A l'estiu les visites tendeixen a baixar força. Els caps de setmana son poc mogudets i per això ens ho agafarem amb calma. Alguns dissabtes o diumenges potser no actualitzaré amb la fidelitat acostumada. Avui però, us fico un vídeo friqui de matrícula. L'any vinent hi ha prevista una trobada multitudinària de friquis confessos, justament al monument al Mazinger Z de l'Alt Camp, que ha estat elegit per tots, com a emblema dels irreductibles més militants. Serà la celebració del Dia de l'Orgull Friqui del 2009. Segurament esmorzarem plegats i ens farem la foto de record. Ja parlarem més endavant del tema.
Bon cap de setmana i a guardar-vos de la calor, que si no... A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 868 ♥ bona@mesvilaweb.cat
Si llegiu aquest post, us tornareu tots Frikis per sempre més i sense remei...
Avui diumenge 25 de maig, a part del Corpus Christi, és celebra des de fa alguns anys, el Dia de l'Orgull Friki. Els anteriors posts de caire eurovisiesc, ja responien a aquest patró, fora de lloc, però encara m'atreveixo a penjar un post friki per honorar un dia tant nostrat per tots i totes. En el fons de tots els nostres cors, batega un friki en potència, que busca i re-busca entre les misèries de la vida quotidiana, els estímuls necessaris per reivindicar l'orgull de ser alternatiu i fugir dels estàndards normatius. No se que he dit però, sona bastant bé. Doncs anem per feina.
A la població de Cabra del Camp a la comarca de l'Alt Camp, prop de Valls, hi ha una urbanització de xalets que s'anomena Mar del Plata. La promoció i venda de terrenys va començar-se en l'època del Mazinger Z, a mitjans dels anys 70 del segle passat. Els empresaris d'aquella època no van tallar-se gens ni mica i van decidir que per atreure visitants i mostrar les seves parcel.les en venda, calia un reclam d'alçada. Sense manies, van construir una rèplica de més de 10 metres d'alçada del popular personatge dels dibuixos animats manga de la TV, el Mazinger Z.
Gent de tot arreu anaven a Cabra per veure aquell prodigi. Encara segueix en peu i resulta un tòtem del friquisme a les nostres comarques. Un emblema friki de gran alçaria en el territori del Camp català. A la foto de dalt podeu veure el Mazinger Z, prop dels pins i el bosc, per tenir una perspectiva de proporció.
La foto inferior, és d'un centre comercial japonès que va tenir la mateixa idea, i va plantar un altre robot gegant, que a més es belluga i avança entre els vehicles. Puños fuera !!!! Caldria estudiar a fons, qui va tenir primer la pensada, i on va haver-hi el primer robot gegant; a Catalunya, o al Japó ? De fet la pregunta en si, conté tota l'essència friki que sovint costa d'explicar.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Rússia s'ha emportat el gat a l'aigua. Azerbaijan (a sota), molt plàstics i lírics. Les xiquetes més maques, les de Grècia, Armènia i Ucraïna sense cap dubte. Molta ploma, com de costum i res més. L'altre vídeo és una versió hard del chiki aquest. Ara que la música és una altra cosa. Apa bona nit i tapa't.
Els estats grans ben confabulats, han estat sempre ermètics a l'entrada de les nacions històriques d'Europa, com ara la nostra. Per altra banda sempre han obert a la participació els escenaris, per a d'altres estats de la perifèria més o menys pròxima. Al fi i al cap, ells son els que manen. Us fico un parell de clips de països participants al Festival Friqui per excel.lència. Turquia l'any 2003 va portar una proposta ben exòtica que aixeca els ànims. Per altra banda Israel va donar guanyadors famosos ja fa trenta anys, cap el 1978, i també el 1998 si no m'erro.
