El país sense Franco però amb franquistes, així podríem anomenar al País Valencià durant els últims trenta anys; des de què va morir l'últim dictador fins l'adveniment del Partit Popular. Un Partit Popular que es proclama "defensor dels valencians" i "dels treballadors" i al qual de facto i mitjançant les urnes dóna suport una part molt significativa de les classes populars valencianes de manera entusiasta i activa "cavant així més i més fonda la seua pròpia tomba". La màquina de guerra del Partit Popular és una paradoxa ambulant: promou el neoliberalisme més salvatge i apela a valors substantius (el bon valencià és espanyol, leal, honest, fester i molt catòlic) que el mateix neoliberalisme soscava! Privatitza tots els recursos comuns i manipula més tard la por al desarrelament i la despossessió. Fomenta la precarització generalitzada de la vida i lamenta desprès la pèrdua de referents. Crítica "la decadent" indústria cultural, i fa desprès un ús hiper-sofisticat de les noves tecnologies. Dóna la volta a la lluita de classes: tots els conflictes que abans s'inscrivien en el context d'estructures polítiques, socials i econòmiques ara es codifiquen com a "conflictes culturals" (els "valencians de veritat" front als "elitistes progressistes sotmesos al catalanisme i a Zapatero"). La propaganda popular tradueix la percepció de fracàs i incertesa pròpia de la globalització en pànic social i paranoia securitària, oferint al desempar explicacions del seu malestar, vies per donar-li sortida "Tenim un programa: València és la millor terreta del món i qui diga el contrari és un traidor a les glòries valencianes".
La nova dreta valenciana instrumentalitza malestars reals que no es polititzen autònomament, que no troben espais col·lectius per fer-ho, que no elaboren una veu pròpia. Explota la victimització i al seu torn es victimitza. Anger is an energy (la ira és energia)
No és sociolingüista ni filòleg, és un ciutadà curiós embarcat en un viatge a la mateixa llengua que es parla o va parlar en totes les seves varietats en el que avui són les illes Balears, Aragó, el País Valencià, part de Múrcia, Sardenya, Andorra i l'extrem oriental de la Catalunya Nord. Ha corregut pam a pam per aquests territoris per explicar com xerra cada dia la parròquia. En pobles i masies, Casanova s'entreté intercanviant dades amb altres tipus rars com ell preocupats per les paraules de la tribu i s'acosta als "més vells del lloc" perquè són també els únics i els últims que parlen una llengua convertida en record d'infantesa. Viatge a les entranyes de la llengua a estones és un periple crepuscular i en d'altres una acta de defunció.
Endavant amb la campanya de celebració si perd la selecció Espanyola de futbol que s'està promovent des de diferents àmbits. Campanya que ha estat instigada des del blog Adéu Espanya i que proposa tot un seguit de mesures per a celebrar l'esperada derrota de la selecció Espanyola: per descomptat reunir-se amb els amics al bar per veure el partit, llençar petards a cada gol que li marquin i, si finalment queda eliminada es proposa d'anar a celebrar-ho a Canaletes amb estelades, focs d'artifici i megafonia i s'insta també a fer córrer un missatge de mòbil amb el següent missatge: 22-J Tots a animar Itàlia! A partir de les 20.45 llença petards i xiscla per cada gol que la selecció italiana marqui a Espanya. I després del partit, tots i totes a CANALETES! - Adeuespanya.bloc.cat PASSA-HO!
Celebrem doncs, demà, l'esperada derrota de la selecció del país que ens nega als catalans de poder ser representats plenament per les nostres úniques seleccions nacionals: les catalanes. Passa aquest missatge a tots els teus contactes i demà esperem trobar-nos tots a canaletes!
Au clair de la lune Mon ami Pierrot Prête-moi ta plume* Pour écrire un mot Ma chandelle est morte Je n'ai plus de feu Ouvre-moi ta porte Pour l'amour de Dieu
F. m'ha tramés aquest testimoni d'un exemplar d'alt valor cinegètic i que per preservar-lo ha calgut canviar algunes dades. Preguem exemple.
