra geografia. I potser no cal buscar justificacions històriques –a cops molt poc rigoroses– per explicar el que avui diverses poblacions de les comarques properes es concentrin a la plaça del Mercadal de Reus, el 23 de juny, per recollir la Flama del Canigó. La festa de Sant Joan, articulada a partir de la recollida de la flama, les fogueres organitzades i els manifestos reivindicatius, té un caire absolutament diferent de la celebració antiga. És una festa d´identitat, amb un contingut polític –en el sentit més obert de la paraula– a nivell de poble o de barri, que genera un ritual específic: la caravana de cotxes i motos guarnits, el soroll, les disfresses de catalanets, les senyeres –catalanes, del Barça…–, o els recorreguts a peu, les cerimònies d´arribada, les ballades de sardanes, etc. És especialment significatiu, en aquest sentit, el transport que efectuen a peu, amb relleus, diverses poblacions del Priorat.
