El carrer Sant Benet és una de les principals entrades al centre històric de Mataró. Antigament hi havia oficis, avui desapareguts, com el de llauner, carboner o lleter, que han deixat pas a les botigues de roba, sabates i complements que avui es poden trobar. El ninotaire Josep Cardona, conegut com Nona, va tenir durant molts anys el seu taller al número 46 d’aquest carrer. Durant els anys que en Nona va treballar al carrer Sant Benet, aquest es va convertir en un lloc de trobada per a artistes del món del teatre i intel·lectuals.
Fill d’una família pagesa, va nèixer l’any 1955 a Sant Genís de Palafolls. Durant la seva joventut decideix deixar la seva vida de comptable i de professor d’autoescola per dedicar-se a l’acrobàcia. En aquest sentit, és molt important la seva relació amb la companyia Els Comediants de Canet de Mar. Però pateix un accident i aleshores decideix instal·lar-se a Mataró amb la seva dona, Elena Hortós, amb qui l’any 1983 va tenir un fill, Pere Cardona.
Amb les portes sempre obertes, treballava l’art del cartró pedra i l’escenografia creant tot tipus de figures, nans, gegants i elements del folklore català. Els que tenim una edat, recordem els magnífics programes de TVE a Catalunya de la dècada dels setanta, sobretot amb Quitxalla o Terra d'Escudella, que de la ma dels Comediants ens ensenyava moltes de les creacions de Cardona, en forma del solet, la lluna i altres peces d'animació increïbles. El gran artista i creador de peces festives, Josep Cardona va morir a finals del 2000, a Santa Coloma de Farners, després d'una malaltia.
Però encara l'obra d'en Nona està ben viva. Alguns dels motlles que va fer en Nona per crear les figures, els utilitza actualment un dels seus deixebles, Sergio Laniado, que té el taller al carrer Bonaire de Mataró. A través de les fotografies i de la seva experiència al costat d’en Nona, l’escultor Sergio també fa les reproduccions dels capgrossos i gegants de Mataró (a dalt veiem l'Alarona i l'Iluro), així com peces emblemàtiques d’en Nona com el sol i la lluna entre altres.
Penso però, que ha estat un artista al qui no s'ha reconegut de forma justa al seu immens potencial creatiu. A la vila de Mataró és recordat amb estimació, però els manaires mai han tingut el detall de fer un acte més de reconeixement. De fet ja diuen que ningú és profeta a la seva terra.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 1046 ♣ bona@mesvilaweb.cat
Si cliqueu la foto de dalt podreu anar al grup del Facebook: Jo SÍ recordo en NONA !! √ Moltes mercès al Pere Cardona Hortós per les dades facilitades.
El Museu d'Art i Història de Reus dedica una exposició antològica a l'escultor reusenc Ramon Ferran, un veritable artista amb majúscules. L'exposició es va obrir el dimecres, 29 d'octubre, a la sala central del Museu d'Art i Història a la plaça de la Llibertat. L'exposició es podrà seguir fins a l'11 de gener de l'any vinent.
Ferran s'ha especialitzat al llarg de la seva dilatada carrera en conrear els diferents gèneres de l'escultura. El seu treball creatiu més important és en el gravat i en la medallística. També cal reconèixer la seva immensa tasca en vers la cultura popular i tradicional de casa nostra i de fora. Ferran és el creador d'elements festius diversos com ara alguns dels gegants de Reus i ha tingut cura del nostres alts personatges des de fa més de cinquanta anys.
Paral·lelament a la seva tasca creativa i artística, Ferran ha estat vinculat a formacions polítiques d'esquerres ja des del franquisme. D'aquí ve el títol de l'exposició "Ramon Ferran, entre l'ètica i l'estètica" Tothom qui coneix el Sr. Ferran ens assegura que és una persona de tracte afable i treballador incansable. La seva trajectòria vital ens ho demostra abastament.
Des de la meva visió a l'entorn de la cultura tradicional o popular cal valorar la seva dedicació envers els estimats gegants o les magnífiques creacions que guarneixen carrers, places o avingudes de la ciutat, però seria injust si només miréssim aquestes evidents mostres de genialitat. Cal valorar la seva llarga carrera artística com a creador de medalles, gravats o també imatgeria religiosa. A la ciutat hi ha un parell o més de passos de la Setmana Santa que va realitzar en Ferran.