"Quan anava a l'EGB i algun curs de batxiller em donava repàs d'anglés un xicon de Sueca que era un geni: savia un fum de llengües de forma autodidacta (va fer filologia però era de ciències: el que l'interessva era la sintaxi de les llengües, la manera com s'estructuraven) controlava tots els llenguatges de programació informàtica i a més era simpatitzant de Catalunya Lliure. És fill d'un immigrant manxec i una suecana pràcticament analfabets i ignore de quina manera va prendre consciència nacional però des del moment que la va prendre començà a parlar en valencià a tota aquella gent a la qual tota la vida els havia parlat castellà; a les cartes posava com a adreça: "Sueca. La Ribera Baixa. Catalunya" i la cartera sempre li ho taxava;
per VICENT MARTÍ publicat avui al diari Levante-EMV
El blasquisme va ser un moviment populista radical profundament reaccionari: espanyolista, militarista, feroçment anticata- lanista, eventualment antisemita i tot embolcallat de força bromera verbal antiplutocràtica i anticlerical que no li va impedir acabar confluint en la Segona República amb plutòcrates clericals espanyols militaristes.
Els orígens dels pobles es perden en la nit dels temps com si es tractés d'una espessa boira. Per sort, quan la història és incapaç d'explicar els fets, la llegenda, el mite estan allà per suplir amb la imaginació la manca de documents. La llegenda està allà, aquí, per satisfer a cor que vols, la necessitat de saber qui som, d'on venim i la necessitat de mantenir i fomentar un orgull nacional. Així apareixen els ascendents mítics, els fundadors de nissagues i nacions, que seran inventats totalment o basats en personatges reals elevats a la categoria de mítics...
La mitologia tradicional europea atribueix la fundació de Roma a dos personatges anomenats Ròmul i Rèmul. Segons aquesta tradició, aquests dos personatges va ser criats enmig de la naturalesa amb la llet d´una lloba, que els protegí, se suposa, a l'abric d'una cova.
Els Països Catalans també tenen una mitologia tradicional que fa referència a la seva fundació nacional, la qual, es pot entroncar dins la mitologia tradicional europea. La fundació nacional dels Països Catalans s'atribueix a l'Otger Cataló, un personatge llegendari convertit en mite, el qual, també va ser alimentat per la llet d'un animal -en aquest cas una ovella-, i la companyia d'un gos gànguil que el va protegir en mig de la naturalesa, se suposa que, també, a l'abric d'una cova.
Aphasia (or aphemia) is a loss of the ability to produce and/or comprehend language, due to injury to brain areas specialized for these functions. It is not a result of deafness or muscle paralysis, and it does not necessarily affect intelligence. Aphasia can be distinguished from dysphasia, the prefix a- indicating a complete loss, which is a condition usually only seen in adult brain damage, when it is too late in life for the nervous system to make gross adjustments. In contrast, the prefix dys- indicates a partial loss, which is more common when the dysfunction occurs in children.[1]
Depending on the area and extent of the damage, someone suffering from aphasia may be able to speak but not write, or vice versa, or display any of a wide variety of other deficiencies in language comprehension and production. Aphasia may co-occur with speech disorders such as dysarthria or apraxia of speech, which also result from brain damage.
Usually, aphasias are a result of damage to the language centres of the brain (like Broca's area). These areas are almost always located in the left hemisphere, and in most people this is where the ability to produce and comprehend language is found. However, in a very small number of people language ability is found in the right hemisphere. In either case, damage to these language areas can be caused by a stroke, traumatic brain injury, or other head injury. Aphasia may also develop slowly, as in the case of a brain tumor or progressive neurological disease.
The brains of young children with brain damage sometimes restructure themselves to use different areas for speech processing, and regain lost function; adult brains are less adaptable and lack this ability.
Aphasia can be assessed in a variety of ways, from quick clinical screening at the bedside to several-hour-long batteries of tasks that examine the key components of language and communication.
Individuals with Wernicke's aphasia may speak in long sentences that have no meaning, add unnecessary words, and even create new "words" (neologisms). For example, someone with Wernicke's aphasia may say, "You know that smoodle pinkered and that I want to get him round and take care of him like you want before", meaning "The dog needs to go out so I will take him for a walk". Individuals with Wernicke's aphasia usually have great difficulty understanding the speech of both themselves and others and are therefore often unaware of their mistakes.
Anomic aphasia, also called anomia, is essentially a difficulty with naming. The patient may have difficulties naming certain words, linked by their grammatical type (e.g. difficulty naming verbs and not nouns) or by their semantic category (e.g. difficulty naming words relating to photography but nothing else) or a more general naming difficulty. Patients are usually aware and it is comparable to a 'tip of the tongue' sensation experienced by most people.
