La notícia la donava el periòdic LEVANTE en la seua edició en paper d'avui: un home de 77 anys havia estat deixat pràcticament nu a l'escala de sa casa a Mislata pel servei d'ambulàncies que l'havia arreplegat a les portes de la FE. L'home, que no disposava de roba, havia estat donat d'alta unes hores abans i el seu joc de claus no obria la porta de sa casa. La policia local que va ser avisada pels veïns va demanar explicacions a la companyia d'ambulàncies a la qual està arrendat el servei i la contestació va ser que ja "feien prou dipositant els malalts a la porta de sa casa". La policia local de Mislata ha cursat la corresponent denúncia a la Fiscalia. No ha passat a un país d'allò que anomenen el tercer món, veges tu sinó estarà en girar el cantó. Sinó a Mislata i com aquell que diu ací. La política del PP de privatització de la xarxa de salut pública és la culpable del continu deteriorament de l'atenció cap als malats i que es reflexa des dels centres d'atenció primària fins als grans centres hospitalaris. Evidentment que l'individu que contesta d'aital manera a la policia és un pocavergonya però en el fons el que rau en tot aquest assumpte no sols és la manca d'inversions i la subcontractació sinó el que aquesta gent que ens governa confonen allò públic amb els interessos d'altri, generalment ni els teus ni els meus, ni per descomptat els dels senyor nu de Mislata.
Estava llegint un post d'en Josep Blesa sobre un porc i una santa, supose que seria Santa Antònia quan m'he trobat amb aquest post sobre el comentari que en Joan Margarit fa al poema "els amants" de Vicent Andrés Estellés. Comentaris hi ha tants com crítics sobre la terra, és a dir que l´única manera de saber què diu el poeta seria preguntar-li-ho a ell, al poeta, que no té perquè ser el senyor Vicent de Burjassot, sinó un altre, el que folla, i el que vol ser follat perquè la poesia si ben bé recorde Joan Fuster tracta d'això, de follar, i de follar-se a d'altres perquè sinó a quin sant o santa ve eixe show off de paraules i de gestos? D'això i de la memòria, de nostra, de la d'altri, dels records veritables i falsos. Diu Margarit que això de l'Estellés era una actitud mental, i què si ho era? Enveja del Margarit que no s'haurà menjat una rosca com cal en sa vida, ni li haurà ficat la mà sota les faldilles a una xicona? El que ens faltava recrimanacions post-mortem.
Una de las características más sobresalientes del perfecto idiota valenciano es su impermeabilidad intelectual a toda evidencia. El P.I.V. es teóricamente un demócrata pero ni se indigna con lo que la prensa caritativamente llama “el caso Fabra” ni protesta porque miles de niños se vean obligados a estudiar en barracones, por poner dos ejemplos infamantes con los que convivimos a diario. El P.I.V. ha interiorizado el meninfotisme no como un derecho o una desequilibrada manera de ser sino como una envidiable virtud individualista. Cándido, egoísta y acomplejadamente provinciano, el P.I.V. se conmueve con la visita de un Papa a Valencia –sobre la que no pide cuentas a sus gobernantes–, pero, al mismo tiempo, ni se le pasa por la cabeza manifestarse en la calle para exigir el esclarecimiento de uno de los accidentes de metro más luctuosos de la historia que se cobró la vida de 43 seres humanos. El P.I.V nunca pide responsabilidades.
