dimarts, 16 de desembre de 2008 - Teatre Tívoli

Han transcorregut 15 anys des que assassinaren un jove antifeixista a Montanejos. El mataren per pensar diferent, per tindre unes conviccions polítiques divergents. Ha passat més d'una dècada, però no l'oblidem. La comissió 15 anys sense Guillem Agulló i diverses entitats cíviques i col·lectius de base li han organitzat un acte d'homenatge al seu poble, en el Teatre Tívoli de Burjassot (l'Horta). Hi participen, posant la banda sonora, un bon grapat d'amics i companys de batalla: Pep Gimeno "Botifarra", Cesk Freixas, Al Tall, Feliu Ventura, La Gossa Sorda i Obrint Pas (els dos darrers grups adaptant-se al format acústic que exigeix un teatre). Pel que fa als parlaments, en directe i gràcies a una sèrie de projeccions audiovisuals de les quals s'encarregava Josep Pitarch, escoltem les intervencions de periodistes, polítics, intel·lectuals i reprentants d'associacions com ara el Fòrum per la Memòria del PV, Vicent Partal, Comissió de la Dignitat, Mariano Sánchez Soler, Maquis de l'AGLl, Isabel-Clara Simó, Intersindical Valenciana, Núria Cadenas, Escola Valenciana, Centre Social Terra, David Fernàndez, Toni Cucarella, Ca Revolta, Maulets, Acció Antifeixista Berlin, etcètera. Passades les nou de la nit, comença l'espectacle, amb una miqueta de retard (molt comprensible si tenim en compte la complexitat del muntatge). Fa dos dies que s'han exhaurit les entrades, de tal manera que les graderies estan plenes de gom a gom. La intensitat emocional de la vetllada és increïble: quan eixim a l'escenari notem que el públic està absolutament implicat, que vibra amb cada nota i amb cada paraula. Laura i jo interpretem una versió d'Al Vent després que Cesk toque una cançó dedicada a Ovidi Montllor. És una intervenció breu, però molt emocionant. Abandonem l'escenari encara amb la pell de gallina i ens quedem a gaudir de l'espectacle entre bastidors. El final de la vetllada el posa un quartet de corda interpretant El Cant dels Ocells i una versió de La Muixeranga, acompanyada per percussió, dolçaines i guitarra clàssica. Una nit que tardarem a oblidar.

dijous, 13 de novembre de 2008 - Col·legi Major de la Universitat d'Alacant

dimarts, 11 de novembre de 2008 - IES Serra Perenxisa

Avui toquem a casa. Ahir va tindre lloc als carrers de Torrent una concentració amb més d'un miler de persones de tota la comarca que s'oposen a la gestió de l'educació pública per part de la Generalitat Valenciana. Aquesta nit alguns professors i alumnes es tanquen en l'IES Serra Perenxisa en senyal de protesta. Ens han convidat a fer una actuació en la sala d'actes de l'institut. Al voltant de les vuit i quart arribem al centre i busquem a Amparo perquè ens guie fins a l'equip de so i ens explique una miqueta com està el pati. Fem unes proves mínimes i sopem a la cantina amb tothom. Berni ens presenta a una xica que treballa per a la BBC. Jo faig broma i li pregunte què com els va amb les Bodes, els Batejos i les Comunions, pensant que Berni no estava parlant seriosament, m'imaginava que era per a una ràdio interna del centre o alguna cosa pareguda, però resulta que no. La xica en qüestió fa d'enllaç per a la BBC4 de ràdio: es veu que estan preparant un reportatge sobre l'educació a l'Estat Espanyol i han estat gravant pel matí opinions d'alguns pares i mares en un institut de Gandia i ara estan a Torrent, documentant l'acte de protesta. A les deu passades encetem l'actuació, després que ens presente una alumna, Cristina. Últimament estem tenint alguns problemetes amb els noms i els cognoms: en el text de presentació diu que Carmen Navarro m'acompanya al violí, referint-se a Laura i jo mateix vaig presentar l'altre dia a Andrea Tàrrega com a Cristina Tàrrega, que té més delicte! Pel que fa al concert, molt bé, la gent del públic està molt implicada i aplaudeix amb ganes. No podem fer-ho molt llarg perquè encara estic tocat de la veu. Tenim moltíssimes actuacions aquest mes i és complicat trobar un període de repòs per recuperar-me. És ineviatble relacionar algunes de les cançons que toquem amb el desficaci que suposa la gestió de l'educació pública valenciana. Com és possible que el conseller Font de Mora exigisca que l'assignatura d'Educació per la Ciutadania s'impartisca en anglés quan ni tan sols està garantit l'itinerari acadèmic en valencià? Em sembla que instrumentalitzar políticament l'ensenyament és una autèntica deslleialtat. Els instituts són la pedrera de la nostra societat futura i no es pot jugar amb una cosa com eixa. A més a més, està la qüestió de les aules prefabricades. En agost d'enguany es publicava una notícia que deia que més de 20.000 alumnes estudiarien en barracons. El País dels grans esdeveniments, de les obres faraòniques, que és actualment la referència en el sector turístic internacional (Canal9 dixit), no té recursos econòmics suficients per a construir instituts i centres educatius amb unes condicions mínimes? Ja veiem quin és l'ordre de prioritats dels nostres governants. I no continue, que m'enerve...

dissabte, 8 de novembre de 2008 - Sala d'Exposicions del Monestir de la Valldigna

Tornem a Simat i tornem al Monestir de la Valldigna. Actuem en la Sala d'Exposicions en el lliurament dels IX Premis Sant Jordi, després d'un sopar multitudinari on hi ha nombrosos membres de la Federació d'Escoltisme Valencià i de la Fundació Sant Jordi. Pel que fa als guardons, la família Palop-Sancho va rebre el IXé Premi Sant Jordi per la donació dels terrenys que acolliran el pròxim Camp Scout Serra Calderona. Quant al Premi Emili Beüt a la millor iniciativa scout, aquest any ha recaigut en el projecte ‘Immigració i gènere’ de l’AE Nou Foc de Russafa. Nosaltres arribem al monestir a mitjan sopar: avui s'ha complicat tot el que es podia complicar. El xic de l'equip s'ha posat malalt i ens ha tocat carregar a nosaltres tot i improvisar les proves de so amb l'ajuda de Tere, que ens ha orientat una miqueta com sonava per fora. Laura actuava amb l'Orquestra de Mislata de vesprada i l'acte s'ha retardat considerablement, de tal manera que hem conduït fins a Simat amb el lleu a la gola. Montse ja es pensava que no arribàvem, però al remat ens ha donat temps a sopar alguna cosa abans de l'actuació i a fer les proves de so el més discretament possible. La veritat és que hi ha moltíssima gent aquesta nit a la sala i el soroll ambient fa complicat que es puga escoltar adequadament el nostre espectacle. Progressivament, la sala va buidant-se: ha vingut gent d'arreu del territori i encara han de tornar als respectius pobles. La remor del públic va amainant a poc a poc i ens acomodem a una acústica molt més afable. Jo encara arrosegue alguns problemes amb la veu, així que ens ve de categoria que Desa i Anaïs, des de la primera fila canten totes les cançons a pulmó i que la gent s'afegisca a la coral per cantar Al Vent. Acabem amb Futur en venda, com sempre, però encara fem Cançó explícita, Aloma i Sense equipatge abans d'acomiadar-nos definitivament. En la darrera cançó la veu ja em diu prou, fins ací hem arribat! Xarrem durant una llarga estona amb la gent que ha organitzat l'acte d'aquesta nit. Són molt amables i ens ha tractat entre cotó-en-pèls. Ens fem fotos amb ells i dediquem alguns CDs abans de posar-nos a arreplegar els instruments i l'equip. També ens ajuden, fins i tot, a carregar l'equip al cotxe, així dóna gust!

