|
PERSONAL  Des de fa divuit anys, vaja des que soc pare, els reis a casa sempre han tingut més cura dels nens que dels grans, suposo com a totes les cases on hi han nens i pares. Peró aquest any haig de dir que els reis m'han sorprés, també a la mare, no per que ens hagin deixat presents per nosaltres, sinó per la qualitat dels regals.  L'anunci de l'Ajuntament de Barcelona VISCA BARCELONA, em fa ràbia molta ràbia. Sembla fet per un publicista pijoprogre que viu a Pedralbes, i que per la seva condició de cabalòs de tota la vida, ho veu tot de color de rosa.On jo veig un cambrer que no em diu els bons dies - ni en català, ni en castellà-, ell veu un entés en futbol. On jo veig un dependent amb un contracte escombraria amb molt poques arts per estar de cara al client, ell hi veu una psicòloga. On jo veig un pakistanés propietari d'una botiga de souvenirs de gust més que dúbtos, ell hi veu una poliglota. On jo veig una peixatera que m'intenta encolomar el peix més antic que té a la parada, ell hi veu una nutricionista. I així hi podríem estar tot el día. On es aquesta Barcelona de l'amabilitat extrema i el gust pel servei?, no ho ser. M'ho pregunto metre estic pedalejant per donar una mica d'alegria a un avet de ferro palplantat al bell mig de Sant Andreu. O també m'ho pregunto quan estic comprant - més ben dit, ho intento- l'edició de butxaca del Quadern Gris d'en Pla, i em pregunta la suposada assessora literària personal,en paraules del publicista, quan l'han publicat per qué a ella no li sona. Jo si que VISC a BARCELONA, ell no, ell no es d'eixe món.  Estic al facebook des de fa uns sis mesos. En va animar En Manel Bargalló. Al principi em va agradar de tenir una mena de pagina web amb les teves coses personals, peró al llarg d'aquests sis mesos m'he anat desinflant, i fins i tot hi ha moments que em molesta molt... L'any passat no em vaig atrevir a fer una valoració del bloc, tot just feia set mesos que em vaig decidir a obrir aquesta paradeta d'opinions personals. Peró ara, després de completar el meu primer any natural com a blocaire m'hi veig amb cor. Ha estat un any de més encontres que desencontres, de més satisfaccions personals que insatisfaccions, i alguna que altre decepció...  Com es pot veure a Visites al bloc, hem superat les 50.000 visites a la portada i les 75.000 visites a les entrades. Gracies com sempre, a totes les persones que em visiteu, ni qué sigui per equivocació. D'aquestes visites han nascut quasi nou-cents comentaris, sense tenir en compte la cinquantena que he rebut directes en el meu correu electrónic. En referéncia en aquests últims, dir a les persones que els envien, que no pàteixin que ho poden fer directament al bloc, que no els esborraré, ja que l'opció que ens dona vilaweb de poder el·liminar els comentaris feridors o directament insultants no l'he donada d'alta. Ja tinc prou feina en auto-censurar-me jo mateix - tinc més de 20 posts en els esborranys-, que no em queden ganes de fer de censor. I si diuen que només dic tonteries, els hi contesto amb un parraf del meu admirat Michel de Montaigne:  Ara fa just un any - 30 de Novembre- vaig publicar un post intitulat LA CRISI IMMOBILIARIA SE ME'N PORTA PER DAVANT, on comentava el meu acomiadament. Ha estat un any molt intens, recerca de feina, trobada i fallida de la mateixa, i finalment reubicació en el sector industrial de la mà d'una fabrica de senyaléctica. Semblava que el meu Dragon Khan laboral havia arribat a destí. Peró no, a l'estiu em vaig tornar a pujar, però en comptes de agafar el Dragon Khan, semblava que hagés pujat en el Furious Baco, més que rés per la velocitat que han agafat els esdeveniments... Ser que per a molts, que hagi arribat als 400 pots no els hi fa ni fred ni calor, en el ben entés que no es més que una fita personal, i el fet de publicitar-ho pot tenir fins i tot un punt de pedanteria. Però aquesta no es la intenció del blocaire, sino la de compartir aquesta fita amb tots vosaltres, ja que es merit vostre el que hagi arribat fins aqui, per que desenganyem-nos-en, sense lectors no hi ha blocaires, per tant: HEU ACONSEGUIT QUE AQUEST BLOC ARRIBI ALS 400 POSTS, ENHORABONA A TOTS!.Aqui teniu els mes llegits des de l'inici, que com sempre dic, no son els millors, però que hi farem son els que més acceptació han tingut, per tant us animó a que remeneu per el bloc, i em digueu -si voleu- si en aquest rànking tenen cabuda.  Fa dies que no escric un post, i no es per falta de temes ja que tenia ganes de dir la meva: un dia, volia parlar de la "Estafa Mundial" mal anomenada "Crisi Mundial", i dic mal anomenada, per que sempre m'havien dit que convèncer algú per qué compres bou per bèstia grossa, i que el bou a sobre estigués malalt, era estafar, i en els estafadors que jo sàpiga, no se'ls hi donen més diners, sinó que van de pet a la garjola.Un altre dia, volia donar les gracies a l'Empar Moliné per haver'se inspirat en el meu post: QUAN ES PERVERTEIX LA LLEI; O COM KISSFM SE'N FOT DELS CATALANS , i parir un article boníssim envers el mateix tema, però soc incapaç de trobar-lo, i fa lleig parlar-ne sense poder anar a l'article i que'n doni fe. També volia parlar...  