El P.I.V. no participa en organizaciones vecinales. Su activismo ciudadano se concentra en el seguimiento de la evolución del Valencia C.F., en las fallas y demás jaranas populares. Si al P.I.V., ya le enloquecían las paellas gigantes, montajes como la Copa del América o la construcción de un circuito urbano de F-1 le colman de un legítimo orgullo que vagamente identifica con el “progreso” de la retórica gubernativa autonómica y local. El P.I.V. jamás pisa un museo, no lee libros, ni pierde un segundo en comparar las promesas electorales con los hechos objetivos. Al P.I.V. no le preocupa el funcionamiento de las instituciones, ni su escasa transparencia, ni el autoritarismo y la palabrería de sus gobernantes, ni la doble moral de estos, aunque, a causa de su acendrado complejo provinciano, el P.I.V. esté dispuesto a creer en consignas irracionales como la de que “el gobierno central odia a los valencianos”. Al P.I.V. tampoco le interesa el estado actual de la sanidad, ni el de las Universidades, ni si funcionan o no las políticas de protección social. El P.I.V. es un elemento extremadamente maleable. Si políticamente le humillan, es obsecuente; si le utilizan, consecuente, aunque ignore ambas cosas. Conscientes del trascendental valor de su voto cada dos y cuatro años, nuestros actuales gobernantes suelen referirse al P.I.V. en plural como “el pueblo valenciano” o “nuestros ciudadanos”, aunque según veo, excepcionalmente y con el propósito de obtener el mayor rendimiento de una nauseabunda campaña de agitación, ahora tuteen al perfecto idiota valenciano.
In De Gloria era un programa d'humor Flament presentat per Jaen Eelen que va emetre's entre 2000-2001. Els show mostrava reportatges de ficció com si foren reals i presentats com si foren de veritat. In De Gloria era una sàtira sobre el realities a la televisió i els anomenats programes d'interès humà. Un dels millors capítols fou el del "Boomerang", el qual ha aconseguit prou notorietat a internet. Una mostra del que es pot aconseguir fent programes de producció pròpia barats i amb un bon guionatge, això sí, sense la mediació dels "retorets, caganers, amics d'allò políticament correcte" a què ens té avessats la cúpula dirigent pepera de C9.
Ho he llegit a Públicoperò la campanya ben val la pena que s'esbombe: els autobusos de Londres fan propaganda atea incitant a no amoinar-se per l'existència de cap déu i viure sense complexos. Aquesta iniciativa ha partit de laBritish Humanist Association i del professor Richard Dawkins autor del llibre el "Miratge de Déu".
Un post que m'agradaria haver escrit i amb el que estic totalment d'acord. Del blog de Cucarella per a vosaltres, això sí, li he llevat el drap blau perquè fa fàstic als ulls.
Diu la notícia que s’ha obert un foro de conciliación entre blaveros y catalanistas. Enèsim “fòrum de conciliació”. Des dels mitjan anys noranta que aquest titular es repeteix com un reglot agre. De fet el Bloc Nacionalista Valencià es va inventar per fer aquesta conjuntació. Tot i que, prèviament, els catalanistes devien haver abjurat de la seua fe, com herètics qualssevol, o bé devien abandonar la nau que ara havia de lluir blavíssim velam per tal d’aconseguir els èxits polítics que fins aleshores havia impedit el catalanisme d’arrel fusteriana (sic). El casori, però, va quedar a mitjan requesta, no obstant això el BNV va assumir bona part dels arguments “conciliadors” i els defensors dels Països Catalans vam haver de buscar-nos altres naus amb les que intentar la nostra singladura.
Han passat alguns anys des d’aquells primers “fòrums de concialició entre blaveros i catalanistes”. Han passat moltes coses que han aclarit el mapa polític valencià, si més no dins del convuls i contrapuntat territori dels nacionalismes autòctons. El BNV ha anat consolidant el seu nacionalisme de “nació valenciana”, mentre que els partidaris dels Països Catalans hem hagut de buscar caliu en altres indrets. Per tant, la garbellada ja s’ha fet. Aquest “nou” fórum no pot pretendre, doncs, conciliar “blaveros i catalanistes”, però sí, en canvi, enllestir un procés que en tot aquest temps no havia pogut tancar-se conforme els principals impulsors havien previst. No sé si és per mala memòria, per ignorància o per intent de manipular, però no hi pot haver, avui, cap pretensió de concicilar blaveros i catalanistes, puix que els catalanistes comme il faut que diríem no hi seran en aquest debat, i m’atrevesc a afirmar que ni se’ls ha convidat a participar-hi. De fet, alguns principals noms de la presumpta part “catalanista” són els qui protagonitzaren aquella primera incursió provinent del món blavero, com ara les Joventuts Valencianistes d’Unió Valenciana. Per tant, la conciliació ja hi és. El que ara s’hi pretén és que els primers que entraren òbriguen la porta, sinó principal almenys lateral, perquè acaben d’entrar els qui encara no havien pogut fer-ho.
