A sota us fico un muntatge fotogràfic que vaig fer ara fa més d'un any. Estava per Montserrat i... "qui no té feina, el gat pentina". Un homenatge als Deep Purple, en concret al seu magnífic In Rock. Les capricioses formes de les roques de Montserrat son úniques al món. Ens recorden però d’altres conjunts naturals, com ara les curioses muntanyes Rushmore, les conegudes com a muntanyes Negres a l’estat de Dakota del Sud als Estats Units. Son aquelles que van estar tallades a la roca viva, les cares de quatre presidents americans; Washington, Jefferson, Roosvelt, i Lincoln. Els Deep Purple, l’any 1970, van publicar el seu disc In Rock. La portada del magnífic disc, ens presentava la formació Rushmore, però amb les cares dels músics, tallades a la roca. El muntatge montserratí ens mostra les formacions rocoses de la Tebaida.
Juntament amb Machine Head i Made in Japan, el disc In Rock ens presenta un recull de la millor època dels Purple a començaments dels 70,s. Era la nostra joventut. Si teniu a ma, el memorable LP dels Deep Purple, podeu riure una estona, amb la semblança.
Us he triat el tema: Child in Time un dels millors del disc In Rock dels Purple. Dedicat a tots els que us agrada el hard rock amb el Hammond a tota pastilla, especialment a cert Juantxi amb les sigles J.M. a la vila de Reus. Apa, molt bon rock.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm 859 ♦ bona@mesvilaweb.cat
Avui us porto una interpretació ben curiosa del tema emblemàtic dels Deep Purple. Aquest tema concretament va gestar-se pel treball Rock Aid Armenia, amb l'immortal Smoke on the water de tota la vida.
Hi trobem cantant l'Ian Gillan o el Bruce Dickinson. Podem veure junts en un mateix tema a Paul Rodgers, Tony Iommy, Dave Gilmour, Brian May, Kieth Emerson, Crish Squaer o el mateix Ritchie Blackmore, guitarra indiscutible dels Purple més clàssics.
Si una cançó és bona, tant si val els anys que passen. El Smoke on the water, sempre resultarà un himne del millor hard rock d'aquelles èpoques daurades de la nostra història musical més reeixida.
A sota us fico un parell de cartells dels concerts d'ahir i d'avui mateix a Saragossa. Ahir al Monsters of Rock hi tocaven els Deep Purple... bé els Purple que queden en actiu, no cal que us expliqui ara les peripècies virolades ben conegudes. També hi teníem els Saxon, els Twisted Sister, el Ted Nugent o els Rage entre d'altres. Avui al Metalway fotaran canya els Iron Maiden, que sempre ofereixen unes posades en escena bestials, juntament amb Slayer o els estimats Baron Rojo. Fa goig no ???
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 840
El Cozi Powell, nascut a Cirencester, Gran Bretanya, a finals del 1947, amb el nom de Colin Flooks, va començar a tocar la bateria de ben jovenet, a l'orquestra de la seva escola. El nom artístic de Cozi Powell, el va agafar d'un baterista de Jazz que ell admirava, el Cozi Cole.
El seu debut semi-professional va ser en una banda de pop que es deia The Sorcerers. L'abril del 1970 va començar a tocar amb la banda del Jeff Beck i es va curtir als escenaris.
Justament el vídeo que us ofereixo és dels primers anys de la seva carrera. Pertany al seu disc senzill que va editar en solitari, i va anomenar-se Dance With the Devil, el 1974. L'altre percussionista és el Pete York, una altra fera que també castiga la bateria sense pietat. A partir d'aquí va muntar la seva primera banda. Val a dir que aquest tema és més conegut per formar part d'un disc dels Rainbow, en les seves millors èpoques, amb el Powell a les baquetes. El Powell va estar a les millors bandes de rock del moment. El 1980, va morir el John Bonham, i va córrer la brama que entraria als Led Zeppelin, però finalment la banda es va separar.
Va ser un bateria amb un prestigi excel.lent. Va tocar amb el Graham Bonnet, el Michael Schenker, el Robert Plant ara si, Warlock, Whitesnake, Black Sabbath, o el terrible Gary Moore, entre moltíssims grups diversos. A la resta de l'article podeu trobar tota la discografia i les aparicions del nostre Powell, al llarg de la seva truncada carrera.
Fa deu o dotze anys, portava els tabals del Ball de Diables de Reus, i vaig crear un grapat de tocs nous per amanir actuacions i sortides. Hi havia un planter de tabalers magnífics, molt d'ells han seguit amb la música i tenen grups o toquen sovint. Recordo que un dels ritmes complicats que vam tirar endavant el varem bastir a partir de la dansa del diable del Powell. Batalletes ? ...doncs si !