Des d'aquest racò, us desitjo que passeu una bona diada, a tots els blocaires, a tots els que alguna vegada, encara que sigui per error, hagueu entrat en aquesta pagina, en els que m'animeu a que no escrigui més,¿O era al inrevés?. A tots els polítics i politiques,fins i tot en els d'Uniò, encara que vulguin , com cada any, entrar en el Govern d'Espanya.Vaja, a tots aquells que quan arriba l'Onze de Setembre, sou capaços d'emocionar-vos encara que sigui una miqueta, ja sigui manifestant-vos, escoltant el cant de la senyera, o "Els Segadors"...No ser si m'he passat amb el tamany de l'estelada, però es el que té ser vehement, i fins i tot un punt excessiú, pel que fa a la nostra terra. Com cada any, i un cop acabades les vacances d'estiu, ençeto la represa amb els propòsits que vull aconseguir aquest any. Peró aquest cop si que els cumpliré. Per qué? doncs a diferencia dels altres anys, no hem proposo perdre vint kilos, ni aprendre alemany, ni anar més - bé, em conformaria en anar i prou- al gimnàs. Aquest any els propòsits segurament no hem convertiran en un home nou, ni més sa, ni més intel·lectualment interessant, peró segurament seré més feliç... La incorporació de les visites que es fan a traves d'altres mitjans d'Internet directament en els posts, es una bona aportació per poder calibrar la penetració real que té el bloc en la blogosfera. Per tant incorporar-les ha estat tot un encert. Gracies!! Aquest dies que estic apurant les meves mini-vacances (10 dies), i que no he aconseguit fer-les coincidir amb la dona,- es el que té ser l'últim d'arribar-, m'ha passat un fet, que no té res d'extraordinari, peró es d'aquelles coses que et fan senti bé i que et reconcilien amb un mateix... Després de catorze mesos, i havent penjat 346 apunts, he arribat a les 40.000 visites, clicks, o com collons es digui les vegades que entreu en aquest bloc. I aixó que darrerament i per motius professionals, han baixat tant el número de posts com la seva qualitat... Avui ha estat un dia de moltes emocions contingudes, com se sol dir, el tercer perruquer que he tingut en la meva vida, s'ha jubilat. No per ser una noticia esperada ha estat menys sentida , la perdúa - professional- del que els darrers vint anys ha estat el responsable de la meva imatge, ha dit prou. De cop han passat per davant dels meus ulls tots i cada un - tres- dels que m'han espellofa't al llarg de la meva vida... Aquest dies han aparegut dues noticies envers el penis. Una m'ha tranquilitzat, l'altre ha desvetllat el que em pensava que era una llegenda urbana... Aquest post, es un post que segurament no li agradarà en el meu fill l'Alex - no suporta que parli de les seves coses-, però no em negareu que els que sou pares no faríeu el mateix si el vostre fill juntament amb el seus companys, guanya el Premi a la millor obra d'impacte visual amb la seva vídeo creació RGB en el 3er. Certamen de Creación Audiovisual LAS ROZAS JOVEN (Madrid). Per ser justos amb tots els integrants de l'equip, aquesta es la fitxa técnica: (Si voleu veure-la premeu aquí i després aneu a la vídeo creació RGB) Fitxa Técnica: Realitzadors: Gerard Panisello, Alex Carbonell, Marta Julià, Leo Weissenbach,Mario Monteiro. Animació: Cesar Dufolk. Assesor técnic: Eduard Navarro El 28 de maig de 2007 vaig escriure el meu primer post amb el titòl REALMENT VOLEM SER INDEPENDENTS?, per ser el primer post deu n'hi do, repartia fuetejades amb la dreta i l'esquerra, desprès d'aquest ,han vingut 316 més... L'altre dia em varen portar el vídeo de la meva boda passat a DVD . Els meus fills van insistir a veure'l
plegats - encara no l'havien vist- , jo em resistia com una fera tot
dient: "Si home!, ¿desprès de vint anys sense veure'l, arà voleu que
vegi la meva decadència física?. La meva, per que l'Alicia - la meva dona- esta
igual, per ella no hi passen els anys, en canvi a mi mes que passar-me sembla que m'hagin atropellat. Bé un cop derrotades les meves defenses, vaig signar la rendiciò total, es a dir, em vaig assentar tot escarxofat, a veure'l. I el que vaig veure era pitjor que una pel·lícula d'humor negre... Tothom em diu: Què, estaràs content, es un dia molt assenyalat i rebràs un munt de felicitacions!.... I en part tenen raò, però només en part... Odío dinar sol, per això el llarg de la meva vida professional sempre ho he fet. No hi ha res més trist que dinar tenint que fixar la vista en el plat, per això intento portar-me lectura -sobre tot llibres, i els dies 21 de cada mes el SAPIENS- , però quan no en tinc busco un Bar on tinguin la "tele" encesa a l'hora del dinar... |
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaçosELS MEUS RECOMANATS
 obra de Jordi Carbonell Segura està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons Creat a partir d'una obra disponible a www.mesvilaweb.cat Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
