(Queden 234 dies) Ahir vaig fer una introducció en què distingia conceptualment els delegats electes o promesos dels superdelegats. Ens vam quedar amb la dada que a la Convenció Nacional Demòcrata hi haurà 4.048 delegats amb dret a vot, 3.253 dels quals seran delegats electes i 795 superdelegats. Amb 4.048 delegats totals, la xifra màgica, la de la majoria absoluta, la que necessiten Barack Obama o Hillary Clinton per ser proclamats candidat a la Presidència, és 2.025. [Apunt: Per als Republicans, que tindran 2.380 delegats amb dret a vot a la seva convenció, la xifra màgica és 1.191, i com és sabut John McCain ja l’ha superada.]
(Queden 235 dies) Abans d’abordar el tema dels superdelegats demòcrates, un apunt: amb les victòries a Wyoming dissabte, a Mississipí ahir (que, amb 61% contra 37% dels vots, dóna 19 delegats a Obama i 14 a Clinton) i als caucuses de Texas (que donen provisionalment 38 delegats a Obama i 29 a Clinton), Obama ha esborrat l’avantatge en delegats que havia aconseguit Clinton dimarts de la setmana passada a Ohio, Rhode Island i les primàries de Texas. Podeu veure aquí el marcador actual.
Fet aquest apunt, començaré amb una petita introducció i en articles següents (dos o tres més, ja ho veurem) aclariré el paper dels superdelegats.
(Queden 237 dies) Ahir escrivia que hi ha dos elements que compliquen encara més la renyida pugna entre Barack Obama i Hillary Clinton: (1) la controvèrsia que envolta les primàries invalidades a Michigan i Florida i (2) la controvèrsia que envolta el paper dels superdelegats a la Convenció Nacional Demòcrata, que declararà oficialment el candidat demòcrata a la Presidència (Denver, 25-28 d’agost).
Avui us parlaré del primer d’aquests elements, demà dels superdelegats. Com ja he explicat algun cop, dues de les primàries demòcrates, Michigan i Florida, van ser invalidades abans de celebrar-se. Aquest any molts Estats van decidir avançar la celebració de les seves primàries per guanyar protagonisme, però tant el Comitè Nacional Demòcrata (CND) com el Comitè Nacional Republicà (CNR) tenen normes clares sobre l’ordre en què s’han de celebrar aquestes conteses. Segons el CNR, cap Estat pot celebrar primàries abans del 5 de febrer, i va ser per aquesta raó que cinc Estats (Florida, Michigan, Carolina del Sud, Wyoming i Nou Hampshire) van ser penalitzats amb la pèrdua de la meitat dels seus delegats. Segons el CND, cap Estat pot celebrar primàries abans del 5 de febrer excepte Iowa, Nevada, Nou Hampshire i Carolina del Sud, i va ser per aquesta raó que les votacions de Michigan i Florida van ser completament invalidades; és a dir, els demòcrates van ser més estrictes que els republicans i van decidir que cap dels delegats escollits als Estats “insurrectes” s’asseuria a la convenció nacional per escollir el candidat.
(Queden 238 dies) Fem una mirada al punt en què ens trobem en la cursa demòcrata. Barack Obama va guanyar dissabte els caucuses de Wyoming amb un 61% dels vots (37% per a Hillary Clinton), el que li dóna 7 delegats electes a ell i 5 a ella. S’han celebrat fins ara un total de 43 conteses (sumant Estats, territoris i Democrats Abroad [= demòcrates a l’estranger]), amb 29 victòries per a Obama i 14 per a Clinton. El que compta a l’hora de la veritat, però, són els delegats. Obama porta un avantatge d’uns 140 delegats electes sobre Clinton (MSNBC i CNN coincideixen en aquesta dada) i si es mantinguessin els percentatges en l’escrutini que es continua duent a terme sobre els caucuses de Texas (41% escrutat) Obama podria augmentar aquest avantatge en 9 delegats més.