08-11-08
23:00
Simat (la Valldigna)
Monestir de la Valldigna.
Sala d'exposicions. 
Lliurament dels IX Premis Sant Jordi

11-11-08
22:15
Torrent (l'Horta)
IES Serra Perenxisa.
Sala d'actes
Tancament de protesta contra la gestió governamental de l'Educació Pública.

13-11-08
20:00
Sant Vicent del Raspeig (l'Alacantí)
Paranimf Universitat d'Alacant (UA)

14-11-08
22:30
Alcoi (l'Alcoià)
Teatre Principal d'Alcoi.
Amb Miquel Gil, Feliu Ventura, VerdCel i Arthur Caravan.
Organitza: Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi (CCOM) - Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

15-11-08
19:00
Bonrepòs i Mirambell (l'Horta)
Auditori de l'Ajuntament de Bonrepòs.
Organitza: Associació cultural Macarella

20-11-08
21:00
Palautordera (Baix Montseny)
Ateneu l'Esbarzer.
Taula redona-concert en companyia de Cesk Freixas. El tema a debat serà la cançó de protesta i els moviments d'alliberament. Després de la xarrada breu actuació en acústic.

21-11-08
19:30
Girona (el Gironés)
Casal Independentista "El Forn".
(c. del Carme 207 - Girona).
Dins del Cicle de Joves Cantautors dels Països Catalans.
Organitza: Maulets.

22-11-08
22:00
Reus (Baix Camp)
Seu de la colla castellera "Xiquets de Reus"
(C/ Rosic 4-8)
Amb Josep Romeu

25-11-08
19:00
València (l'Horta)
Facultat de Filologia. Saló de Graus.
Amb Toni de l'Hostal.
"Concert a poqueta llum"

27-11-08
12:30
Alacant (l'Alacantí)
Campus Universitat d'Alacant.
Fira de Publicacions i Revistes en Català.
Organitza: Associació de Publicacions Periòdiques en Català i Enderrock

27-11-08
22:30
València (l'Horta)
Sala Matisse.
Amb Quamlibet.
Circuit de Música en Valencià "So de sons"

28-11-08
23:00
Tortosa (Baix Ebre)
Casal Popular Panxampla
C. Gil de Frederich, 6

29-11-08
hora per concretar
Santa Coloma de Farners (La Selva)
Lloc per concretar.
Organitza: Casal Popular Independentista La Sega 1640

divendres, 31 d'octubre de 2008 - The Mill Club

Com que Heineken Greenspace havia censurat el Cabanyalloween - La nit dels vius per motius polítics, la festa es trasllada a la sala The Mill. Es tracta d'una discoteca situada en una travessera de l'Avinguda del Port que, en el seu moment, va ser un cabaret molt conegut de la ciutat. A les set de la vesprada aparquem en el mateix carrer Pare Porta i entrem per descarregar instruments i començar les proves de so. Sva-ters, el grup d'Alcàsser amb el qual hem coincidit diverses vegades (fins i tot a Mallorca!), encara estan damunt de l'escenari ajustant els últims detalls. Dos dels altres grups, Indefinits i Remache, ja ho tenen tot preparat. Entrem als camerins i ens trobem amb la gent d'El Muntatge, que ens diuen que ells encara no han provat, o siga que anem molt malament de temps, perquè l'acte comença oficialment a les 7 i mitja. Com que portem poqueta cosa, decidim llançar-nos a la piscina i actuar sense fer proves de so, testejant que funcione tot correctament abans de començar i que el tècnic ens sonoritze sobre la marxa. Els encarregats d'obrir el foc són Carles Enguix, Lluís Vicent i Doctor Dropo, amb el seu espectacle conjunt. Progressivament, la sala es va omplint de públic. Cap a les darreres cançons d'aquest trident artístic, The Mill està ple de gom a gom. Els responsables de la discoteca decideixen habilitar la part de dalt, un segon pis amb capacitat per a unes tres-centes o quatre-centes persones. Ens costa una barabaritat desplaçar-nos des de la barra fins a l'escenari, per preparar-nos per a l'actuació, obrint-nos pas entre la multitud. Manolo Jardí, Emili Piera i Tonino, que estan fent de mantenidors de l'acte, ens presenten i pugem al cadafal. És impressionant observar la resposta de la gent, donant suport a Salvem El Cabanyal, fent-los costat i solidaritzant-se amb la causa. Estem una miqueta nerviosos: actuem sense fer proves de so i això és una loteria, pot passar de tot. Comencem amb La Clau i no ens escoltem gens a través dels monitors: no sé com s'haurà escoltat cap a fora, però hem tocat a cegues absolutament. Li demanem al tècnic que ens puge el volum dels instruments per tindre una mínima referència. Seguim amb Despertar, sembla que ja ens escoltem una miqueta millor, però encara li demanem al tècnic que ens puge un pèl. En Línia 1 ja comencem a agafar confiança. En la versió que fem d'Al Vent se'ns posa la pell de gallina, tothom canta a l'uníson, la lletra sona atronadora! Quan per fi ja ens hem acomodat, ens toca baixar de l'escenari. Recite Comptat i debatut i ens acomiadem amb Contra el ciment, que és la cançó que més s'adiu a la temàtica de l'acte. Els espectadors demanen més, però anem fatal de temps i ara li toca el torn a Xavi Castillo, que es menja el públic amb creïlles. La imitació de Rita Barberà la borda, i la paròdia sobre la Copa Amèrica i l'especulació al barri d'El Cabanyal està plena de gags boníssims! Tothom va a bacs! A propòsit, respecte al meu pressumpte passat de boy-scout que Xavi Castillo ha revelat en públic aquesta vesprada, només puc dir-vos tres paraules: Alabaré, alabaré, alabaré...