El Cozi Powell va morir en un desgraciat accident de cotxe, l'abril del 1998, ara va fer deu anys. Sembla que el Powell va perdre el control del seu automòbil, doncs estava parlant per telèfon amb la seva xicota, al mateix temps que conduïa. Un còctel mortal sens dubte. Ara no us donaré lliçons però, jo cremo més de 1000 quilòmetres cada setmana, voltant per carreteres de tota la comarca o rodalies, i veig cada animalada, que ni el mateix diable perdona. Apa, bon dissabte a tot rock.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
♣ Després de veure la meitat del Freakstival de l'Eurorterada, els finlandesos m'han agradat força. Un grup de heavy metal ben canyero. Fa un parell d'anys, Finlàndia va guanyar amb una proposta semblant del grup Lordi. Els Teräsbetoni potser no son tant espectaculars però, sonen bé. Us fico el seu clip de la cançó que ha participat en aquest sarau d'avui. El cantant és un baixista esquerrà ben contundent. Turquia també ha fotut bastant la batacada de bon rock.
Avui farem un altre d'aquells viatges a la nostra joventut musical més enyorada. En concret recordarem un grup, no massa conegut per la majoria però, molt representatiu de la dècada metàl.lica dels vuitanta del segle XX.
La MSG, Michael Schenker Group, una banda liderada pel M. Schenker, guitarrista mític. Germà petit del Rudolf Schenker dels Scorpions amb qui va tocar una bona temporada a començaments dels setanta. Avala't pel Klaus Meine, va tornar al grup alemany uns anys més tard. També va anar amb els UFO britànics i amb els Aerosmith. Ha toca't amb els millors músics hard i va ser considerat un dels guitarres més complerts de l'època. Després van sortir, Satriani i companyia, i la cosa es va posar més complicada.
El concert davant milers de persones, és del festival de Pinkpop a Holanda, l'estiu del 1981. El tema Armed and Ready pertany a l'àlbum One night at Budokan. Schenker era conegut com "la destral teutona". El Michael és fàcil d'identificar-lo amb la seva txupa de pell i la Gipson Flying V, de colors blanc i negre, ben característica.
El cantant és el Gary Barden, que aviat seria substituït pel Graham Bonnet. En aquella època van tenir als teclats, el millor de tots, el Don Airey i a la bateria el gran Cozy Powell, que ara justament ha fet deu anys que ens va deixar, víctima d'un accident de cotxe. Apa doncs, bon cop de Gipson sense contemplacions.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Segurament que no és una banda massa coneguda per la majoria, però els que seguim les velles glòries del hard, els tenim en la memòria com un dels grups més inquietants del panorama rock dels setanta i principis dels vuitanta fins i tot.
Van agafar una línia molt propera als Purple amb un potent Hammond i una veu poderosa. També certes influències, potser dels Zeppelin. A sota us he ficat tota la discogràfia alfabètica, fins i tot els recopilatoris dels Uriah Heep. Un grup britànic amb tot el regust hard rock dels setanta.
» Discografia dels Uriah Heep
1970-1998
»Abominog(1982)
»Conquest(1980)
»Demons & Wizards(1972)
»Different World(1994)
»Equator(1985)
»Fallen Angel(1978)
»Firefly(1977)
»Head First(1983)
»High & Mighty(1976)
»Innocent Victim(1977)
»Look at Yourself(1971)
»Magician(1972)
»Raging Silence(1989)
»Return to Fantasy(1975)
»Salisbury(1971)
»Sea of Light(1995)
»Sonic Origami(1998)
»Sweet Freedom(1973)
»Very ’eavy... Very ’umble(1970)
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA. Lo Consueta de Reus.
Comença la Setmana Santa amb tots els actes, celebracions i... tothom de festa i vagància descarada. Alguns tant i d'altres també. Com que això és un apocalipsi total i està escrit que el dijous pelaran algú, doncs ens agafarem uns dies de Vacances al Bloc Consueta.
Us deixo uns dies sense actualitzacions i aprofitaré per acabar un "invent" que estic planejant des de fa un parell de setmanes. El resultat final serà que el bloc Consueta anirà molt més bé. Tot s'obrirà més ràpid i no es penjarà tant. A més hi haurà moltes més utilitats i serveis per a tots valtros. Si voleu estar al dia de l'actualitat de la Tradosfera podeu anar al Tradiblog. Cliqueu el bànner d'aquí sota a la dreta i veureu que ràpid us hi porta.
Per tancar aquest període que ens apropa, gairebé a la primavera, us penjo un parell de peces musicals del grup Apocalyptica. Es un quartet finès de violoncels molt peculiar. En aquest àlbum que us presento "Worlds Collide" van incorporar bateria i altres virgueries per fer-ho encara més canyero. Ara que és temps de parlar dels Festivals de Cutrevisión i el Rodolfo Xiquiliquatre del Buenafuente, us recordo que a l'edició de l'any passat a Finlàndia, el grup Apocalyptica va tocar a la mitja part de les actuacions dels concursants.