(Queden 241 dies) Des de fa unes setmanes, especialment des que Mitt Romney es va retirar i John McCain va ser virtualment proclamat candidat republicà, que es parla dels avantatges que representa per al Partit Republicà “ja tenir els deures fets” mentre els demòcrates continuen gastant temps i diners en triar el seu candidat. Aquest dimarts semblava que els demòcrates podien començar a aclarir el panorama. Doncs bé, no només ha quedat clar que la cursa entre Barack Obama i Hillary Clinton va per llarg, sinó que McCain ha aconseguit lligar matemàticament la nominació.
Tenir o no tenir candidat: aquesta és la qüestió. És dolent per als demòcrates no tenir candidat encara? És beneficiós per als republicans ja haver fet els deures i poder concentrar-se ara a potenciar el seu candidat? Als mitjans de comunicació es detecten dues escoles d’opinió oposades sobre aquesta qüestió.
(Queden 243 dies) Hillary Clinton continua viva i la campanya d’eleccions primàries més llarga de la història dels Estats Units també. Sembla com si Obama i Clinton fossin incapaços de trencar aquesta mena d’empat perpetu en què cap dels dos candidats aconsegueix escapar-se en el marcador. Tot i que les victòries de Clinton a les primàries de Texas, Ohio i Rhode Island han estat menys voluminoses del que les enquestes assenyalaven fa un parell de setmanes, Obama no ha aconseguit el cop d’efecte que desitjava i només ha guanyat on es preveia, Vermont, un dels Estats més esquerranosos dels Estats Units —tan esquerranós que durant el gir a la dreta de l’administració Bush el suport al secessionisme a Vermont (liderat per Thomas Naylor, professor d'economia a la Universitat de Duke) ha passat del 8 al 13%.
(Queden 244 dies) Texas és el segon Estat més gran en superfície (després d’Alaska) i el segon més poblat dels Estats Units (uns 21 milions d’habitants, davant dels 36 de Califòrnia). És el segon Estat en producte interior brut, conté la segona població treballadora més gran del país i és el major exportador de béns. Què significaria guanyar a Texas? Per a Barack Obama, un cop d'efecte que deixaria la nominació molt decantada a favor seu; a més, per fi hauria guanyat un Estat gran: Hillary Clinton va guanyar a Califòrnia, va guanyar a Nova York i va “guanyar” a Florida (amb totes les cometes que calgui perquè, com és sabut, les primàries de Florida estaven invalidades abans de celebrar-se i cap candidat demòcrata no hi va fer campanya); els detractors d’Obama ho han aprofitat per dir que no és capaç de guanyar als Estats grans —l’Estat més gran que Obama ha guanyat fins ara ha estat el d'Illinois (el cinquè en població).
Per a Hillary Clinton, tot i que és gairebé impossible que acabi aquest dimarts per sobre d’Obama en nombre de delegats totals, guanyar a Texas significaria poder dir precisament que ha guanyat als quatre Estats més poblats del país i —sobretot si aconseguís a més guanyar a Ohio i al petit Estat de Rhode Island— que no se la pot descartar encara.
(Queden 245 dies) Comença avui la setmana que podria deixar perfilat un duel McCain-Obama per a les eleccions del 4 de novembre. Aquest dimarts, les primàries a Texas, Ohio, Rhode Island i Vermont poden deixar la cursa demòcrata vista per a sentència. Per una qüestió de magnitud, tots els ulls estaran posats a Texas (228 delegats en joc) i Ohio (161 delegats en joc): a Texas, on Clinton tenia fa un parell de setmanes un avantatge d’uns 10 punts percentuals, és Obama qui lidera ara per poc més d’1 punt; a Ohio, on Clinton tenia fa un parell de setmanes un avantatge d’uns 15 punts percentuals, l’avantatge s’ha reduït ara a poc més de 5 punts. A Rhode Island, avantatge d'ella; a Vermont, avantatge d'ell.