diumenge, 26 d'octubre de 2008 - Aplec d'El Puig

Darrer diumenge d'octubre, com la mítica cançó d'Al Tall. Avui actuem a l'Aplec d'El Puig, després de dinar, en l'esplanada que hi ha al costat del monestir. Per a aquells que no coneixeu l'Aplec, es tracta d'una congregació de diferents forces polítiques de l'esquerra i el nacionalisme valencians. Aquesta celebració s'ha realitzat de manera intermitent des de l'any 1915, i assolí una importància cabdal durant els anys de la transició. Es realitza en El Puig per una qüestió simbòlica: la Muntanyeta de la Patà va ser base de l'exèrcit del rei Jaume I el Conqueridor en la conquesta de la ciutat de València. En 1240 el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre altres, per què construïra un monestir a Santa Maria en memòria de la batalla que va permetre el setge a la ciutat de València. El cas és que actuem en format de quartet i Laura, Almudena i Andrea han de participar prèviament en una trobada d'orquestres que té lloc a l'Auditori de Paiporta. A la una i mitja passades agafem el cotxe, arrepleguem a Emiliano i ens dirigim a El Puig per dinar i fer les proves de so. La veritat és que anem prou malament de temps, però tampoc no teníem altres opcions. Dinem en dos mossos i ens vestim per a l'ocasió. Pugem a l'escenari i fem unes proves mínimes. La veritat és que es tracta d'un lloc difícil per a actuar amb el format de quartet, ja que necessitem estar molt concentrats per aportar matisos a les cançons: toquem a l'aire lliure, davant de centenars de persones, al costat d'un carrer per on no deixen de passar vehicles a tothora i molt prop d'on estan instal·lats els castells inflables per als fills i les filles dels assistents al dinar i als parlaments organitzats pel Bloc. Amb tot, ens fem l'ànim i ens capfiquem en la interpretació dels temes. Tenim molt poques oportunitats de portar un format com aquest i estem decidits a traure-li el major partit i a gaudir del concert. Una part dels assistents s'aproximen al cadafal per escoltar-nos millor, la qual cosa s'agraeix, perquè ens agrada veure la cara dels espectadors. És com una mena de termòmetre, resulta més fàcil saber si estàs connectant o no. L'anècdota del dia es produeix durant les presentacions: Andrea Tàrrega és la cellista que ens acompanya avui, però en altres ocasions hem comptat amb Cristina López per a completar el quartet de corda. La qüestió és que m'embolique, faig una barreja entre els dos noms i presente a Cristina Tàrrega?! al viol·loncel. Òbviament, el públic pensa de seguida en la presentadora dels "millors" anys de Parle vosté, calle vosté i de tants altres programes telefem de Canal9 i Telemadrid, protagonista del 100% dels zappings de la graella televisiva... Em sap greu, Andrea, no estava premeditat, de veritat, disculpa'm! Bromes a banda, ens ho hem passat molt bé damunt de l'escenari i fem un parell de bisos perquè, després del darrer tema, la gent encara en demana més. En Sense equipatge, la cançó amb què ens acomiadem definitivament, se'm trenca una corda de la guitarra i hem d'improvisar sobre la marxa una versió alternativa, amb quartet de corda i veu exclusivament. Després del concert, saludem i xarrem amb molts companys i companyes que no han volgut perdre's l'Aplec d'enguany.
 

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

La Marina i la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.

Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.

El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

dissabte, 25 d'octubre de 2008 - Teatre Ideal

A les onze del matí rebem una telefonada de l'organització de la Festa per la Independència: els concerts de la nit de rock s'han de suspendre per les inclemències de l'oratge, però els actes a cobert (una taula redona sobre els 20 anys de Maulets i el nostre concert) segueixen en peu. A les quatre de la vesprada quedem a casa de Laura i partim cap a Castelló de la Ribera. Serà la segona vegada que actuem en el Teatre Ideal: la primera vegada va ser farà un parell d'anys, en una Nit de Cançó en què compartírem escenari i cartell amb el cantautor basc Ruper Ordorika. Fruit d'aquell primer encontre, hem tingut el privilegi de comptar amb la seua col·laboració en una de les cançons del nostre darrer disc, Teoria del caos. Es tracta d'un teatre antic, amb eixos patis de butaques inacabables i un fanal enmig de la sala, molt acollidor i amb uns camerins, que si pogueren parlar, de segur que contarien bona cosa d'històries. Josep, Marc i Maria, de Naia, ens ajuden amb el tema de l'equip de so i amb les proves. Ells van actuar el dia anterior en el mateix teatre en companyia de Feliu Ventura. Ens hauria encantat haver-los vist presentant les noves cançons, ara que estan a punt d'enregistrar el seu primer lliurament, però teníem un compromís en el correllengua de Puçol i ens va ser del tot impossible. Segur que tindrem oportunitat molt prompte! Ens trobem molt còmodes damunt del cadafal, tenim tot el que necessitem. A les vuit i mitja, una miqueta més tard del que deia la programació que començaríem, encetem el recital. El públic respon, a pesar de les pluges i de l'ajornament dels concerts de rock, però queda una miqueta deslluït en un teatre amb tanta capacitat d'espectadors. De tota manera, els assistents ens transmeten molta escalfor des de les graderies. El cartell d'aquesta nit l'havíem d'haver compartit amb Cesk Freixas, però per un problema de calendaris vam haver d'actuar nosaltres a soles. Ben prompte tindrem oportunitat de presentar l'espectacle conjunt Venim del nord, venim del sud en altres poblacions. Durant l'actuació dediquem una de les nostres cançons més combatives, Despertar, als 20 anys de lluita i compromís de Maulets. És per a nosaltres tot un honor treballar al costat de tantíssimes persones, amb noms i cognoms, que es creuen el País i que volen construir-lo nacionalment, dia a dia, des dels fonaments. Per molts anys, companys!

divendres, 24 d'octubre de 2008 - Espai Social "La Barraca"

Arribem a Puçol al voltant de les nou i mitja. El GPS es comporta i no ens costa massa trobar l'Espai Social "La Barraca", que és el lloc concret on se celebraran els actes del Correllengua en aquesta localitat de la comarca de l'Horta. Descarreguem els instruments i l'equip de so de batalla i ens posem mans a l'obra. Montem i provem a corre-cuita perquè volem tindre-ho tot enllestit i en condicions abans de sopar. Amb una mitja hora llarga tenim prou. La gent de l'Andanda "Amics del Patrimoni i la Cultura Popular" ha preparat una picadeta en el rebedor de l'edifici per a agafar forces de cara al concert. Roseguem qualsevol cosa mentre xarrem amb alguns amics i amigues que feia molt de temps que no vèiem. A l'hora de la coca de llanda i la mistela, ens escapem per tal d'afinar i escalfar una miqueta. Comença el recital: no hi ha massa gent, es tracta d'un concert en família, però es crea una complicitat molt especial amb el públic que ajuda moltíssim a l'hora de la interpretació. Estem molt còmodes i ens deixem portar. Des dels primers acords de Contra el ciment notem que el públic està absolutament concentrat en les paraules i les melodies, hi ha un silenci sepulcral a la sala que imposa una miqueta. En Línia 1, per a variar, se'm trenca una corda de la guitarra i ens veiem obligats a fer una pausa per canviar-la. S'encenen els llums i la gent aprofita per anar al bany i atacar la mistela de nou i finiquitar la coca de llanda. Un tall tan brusc en el ritme de l'espectacle sempre gela una miqueta, però de seguida posem tota la carn a la graella i anem per feina. Amb la versió d'Al Vent aconseguim que la gent participe cantant i fent palmes i ja ens endinsem en la recta final de l'actuació. Després de comentar la jugada i dedicar alguns discos, arrepleguem tot el material, el carreguem en el cotxe i ens n'anem tots junts a fer-nos la penúltima a un local pròxim. Tampoc no ho fem massa llarg, que Laura té assaig amb les orquestres de Mislata i Alaquàs de bon matí.