Lloable la campanya d'Escola Valenciana per fomentar l'ús del valencià entre els qui no l'empren i es suposa que volen emprar-lo; llàstima que sense cap suport polític tot aquest esforç no valga ni un esborrall, bé, rectifique: sí que ho val perquè treu a la llum la situació lingüística del País Valencià on els catalanoparlants som una minoria i pidolem els nous vinguts que parlen la nostra llengua. Però anem a pams, quin interès pot tindre un nouvingut en aprendre valencià si hi ve convençut que està a la "madre patria"? Quin interès pot tindre un nouvingut en aprendre valencià si una part més que important dels propis aborígens fa temps que va decidir canviar de llengua? Si Estats Units i la França que són estats han fracassat en integrar els seus immigrants ho farem nosaltres amb autonomies endeutades? Només hi ha que donar-li una ullada al mapa audiovisual valencià per vore quina és la llengua dominant, la resta són bufes de pato, de moment i per guarir-se en salut Escola Valenciana podria canviar la foto del guiri que vol aprendre valencià per una foto de tres latin kings, seria molt més realista i engrescadora.
Els operaris portaven dies netejant les pistes i pintant les reixes, tallant la gespa i pentinant els closos com si els anara la vida perquè avui ho inaugurava Camps, no es tracta d'un afegit espuri del Street Circuit, sinó del col·legi Sanchis Yago de Castelló on avui el president del Consell ha donat per inaugurat el curs escolar. El més curiòs de tot no és la manca de vergonya per pulimentar un centre on fa més de trenta anys que no es fa cap reforma sinó el modus operandi del Partido Popular que es repeteix independentment de l'obra i el lloc: ciment i pintura per aquiratar el paisatge, i desprès lones que tapen els pelats. Per al Partido Popular tanseval que siguen museus o teatres de l'òpera, el conta és el que va per fora no importa que per dins l'edifici esta buit o ple d'aigua. Demà els alumnes del Sanchiz Yago aniran al seus barracots però això sí amb la ratlla ben feta i uniformats.
Morir-te de fàstic, o d'acollonament, o en la ruïna, o morir-te de fam són alternatives al tret al bascoll amb què els falangistes i franquistes despatxaren elements poc proclius al règim de fa 35 anys. Els historiadors han dit, i de segur que ells ho saben bé sense obrir-les, que les fosses del Cementeri General de València mai no poden tenir 25.000 repressaliats, com a molt un de cada deu i que no tots els qui visqueren per eixos temps moriren d'un tret o d'una pallisa. Evidentment que no! També es podia morir de l'angoixa de saber que vivies en un pou negre, podies morir de la tristesa pels teus amics, fills o germans morts al front i també et podies morir de la ronya punyetera que va anar corcant el nostre país fins ara, i per saber això no cal obrir cap tomba, tenen raó!
Ho ha denunciat el BLOC de Sagunt i crec que és simptomàtic de l'interès de les diferents corporacions per afegir continguts en valencià a les festes populars, un interès igual a zero, o en el pitjor dels casos fregant la sorna. (ací)
Les teles les va inventar el diable o això es podria dir arran de la polèmica que esguita diferents blogs d'aquesta casa deVilaweb, i la cosa no és tan senzilla d'esclarir com per pontificar que una tele és millor que altra per raons de llengua o de producció, fins i tot de realització. A mi amb TV3 em passa una mica, però una mica eh! com amb l'AVUI: m'agrada el format, alguns dels continguts, sobretot les produccions pròpies però en vore les notícies no hi trobe cap referent, òndia, he dit vore, millor dit sentir i és que amb el dialecte nacional-barceloní es fa difícil sentir res com a propi. Però tampoc és que Canal9em faça el pes, ni de bon tros, primer perquè li llevaren la producció pròpia i segon perquè les notícies, si és que alguna volta ho sigueren, de tan d'esbiaixar-se han passat a la categoria de spam del PP, així que si posats a triar ni una ni l'altra, ara per ara em quede amb les sèries de l'HBOi la televisió per cable.