Ara cal anar a gaudir de l'exposició "Ramon Ferran, entre l'ètica i l'estètica" al nostre museu de Reus, i admirar la gran obra del mestre. Estic segur que tots hi sabreu trobar la màgia inspiradora del gran artista i us impregnarà de la força de la seva creació. A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 1037 ♦bona@mesvilaweb.cat
A la població de La Selva del Camp, a la comarca del Baix Camp
Entre avui a la nit i demà al vespre s’encetarà el vint-i-novè cicle de representacions d’El Misteri de la Selva, amb el record ben fresc encara de l’escenificació extraordinària de l’estiu passat a la Basílica de la Dormició de Jerusalem, qualificada pels membres del Patronat d’èxit absolut en tots els aspectes. L’esdeveniment va significar la culminació d’un somni: portar El Misteri al lloc on suposadament s’edevingueren els fets.
Les novetats que s’incorporen aquest any afecten i milloren qualitativament la percepció de l’espectacle, informa l'organització. D’una banda, s’ha adquirit un nou equipament de llums més potent i eficaç, que modificarà la disposició dels focus (els efectes lumínics són determinants en la successió de les diferents escenes). De l’altra, es duran a terme assajos personalitzats per a tots els actors (fins ara, aquest tipus d’assaig anava dirigit únicament als personatges principals –Mare de Déu, Jesús, Àngels...-) per tal d’aprofitar i perfeccionar al màxim les habilitats interpretatives de cadascun d’ells.
El Misteri és el drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica que ha arribat sencer fins a nosaltres. Amb la representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria tenim accés a un important llegat literari, teatral, musical i religiós. Una autèntica joia del teatre medieval.
El misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d'Agost. El tema central de l'obra, l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Aquesta tradició venerable, de la qual ja tenim documentació en el segles IV i V, va ser divulgada el segle XIII per Jaume de Voràgine en la seva Llegenda àuria.
La consueta amb el text de la Representació és d'autor anònim. Va ser trobat en una llibreta de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral. Aquesta llibreta va fer cap a l'Arxiu Parroquial de la Selva del Camp i, posteriorment, a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es conserva actualment. La primera notícia del Misteri la va donar l'historiador selvatà Mn. Joan Pié i Faydella a finals del s. XIX.
L'any passat vaig estar a primera fila gaudint de la magnífica representació. Una posada en escena molt aconseguida que va encantar a tot el públic. En l'apartat musical aconsegueixen una interpretació perfecta i ben timbrada. La noieta que feia de Mare de Déu, cantava com els mateixos àngels. Us recomano el Misteri de la Selva del Camp, que us agradarà a tots. Trobareu més informació a: www.misteriselva.org
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 878 ♦ bona@mesvilaweb.cat
Algunes imatges de la Fira del Circ Trapezi de Reus. En concret podem veure tres fotos de les primeres edicions del festival reusenc, els anys 1997, 1999 i 2001. Llavors la convocatòria era compartida amb altres ciutats com ara Vilanova i la Geltrú. Reus va acollir el primer, el tercer i el cinquè dels Trapezi,s. Ara tenim el circ a Reus, cada any sense faltar. Vilanova té la seva cita amb el circ a finals d'aquest mes de maig.
→ Primera Fira del Circ Trapezi de Reus, any 1997
→ Tercera Fira del Circ Trapezi de Reus, any 1999
→ Cinquena Fira del Circ Trapezi de Reus, any 2001
Avui s'acaba el Trapezi i marxaran de Reus, els artistes, el visitants, els hippies, i sobre tot, aquesta colla de gossos bruts, plens de puces i paparres, lligats amb un cordill, que han omplert places i carrers. Si la pluja permet veure algun espectacle, seran les darreres hores de la XII Fira del Circ de Catalunya.
L'estrella del Trapezi, és l'Elefant que per tot arreu volta.
L'Elefant del Trapezi surt al carrer a anunciar la Fira.
Avui al vespre, espectacle inaugural del Trapezi. Si voleu llegir tot el programa del Trapezi, podeu clicar aquí. La graella completa de tot el Trapezi, la tenim penjada aquí. Els planols i ubicacions dels espectacles del Trapezi, estan aquí.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Aquesta setmana és la del Trapezi. A la capital del Baix Camp es viurà una nova edició de la Fira del Circ de Catalunya. Al llarg d'aquest passat cap de setmana, ja es van fer alguns actes previs amb permís de la pluja, però és a partir d'aquest dimecres que les principals actuacions es porten a terme. Avui i demà també hi ha programat algun acte del Trapezi.