diumenge, 19 d'octubre de 2008 - Correllengua '08

Ens alcem al voltant de les 10 del matí i ens dirigim cap a Sant Pere de Ribes, en la comarca del Garraf. L'entitat cultural GER ha organitzat una sèrie d'actes per a celebrar el Correllengua 2008: es pintaran murals temàtics i nosaltres farem un concert matinal. Arribem a la Plaça Marcer i veiem que ja està quasi tot montat, però els tècnics ens diuen que encara s'han d'encarregar d'algunes qüestions i que ens n'anem al bar d'enfront a prendre alguna cosa abans de començar. Ens ve de categoria perquè no havíem desdejunat i ens dóna temps a beure un suc de taronja i a rosegar qualsevol cosa. Poc després, vénen a per nosaltres. Pugem els instruments al cadafal i comencem a provar. L'equip de so pinta molt bé i n'hi ha tres tècnics que s'ocupen de tot, de manera que resultarà molt fàcil. Provem les dues guitarres perquè tinc quimera que avui és un dia propens a que es trenque una corda: el viatge, els canvis de pressió, la humitat, les temperatures fredes i càlides. Tots aquestos factors influeixen en la resistència de les cordes. Ahir freia un fred que pelava a Cardedeu i avui, malgrat el que deien les previsions de l'oratge, fa un sol de justícia, com si encara estiguérem en estiu. Allà a les 13 hores aproximadament, mentre els xiquets i no tan xiquets pinten diversos murals amb motiu del Correllengua, encetem la nostra actuació. És molt curiós tocar de matí, amb tot il·luminat i ple de xiquets amunt i avall jugant a la plaça. Les mares i els pares prenen vermuts al bar del cantó, però miren de reüll cap a l'escenari. A aquestes hores és difícil que la veu brolle com cal, però a la tercera cançó ja m'he escalfat i anem per feina. A meitat de l'actuació, després de Despertar, una representant de la GER puja a llegir el manifest unitari del Correllengua, enguany escrit per Isabel-Clara Simó. Tot seguit, reprenem l'actuació amb Línia 1. Com ja havia augurat, en Aloma se'm trenca una corda de la guitarra titular (fènder de color negre) i he d'aturar-me a substituir-la per la reserva (ibànez de color grana). Solventat el problema, continuem l'actuació fins al final. És graciós veure com la gent canta les cançons des d'un dels costats de la plaça perquè el sol cau picat i s'arreceren a l'ombra d'uns arbres (afortunadament, damunt de l'escenari també hi ha l'ombra d'uns arbres que evita que s'incendien els instruments!). Quan cantem Al Vent s'afegeix a l'uníson, fins i tot, la gent del bar que està obrint boca de cara al dinar. Com que molts d'aquestos espectadors han viscut l'època de la transició en primera persona, es coneixen la cançó de dalt i baix i ens ajuden a la tornada. A les dues passades baixem de l'escenari i arrepleguem els instruments. Dinem en companyia d'alguns membres de la GER, que han cuidat fins al mínim detall. A les quatre de la vesprada ens alcem de la taula, ens acomiadem i marxem corrents cap a l'estació de Sants, que Laura ha d'agafar el talgo de les 17 hores i no anem massa bé de temps!

dissabte, 18 d'octubre de 2008 - Tarambana

A les tres de la vesprada Laura passa per ma casa. Eixim prompte cap a Cardedeu perquè hem de passar pel centre de Barcelona a arreplegar a Laia i a Gerard i volem arribar amb una miqueta de temps per a les proves de so. Ma mare em telefona a l'hora i mitja hora d'haver eixit: es veu que a València està plovent amb violència, però nosaltres no ens hem entropessat amb el temporal. Quatre gotes, poca cosa. Finalment, arribem a Cardedeu a això de les vuit. És la segona vegada que actuem en aquesta ciutat del Vallès i convidats per la mateixa gent. L'Esquellot és una associació cultural que, entre altres coses, organitza cada any un cicle de cançó d'autor anomenat Tastautors. L'any 2005, només traure al carrer el nostre primer disc Futur en venda, vam tindre l'oportunitat de presentar-lo en directe en companyia del nostre amic Sergi Contrí. Ha plogut molt des de llavors i el festival ha anat fent-se gran. El Tastautors sol tindre lloc el mes de gener, però aprofitant que hi havia una fira d'entitats a la ciutat, han decidit fer un preàmbul del que serà l'edició de 2009. Arribem al Tarambana, que és la cantina del teatre municipal on també es programen concerts i monòlegs. Els equipaments culturals de Cardedeu són espectaculars: a banda d'aquest local, també n'hi ha un teatre, amb més capacitat i millor acondicionat, i la sala Sarau, on tenen lloc els concerts del Tastautors. Sopem amb Eva i Oriol, uns amics de Laia i Gerard que no viuen massa lluny i han vingut a veure que es coïa. A poc a poc, la gent va omplint el Tarambana. Pugem a l'escenari una miqueta cohibits. Supose que ens hem acostumat als teatres i les cases de cultura, on la gent seu a les butaques i no ens distrauen els murmuris de la gent comentat o el xoc dels vidres a la barra. Així i tot, el públic es mostra molt atent i respectuós i ens ofereix la seua escalfor durant tota la nit, de tal manera que ens creixem ràpidament: fins i tot, quan alguns espectadors es posen a xarrar en un volum excessiu, s'escolten xiulets de desaprovació, com si fóra el cinema! Presentem avui el nostre segon llarga durada, Teoria del caos, i sembla que les cançons noves agraden. Ens sorprén sobretot l'espectació que alcen els primers acords de  Tinc una mania inconfessable. Supose que el fet d'haver-la incorporat als recopilatoris de La Gira 2008 i Venim del nord, venim del sud, encartats tots dos amb la revista Enderrock, hi té alguna cosa a veure. La veritat és que estem impressionats, la gent ens està espentant moltíssim: quan Laura toca La Muixeranga la gent aplaudeix durant molt de temps, i no ho dic perquè no s'ho meresca, al contrari, sinó perquè arriba un moment que ja no saps que fer mentre t'ovacionen, només pots tractar de fingir que no t'estàs posant roig com una tomata! Després d'acomiadar-nos, encara fem Sense equipatge i Cançó explícita i, després d'un altre torn d'aplaudiments, tanquem la nit amb la segona versió d'Al Vent, perquè acabar amb un crit d'esperança i llibertat em sembla una bona cloenda, no? Parlem una miqueta amb alguns espectadors que s'han arrimat fins a Cardedeu per veure'ns en directe. Xarrem amb el Víctor Blanca, un cantautor que està a punt de traure el seu primer disc. Xarrem amb l'Elisenda Soriguera, que segons em conta s'ha autoproclamat filla adotiva de Cardedeu per la quantitat de concertets i saraus que monten. Xarrem amb l'Helena de Palautordera, que ens confirma que prompte els farem una visita amb un projecte que Cesk Freixas i jo portem entre mans (ja us anirem contant!). Xarrem amb la Gemma i el Xavi, que han vingut des d'Olesa de Montserrat per a veure'ns i "immortalitzar-nos" (a propòsit, la foto que il·lustra aquesta crònica és cortesia de Gemma Boada). Després d'arreplegar els instruments i acomiadar-nos de la gent de l'Esquellot, tornem a la carretera: aquesta nit dormim al Garraf, que demà tenim un concert matinal a Sant Pere de Ribes, amb motiu del Correllengua i volem descansar una miqueta. Durant el viatge, no creuem quasi ni mitja paraula. Jo encara estic tocat de la veu i he de reservar-me per a diumenge, però una sensació de gratitud ens envaeix: hem estat a plaer, la gent ens ha tractat de categoria i hem assaborit cada minut i cada segon del concert d'avui. Només em ve una paraula al cap: gràcies.

