Un nen del Marroc acaba de ser condemnat per escriure a la pissarra “Déu, Pàtria i Barça”. La cantarella oficial repetida permanentment en els mitjans és “Déu, Pàtria i Rei”. Els jutges d'aquell país consideren que el noi ha fet una suplantació insultant i que es tracta d'una falta de respecte al monarca. I nosaltres, a ben pocs quilòmetres de distància, considerem una barbaritat la decisió d'aquests jutges perquè no veiem cap manca de respecte per enlloc.
La va escriure Maimònides el 1190. Pensava en els catalans del s.XXI? Es
veu que si perquè els sociòlegs de l'IEC troven escaient endossar-nos un nou post-it: ja no estem emprenyats
ara estem perplexos. Doncs la Guia de Maimònides pot servir-nos.
A la tercera part del llibre rabínic s’hi diu que "els nostres
coneixements es renoven i es multipliquen segons les coses de les quals
adquirim el coneixement".
Benvolgut sr.Obama, candidat del PD a la Presidència dels EUA,
Ni els meus compatriotes catalans ni jo mateix tindrem l’avinentesa de
votar-vos. Tanmateix cada dia ocupeu un bon espai dels nostres mitjans. Perquè
tot i que no us votarem, el vostre missatge de canvi desperta l’interès i la
simpatia de molts. Personalment, he de refredar aquesta exaltació, que també intenta
infiltrar-se'm. M’agradaria
apuntar-me a la marea que genereu, però els que estem tocats
per la filosofia som així: primer la raó, després l’emoció.
Sr. Obama, doneu-me l’alegria d’afegir-me al fervor pel canvi tot concedint-me aquestes petites demandes:
"Lupus est homo homini, non homo, quom qualis sit non novit."
locució
llatina originària del comediògraf llatí Plaute(254 adC - 184 adC) a la
seva obra Asinaria, o La comèdia dels ases.
“Un llop, que no un home, és l’home per a l’home, quan ignora de
qui es tracta.”
Un bon dia al Lluís li entren unes ganes boges d’estar sol. Es veu a la
part alta d’una muntanya gaudint del silenci, de la pau, de la natura, del panorama...
No s’ho pensa dues vegades. Es prepara la motxilla, els queviures i la tenda. Quan
ja ho té tot a punt, explica els seus plans als amics. Encara no ha acabat, que
un d’aquests li comenta que seria millor que hi anés acompanyat. “I
si et trobes amb algú?”
“Ana
Patricia Botin, l’executiva millor pagada.Presidenta del Banesto
per obra i gràcia del seu pare, Emilio Botin, va percebre l’any passat una
recompensa de 3,1 milions d’euros. L’alça que representa és del 14% sobre el
que esva embutxacar el 2006. La pujada
multiplica unes quantes vegades l’increment de la inflació durant el mateix
període. L’estipendi esmentat es va repartir en dos conceptes: 1,11 milions de
paga fixa i 1,99 milions de paga variable.
A més a més, a càrrec de les arques de l’entitat, el fons de pensions
de la senyora Botín es va nodrir amb una aportació de gairebé tres milions.
Després d’aquest reforç, el seu fons de pensions acumula la bella quantitat de
18 milions d’euros, equivalent a prop de 3.000 milions de pessetes.
La propietat és un robatori “La propiété c’est le vol” Pierre-Joseph Proudhon.La idea no és nova tot i que està bé que algú la vagi recordant. Ens referim a l'espai Veritat o mentida? dirigit per Adolf Beltran dins del progrma de l'Antoni Bassas. Com deia la idea fa temps que volta pel cap dels humans. Fa un bon grapat d’anys i segles, un sant cristià dels d’anomenada, s’havia mostrat igual de contundent. Diu S. Ambrosi:"No són pas teus els béns que distribueixes als pobres. Els estàs tornant una part del que els pertoca, perquè has usurpat per a tu sol allò que va ser donat a tots i per a ús de tots. La terra és de tots, no només dels rics.” I anava més lluny. “Qui deixa a un altre sense vestit és un lladre. Quin altre nom mereix qui deixa a un indigent despullat podent-lo vestir? El pa que guardes pertany a l’afamat, i al desvestit l’abric que guardes a l’armari.”
“La vellesa és més
temible que haver de morir” Juvenal.
La consciència
de la mort marca l’existència humana. L’existència humana és un “ésser-per-a la mort”,
afirma un del principals pensadors del s.XX, Heidegger.
Epicur, decidit a fer campanya en favor de la vida feliç, havia
dedicat unes quantes màximes a combatre aquesta por. “El més terrorífic dels mals, la mort, no ens afecta
en absolut a nosaltres perquè mentre som vius, la mort no existeix; i quan la
mort és present, nosaltres ja no hi som”.
Però el pensador
llatí Juvenal ho matisa: més que la mort, és la vellesa amb les seves xacres
i la seva decrepitud el que fa por de debò. Una por que la nostra època ha
engrandit per l’allargament de l’edat senil.
Anatole France: “La castedat és la pitjor perversió sexual”. Veritat o
mentida? ens proposa Adolf Bertran en els seu espai dintre d’ El matí de
Catalunya Ràdio. Miraré d’aportar-hi la meva reflexió.
Així que, segons Anatole France, la castedat no és només una perversió
sinó la pitjor. L’Antoni Bassas recordava que hi ha perversions que esfereeixen,
cosa que no poden afirmar de la castedat, si més no d’entrada. Si tenim present que
moltes novel.les d’Anatole France tenen una temàtica històrica, podem suposar
que més aviat volia fer palès l’enorme patiment que aquesta pràctica catòlica
ha comportat per a milions de persones al llarg dels segles. El patiment que aquestes
persones han hagut d'aguantar i el que elles han infligit. Sense els problemes causats per la castedat moltes llars
catòliques haguessin tingut la possibilitat de viure més felices, per exemple. Moltes
dones s’haguessin estalviat l’acusació de bruixes i la foguera.