Penso que si la cosa és cridar l'atenció, a Catalunya tenim un representant perfecte per donar el cop. El nostre Ariel Santamaria de Reus ens podria donar una bona alegria. Apa que si aquest vespre-nit voleu riure, doncs us planteu davant la tele, que segur que n'hi haurà per llogar-hi cadires amb el David Fernández i tota la parafernàlia aquesta. D'aquí a poc més d'una hora, comença la comèdia. Aquest post, està dedicat al Gerard que aquest matí implorava més contingut friqui al bloc Consueta. Doncs aquí està la dossi carrincla que reclamaves.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
L'altre dia estava fent el friqui per aquests móns de déu. Amb un comerciant de coses de vell, parlàvem del passat. Havia comprat uns exemplars del còmic TBO, editats a Barcelona els anys 1970. Eren per regalar-los a la meva mare que sempre agraeix una lectura divertida de la Família Ulisses o del Professor Frank de Copenhague. En la conversa sobre el preu original del TBO, entre 4, 5 o 6 pessetes, segons les èpoques, vaig fer esment que de petit em donaven un duro, i en tenia prou per comprar el còmic i algunes llaminadures. Sortint de casa, camí de l'escola ens assortíem de Palotes, Pita-gol, o altres xuxes ben ensucrats d'aquells temps.
El meu interlocutor va concretar que hi havia un xiclet d'aquella època que no recordava com es deia. Vaig prometre investigar el tema i finalment vaig trobar el producte concret que comentàvem. El xiclet presentat en format de petit cilindre, com ara tres fitxes enganxades i superposades, s'anomenava Bazoka. Va ser el rei de les "golosines"de finals dels seixanta i de tots els setanta. Un veritable súper vendes dels quiosc. Costava una pesseta. Una cançoneta de la falca del xiclet Bazoka a la TV deia: "Bazoka, se estira y explota". Regalaven calcomanies d'escuts d'equips de futbol. Si enviaves 25 embolcalls del producte, rebies per correus, la famosa insígnia de "Joe Bazooka", una mena de pin primitiu, per cert força cutre. El Bazoka aquest, escrit amb una K, ben moderna, era comercialitzat per la firma Pulido,S.A. Ara, encara es fabrica a l'Amèrica del Sud. Fa poc han tingut un llarg procés judicial amb el creador original de la marca de xiclets. Resulta que a l'Argentina el fabricaven sense llicència, però amb una altra formula. Finalment tot s'ha arreglat amb diners i seguiran comercialitzant els Bazoca per tot el nou continent sense limitacions. Quina enveja, no !!!
Hi havia el format xiqueta, amb el gust de maduixa i d'aspecte rosat, i el més masculí de menta i pràcticament blanc. A mi m'agradaven tots dos. Aquesta llaminadura es podia consumir sencera, o be menjar-te només una de les tres rodones o disc, que es podien desenganxar. Anava presentat com ara tres monedes apilades. Quines peripècies... i quin's records més bonics.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Aquesta és una d'aquelles diades que s'ha bellugat del calendari per diversos motius. Abans es celebrava el 8 de setembre, el dia de les Marededéus trobades, o potser per la Puríssima, no ho recordo massa bé. Ara la tenim ubicada el primer diumenge de maig, mes de les flors dedicat també a la Mare de Déu. Mica a mica l'han convertida també en una diada de consumisme i opulència.
Us fico aquest clip musical de la famosa sèrie de dibuixos animats Marco, que buscava la seva pobreta mare i ens va traumatitzar a tots plegats, en plena dècada transitòria dels setanta del segle XX. Quin fart de plorar !!! Dedicat a la meva mare que avui ens convida a dinar, i a totes les mares del món.
Ara que ho penso, en aquells terribles temps del Marco, la televisió ens fotia cada sacsejada que déu n'hi do. La Heidi a la falda del seu iaio, i el Pedro sempre erecte amb permís de la Clara que... El gran Orsowei amb l'arc i la fletxa, saltant per la selva. La Pipi Calzaslargas i els seus amiguets inseparables. Sandokan amb aquelles xolles llargues i brutes. Podríem seguir però, només pensar amb el Mazinguer Z, els ulls s'hem neguen de llàgrimes, ji, ji, ji...