divendres, 17 d'octubre de 2008 - Centre Social de Benitatxell

A les 18 hores arrepleguem a Sergi i a Víctor en l'estació de metro de Torrent Avinguda. Fem cap al by-pass per dirigir-nos cap a Poble Nou de Benitatxell, una localitat d'uns 5000 habitants situada a la comarca de la Marina. Joan Sengermés acudeix amb el seu propi cotxe perquè avui fa doblet, acompanyarà a Sergi Contrí i actuarà també en la reaparició dels Gramoxone Ska Band a Albalat de la Ribera. Arribem al voltant de les set i mitja al Centre Social: ens hem avançat una miqueta, perquè al remat actuarem a les deu de la nit, després d'un acte de lliurament de premis. És la segona vegada que actuem en aquest mateix espai, la primera fou en maig i Sergi no pogué acompanyar-nos perquè acabava d'eixir d'un constipat i estava mig afònic. Avui té l'oportunitat de llevar-se l'espineta clavada. Montem l'equip i fem unes proves mínimes. El lloc és menut i només cal pujar-li un puntet de volum a la veu i a les guitarres. Després del lliurament dels guardons, que recauen sobre un historiador i sobre una comparsa local de moros i cristians, Josep Antoni Femenia, regidor del Bloc a Benitatxell, ens dóna pas i comença l'espectacle. Feia ja alguns mesos que no coincidíem amb Sergi i ja teníem ganes d'escoltar les seues cançons. Com sempre, brillant! Molta tendresa en la interpretació i una connexió esplèndida amb el públic: també cal tindre en compte que juga a casa. Dénia, el seu poble, està a menys de vint quilòmetres de distància! Tot seguit ens toca el torn a nosaltres, Joan ens deixa el so enllestit i se'n va volant cap a Albalat de la Ribera, a fer pinya amb els Gramoxone. Ja feia massa dies que no trencava una corda, aquesta vegada a meitat de concert, en la part més rítmica de Línia 1. Sergi em deixa la seua i, després de reafinar-la, reprenem l'actuació. La gent està molt atenta i ens ajuda moltíssim en la versió que fem d'Al Vent i en alguns temes més moguts del nostre repertori, es nota que no fa molt que vàrem visitar-los! Désprés del recital, l'organització trau mistel·leta i coca de llanda com a cloenda. De seguida ataquem les safates: tenim més fam que garró, perquè no hem sopat abans de les proves! Xarrem una miqueta amb la gent que ha assistit al lliurament de Premis. Josep ens conta per damunt-damunt tot el que es cou a l'Ajuntament. Hi ha un projecte de construir un port esportiu que arrassaria les pesqueres i la zona dels penya-segats de Benitatxell. A més a més, l'alcalde del poble i la tinent d'alcalde han estat detinguts per pressumptes delictes de corrupció urbanística, però no s'han dignat a dimitir del càrrec. Una vegada ens acomiadem de tothom, agafem el cotxe i cap a casa. Estem temptats de passar-nos per Albalat, a veure com ha quedat la cosa, però s'ha fet molt tard entre unes coses i altres i demà, a les deu del matí, Laura ha d'assajar amb l'Orquestra d'Alaquàs i, de vesprada, ens espera un llarg viatge fins a Cardedeu.

divendres, 10 d'octubre de 2008 - Auditori de Vila-real

Afrontem el concert de Vila-real amb un cert nerviosisme. Actuem amb format de quartet i a Víctor (que ha tocat el cello en els últim concerts), li ha eixit un compromís ineludible i hem hagut de fer malabarismes per a reorganitzar-nos. Al remat, Andrea Tàrrega, que ja va acompanyar-nos a una gala en l'Auditori de Castelló farà cosa de dos anys, s'ha prestat a substituir-lo: això significa eixir a l'escenari amb un assaig només, i no és gens fàcil, requereix molt de valor, us ho assegure! La veritat és que ho ha fet molt rebé, tenint en compte les circumstàncies i la pressió! El concert d'avui estava emmarcat en la III edició de la Llotja de Música Urbana de Vila-real, una fira de contractacions amb un nodrit aparador d’ofertes musicals per tal que artistes i programadors culturals troben en un mateix espai un lloc de trobada i d’intercanvi dinàmic i personal per fomentar sinergies de tota mena. Es tracta d'una iniciativa molt necessària al País Valencià i ben complicada de portar a terme: al Principat existeixen la Fira Tradicional de Manresa, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca i el Mercat de la Música Viva de Vic, i ja tenen alguns anys d'història i un prestigi assolit, gràcies, en part, al matalàs financer i logístic que ofereix la Generalitat de Catalunya. Per contra, si la Llotja de Música Urbana de Vila-real pot tirar endavant, és per la tenacitat i la implicació de l'Associació Cultural Aigua Fresca (ACAF), que ha decidit impulsar aquest projecte malgrat la passivitat institucional valenciana, enfrontant-se a tots els hàndicaps i mancances de la nostra indústria cultural. Gràcies, per tant, a Jordi, a Joan i a tota la gent que fa possible, any rere any, aquesta fira de contractacions. De veritat, un deu! Pel que fa al concert, no hem tocat amb la confiança de sempre (pels problemes que comentava adés), però l'Auditori de Vila-real té una acústica excel·lent i hem procurat gaudir-la en la mesura de les nostres possibilitats. La meua veu encara estava una miqueta tocada i patia per si em fallava, però s'ha comportat i m'he llevat un gran pes de damunt! Després del concert hem xarrat amb alguns amics que s'han arrimat fins a Vila-real. Hem saludat a Xavi Ochando, que ha aconseguit tot un rècord, assitint a tres concerts nostres en set dies! Hem signat alguns exemplars de Teoria del caos i ens hem fet algunes fotos per al record. En acabant, ens hem posat a arreplegar amb un somriure a la boca, ens ho hem passat molt bé aquesta nit i al públic li ha agradat l'actuació (o això ens han assegurat!), què es pot demanar més? Doncs acabar la nit amb bona música en directe: hem agafat el programa de mà de la Llotja i ens hem encaminat a la sala d'actes de la Caixa Rural, que és on s'han traslladat els concerts que no s'han pogut fer a l'aire lliure per culpa de les pluges. Si voleu saber més, haureu de vindre l'any que ve i jutjar per vosaltres mateixos!