Individuals with Broca's aphasia frequently speak short, meaningful phrases that are produced with great effort. Broca's aphasia is thus characterized as a nonfluent aphasia. Affected people often omit small words such as "is", "and", and "the". For example, a person with Broca's aphasia may say, "Walk dog" meaning, "I will take the dog for a walk". The same sentence could also mean "You take the dog for a walk", or "The dog walked out of the yard", depending on the circumstances. Individuals with Broca's aphasia are able to understand the speech of others to varying degrees. Because of this, they are often aware of their difficulties and can become easily frustrated by their speaking problems.
Expressive channels intact, but all understanding impaired. Patients can hear the sounds of the words, but they don't understand that these sounds are words and they can't repeat them.[1] Note that pure word deafness is techinally classified as an agnosia rather than as an aphasia per se.
Classifying the different subtypes of aphasia is difficult and has led to disagreements among experts. The locationist model is the original model, but modern anatomical techniques and analyses have shown that precise connections between brain regions and symptom classification don't exist. The neural organization of language is complicated; language is a comprehensive and complex behavior and it makes sense that it isn't the product of some small, circumscribed region of the brain. No classification of patients in subtypes and groups of subtypes is adequate. Only about 60% of patients will fit in a classification scheme such as fluent/nonfluent/pure aphasias. There is a huge variation among patients with the same diagnosis, and aphasia's can be highly selective. For instance, patients with naming deficits (anomic aphasia) might show an inability only for naming buildings, or people, or colors. [2]
The locationist model attempts to classify the aphasia by major characteristics and then link these to areas of the brain in which the damage has been caused. The initial two categories here were devised by early neurologists working in the field, namely Paul Broca and Carl Wernicke. Other researchers have added to the model, resulting in it often being referred to as the "Boston-Neoclassical Model". The most prominent writers on this topic have been Howard Goodglass and Edith Kaplan.
Individuals with Broca's aphasia (also termed expressive aphasia) were once though to have ventral temporal damage though more recent work by Nina Dronker using imaging and 'lesion analysis' has revealed that patients with Broca's Aphasia have lesions to the medial insular cortex. Broca missed these lesions because his studies did not disect the brains of diseased patients so only the more temporal damage was visible. Individuals with Broca's aphasia often have right-sided weakness or paralysis of the arm and leg because the frontal lobe is also important for body movement.
In contrast to Broca's aphasia, damage to the temporal lobe may result in a fluent aphasia that is called Wernicke's aphasia (also termed sensory aphasia). These individuals usually have no body weakness because their brain injury is not near the parts of the brain that control movement.
Working from Wernicke's model of aphasia, Ludwig Lichtheim proposed five other types of aphasia but these were not tested against real patients until modern imaging made more indepth studies available. The other five types of aphasia in the locationist model are:
Anomia is another type of aphasia proposed under what is commonly known as the Boston-Neoclassical model, which is essentially a difficulty with naming. A final type of aphasia, global aphasia, results from damage to extensive portions of the language areas of the brain.
The different types of aphasia can be divided into three categories: fluent, non-fluent and "pure" aphasias.[3]
Fluent aphasias, also called receptive aphasias, are impairments related mostly to the input or reception of language, with difficulties either in auditory verbal comprehension or in the repetition of words, phrases, or sentences spoken by others. Speech is easy and fluent, but there are difficulties related to the output of language as well, such as paraphasia. Examples of fluent aphasias are: Wernicke's aphasia, Transcortical sensory aphasia, Conduction aphasia, Anomic aphasia
Nonfluent aphasias, also called expressive aphasias are difficulties in articulating, but in most cases there is relatively good auditory verbal comprehension. Examples of nonfluent aphasias are: Broca's aphasia, Transcortical motor aphasia, Global aphasia
"Pure" aphasias are selective impairments in reading, writing, or the recognition of words. These disorders may be quite selective. For example, a person is able to read but not write, or is able to write but not read. Examples of pure aphasias are: Alexia, Agraphia, Pure word deafness
The cognitive neuropsychological model builds on cognitive neuropsychology. It assumes that language processing can be broken down into a number of modules, each of which has a specific function. Hence there is a module which recognises phonemes as they are spoken and a module which stores formulated phonemes before they are spoken. Use of this model clinically involves conducting a battery of assessments (usually from the PALPA), each of which test one or a number of these modules. Once a diagnosis is reached as to where the impairment lies, therapy can proceed to treat the individual module.
R. Chapey (Ed.) (2001). Language Intervention Strategies in Aphasia and Related Neurogenic Communication Disorders (Fourth Edition). Philadelphia: Lippincott, Williams & Wilkins.
Goodglass, H. & Kaplan, E. (1972). Assessment of Aphasia and Related Disorders. Philadelphia: Lea and Febinger.