(Queden 250 dies) Barack Obama està a punt de superar una marca sense precedents a la història de les primàries presidencials als Estats Units a aquestes alçades de la campanya (més de 8 mesos abans de les eleccions): un milió de donants a un sol candidat. A les 5:15 de la tarda d’aquest dimarts s’informava des del quarter general d’Obama for America que més de 990.000 persones havien fet donacions a la campanya del senador per Illinois, persones que són “propietàries d’aquesta campanya”, com li agrada dir a Obama. S’espera que aviat pugui assolir aquest milió de donants, una marca que de ben segur Obama aprofitarà per destacar que ell és el candidat amb menys dependència del “gran capital”. Precisament l’última edició de la revista Time es referia a la campanya d’Obama com “una nova classe de campanya de bases: viral, basada en Internet, construïda de baix a dalt” (m'he referit a aquesta nova classe de campanya en dos articles anteriors: 1 i 2). I aquest nombre de donants augmentarà encara més en els pròxims mesos, especialment si Obama assoleix la nominació. Avui, precisament, Obama ha rebut l'aval del senador Chris Dodd, un dels candidats que més d'hora es va retirar i el primer excandidat demòcrata a donar suport explícit a un altre candidat.
(Queden 258 dies)
Aquest dimarts hi ha primàries a Wisconsin (R/D), a Hawaii (D) i a l'Estat de Washington (R). En el bàndol republicà, John McCain afronta Wisconsin i Washington amb un avantatge sòlid sobre Mike Huckabee. En el bàndol demòcrata, Barack Obama podria augmentar la seva ratxa a 10 victòries consecutives si es confirmen les previsions. A Wisconsin (92 delegats en total), avantatge bastant just: Obama 46,3% - Clinton 42,0%. A Hawaii (29 delegats en total), encara que no hi hagi enquestes fiables, el fet que es tracti d’un caucus —Obama s’ha imposat a la majoria de caucuses— i que sigui l’Estat natal de Barack Obama sembla afavorir el senador per Illinois.
(Queden 264 dies)
Tres Estats més al sac de Barack Obama. Després d’aquesta triple victòria, amb marges considerables (64 a 35% a Virgínia, 60 a 37% a Maryland i 75 a 24% a Washington D.C.), que s’afegeix als quatre Estats (més les Illes Verges) que ha guanyat durant el cap de setmana, han passat diverses coses. Primera: per primer cop en aquesta cursa Obama va per davant no només en el nombre de delegats escollits pels votants (1.096 a 977) sinó també quan s’hi afegeixen els superdelegats —càrrecs del partit— (1.253 a 1.211). Segona: per primer cop en aquesta cursa Obama ha superat en vots totals Hillary Clinton fins i tot quan s’hi sumen Michigan i Florida, Estats on Clinton va “guanyar” tot i que les seves primàries estaven invalidades pel Comitè Nacional Demòcrata. Tercera: Obama ha millorat sensiblement el seu atractiu entre els hispànics i ha guanyat entre les dones, dos grups demògrafics que solien decantar-se clarament per Clinton fins ara. Quarta: per arribar amb avantatge a la Convenció Nacional Demòcrata de Denver a l’agost, fins i tot si es mantinguessin les mateixes proporcions entre els superdelegats (n’hi ha molts que encara no han anunciat el seu vot), Hillary Clinton hauria d’aconseguir almenys el 55% dels delegats escollits per vot popular restants; Obama en tindria prou amb el 45%.
(Queden 265 dies)
Avui se celebren les anomenades primàries de Chesapeake pels dos partits: Virgínia, Maryland i Washington D.C. En el bàndol demòcrata la majoria de sondejos afavoreixen Barack Obama; en el republicà, John McCain.
