[Il·lustració: Cristina Losantos]Us donaria la meva opinió sobre el trist comiat d'Antoni Bassas però Salvador Cardús ja ho ha explicat millor en aquest article al diari Avui. En tot cas, gràcies senyor Bassas.
   |  |
còmic, subcultura i opinió
|
|
Opinió [Il·lustració: Cristina Losantos]Us donaria la meva opinió sobre el trist comiat d'Antoni Bassas però Salvador Cardús ja ho ha explicat millor en aquest article al diari Avui. En tot cas, gràcies senyor Bassas.  A la imatge: Arale analitza el "Manifiesto por una lengua común".Mira que n'arribem a ser de burros, vinga a pegar-li voltes i més voltes a la palla mental d'aquests apologistes del pancastellanisme. Diuen que la dita "immersió lingüística" és dolenta però ells bé que s'afanyen en aplicar-la en la seva pròpia casa amb... l'anglès. Les anomenades "escoles bilingües" de Madrid en són el més clar exemple. És curiós, el mateix complexe d'inferioritat que tenim nosaltres el tenen ells. L'anglès, amics meus, és la veritable llengua comuna, la de cultura i la que val per tot. I la resta, castellà inclòs, no són més que llengües indígenes proclius al criollisme (us sona el spanglish?). Sospite que no haurem d'esperar massa per estar tots al mateix bàndol, el dels minoritzats, i menys ara que som tots plegats a la UE. Mentrestant, estalviem-nos les palles mentals, per favor, i aprenem anglès. Paga la pena, i sinó al temps.  Ni puc ni vull oblidar aquell tràgic accident al metro de València que avui fa dos anys. Des d'aquí humilment em solidaritze amb les víctimes. Encara avui cal demanar justícia, per totes elles i pels serveis públics.Més informació a Vilaweb i al web de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol. Reproduisc ara el post que vaig fer al seu moment:  La reforma antidemocràtica de la Unió Europea ha caigut a l'única pedra democràtica que tenia al camí, un referèndum que a la resta ens han escamotejat (un de tants). Els que no tenim veu us ho agraïm de tot cor, Irlanda. Com se solucionen ara els problemes estructurals de la UE? Molt fàcil: democràticament. Menys lobbies i més transparència i participació.[+info]  Atenció a la notícia que he pogut llegir a El País: La Eurocámara sienta las bases para regular los blogsGenial! Un cens voluntari de blocaires! Com és que no se'ls havia ocorregut abans si amb jueus, gitanos, comunistes, anarquistes, homosexuals i d'altres els va funcionar tan bé? El cas és que tenen raó de voler regular-nos, doncs amb tanta gent fent-se escoltar lliurement per ahí ves a saber quines desgràcies poden arribar a ocórrer! Potser hauré de deixar de signar aquest bloc amb el meu nom i passar a la clandestinitat del pseudònim... (avís: La Cárcel de Papel)  +info: La jornada laboral podrà ser de fins a 65 hores setmanalsNi la mel està feta pels burros, ni aquesta Unió Europea pels treballadors. De tota manera, tan sols estan legalitzant situacions que ja es donen de fet, doncs una cosa és la lletra de les lleis i altra molt diferent la voluntat d'aplicar-les. I ho dic amb un coneixement de causa que no estranyarà ningú. Encara ens passa poc. Avui fa 301 anys que els valencians vam perdre la Batalla d'Almansa i vam patir la invasió de Castella. El nostre Regne va ser assimilat al seu, els nostres Furs derogats i la nostra llengua i costums prohibides per dret de conquesta. Aquests són els fets i cal no oblidar-los, i cal també explicar-los doncs sovint són amagats. Com de costum ens diran que això són batalles antigues i mites romàntics, com si des d'aquell any no hagués passat res. I no, és tots els anys. + Vilaweb: La protesta pel tancament dels repetidors de TV3 a Alacant marca els actes del 25 d'Abril + ACPV: Les entitats, els sindicats i els partits valencians participaran a la manifestació d'ACPV  Hom ja sospitava que els nostres allà dalt (com diria Eliseu Climent) eren aliats circumstancials en això de la nova cultura de l'aigua. Ara que n'han fet apostasia, em pregunte a què juguem. Transvasaments des del País Valencià cap a baix sí (i això sense oblidar la barbaritat de la Manchuela), però l'Ebre només pot tirar cap a dalt. No sé a què juguem, dic, però està clar que no és a la sostenibilitat. Francament, posats a fer populisme, preferisc un de comprensible com el de agua para todos de Camps. Més val que m'hi acostume, doncs serà per molts i molts anys. Aquesta nova carta era el que li faltava per aspirar al rècord mundial de les majories absolutes. I sinó, al temps. I ara podeu argumentar-ho com vulgueu però, bé sabeu que si la gent no ha volgut entendre la barbaritat dels transvasaments encara menys entendrà aquest absurd. Ja puc olorar les paelles populars a l'albereda de València... Fins i tot a mi ja comença a fer-me vergonya haver de dir que hi estic en contra. De fet, quasi pense que seria millor que es reactivés de nou tot el PHN. Potser amb la ineficiència habitual d'aquestes obres (AVE) encara se'ls giraria en contra. Ai sinyor, encara ens passa poc! Molt bo el mail obert que publica Albert Dasí: (...)el màxim representant de la dreta espanyola és exhibit com un trofeu al balconet de les proeses valencianes. Un balcó que és el miratge d'un país triomfal, de festes perennes, d'estius llarguíssims, de turisme a cabassos, de cotxes, de barques, de castells de focs, de ciutats que tot l'any fan vacances, com els melons.(...) [segueix] Ja ho deia jo en aquest post però, ara sembla que també hi ha veus al PSOE valencià que ho veuen així, i fins i tot reconeixen la seva posició diguem-ne avalenciana. En aquest article de Vicent Soler publicat al diari Levante-EMV podem llegir:
 Hom es pregunta si amb poc més de 30.000 vots pot sobreviure un país. Són vots d'una vehemència destrellatada, d'un llençar el vot al fem tan sols per tenir la consciència tranquil·la, per posar una pedreta en la quasi completa dissolució de la consciència nacional valenciana en una Espanya on sempre serem sospitosos. Sé que hi ha més valencianisme del que es veu a les urnes però, es sacrifica el país i alhora la veritable esquerra per votar el mal menor. Jo no puc culpar-los, no m'agraden ni els sants ni els màrtirs. També sé on seriem tots plegats sense el trellat d'aquesta gent. A curt termini, vull dir. A llarg termini, l'espiral del mal menor ens duu a l'extinció, i bé que ho anem notant. Per la meva banda, amb honestedat indígena us he de dir que si ha de caure no serà amb la meva ajuda, així en siguem 300.
Quant al País Valencià, he de dir que encara m'esperava uns resultats pitjors. El PP s'emporta tot el que tenia i més (el nou escó i el d'EU). La fuga de vots nacionalistes cap a partits com el PSOE o EU és tradicional però, en aquest cas ha estat clamorosa, i més tenint en compte les candidatures d'aterratge madrileny com la de Mª Teresa Fernandez De La Vega. Fins i tot dir que el PSOE és un partit sucursalista en aquest cas em sembla excessiu. D'un tal PSPV no hi ha ni rastre però, tot i així encara hi ha valencianistes que els voten. Pel que fa a EU, pense que queda clar que el seu electorat també té una òptica clarament espanyola. Així ho demostra el fet que ha pagat les conseqüències de la davallada a nivell espanyol i, en canvi, no sembla que la crisi interna de la federació valenciana haja agreujat la situació. Altra cosa seria si, per exemple, IU hagués estat sobre el 5% i EU sobre el 2,5% però, no ha estat així. Es demostra, per la mateixa regla de tres, i amb els números a la mà, que IPV no són pràcticament ningú en la política valenciana. L'antiga corrent nacionalista d'EU no ha restat res als seus antics companys, com tampoc ha aportat res als nous. El més probable és que si EU ha tingut vot valencianista ha estat per l'efecte del tradicional vot útil, i potser per última vegada. Vista la seva davallada, està clar que aquesta opció l'ha representada el PSOE, que referma així fortament el bipartidisme valencià. D'altra banda, val a dir que el BLOC no necessitava d'una coalició amb els escindits d'EU per treure el resultat testimonial de costum. L'onada espanyolista els ha fet perdre molts vots, posant en evidència de nou la volatilitat de la seva base electoral. A més, és de suposar que presentar com a cap de llista una ex-diputada d'IU a Madrid tampoc ha estat una jugada mestra tenint en compte els fets de Compromís. En tot cas, aquest és, al meu entendre, l'únic vot valencianista que s'ha comportat com a tal, a banda dels encara més testimonials ERPV. Tot un símptoma de com va el País Valencià.  A la fi els covards d'ETA ho han tornat a fet. Altres eleccions tacades de sang. Em fan fàstic. Matar és molt senzill, i cercar excuses per fer-ho també. Fer política no ho és tant, és per gent més valenta. El meu condol per familiars, amics i companys de partit. A la vista dels excel·lents resultats del procés d'autodeterminació del Sahara Occidental promoguda pel PPSOE, la desvergonyida diplomàcia espanyola té ara la pretensió de donar lliçons. Sort que a Kosovo s'ho han vist venir de lluny: mantenir una presència indefinida de tropes de pau, junt amb la promesa d'una futura autodeterminació que mai arriba, tan sols porta a convertir un problema polític en simplement humanitari. No senyors, no podem confondre de cap manera una pau amb una treva indefinida que destrueix el poble que pretén protegir. I ara el govern d'Espanya es queixa de la declaració unilateral d'independència (sic) com si l'altra opció no foren els camps de refugiats i la ruina que comporten. Llegiu aquest lúcid artícle de Raül Romeva analitzant el tema: Kosove: toca recordar Sobtat per la noticia, voldria sumar-me al dol pel traspàs Joan Brusca i expressar humilment les meves condolences a familiars i companys. Fou un gran home i un bon valencià, i la seva trajectòria així ho demostra. Descanse en pau. +Info a Vilaweb: Es mor Joan Brusca, secretari general de