Tot just en arribar a la Place d'Espagne i agafar els periòdics m'he topetat amb el congrès del PSPV-PSOE, no és que a hores d'ara em facen cap il·lusió ni m'alcen papallones en l'estòmac però en arribar a casa i picat per la curiositat m'han entrat ganes de saber què diuen per la xarxa dels candidats futur secretari general del PSPV ó PSCV-PSOE. Perquè no hi quede he començat per la fèmina, Ana Noguera i el més curiòs de tot és vore la seua pàgina web a l'alcaldia de València en venda.Francesc Romeu té el dubtòs mèrit de ser l'únic candidat a alcalde del País Valencià que ha propiciat una entesa del Bloc i Esquerra Unida amb el PP a Silla, tot un començament! Jorge Alarte és podriem dir que és la resposta del psoe al pp o això es desprèn de la quantitat d'inauguracions que ha fet en els últims temps a Alaquàs. Ximo Puig ha aconseguit que el PP de Morella li obriga una pàgina web demanant la seua eixida del poble i d'Àbalos, ai què dird'Àbalos, si sembla el de la triste figura pels carrers de València. Tanmateix ni els candidat es trien per allò que es rumoreja per la xarxa ni la prestància fan al millor candidat, i mentre el Compromís-Bloc fa públic per fi el seu divorç d'Esquerra Unida aguaitem aquest mes de setembre que es tota una estació el "quiero pero no puedo" de la federació valenciana del PSOE
La notícia la donava el periòdic LEVANTE en la seua edició en paper d'avui: un home de 77 anys havia estat deixat pràcticament nu a l'escala de sa casa a Mislata pel servei d'ambulàncies que l'havia arreplegat a les portes de la FE. L'home, que no disposava de roba, havia estat donat d'alta unes hores abans i el seu joc de claus no obria la porta de sa casa. La policia local que va ser avisada pels veïns va demanar explicacions a la companyia d'ambulàncies a la qual està arrendat el servei i la contestació va ser que ja "feien prou dipositant els malalts a la porta de sa casa". La policia local de Mislata ha cursat la corresponent denúncia a la Fiscalia. No ha passat a un país d'allò que anomenen el tercer món, veges tu sinó estarà en girar el cantó. Sinó a Mislata i com aquell que diu ací. La política del PP de privatització de la xarxa de salut pública és la culpable del continu deteriorament de l'atenció cap als malats i que es reflexa des dels centres d'atenció primària fins als grans centres hospitalaris. Evidentment que l'individu que contesta d'aital manera a la policia és un pocavergonya però en el fons el que rau en tot aquest assumpte no sols és la manca d'inversions i la subcontractació sinó el que aquesta gent que ens governa confonen allò públic amb els interessos d'altri, generalment ni els teus ni els meus, ni per descomptat els dels senyor nu de Mislata.
Extret del bloc 
Ho he llegit a 
Lloable la campanya d'
He estat espigolant per la xarxa i he trobat una sèrie de documents que poden aportar arguments dintre del conflicte lingüístic valencià
Morir-te de fàstic, o d'acollonament, o en la ruïna, o morir-te de fam són alternatives al tret al bascoll amb què els falangistes i franquistes despatxaren elements poc proclius al règim de fa 35 anys. 
Ho ha denunciat el BLOC de Sagunt i crec que és simptomàtic de l'interès de les diferents corporacions per afegir continguts en valencià a les festes populars, un interès igual a zero, o en el pitjor dels casos fregant la sorna. 
Les teles 
Tot just en arribar a la Place d'Espagne i agafar els periòdics m'he topetat amb el congrès del PSPV-PSOE, no és que a hores d'ara em facen cap il·lusió ni m'alcen papallones en l'estòmac però en arribar a casa i picat per la curiositat m'han entrat ganes de saber què diuen per la xarxa dels candidats futur secretari general del 