Com diuen a la web de la Fira: "Trapezi s’ha convertit en un punt de referència obligat en el món dels festivals i més concretament en el món del circ. Més de cent companyies, un miler d’artistes i cinc dies d’activitat latent són algunes de les particularitats de la història d’aquesta Fira. Una fira que pren com a punt de partida un viatge cap a la potenciació d’un art, el circ, on el llenguatge de la diversitat és la nota predominant. Diferents tipus d’expressió, mestissatge de cultures i alhora una aproximació a la sensibilitat artística d’arreu del món conformen el Trapezi".
Ja fa alguns dies que us he anat penjant fotografies del Trapezi alFotolog Consueta. Son més aviat imatges de les tres primeres edicions, el 1997, 1999 i el 2001. Llavors el Trapezi era cada dos anys. Si voleu veure totes les millors fotos del Festival, també podeu anar a la meva Fototeca Consueta i recuperar les instantànies més atrevides de la Fira del Circ dels millors artistes. Si voleu veure un vídeo del Trapezi de l'any passat, podeu clicar aquí.
Aquesta setmana passada el mateix Elefant del Trapezi, ha obert el seu propi bloc que ens narrarà les seves vivències pels carrers i places de Reus. Us recomano que llegiu el bloc de Té la mà Maria, doncs ahir dedicava un post al Trapezi i ens feia un repàs als pocs anys d'història de la Fira del Circ de Reus. Durant tota la setmana caldrà seguir també el bloc del Dimoniet, El bloc d'un de Reus, que segur que no es descuidarà de seguir de ben prop els diferents actes. Trapezi en marxa, des d'avui mateix, fins el diumenge 18 de maig. Podeu trobar molta més informació del Trapezi a: www.trapezi.org
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Ara és el temps de les Passions de Catalunya. L'any passat ja varem parlar del tema i us vaig recomanar les millors escenificacions del país. Diuen que potser entre les d'Esparreguera, Olesa de Montserrat o Cervera, tenim alguns dels millors exemples de la representació de la Passió. Una mostra del nostre teatre popular més reeixit, juntament amb pastorets i misteris diversos.
Podeu recuperar el vell article si cliqueu aquí. A Reus també es fa la Passió, aquesta setmana. Amb sant Google gloriós podeu cercar horaris, continguts i tot plegat. No cal dir que tots els casos, son prou recomanables. Potser la llarga durada pot ser un handicap, però... Si voleu fer us dels enllaços, endavant.
Una de les passions un xic oblidades del circuit més conegut, és sens dubte la d'Ulldecona. La representació a la comarca del Montsià porta més de mig segle a l'escenari. Val a dir que van inspirar-se en un text antic titulat: El davallament de la creu. A la seva web hi trobareu tots els horaris i dades que cal tenir presents per preparar una anada cap el sud del principat. La imatge és justament d'aquesta Passió d'Ulldecona.
Una anècdota divertida. La somereta de la Passió de Reus, està prenyada. Ho se molt bé perquè als Tres Tombs d'enguany anàvem junts amb el carró de sant Antoni, la nostra valenta Lleona, i aquesta ruqueta de la família Dolç. És una bèstia molt manseta i una artista de cap a potes, dalt de l'escenari del Teatre Fortuny i a tot arreu.
Ara és temps de Pastorets. Per tot arreu de la geografia catalana podem veure aquestes boniques i populars representacions inspirades en el naixement de nostre senyor Jesús i l'adoració humil i senzilla dels intrèpids pastorets de les valls de Betlem. Sense oblidar el dimoni escuat que els empaita.
Son versions molt divertides i entranyables, creades per les grans plomes del teatre català, com ara Frederic Soler o Folch i Torres o el mateix Pamies, entre moltíssims autors locals menys coneguts. Forces actors i/o actrius del panorama teatral actual, van començar fent els Pastorets i la Passió al teatre del seu poble. Si voleu saber-ho tot sobre el tema, podeu anar a la web de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, amb vora trenta agrupacions inscrites i totes les dades a la vostra disposició.