dijous, 9 d'Octubre de 2008 - Fòrum FNAC Sant Agustí

Dijous, 9 d'Octubre. Arreplegue a Laura i a Víctor en Alaquàs i ens dirigim cap al centre de València amb una sensació estranya. A les 18 hores està convocada la marxa cívica que tots els anys organitza la Comissió 9 d'Octubre, però enguany no podrem estar presents perquè actuem a l'FNAC després de la manifestació i hem de fer les proves de so i preparar-nos per al concert. Serà de les primeres vegades que fallem a la cita. Aquest matí uns militants de les JERPV han desplegat una estelada gegant des d'un balcó de la Plaça de l'Ajuntament i els grups feixistes i blavers, agafats de la mà, han interromput l'eixida de la Reial Senyera durant 40 minuts: els crits xenòfobs i les amenaces han sigut protagonistes de la jornada. Mentre provem els instruments apareix per la porta Alfred Lorente, el nostre baixista. Feia molt de temps que no coincidíem i ens alegra molt veure'l i saber que s'està recuperant a poc a poc d'una lessió al canell. Esperem que a les primeries de l'any 2009 tinguem oportunitat de presentar les cançons de Teoria del caos amb el format amb què vam gravar el disc, en companyia de Gus a la bateria, Alfred al baix elèctric i Fede als teclats. Algun despistat s'acosta preguntant-se per la manifestació: normalment la marxa reivindicativa comença a la Plaça Sant Agustí, just enfront de l'FNAC, però enguany ha hagut de desplaçar-se uns dos-cents metres en direcció a Guillem de Castro perquè no coincidisca amb el recorregut de la cavalcada organitzada per la Generalitat Valenciana el mateix dia a la mateixa hora. A les set i mitja passades comencem l'actuació. És impressionant, la sala està a rebentar. Ha vingut molta gent d'arreu del País, aprofitant el desplaçament fins al Cap i Casal en un dia tan assenyalat. Entre el públic reconeixem molts amics i amigues que feia temps que no vèiem. Damunt de l'escenari estem prou còmodes: jo tinc encara molèsties a la gola i em defense com puc, he fet vot de silenci durant tot el matí i m'he pres diversos gots de llima escorreguda i mel calenteta. La cançó del dia està claríssima: València, 9 d'Octubre. La vaig escriure fa un any exactament, però continue pensant i sentint el mateix, el futur és patrimoni de qui creu en el present. Després de l'actuació xarrem amb alguns espectadors. Estan mullats de dalt a baix. Es veu que ha plogut a bots i barrals durant la manifestació. Així i tot ha acudit moltíssima gent, és una bona notícia que els carrers de la ciutat s'òmpliguen de manifestants pels nostres drets i pel nostre País, tot i les inclemències de l'oratge. Algú ens pregunta com pot aconseguir un exemplar de Teoria del caos: sorprenentment, s'ha produït un malentès amb la distribuïdora i els discos no han arribat a temps a les prestatgeries de l'FNAC, de tal manera que hem hagut d'improvisar un top manta per donar servei a aquelles persones que encara no tenien el nostre últim CD. Després d'acomiadar-nos de tothom, arrepleguem els instruments i marxem cap a casa abans que caiga el diluvi.

dimecres, 8 d'octubre de 2008 - Monestir de Santa Maria de la Valldigna

Arribem a Simat al voltant de les set i mitja de la vesprada. Avui actuem al Monestir de Santa Maria de la Valldigna amb el format de quartet, dins del cicle Cantautors al Monestir que organitza l'Ajuntament de Simat amb la col·laboració de Valldigna, som i serem. Estem molt il·lusionats perquè l'espai és emblemàtic i l'acústica sembla immillorable per a cellos, violes i violins. Vicent ve a rebre'ns vestit amb americana, farà de mestre de cerimònies i s'encarregarà de nosaltres durant tota la nit. Entrem els cotxes al Monestir i comencem a descarregar el material. Dins ens estan esperant els tècnics amb l'equip ja preparat per a provar. Pugem a l'escenari, situat sota la cúpula major. Alcem la vista al sostre i quedem meravellats, la veritat és que es tracta d'un temple preciós. Interpretem unes quantes cançons perquè els tècnics ens sonoritzen adequadament. Tampoc no ens cal un muntatge massa complicat: amb un parell de micros d'ambient per al quartet, un micro estàndard per a la veu i una caixa d'injecció per a la guitarra, serà suficient. Arriba l'hora de pegar un mosset: l'Ajuntament ens ha proporcionat un servei de càtering a la mateixa sagrestia del Monestir. Tot boníssim! Vicent ens mostra les dues exposicions artístiques que s'inauguren avui mateix en les instal·lacions del Monestir: una de l'artista benifaironer Toni Àlvarez i Ten, dedicada als 13 de Gandia i a Lluís Maria Xirinacs, i una altra de la simatera Núria Escrivà i Mansanet, emplaçades a l'Almàssera i al Refectori, respectivament. Es fan les onze i mitja i els espectadors comencen a entrar a la sala. Em vénen els nervis: encara arrosegue el mal de gola de la darrera setmana i em preocupa que la veu em falle. Vicent ens presenta d'una manera breu i emotiva: fa referència al nostre compromís amb les mobilitzacions contra l'alta tensió i a la nostra vinculació a la Valldigna. Pugem a l'escenari i encetem l'actuació Laura i jo a soles. Les primeres cançons em sent prou còmode i vaig tranquil·litzant-me progressivament. Convidem al cadafal a la resta de músics del quartet (Emi, Almudena i Víctor). Interpretem Miratges i sona de categoria. L'acústica del Monestir és una passada! Gaudim bona cosa del concert i, tot i que tinc les cordes vocals una miqueta tocades, fem 3 ó 4 cançons després de Futur en venda, que se suposava que era el tema que tancava l'actuació d'aquesta nit. Ens acomiadem, aquesta vegada sí, amb una segona versió d'Al Vent precedida pel Cant dels Ocells: tenint en compte que s'han mostrat molt tímids durant tot el concert, oferim als espectadors una altra oportunitat per a cantar amb nosaltres la lletra d'aquest himne de la transició. Amb un filet de veu, agraïm per última vegada la seua presència a tots els assistents i baixem definitivament de l'escenari. Xarrem amb alguns espectadors que s'han acostat a felicitar-nos per l'espectacle. Víctor es fa càrrec de la botiga ambulant de discos. Saludem a Juli i a Tere, que s'han quedat una estoneta a comentar la jugada. Agraïm a Vicent tota la seua dedicació: gràcies a ell ens emportem a casa un record inesborrable d'aquesta nit. Comencem a arreplegar els instruments i a carregar els cotxes. Abans d'acabar, us deixem un vídeo de youtube on podreu veure i escoltar la La Muixeranga que ha interpretat Laura en el concert d'avui. No sé a vosaltres, però a mi em posa els pèls de punta!