Kay, J., Lesser, R., & Coltheart, M. (1992). Psycholinguistic Assessments of Language Processing in Aphasia (PALPA). Hove: Erlbaum.
Spreen, O. & Risser, A.H. (2003). Assessment of Aphasia. San Diego: Oxford.
^ Kolb & Whishaw: Fundamentals of Human Neuropsychology (2003), page 502, 505, 511.
^ Kolb & Whishaw: Fundamentals of Human Neuropsychology (2003), pages 502-504. The whole paragraph "fluent, non-fluent and pure aphasias" is written with help of this reference.
"Picturing Aphasia" Documentary film about aphasia that uses drawings to help bridge the gap between hearing, seeing, and comprehending. Directed by Mores McWreath.
Llaurar la terra és l'operació agrícola consistent en fer solcs més o menys profunds amb una eina de mà o un arreu.
La paraula llaurar deriva del llatílaborare que tenia el significat genèric de treballar. Un sinònim de llaurar és efectivament treballar la terraFinalitats que es persegueixen amb les llaurades
Acumular aigua en el sòl.
Destruir les males herbes (important!!)
Fer més flonja la terra, especialment per a la sembra
Tipus de llaurades
Llaurades superficials: En general de menys de 20 cm de fondària i sense voltejar la terra. Es fan amb els anomenats cultivadors que són aparells dotats d'un conjunt de pues que es desplacen arrossegades per un tractor.
Les llaurades amb ganivets rotatius deixen la terra especialment esmicolada per a poder ser sembrada però ocasionen una capa compactada a partir d'on arriben aquestes eines molt perjudicial
Manualment les llaurades superficials i el desherbatge es fan amb aixada coneguda amb el nom d'aixadó quan són de reduïdes dimensions
Llaurades profundes: Si voltegen la terra es fa amb un arreu conegut popularment com pala Si no la voltegen i fan un solc profund com un canal subterrani es fan amb els subsolador
Evolució històrica de la llaurada
Les llaurades primitives es feien amb pals de l'ús dels quals encara hi ha restes en alguns pobles d'Amèrica del sud i es coneixen com pals cavadors que requereixen un gran esforç.
L'ús de l'arada romana, en gran part de fusta i la tracció animal (bous o equins) va perdurar fins la mecanització agrària del segle XX a partir de aleshores els arreus i els tractors van permetre llaurades profundes que van ser responsables de grans procesos erosius de pèrdua de terra
En l'actualitat la tendència és a llaurar menys (mínim conreu) i en qualsevol cas aplicar tècniques com el llaurar perpendicularment al pendent que redueixen l'erosió.
L'ús d'herbicides o de dalladores permet actualment prescindir de les llaurades per eliminar la mala herba
Estudis recents demostren que llaurar només temporalment augmenta la infiltració d'aigua i que el balanç hídric és més favorable si no es pertorba la terra. A més no llaurar permet que els conreus perennes tinguin més arrels prop de la superfície.
Aixadell és una eina agrícola manual que consisteix en una làmina de metall unida a un mànec de fusta o també metàlic. És de dimensions més reduïdes que l'aixada i fa feines diferents que aquesta.
Tipus
Làmina de metall única amb punxa o de secció rectangular
Làmina de metall doble amb punxa i rectangular a cada banda.
Aixada holandesa: per a treure males herbes, presenta el tall estret per tallar les herbes sense remoure la terra
Usos
Treure males herbes tot removent la terra del costat.
Calçar les plantes unint terra a la base de les plantes.
Fer solcs de poca secció.
Feines relacionades amb la plantació o recolecció com arrencar plantes amb pa de terra, collir-les o plantar-les.
No és sociolingüista ni filòleg, és un ciutadà curiós embarcat en un viatge a la mateixa llengua que es parla o va parlar en totes les seves varietats en el que avui són les illes Balears, Aragó, el País Valencià, part de Múrcia, Sardenya, Andorra i l'extrem oriental de la Catalunya Nord. Ha corregut pam a pam per aquests territoris per explicar com xerra cada dia la parròquia. En pobles i masies, Casanova s'entreté intercanviant dades amb altres tipus rars com ell preocupats per les paraules de la tribu i s'acosta als "més vells del lloc" perquè són també els únics i els últims que parlen una llengua convertida en record d'infantesa. Viatge a les entranyes de la llengua a estones és un periple crepuscular i en d'altres una acta de defunció.
Endavant amb la campanya de celebració si perd la selecció Espanyola de futbol que s'està promovent des de diferents àmbits. Campanya que ha estat instigada des del blog 
Au clair de la lune 