Apa doncs, bona Setmana Santa i una feliç Pasqua. Tots a menjar la mona i compte a la carretera. A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA.
El vídeo de sota està tret de la Televisió de Galícia. Al programa ens presenten un grup de rock anomenat Astarot.
Reconec que per aquí a casa nostra no és massa conegut. Van formar-se el 1983, o sigui fa 25 anys. Van iniciar-se com a grup de covers de les bandes de hard de l'època daurada del millor rock. Ara han fusionat la música d'arrel amb els acords més canyeros del heavy rock a base de les seves versions de temes populars del cançoner gallec.
És curiós el cartell d'un concert de la banda, fa una colla d'anys. El preu de l'entrada era de 300 peles i donaven un cubata i tot.
Una bona combinació de Gaita i Fender a tota castanya. Apa doncs, bon cop de hard rock a Galícia.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA.
Lo Consueta de Reus.
Recomanàrium Consueta
CONSUETA DE BON MATÍ
El bloc Consueta, col·labora en el programa "De bon matí" dePunt 6 Ràdio de Reus, que ens presenta el Jordi Escoda, de dilluns a divendres, des de les vuit fins a les deu del matí.
L'altra dia al matí, escoltava Catalunya Ràdio. Els divendres a darrera hora, el programa Els Matíns de Catalunya Ràdio, dedica un petit espai a la música. Poc abans d'Una pregunta més, el musicòleg i periodista Albert Puig fa una tria de fragments, ideals pel record i el retrobament amb certes peces musicals que ens escull especialment.
Alguns dies el recull resulta més reeixit que altres cops. En aquesta ocasió va oferir-nos un passeig pels millors discs en directe de tots els temps. Queen, Scorpions, Beatles, Stones... En Puig va reconèixer obertament, que sens dubte un dels millors, si no el millor de tots els treballs en directe ha estat el Made In Japan dels Deep Purple del 1972. Una peça mestra, sens dubte. És una opinió generalitzada que coincideix amb la majoria d'experts en la música rock del segle XX.
Un disc amb anècdotes i llegendes incloses que ara no tocarem. Un recull de peces increïble, ben interpretades i presentades per la millor formació dels Purple. Al vídeo de sota podem veure els Deep Purple tocant la peça The Mule, de l'album Made In Japan en un d'aquells concerts universitaris que els van donar a conèixer per tot el seu país. La peça també està inclosa al LP - Made In Japan. En concret és la del sol de bateria, famós arreu del planeta. L'Ian Paice és un percussionista magnífic de la seva època, fa 36 anys.
Mai una Mula ha estat seguida amb més atenció. Passeu un bon diumenge i si aneu a beneir la mula als Tres Tombs, doncs arri...! Apa a fer córrer la consueta dominical.
Lo Consueta de Reus.
..TRADI..BLOG..
WWTOTA LA TRADOSFERA CATALANA ESTÀ AL TRADIBLOG.WW
WWELS BLOGS DE LA CULTURA POPULAR ALS PAÏSOS CATALANS.Wx
APUNTEU-VOS AL TRADIBLOG A:tradiblog@mesvilaweb.cat VISITA EL TRADIBLOG A:tradi.blogspot.com
XXXJA SOM VORA 100 BLOGS ADHERITS,XXX
XXXNOMÉS HI FALTA EL TEU BLOG !!!!XXX
Avui una mica de bona música. Un concert del grup "Dream Theater", una extraordinària banda de Metall Progressiu de lo milloret d'avui en dia. Uns músics de primera categoria, que saben estar en escena i donen molt de si.
Si voleu anar a la seva weboficial, us agradarà de conèixer més coses de la banda. Tota la discografia ha estat reeditada i la tenim al nostre abast.
Apa res més, que avui vaig una mica atrafegat i no podré ni tan sols empaitar-la i fer córrer la consueta. O si...
Lo Consueta de Reus.
..TRADI..BLOG..
WWTOTA LA TRADOSFERA CATALANA ESTÀ AL TRADIBLOG.WW
WWELS BLOGS DE LA CULTURA POPULAR ALS PAÏSOS CATALANS.Wx
APUNTEU-VOS AL TRADIBLOG A:tradiblog@mesvilaweb.cat VISITA EL TRADIBLOG A:tradi.blogspot.com
XXXJA SOM MÉS DE SETANTA BLOGS ADHERITS,XXX
XXXNOMÉS HI FALTA EL TEU BLOG !!!!XXX
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
Si voleu estar al dia de l'actualitat de la Tradosfera podeu anar al 