dissabte, 4 d'octubre de 2008 - Cine de Dalt de Xixona

Avui actuem a Xixona, en la comarca de l'Alacantí. Portem el format de quartet de corda, que tenim poques ocasions de presentar en directe i que sempre és un alicient afegit. Quedem amb els músics i amb els tècnics a una hora prudencial, per distribuir-nos en tres cotxes. N'hi ha 133 quilòmetres aproximadament des de Torrent fins a Xixona, això si el GPS no et juga una mala passada com a nosaltres i et fa pegar una volta espectacular per carreteretes de muntanya, amb revoltes, revoltes i més revoltes. Resulta que, una vegada hem creuat Alcoi, ens hem trobat una carretera tallada i hem hagut de prendre un itinerari alternatiu que ens marcava el GPS. Arribar, hem arribat, però bastant més tard del previst. Comencem amb mal peu... Marisa, del Servei de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Xixona (que organitza l'acte), ens guia fins al Cine de Dalt de Xixona, on tenim lloc reservat per a aparcar. Amb una relativa tranquil·litat (hem eixit amb temps de sobres i la prova no pareix excessivament complicada) comencem a montar, afinar i preparar l'actuació. L'espai escènic es tracta d'un antic cinema de poble reconvertit a teatre, amb unes tres-centes butaques per al públic i que encara conserva la pantalla per projectar-hi pel·lícules. A les nou i mitja acabem les proves de so i ens disposem a anar a sopar. Quan arribem al bar que havíem reservat amb certa previsió, ens adonem que és hora punta i que estan televisant un partit entre el FC Barcelona i l'Atlético de Madrid que s'ha convertit en una autèntica orgia de gols! Els cuiners i els cambrers no arriben a tot, de manera que ens veiem obligats a menjar en un mos o guardar-nos el sopar per a després del concert, que comença a les deu i mitja. Gaudim de l'actuació: la participació de Víctor (cello), Almudena (viola) i Emi (violí segon) enriqueix l'espectacle a bastament. Els arranjaments que ha composat Laura per a aquesta formació cada vegada m'agraden més. A la meitat de l'actuació comença a pujar-me la calentura. L'efecte dels medicaments va esvaint-se progressivament i l'escalfor dels focus no ajuda massa. Les últimes cançons les interprete com en un núvol, surant en l'hiperespai: els símptomes del constipat ja començaren el dia anterior a Vila-real i van agreujant-se a mesura que passen les hores, tot i el corresponent dopatge. Amb tot, fem 4 bisos per a acomiadar-nos. La gent del públic s'ha portat molt bé amb nosaltres i ens veiem capaços de regalar-los vint minutets més. Hem estat molt còmodes a l'escenari: Salva i Òscar ens han sonoritzat a la perfecció i ens escoltàvem de categoria pels monitors, que sempre suposa un problema! Després del concert, xarrem amb alguns espectadors que ja havien vist aquest espectacle (amb quartet de corda) a Mutxamel. Signem alguns discos, ens acomiadem de Marisa, ens canviem, arrepleguem tot el material i tornem a la carretera. Ni se'ns acudeix enxufar el GPS i quedem en la primera gasolinera que trobem oberta per resopar i comentar la jugada. Ha sigut una jornada bastant accidentada, però hem quedat molt contents amb el concert i no us imagineu les ganes que tenim d'arribar a casa i agafar el llit...

divendres, 3 d'octubre de 2008 - Casal Jaume I de Vila-real

Arreplegue a Laura en Alaquàs i fem cap a València. Hem de passar per l'Octubre a per Corinne, la tècnica del Casal Jaume I de Perpinyà, que llegirà el manifest del Correllengua durant l'acte d'aquesta vesprada. Després d'uns tres quarts d'hora de trajecte, arribem a Vila-real. Ens costa trobar el Casal, però Xavi ens tira una maneta per telèfon. Està situat en un carrer peatonal a la vora de la séquia principal que transcorre pel mig del poble. Quan arribem, l'equip de so ja està montat. Fem les proves en poc més de vint minuts, amb dues cançons en tenim prou. En acabant, li correspon el torn a Josep Lluís Notari, cantautor de La Vilavella, a qui coneixem de fa temps, però amb qui encara no havíem tingut el plaer de compartir cartell. Quasi el 50% del públic són veïns de La Vilavella, la qual cosa significa que Notari té una bona munió d'adeptes en el seu poble! Actua ell primer: si voleu escoltar un tast de les seues cançons podeu adreçar-vos al seu myspace. Tot seguit, Rafa de Les Aqueries i Corinne ixen a l'escenari per sostindre la flama simbòlica del Correllengua i llegir el manifest unitari. És molt curiós escoltar el text amb accent nordcatalà! En acabant, comença el nostre concert. Hi ha un bon equip de so i l'acústica de la sala és molt acceptable. Com que és un lloc menut el violí sona de categoria quasi a pèl. L'únic problema que trobem és que acabe d'eixir d'un constipat (el mes d'octubre és fatal!) i encara tinc la veu una miqueta presa i cante de nas. Tot i això, estem prou còmodes i a la gent li agrada. Feia temps que no em passava, però avui m'he quedat en blanc mentre recitava Comptat i debatut, en una espècie de coitus interruptus. He hagut de mirar els papers i trobar el vers on m'havia perdut: el públic ha sigut benevolent i, fins i tot, ha aplaudit l'errada! Com a cloenda, fem una versió d'Al Vent en companyia de Josep Lluís Notari, barrejant la nostra adaptació particular amb el Cant dels Ocells com a introducció i la seua contribució reagge al final de la cançó! Després d'arreplegar els instruments, ens n'anem a sopar tots junts molt a prop i acabem la nit a Les Alqueries, que estan en festes i Rafa i companyia ens conviden a la seua penya. Tampoc no ho fem massa llarg, que al dia següent tenim concert a Xixona amb el quartet de corda i volem estar en condicions. Tornem cap a Torrent amb molt bon gust de boca: ha sigut una vetllada engrescadora en tots els sentits, la gent de l'organització ens ha mimat una barbaritat i ens ho hem passat molt bé. La setmana que ve tornem!

