Si sou fans dels jocs retro, no us podeu perdre aquest impressionant emulador on-line de la NES que acabe de trobar:
Inclou un bon grapat de jocs i funciona de meravella. Si us registreu fins i tot deixa guardar partides i en general fer ús de les opcions usuals dels emuladors. L'única pega és que es veu un poc menut ja que no té mode de pantalla completa. La llista de jocs està bastant bé tot i que encara estan afegint-ne més. Amb sort fins i tot podeu descobrir-ne algun que no coneixieu com aquest Little Nemo Dream Master:
M'havia passat desapercebuda l'estrena, sort que hi ha amics i internet (com diu Flashy, fins i tot legal). Una sèrie de ciència ficció a TVE? Això s'havia de veure. I sí, és tal i com esperava. Bé, de fet no, doncs s'ha de reconèixer que la producció és molt bona i dóna una imatge molt professional (fins i tot està feta en cinema).
Després, com de costum (i més si parlem del seu director, Álex de la Iglesia), ocorre que el fantàstic es redueix a un escenari i la trama a una comèdia de situació. Això no és que em semble ni bé ni malament. Senzillament és que m'havia fet la il·lusió de veure una sèrie de veritable ciència ficció estil Babylon 5 o Galáctica i no la paròdia que en farien a El Jueves, començant pel títol.
En fi, és el que hi ha i em sembla que és molt més del que es podia esperar de la rancia televisió estatal. Si millora el guió potser acabarà quallant i tot (La 2 no demana grans índex d'audiència), amb l'ajuda de Carlos Areces i les virtuts de la rossa de rigor. Jo com a mínim la pense veure.
Amb tanta publicitat informació sobre els candidats a la presidència dels EE.UU. comence a pensar que el més coherent seria demanar ja l'anexió. En fi, si he d'anar a votar, jo votaré Cthulhu! Ja sabeu, al menys ell admet que és maligne...
Llavors, els llibres i la música també haurien de ser lliures?
Ho haurien de ser les obres que tenen un ús pràctic per a la vida, com el programari, les
receptes de cuina, les obres d'educació o de referència i les fonts de caràcters per al text. Les
obres d'art no són creades amb aquest sentit pràctic, sinó per a ser admirades, per això no penso
que hagin de ser lliures. Tanmateix, tots hauríem de gaudir del dret a compartir no comercialment
còpies exactes de qualsevol obra publicada.
Sí, amics, ho sent pels encarregats de màrketing de Teleafonica i Apple però, han dit als informatius que hi havia una cua de vora 400 persones per comprar el famós gadget. A més d'hordes de periodistes, és clar.
En canvi, el senyor George R. R. Martin, autor de la novel·la riu Canción de Hielo y Fuego, va aplegar-ne ahir en una coneguda llibreria de Madrid més de 460 (última xifra que vaig poder veure). Ep, i anaven numerades! Quant de friqui! I no hi van cabre més senzillament perquè havien de tancar i el bon home doncs també es cansa. Per cert, sí, en persona sembla encara més el Pare Noel, com és sabut.
A la primera fotografia el podeu veure signant un exemplar de la primera edició en anglès de Game of Thrones propietat del senyor Flashy. Quin goig! A continuació, dues imatges del meu exemplar de Festín de Cuervos signat amb les dues làmines de regal. Fly High!
Genial! Un cens voluntari de blocaires! Com és que no se'ls havia ocorregut abans si amb jueus, gitanos, comunistes, anarquistes, homosexuals i d'altres els va funcionar tan bé? El cas és que tenen raó de voler regular-nos, doncs amb tanta gent fent-se escoltar lliurement per ahí ves a saber quines desgràcies poden arribar a ocórrer! Potser hauré de deixar de signar aquest bloc amb el meu nom i passar a la clandestinitat del pseudònim...
Ara mateix vinc del centre, del centre de Madrid. He passat pel Blanquerna per tal de trobar algun llibre en català per la meva estimada. Allí he trobat un bon grapat de tradicionalistes com jo que anaven i venien, regirant la llibreria amb el mateix objectiu. M'he aturat a llegir una contracoberta i una dona se m'ha apropat amb una safata: "Bon dia, senyor. Una copa de cava mentre s'ho va mirant?". Quin remei! Un altre senyor amb més seny diu que no, que és massa aviat. Poc després, mentre trie entre els finalistes del meu premi personal, un fotògraf em dispara a traïció. Jo faig com que no me n'he adonat però, per impuls enfile cap a la caixa. Allí em fan participar de la tradició, gens a desgrat. Una rosa de regal amb un llaç quadribarrat, i per suposat el llibre ben embolicat. Per acabar-ho d'arrodonir, em comenten que si m'acoste a la seu de la UOC, que és ben a prop, em regalaran un llibre d'aquests divulgatius. I efectivament. Acte seguit, gire cua cap a casa, tot passejant la rosa que sobreïx de la bossa.
Avui, dia del llibre, he pensat en recomanar-vos l'últim llibre que he llegit en català: Cròniques de la veritat oculta, del senyor Pere Calders. Us estalviaré el comentari literari, doncs el llibre és ben conegut, tot un clàssic que potser us han fet llegir de joves estudiants. Això si sou catalans, si sou valencians com jo ho dubte prou. En tot cas, estimats lectors, és un recull de contes senzillament fantàstic, literalment fantàstic, i molt divertit. I val a dir que no ha envellit gens ni mica. Ah, i quin plaer llegir com escrivia aquest home! En fi, és tan sols un pas més en la meva recuperació personal de la memòria estudiantil que mai vaig tenir. Poquet a poquet...
