El Tribunal Suprem ha eximit l'Església Catòlica d'esborrar del Llibre de Batejos a les persones que, exercint el dret de cancel·lació que reconeix la Llei de protecció de dades, així ho hem sol·licitat per escrit. El passat mes de juny ja vaig rebre una carta de l'Arquebisbat de València, deu dies després d'enviar una sol·licitud de cancel·lació de totes les dades personals existents a qualsevol arxiu de l'Església Catòlica, en la qual ja em van comunicar, literalment, que "no es aplicable la referida Ley 15/1999 y por tanto no procede". Ara, una sentència els dóna la raó i impedeix la cancel·lació de les meues dades personals en aquesta organització religiosa a la qual no vull pertànyer.
La processó cívica del 9 d'Octubre, d'ahir al matí a València, encapçalada pel president de la Generalitat, Francisco Camps, i l'alcaldessa Rita Barberà, va ser interrompuda quan un grup d'activistes de les JERPV van penjar una enorme senyera estelada i una pancarta que deia "Per un país independent" a la façana d'un dels edificis de la plaça de l'Ajuntament. Per sort, davant el folclore més radical i violent, davant la gran quantitat de gent disposada a desfilar en una manifestació de dretes al País Valencià, sempre ens quedarà la possibilitat de cridar l'atenció.
Aquesta setmana, per motius de feina, he anat i tornat el mateix dia des de Barcelona a Madrid. Ja només arribar, però després i durant tot el dia també, en qualsevol lloc i situació, la primera cosa que es comenta gira al voltant del mitjà de transport que has utilitzat per arribar-hi: ¿Puente aéreo o AVE? Independentment del mitjà i els motius que t'han fet escollir, la conversa està plena de significats i elements interessants.
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) fa 40 anys! I per a commemorar-ho han organitzat una exposició itinerant en què s'expliquen els orígens, la trajectòria i els projectes de futur. La mostra, que va ser presentada a València el passat 26 de juny, ara es troba al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia, fins al proper 19 de setembre. En la presentació que es va fer ahir a Barcelona s'hi van comentar una gran quantitat d'anècdotes i curiositats.
En ple mes d'agost, l'oficina de propaganda del Govern valencià del PP està més activa que mai. Les informacions que apareixen als mitjans de comunicació sobre el gran esdeveniment de la Fòrmula 1 en el circuit urbà construït a València fa dies que es succeeixen a bon ritme. He anat a una de les principals fonts d'informació sobre el tema, com ho és la Secretaria de Comunicació del Consell Valencià, i he agafat les tres últimes notes de premsa que en parlen. Totes tres mostren perfectament el model turístic que estan imposant al País Valencià.
Divendres passat no estava gaire catòlic i vaig enviar una sol·licitud per correu postal al responsable de l'arquebisbat de València perquè esborraren del tot les meues dades personals de les bases de dades de l'església Catòlica. De fet, des que tinc ús de raó que mai m'he sentit ni massa, ni poc catòlic. Ara, el que ha motivat la decisió d'omplir i enviar aquesta sol·licitut per donar-me de baixa del catolicisme ha estat la campanya que impulsen diversos col·lectius a Barcelona.
La junta de l'Associació Catalana de Professionals (ACP) ha tingut l'encert, una vegada més, de presentar un debat d'actualitat i transcendent als seus socis. Amb els interrogants “Quin país? Quin partit?” vam poder opinar i preguntar sobre el procés intern que viu Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), un dels tres partits que formen l'actual Govern d'Entesa de la Generalitat de Catalunya i que afronta unes eleccions primàries que es resoldran el proper 7 de juny.
És massa habitual que quan una persona de Barcelona sent parlar un valencià el situe a les terres de l'Ebre o de Lleida. Ja fa uns anys que vaig trobant-me en situacions com aquesta. I no em queixe, perquè quan es produeix dóna peu a explicar que sóc de la Safor, una comarca situada entre València i Alacant... Però, allà encara s'hi parla català? Sí, encara, i segurament més que ha Barcelona... I d'aquesta manera s'estableix un diàleg entre el centre i la perifèria de la cultura catalana.
El setmanari El Temps és l'única revista capaç d'aplegar juntes anàlisis polítiques amb fonament i contrastades d'arreu dels Països Catalans. I ho sol fer especialment bé quan hi ha eleccions com les que acabem de patir. M'imagine a Eliseu Climent i el seu equip de redacció preparant el número d'aquesta setmana: "qui tenim a Alacant que ens puga fer una anàlisi digna", "truca al Terricabras i que faça una pàgina sobre Catalunya", "proposa-li-ho també al xicot que va fer aquell estudi"... Com si ho estiguera veient.
La processó cívica del 9 d'Octubre, d'ahir al matí a València, encapçalada pel president de la Generalitat, Francisco Camps, i l'alcaldessa Rita Barberà, va ser interrompuda quan un grup d'activistes de les JERPV van penjar una enorme senyera estelada i una pancarta que deia "Per un país independent" a la façana d'un dels edificis de la plaça de l'Ajuntament. Per sort, davant el folclore més radical i violent, davant la gran quantitat de gent disposada a desfilar en una manifestació de dretes al País Valencià, sempre ens quedarà la possibilitat de cridar l'atenció.
Aquesta setmana, per motius de feina, he anat i tornat el mateix dia des de Barcelona a Madrid. Ja només arribar, però després i durant tot el dia també, en qualsevol lloc i situació, la primera cosa que es comenta gira al voltant del mitjà de transport que has utilitzat per arribar-hi: ¿Puente aéreo o AVE? Independentment del mitjà i els motius que t'han fet escollir, la conversa està plena de significats i elements interessants.
En ple mes d'agost, l'oficina de propaganda del Govern valencià del PP està més activa que mai. Les informacions que apareixen als mitjans de comunicació sobre el gran esdeveniment de la Fòrmula 1 en el circuit urbà construït a València fa dies que es succeeixen a bon ritme. He anat a una de les principals fonts d'informació sobre el tema, com ho és la 
Divendres passat no estava gaire catòlic i vaig enviar una sol·licitud per correu postal al responsable de l'arquebisbat de València perquè esborraren del tot les meues dades personals de les bases de dades de l'església Catòlica. De fet, des que tinc ús de raó que mai m'he sentit ni massa, ni poc catòlic. Ara, el que ha motivat la decisió d'omplir i enviar aquesta sol·licitut per donar-me de baixa del catolicisme ha estat la campanya que impulsen diversos col·lectius a Barcelona.
La junta de l'Associació Catalana de Professionals (
El setmanari 