L'altre dia l'amic Dimoniet, ens feia un retrat de la figura del Pere Botero, al seu bloc i ens parlava dels pastorets. Us recomano que visiteu el seu post, molt interessant sobre aquest personatge popular i temut per la canalla. Si voleu recuperar un altre article sobre el tema, justament avui fa un any al Fotolog de l'Arsmusicae, parlaven dels Pastorets.
El clip de sota, és del grup Pastorets Rock, que fa una posada en escena molt irònica i esbojarrada, per divertiment general.
Encara som a temps de veure les representacions que es fan per tot arreu. Podeu cercar informació a la web de la coordinadora o també a l'agendade la Generalitat de Catalunya. La nostra web de capçalera en qüestió de festes ens aporta aquesta descripció dels Pastorets:
Els Pastorets són les representacions nadalenques per excel·lència, dramatitzacions divertides i entranyables que combinen magistralment els continguts més argumentals del misteri cristià del naixement de Jesús, com la lluita del bé contra el mal o el naixement del Messies. S’estructuren en diferents parts i s’anomenen Pastorets perquè l’acció o trama es desenvolupa a través dels diàlegs que tenen els pastors en anar a fer l’ofrena al nounat. L’origen dels Pastorets el trobem en el teatre religiós medieval català que en dates nadalenques que s’estructurava en quatre nuclis argumentals: els Officium pastorum (l’adoració dels pastors o “pastorades”, l’Ordo prophetarum (desfilada de profetes bíblics i aparició de la Sibil·la), l’Ordo stellae (basat en el tema de l’estel dels Mags) i l’Ordo Rachaelis (dramatització del lament de Raquel després de la matança dels Innocents). Tot i que els primers textos en català d’aquest tipus de teatre són del segle XV, no és fins a finals del XIX, amb l’aparició primer del text de Miquel Saurina Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist (publicat l’any 1887) i el de Frederic Soler “Pitarra” El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga(publicat l’any 1901) que la representació torna a agafar embranzida. Des d’aleshores han estat molts els autors que han escrit la seva pròpia versió d’aquesta dels Pastorets, com La flor de Nadal de Francesc d’Assís Picas, L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies o els famosos Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús de Folch i Torres. Moltes de les representacions d’Els Pastorets són a càrrec dels grups de teatre local i es fan en centres socials, centres parroquials, casinos o teatres. Els Pastorets han estat la cantera on s’han format molts dels actors que en l’actualitat excel·leixen en obres de teatre o sèries de televisió.
Apa doncs que el dimoni no us enxampi i puguem fer córrer la consueta.
♥ Com que avui estic una mica atabalat per la feina i no tinc massa temps per invertir en escriptures, us passaré un vídeo de màgia casolana. El seu autor es un mag afeccionat, no professional i va penjar-lo al YouTubefa uns deu mesos. Ha rebut més de mig milió de visites. La banda sonora és del film francès, Amelie de Yann Tiersen, que aquest darrer cap de setmana justament han passat per la tele. Apa doncs, màgia potàgia per a tots valtros.
Fins a demà que parlarem de...? A fer córrer la consueta.
Lo Consueta de Reus.
SI HAS TROBAT INTERESSANT AQUEST BLOC, POTS VOTAR-LO AL RANKING DEL TOP CATALÀ.
Per tot arreu de Catalunya i de fora, es fan diferents representacions dels Pessebres Vivents. Si voleu començar a preparar les sortides per veure aquestes mostres populars de l'art escènic i pessebristic, podeu consultar la llista de prop d'una trentena dels millors Pessebres Vivents d'enguany clicant aquí. Llocs, horaris, telèfons de consulta, de tot.
Segons ens informa el Marc, enguany el pessebre de Sant Guim de la Plana no es porta a terme. El video escollit és molt bonic i evocador, però no ens portem pas cap engany. Gràcies Marc, per posar-nos al dia. I els vostres pessebres populars, com estan? Teniu un bon amagatall pel caganer? Vinga doncs anem per feina, que el Nadal és a la cantonada. A fer córrer la consueta pessebrista.
Lo Consueta de Reus.
SI HAS TROBAT INTERESSANT AQUEST BLOC, POTS VOTAR-LO AL RANKING DEL TOP CATALÀ.
Responsable de la redacció i del treball de camp: Lo Consueta de Reus. Alter ego del folklorista auto-didacta reusenc: Bonaventura Escoda i Solé. Conegut amb els àlies de: "el Ventura" o"el Bona" i més modernament com "lo Consu"
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
.JPG)
.png)
.png)