UN POEMA PATRIÒTIC PER LA MEVA MARE Sant Jordi té una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nom d’aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l’estima fins qui sap a on, amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món.
Aquesta setmana el famós refresc compleix anys. Diuen que potser treuran al mercat un nou producte per afegir a les més de 400 referències que ara tenen patentades. 122 anys de progressió i molt de màrqueting. Una cosa tant negra i bromerosa sembla que no sigui gran cosa, però la marca ho és tot. Un gust especial i molt addictiu que a tots ens pertorba.
Un bon invent que es pot trobar a tot el món des de que va començar a comercialitzar-se a una farmàcia d'Atlanta. Aquell extracte de coca i cola, ja no és el que era, però cada dia és consumit per infinitat de persones de 230 països, més que no pas membres de la ONU.
La Coca Cola va arribar a Barcelona als anys 20. La primera planta envasadora a la ciutat comtal, va obrir el 1951. A nivell mundial diu que cada segon és consumeixen 10.000 llaunes de Cola. Realment un producte molt popular i totalment universal. Jo soc un d'aquests addictes de la punyetera beguda i juntament amb la xocolata, la de cacau vull dir, doncs son els meus aliments favorits. No tinc remei ja ho se.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA. Lo Consueta de Reus.
Estic al llit fet una m... Una malvada i esquerpa calipàndria de març ha aconseguit vèncer la bèstia. Ahir molt de mal de cap i avui una mica millor, però... Amb el portàtil al catre puc llegir els blocs de cada dia. Veig que l'amic Dimonietva actualitzar de matinada i ens donava una informació puntual del tema Eurovisió. En concret ens anuncia que va sortir triada la cançó aquella del Xiqui-Xiqui, un veritable símbol friqui, que pot resultar un bon revulsiu per aquest festival cutre i passat de moda que, dit sigui de passada, molts seguim i ens fotem un far de riure cada any. No ho puc evitar, som friquis... i que?
Us recomano d'anar al post del Dimonieti podreu trobar diferents versions de la cançoneta aquesta. La febre està pujant un altre cop. Us deixo amb un vídeo del guanyador del Festival d'Eurovisió de l'any 2006. El grup de hard-rock Lordi de Finlàndia. Aquest any fins i tot vaig votar jo. Quina canya !!!! El de l'esquerra està una mica pixelat, doncs està tret de la mateixa transmissió de la TV. El de la dreta és un clar homenatge a aquesta magnífica banda escandinava.
Ah! per cert, que ara fa una estona tenia el 33 ficat a la tele. Esperava el Signes del Temps i abans han ficat el programa de Comissions Obreres. De cop el programa s'ha fos i han ficat un documental sobre cérvols a Indonèsia. Potser parlaven massa del proletariat i les esquerres? Com a TV3 no hi ha res. Oh! ja son dos quarts d'onze...
Ara que venen festes, festes de consum, festes de regal. Cal planificar ben bé les nostres possibilitats, de cara a fer contents tots els nostres obsequiats.
A part dels jocs, joguines i altres divertiments diversos, cal pensar en la cultura. A més dels jocs, mal dits "educatius", tenim la possibilitat de la lectura, els llibres.
Un altra sortida a tenir en compte és el cinema. De vegades un bon vídeo DVD pot estar una bona opció. Aquí tenim doncs un tràiler del "Harry Potter" que segur que a tots ens farà gràcia. Aquesta Hermione està tremenda. Us fareu un far de riure i... la vareta màgica en plena levitació...?
Que us sembla, quines pòlvores màgiques que tenen a Howards? Apa a fer córrer la consueta nadalenca.
Lo Consueta de Reus
SI HAS TROBAT INTERESSANT AQUEST BLOC, POTS VOTAR-LO AL RANKING DEL TOP CATALÀ.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