la Unió de Llauradors-COAG Dol per la mort del secretari general de la Unió de Llauradors  Si bastant dubtosa està essent la posició espanyola quant a Kosovo, els comentaris que he escoltat aquesta nit a la SER ja ho acaben d'adobar. Els comentaristes d'Àngels Barceló troben que la independència de Kosove és un fet lamentable, que es tracta d'un fracàs de la convivència i que a veure de què viu ara aquella província (sic). Un marit maltractador no hagués argumentat millor la seva oposició al divorci de la seva dona. No pense que es puga ser més cínic després del genocidi que van patir el albanesos de Kosove fa no massa, i més sabent com estan encara les coses a Sèrbia. Francament, aquesta lectura en clau espanyola del problema em fa fàstic. Justificar crims de guerra en nom de la convivència (llegiu unitat nacional) va ser precisament l'ideari de Milosevic i els seus, i ara resulta que a Espanya hem d'escoltar-lo fent-ho passar per progressisme. Però, d'aquestes i de més grosses en diran, no fos cas que algú prenga exemple! Em va semblar bastant trist el pamflet amb que ens va obsequiar Albert Pallarés a El Jueves de la setmana pasada (nº1599) sota el títol de Los nacionalismos contados por Pallarés. Semblava extret d'un projecte de llibre de text del PP però, el més greu és que no tenia cap gràcia. Si la tingués jo l'hi hauria trobat perquè el tema reconec que dóna joc. Això si el coneixes, es clar. I és des del coneixement que es fan bones paròdies. En canvi, el text de Pallarés denota un fort desconeixement i molta mala fe. En tot moment amaga el nacionalisme espanyol (turpino, al seu exemple) i fins i tot arriba a dir que els nacionalistes inventen llengües per separar la gent! Potser ja no recorda que ell mateix, valencià de naixement, ha il·lustrat llibres escrits en una d'aquestes llengües inventades? Per sort, a El Jueves d'aquesta setmana ja es publiquen un parell de correus comentant-li quatre veritats. Però, cap d'ells parla del que més m'ha molestat a mi: que ens donen gat per llebre, és a dir, pamflets a preu d'humor. Ara diuen que la principal disputa entre PP i PSOE a la campanya electora que tenim al damunt serà l'economia. M'agradarà veure-ho, francament. Més que res per veure si realment hi ha alguna diferència en aquest tema entre els dos partits. Oh, sí, un diu que cal rebaixar aquest impost, i l'altre que millor aquell altre. Un diu que millor incentivar això i l'altre que millor allò altre. Un és amic d'aquestes empreses i l'altre prefereix aquelles altres. Uf, quantes diferències! Algú ha notat cap canvi quant política econòmica des que governa el PSOE? Jo no, francament. Seguim amb superhàbit, privatitzacions i ultraliberalisme a ultrança, i seguim adorant el mercat i deixant que solucione tot sol els problemes. I fins ara ho ha fet molt bé, mireu sinó la precarietat laboral o el preu de l'habitatge. I a sobre ara aquests dos volen discutir d'economia? Vinga, home! Evidentment només els és versemblant l'argument que un és millor gestor que l'altre, tot aplicant la mateixa política, és clar. I jo em pregunte si no serà millor que guanye el pitjor gestor... Encara ens passa poc.  Últimament he escoltat diverses vegades a la senyora presidenta de la comunitat autònoma de Madrid dir que la nació espanyola va nàixer el 2 de maig de 1808 (sic). Es veu que, segons ella, l'aixecament popular va donar peu a l'Espanya moderna, de les llibertats i no-se-quantes coses més. Bé, deixant de banda l'habitual manipulació històrica, el que més em crida l'atenció és la substitució del mite nacionalista espanyol dels Reis Catòlics pel dels aixecaments de Madrid contra Napoleó. De fet tampoc és que aquest últim fos nou, però sí suposa un canvi en l'equació nacional. L'Espanya del tanto monta és La Gran Castella, on tots els pobles engolits s'han d'assimilar a gust o per nova planta. En canvi, l'Espanya del 2 de Maig és La Gran Madrid, on el fruït mastodòntic del centralisme fagocita la resta de la nació. Així, la capital-autonomia que va renegar de Castella sembla que vol ara també acaparar els seus mites nacionals. Ja ho diu el lema de la vil·la: Madrid, la suma de tots. I sospite que quan diuen tots no es refereixen només als nouvinguts a la ciutat. En fi, supose que refermar La Gran Madrid amb aquest tipus de discurs nacionalista espanyol era inevitable. O potser algú s'imagina avui dia una Espanya sense Madrid? En altres paraules, una Espanya descentralitzada tindria cap raó de ser? Seria capaç de retenir els nacionalismes perifèrics? No ho crec, sincerament. Ni ells tampoc, i per això faran tanta festa pel 2 de Maig. Perquè aixecaments hi hagué a tot arreu el 1808, però només un va suposar el naixement d'una nació.
|
Accés de l'autorEls meus enllaçosCòMIC
CONTACTE
EDITORIALS
MISCEL·LàNIA
PING
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
COMICAT
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