divendres, 19 d'agost de 2008 - Plaça de l'Assumpció

divendres, 12 de setembre de 2008 - Sala d'actes de la Universitat d'Alacant

Des de Barcelona conduïsc fins a Torrent, on he quedat amb Laura i amb Víctor per arreplegar-los i desplaçar-nos cap a Benissa. És la segona vegada que hi actuem aquest estiu, però aquesta vegada ho farem en companyia del nostre amic Cesk Freixas, que ahir va fer un gran concert a l'Arc de Triomf, en el marc de la Festa per la Llibertat que cada any s'organitza després de la manifestació de l'Onze de Setembre i que també va comptar amb l'Elèctrica Dharma i amb la Troba Kung-fú. Arribem al poble al voltant de les vuit de la vesprada i comencem a montar l'equip. Anem amb temps de sobra i les condicions acústiques de la sala ens faciliten molt la feina. A més a més, portem un format molt senzillet que no dóna massa problemes. L'espai és una miqueta especial: té una graderia d'unes 100 places enfront del cadafal i després un galliner a 4 ó 5 metres d'altura amb unes 100 butaques més. És curiós haver d'inclinar tant el cap per poder veure la cara dels espectadors: sembla un estadi de futbol! A això de les 9 ens encaminem cap al Casal Jaume I, on Òscar i la resta de companys de l'Assemblea de Joves de Benissa han preparat unes taules per a sopar. És el quart any consecutiu que organitzen aquest Circuit de Música en Valencià i cada edició creixen una miqueta més: enguany, a banda del nostre concert, han organitzat un parell de festivals de rock (Odi, Mugroman i Aspencat el dia 20 de setembre a la Plaça Jaume I i Alternativa Aborigen i Skatimat el dia 27 de setembre en el Casal Jaume I). Tranquil·lament, ens dirigim cap a l'extensió universitària i ens sorprén la quantitat de gent que està fora, esperant que comence l'espectacle. Quan entrem i ens adonem que la meitat de les butaques estan plenes, arribem a la conclusió que aquest espai se'ns ha quedat curt i, prova d'això, és que els espectadors han de seure a les escales o quedar-se de peu al costat de la porta d'entrada. A les deu passades, després de la projecció d'un vídeo que recull les activitats i iniciatives que desenvolupen quotidianament els companys de l'Assemblea de Joves de Benissa, Cesk puja a l'escenari amb Víctor Nin a la guitarra . Com sempre ens té acostumats, realitza una gran actuació, cada vegada se'ls veu més acompassats. Quan acaba el seu darrer tema, Cesk em convida a cantar en Dies i nits de guerra i d'amor. Puge a l'escenari i, llevat d'algunes dubitacions en certes estrofes ("assajar és de covards!"), la cançó queda bastant lluïda. Tot seguit, ens toca el torn a nosaltres. L'acústica de la sala és formidable i, simplement, ens deixem portar per les notes i els acords: és impressionant contemplar les graderies plenes de gom a gom, mirar cap a dalt i no poder diferenciar ben bé les faccions dels rostres del públic. Cap al final de la nostra part de l'espectacle, convidem a Cesk pujar al cadafal i canta amb Laura i amb mi una segona versió de Contra el ciment. Com a cloenda, i per a posar el punt i final a l'espectacle Venim del nord, venim del sud, fem una versió a dues veus d'Al Vent, del xativí Raimon. Després d'arreplegar el material i xarrar amb alguns amics que s'han desplaçat fins a Benissa per a veure el concert, ens dirigim al Casal Jaume I, a fer un glopet (no tot pot ser treballar! hehe) i acabem anant a un altre local del poble, el nom del qual sincerament no me'n recorde, en companyia de Saül, Aura, Fermí (de Pego) i Belén, que ens fa d'amfitriona... i fins ací puc llegir, no m'estireu de la llengua!

dimecres, 10 de setembre de 2008 - Plaça Lluís Companys

Després que el GPS ens jugue alguna que altra mala passada (les carreteres noves no estan enregistrades en la base de dades), ens plantem a Castellbisbal. En arribar al municipi, busquem la Plaça Lluís Companys i aparquem. L'escenari està montat i l'equip preparat per fer les proves de so: Jaume Bòria i Roger Pi, que actuaran després de nosaltres, ja han estat testejant els aparells i, pel que sembla, no n'hi ha cap problema. A més a més, com que només portem guitarra acústica i veu, serà una prova molt senzilleta, en menys de vint minuts ja ho tenim tot aclarit. El Col·lectiu Capbreu de Castellbisbal ha organitzat un completíssim programa d'actes dins del marc del Correllengua 2008: una xarrada sobre la Marxa de la Llibertat a càrrec d'Àngel Colom i Lluís Torres, una cercavila, una marxa de torxes, lectura del manifest seguida per la interpretació d'Els Segadors, la Muixeranga i la Balanguera, crema de decrets de Nova Planta i, com a cloenda, un concert de cançó d'autor. Xarrem amb Pere i amb la resta de companys del Col·lectiu Capbreu i decidim començar el recital a les onze passades. Davant del cadafal hi ha distribuïdes al voltant d'unes 300 cadires i l'ambient que és respira és increïble: ha acudit a la cita moltíssima gent i pareix que serà una nit per a gaudir-la! Fem un concert molt semblant al d'Olesa de Montserrat, amb algunes cançons extra: com que tenim una miqueta més de temps, decidim allargar el repertori. L'equip està de categoria, tenim una molt bona referència per monitors i, d'aquesta manera, resulta molt més fàcil deixar-nos portar per la música i centrar-nos en l'expressivitat i en la connexió amb el públic. Quan acabem, els toca el torn a Jaume Bòria i a Roger Pi. Han preparat un espectacle de versions de temes històrics de la Nova Cançó i algunes peces de Silvio Rodríguez i altres cantautors foranis. Ho fan realment bé: Jaume té molt bona veu i sap traure-li'n partit en directe. Roger deu tindre 16 anys acabats de fer i és una passada: hi ha moments que toca els teclats i la percussió al mateix temps! Apunta molt bones maneres... Després del concert ens quedem xarrant amb Gemma i companyia, que s'han arrimat des d'Olesa a veure la nostra segona intervenció de la nit: Teoria del caos en vena! També parlem amb Roger, Gerard, la Neus i el Marcos, que han vingut a veure què teníem a dir. Tot seguit, ens acomiadem de la gent del Col·lectiu Capbreu i arrepleguem el material. Carreguem el cotxe i prenem l'A2 cap a Barcelona. Avui ha sigut un dia molt llarg i el llit ens crida, no us imagineu com...