Doncs això... Entre neta de Franco i "mira per on qui balla" deixa'ls que facen alguna cosa decent! Com diu la promo "di que te gusta aunque no lo veas"...
Atenció al mapa de la xarxa .cat que s'han treballat els de domini.cat. Caram! Per ahí en alguna banda tinc jo aquesta caseta... i no conec ni a la meitat dels veïns!
Això era i no era un valencianet que vivia tranquil·lament amb el seu PC. Tenia el Windows XP carregat de fàbrica amb llicència i fins i tot un anti-virus anomenat Panda, també legal. La cosa anava bé i les actualitzacions rutllaven. Però, un dia, quan més falta li feia el PC, va agafar un virus. Sí, amics, un virus, i això que era molt primmirat amb aquest tema.
En principi la cosa no semblava greu però va resultar que el Panda no el coneixia aquest virus i el va deixar fer. Quan encara podia, el valencianet es va descarregar anti-virus fins a trobar-ne un que conegués el virus i fos capaç d'eliminar-lo. A la fi va resultar, ironies de la vida, que de tots ells només un de gratuït fou capaç de fer-ho, l'AVG. Però, les seqüeles de la malaltia van deixar el PC pràcticament inutilitzable, fallaven dispositius i s'acumulaven els errors de Windows. El valencianet va decidir llavors utilitzar els discs de rescat de l'IBM que en teoria servien per restaurar el contingut de fàbrica. Gran va ser la seva sorpresa quan va descobrir que el concepte contingut de fàbrica no incloïa el sistema operatiu de partida sinó tan sols un de rescat.
Sort que abans de procedir a deixar a zero el seu PC va guardar els seus documents en un disc extern. Ho a fer amb l'ajuda d'una distribució de Linux de les anomenades live, eś a dir, de les que es carreguen des del CD sense copiar cap arxiu al disc dur. La prova amb aquest sistema operatiu va resultar-li tan satisfactòria que va decidir de provar a instal·lar-ne un. Va cercar entre les múltiples opcions i, després de provar-ne diverses, a la fi va decidir quedar-se amb Mandriva. Ara és un feliç usuari d'internet que no té por dels virus, doncs no n'hi ha per Linux, i ha descobert la grandesa del software lliure. Ha vist com, tret d'uns pocs programes professionals, no nota res a faltar en un sistema operatiu que inclou quasi tot el que hom puga necessitar: internet, ofimàtica, gràfics, multimèdia, etc. I si li cal res de més específic, té a la seva disposició un meravellós programa de cerca i instal·lació de software lliure que posa al seu abast l'ingeni de milers de persones d'arreu del món. Això inclou, per suposat, les ments inquietes de de casa nostra, i és per això que viure la informàtica en català amb Linux sí és possible.
Rondalla basada en fets reals (que podrien ocórrer-li a vostè!)
Més informació a SOFTCATALA (no sé què faríem sense ells)
Aclariment: Això de justícia poètica és un concepte literàri que segons sembla va encunyar Thomas Rymer al segle XVII per tal d'expressar el fet que, al contrari que en la vida real, en la ficció sí és possible aconseguir una veritable justícia. Així, els bons triomfen sobre els dolents i el bé sobre el mal. En aquest cas, l'esportivitat sobre el joc brut.
Dec ser l'últim friqui en llegir
aquesta obra del senyor George R.R. Martin. Concretament acabe de llegir el
primer llibre, amb el qual evidentment no acaba la cosa, ni de bon
troç. Paciència, ja se sap, l'hivern s'acosta.
En fi, la qüestió és que m'ha semblat francament
bo. I això que jo no soc gens donat als best sellers,
raó per la qual mirava amb certa desconfiança aquesta
obra riu de dimensions lul·lianes. Però, a despit dels
meus recels, m'he trobat una lectura molt interessant, divertida i,
el que és millor, amb un fons literari consistent.
Ho dic per
si, com jo mateix, sou d'aquells que trobeu feixuga allò que
la gent anomena lectura lleugera, doncs aquesta obra no ho és
gens. La idea simple de fer que cada capítol estiga vist des
del punt de vista d'un personatge dóna molt de si, i permet
mantenir una estructura de mosaic on cada peça té una
gran definició i profunditat. Hi ha molta cura als detalls i,
sembla mentida, tot i la profusió de pàgines, hom té
la sensació que tota l'estona va per feina. Ni un gram de
palla. En fi, supose que no calia ni comentar-la ni recomanar-la,
però queda dit que m'ha convençut. Veurem com continua.
A banda de tot,
l'enorme èxit comercial d'aquesta saga jo el veig també
com una mena d'acte de justícia poètica. Vull dir que
podia haver caigut a les mans de qualsevol altra editorial, però,
no per casualitat supose, ha caigut en les de Gigamesh. Per
sort. No sé què seria de la literatura fantàstica
a l'estat espanyol sense ells, i de segur que amb aquest èxit
tenen garantida la supervivència per anar publicant les joies
minoritàries de costum.
Per cert que l'edició de luxe
de Canción de hielo y fuego és exquisida, i això
ho dic també per la traducció. Llàstima que no
es decidisquen amb el català, doncs amb aquest títol
supose que no deu haver perill. Pel que sembla de l'edició en
català s'encarrega Devir, però l'enfocament que han
triat no em dóna massa confiança de partida.
Amb tanta 
^_^
Feu click a sobre per ampliar
Atenció a la notícia que he pogut llegir a El País: 
Doncs això... Entre neta de Franco i "mira per on qui balla" deixa'ls que facen 
Amb aquesta felicitació felina a càrrec d'
Kimi Raikkonen i Ferrari campions. 
