Un dels
aspectes que està marcant tot el procés que envolta la
qüestió de l’avortament és l’esbiaixat
tractament polític del tema. Per una banda és palès
que totes les administracions i institucions polítiques
n’estan fent, com en molts d’altres temes, un ús
absolutament superficial i encarat a l’electoralisme. El fet que
ara es vulgui tancar el tema amb un “Real Decreto” mostra la
rapidesa amb què es vol tancar un tema que aixeca certa
polseguera i la poca voluntat de tenir un debat profund al voltant de
la qüestió. Naturalment, aquesta dinàmica
comportarà conseqüències més serioses de
les que sembla. Però, d’altra banda, sembla ser que
l’avortament no mereix un lloc en l’àgora pública
que permeti titllar-lo de qüestió política, com
acostuma a passar amb tots els temes que s’anomenen “qüestions
de les dones”. Sembla ser, doncs, que ni tant sols tenint al davant
una cacera de bruixes fruit d’una campanya solidària i una
campanya orientada a limitar les decisions de les dones, es parli
d’ofensiva política en tota regla.
El
tractament que s’ha fet en els mitjans dels grups de pressió
ha estat nul, doncs si ja no es vol que es parli obertament i pública
de l’avortament, fer matèria de debat el contingut dels
idearis dels grups de pressió és perjudicial. Sembla
ser que aquests grups no existeixen o, si surten als mitjans i als
debats, se’n crea una imatge que no és la correcta. Es vol
donar la impressió que no existeixen gaires grups i que els
que existeixen estan desconnectats de la vida pública perquè
ens recorda que no vivim en un lloc tant “progre” i tant allunyat
dels principis de fa mig segle, però res més allunyat
de la realitat.
El dia
17 de maig quatre dones es van encadenar a l’interior de l’Església
del Pi en solidaritat amb totes les persones que estan citant a
declarar per haver signat les autoinculpacions de la campanya pel
dret al propi cos.
El fet
de citar a centenars de persones solidàries té un
objectiu que va més enllà de la pura investigació
policial i judicial: es tracta de fer una campanya d’hostigament
polític a l’avortament
Des de que a Barcelona i a Madrid es varen citar a declarar diverses dones per, presumptament, haver avortat de manera il·legal s’ha anat posant en pràctica una campanya d’autoinculpacions en solidaritat amb elles. Varen començar les dones d’Alecrín, un col·lectiu feminista de Vigo, i varen continuar molts d’altres. La campanya de signatures, que ja compta amb unes 15.000 adhesions, s’ha fet a molts territoris de l’estat espanyol i moltes de les persones que han signat han estat citades, posteriorment, a declarar com a testimonis.