Una cosa molt positiva que té el procés d’eleccions primàries als Estats Units és que podem veure com reacciona cada candidat tant en els moments d’eufòria després d’una victòria com en l’adversitat d’un resultat decebedor. D’alguna manera, els discursos de les nits de primàries permeten l’electorat albirar, poder intentar imaginar-se, quina serà l’actitud vital, el posat, la cara que presentarà el candidat quan arribi a president i hagi d’enfrontar-se tant als bons com als mals moments.
(Queden 266 dies)
Aquest ha estat el balanç del cap de setmana. De fet, hauria de dir 4 i mig a 0. Dissabte Barack Obama va guanyar els Estats de Washington, Louisiana i Nebraska, a més del territori de les Illes Verges, i diumenge Maine.
Fins ara Obama ha guanyat a 19 de 29 Estats (Nou Mèxic no ha estat adjudicat encara), continua superant Clinton en delegats promesos (986 a 924) i, si hi afegim els superdelegats, s’acosta molt a la senadora per Nova York (1.148 a 1.121). Tal com pinten les “primàries de Chesapeake” (Virgínia, Maryland i Washington D.C.) aquests dimarts, Obama podria cloure un període de tan sols quatre dies amb un contundent 7 a 0 a favor seu.
(Queden 271 dies)
En el bàndol republicà, McCain ha guanyat 9 Estats (Califòrnia i Nova York entre ells), Mitt Romney 7 i Mike Huckabee 5. En delegats, la diferència és molt clara: McCain 516, Romney 207, Huckabee 142. Tot i que la cursa no ha quedat vista per a sentència, McCain camina amb pas ferm cap a la nominació, sobretot si tant Romney com Huckabee continuen a la cursa. La sorpresa del Súper Dimarts republicà han estat els 5 Estats que ha guanyat Huckabee: Alabama, Arkansas, Geòrgia, Tennessee i Virgínia Occidental, els quatre primers part de l’anomenat Bible Belt (= el cinturó de la Bíblia) al sud-est del país.
Un dels grans interrogants que se li ha plantejat a McCain des del seu propi partit és si és o no és un veritable conservador. Per contestar aquesta pregunta afirmativament l’examen definitiu és guanyar amb certa autoritat els Estats del Bible Belt. Doncs bé, ha estat Mike Huckabee qui ha guanyat la majoria d’aquests Estats.
(Queden 271 dies)
El més prudent que es pot dir sobre el Súper Dimarts demòcrata és que ha acabat en taules. Les primàries són tant un joc de momentum (= impuls, empenta) com de sumes de delegats. Barack Obama ha guanyat més Estats que ningú aquest dimarts (13 dels 22 en disputa: Alabama, Alaska, Colorado, Connecticut, Dakota del Nord, Delaware, Geòrgia, Idaho, Illinois, Kansas, Minnesota, Missouri i Utah); Hillary Clinton n’ha guanyat 8 (Arizona, Arkansas, Califòrnia, Massachusetts, Nova Jersey, Nova York, Oklahoma i Tennessee), però entre ells els dos premis grossos, Califòrnia i Nova York . A Nou Mèxic Obama anava guanyant per només 500 vots amb el 92% escrutat a les 7 del matí (hora de la Costa Est), és a dir que finalment tant podria ser un 14 a 8 com un 13 a 9. Podeu veure les taules de resultats en aquesta pàgina.
(Queden 272 dies) Probablement fins ben entrat el dimecres a terres catalanes no hi haurà resultats definitius del Súper Dimarts, el dia de primàries més multitudinari de la història dels Estats Units. Per part demòcrata, és possiblement també una de les competicions més renyides que es recordin.
És una evidència que en aquests primàries demòcrates Barack Obama partia amb menys name recognition (= coneixement del nom del candidat per part de la població) que Hillary Clinton. Les enquestes de Gallup mostren que en tres setmanes Obama li ha retallat 11 punts percentuals a Clinton nacionalment. L’última enquesta d’enquestes de RCP mostra un avantatge mínim de Clinton sobre Obama, 44,4 a 41,9%. La bona notícia per a Obama és que com més gent l’escolta, més percentatge de vot guanya.
A Califòrnia el marge de Clinton també s’ha reduït considerablement, des d’uns 25 punts percentuals fins a pràcticament un empat. El vot per correu és molt elevat al Golden State i està en marxa des de fa unes quantes setmanes, així que presumiblement reflectirà l’avantatge de Clinton en les setmanes prèvies al Súper Dimarts. És per això que empatar o guanyar a Califòrnia, l’Estat més poblat (441 delegats en joc) i en molts sentits la Terra Promesa dels Estats Units, seria una demostració de força —inimaginable fa tres setmanes— per part d’Obama.
(Queden 274 dies)
L’acte de dilluns passat en què el senador Edward Kennedy (germà de l’expresident), el congressista Patrick Kennedy (fill d’Edward Kennedy) i Caroline Kennedy (filla de l’expresident) van fer oficial el seu suport a Barack Obama va ser organitzat amb el cerimonial de les grans ocasions. Simbòlicament, els membres més visibles del clan Kennedy van passar al senador per Illinois la torxa de John Fitzgerald Kennedy.
(Queden 278 dies)
Avui sento per Rudolph Giuliani la mateixa compassió que vaig sentir pel personatge que interpretava Sean Penn a Sweet and Lowdown, de Woody Allen. Emmet Ray acabava la pel·lícula lamentant-se amargament de la seves imperfeccions, que es veia incapaç de superar: “I made a mistake! I made a mistake!” Sens dubte, com deien Alaska y Dinarama, Giuliani ha estat “víctima d’un error, reu de la confusió, víctima d’una trista decisió”. I ha estat un error de càlcul basat en una falsa impressió d’inevitabilitat, en un excés de confiança de qui va ser proclamat prematurament “alcalde d’Amèrica”.
(Queden 279 dies)
Aquest dimarts se celebren les primàries a Florida, el quart Estat més poblat dels Estats Units —després de Califòrnia, Texas i Nova York. Ja vaig aclarir que, tal com estan avui les coses, els resultats dels demòcrates no comptaran, i per tant tota l’atenció està concentrada en els republicans. La gran importància que es dóna a Florida ve del fet que és l’únic swing State entre els quatre Estats més grans, és a dir, l'únic que no vota tradicionalment per un partit o per l’altre, sinó que va canviant.
Hi ha molts pocs dubtes sobre el fet que aquest novembre Califòrnia i Nova York votaran majoritàriament a favor del candidat demòcrata, sigui qui sigui, i que Texas votarà majoritàriament a favor del candidat republicà, sigui qui sigui. En canvi, tots recordem el serial de Florida a les eleccions del 2000, en què uns centenars de vots podien fer decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre, i en què va ser finalment el Tribunal Suprem qui va decidir fer President George W. Bush en detriment d’Al Gore. Els 34 vots electorals de Florida, per tant, no estan ni al sac ni ben lligats per cap dels dos partits.
(Queden 281 dies)
La victòria de Barack Obama aquesta nit a Carolina del Sud ha estat molt més gran del que havien previst les enquestes (vegeu el final del meu article d’ahir). No sé si hem assistit a un dels primers exemples d’efecte Bradley a la inversa, però els números canten: Obama 55%, Clinton 27%, Edwards 18%. Obama, doncs, més de la meitat dels vots que Hillary Clinton, que després del debat de dimarts passat ja va marxar de l’Estat i hi va deixar el seu marit Bill Clinton acaparant, per bé i per mal, els mitjans de comunicació.
(Queden 234 dies)
(Queden 238 dies)
(Queden 243 dies) 
(Queden 244 dies) 
(Queden 250 dies)
(Queden 258 dies)
(Queden 264 dies)
(Queden 271 dies)
(Queden 272 dies)
(Queden 274 dies)
(Queden 278 dies)
(Queden 279 dies)
(Queden 281 dies)
