La intentona logró un éxito inicial... (De la premsa)

La manifestació bolca
i crema un tramvia.
Reparteixen impresos
i proclames per Barcelona.
Baixa
una manifestació que clama sense parar.
Els comerços tanquen. Sí,
a baix els feixistes!
La policia és apedregada.
Llancen per les finestres del Govern Civil draps impregnats
de benzina.
Es forma una altra manifestació. Marxen homes pel carrer.
Han cessat les explosions.

A la dreta, l'impacte d'una bomba.

Joan Brossa, a Poemes entre el zero i la terra es refereix a la vaga dels tramvies de 1951.

Concentracions per demanar la fi del bloqueig, les massacres i els càstigs col·lectius intolerables que pateix el poble palestí i per demanar al govern de la Generalitat que trenqui  els acords comercials amb Isarel que s'estan promovent des dels departaments de Vicepresidència, i d'Innovació, Universitats i Empresa.

• BARCELONA: dilluns 29 de desembre a les 19h davant la Cambra de comerç Espanya-Israel (Travessera de Gràcia, 21).
• TERRASSA: dissabte 3 de gener a les 19h al Raval de Montserrat (davant l'Ajuntament).
• GIRONA: dimarts 30 de desembre a les 20 h a la Plaça del Vi
• LLEIDA: dilluns 29 de desembre a les 20 h a la Plaça de la Paeria
• VALÈNCIA: dimarts, 30 de desembre a les 19 h Plaça de la Mare de Déu

31 de Desembre, arrels profundes per a una diada de futur 

La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives. Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat  el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.  

20 anys de la manifestació del 31 de Desembre 

Ja fa 20 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de Mallorca. Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general. Durant aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i han passat governs de diferent signe polític. Però cada any per aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació. En cada edició hem estat més els que sortíem per exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de submissió nacional del nostre país. 

Precisament el caràcter unitari és una de les característiques peculiars de la mobilització mallorquina. Durant els anys posteriors han canviat alguns elements, com el canvi de dia –de 31 a 30-, la modificació del recorregut –abans acabava davant l’estàtua del Rei en Jaume, on es llegia el manifest-, i la incorporació del concert final. Aquestes variacions no han transformat gens l’esperit de l’acte, però han contribuït a un augment important de la participació. 

Al llarg d’aquestes dues dècades la mobilització ha aplegat forces molt diverses: des de les que defensaven un nacionalisme autodeterminista fins a les que reivindicaven la independència plena dels Països Catalans. Per damunt de les organitzacions convocants, la manifestació ha unit tots els mallorquins que lluiten per la llibertat del nostre poble. I que sigui per molts d’anys, mentre l’opressió nacional es mantengui.

Les Normes de Castelló són la primera normativa lingüística que es signada per
intel·lectuals valencians, acceptant, amb algunes adaptacions, la
normativa de Pompeu Fabra de 1913 per a la variant occidental de la
llengua catalana. D'aquesta manera, és la primera normativa lingüística
que afirma la unitat de la llengua.
Per aquest motiu, i tenint en compte que la normativa fou signada al
País Valencià -on des de ja fa massa temps es busca, per part dels
polítics botiflers, el secessionisme lingüístic- la nostra organització
volem donar la deguda difusió i consideració a aquesta fita tan
important per a la vertebració de la nostra nació. És el dia nacional
per la llengua, no sols perquè siga l'única de comú a tots els Països
Catalans, sinó també per la seua importància estratègica a
l'hora de la recuperació de la dignitat i la normalitat lingüística.

Per això us convoquem a tots per que vingueu a celebrar aquesta festa, per la llengua, per la cultura i per la nostra terra.

O ARA O MAI !

Organitza: COMISSIÓ DEL 32 (MAULETS, ENDAVANT, SEPC i CAJEI)

Col·labora:
Associació Cultural Esportiva Bell-lloc del Pla, Associació Cultural
Pla Redó de les Alqueries, Resistenda, Penya Estel Groc de Vila-real,
STEPV, Comunicadors per la Pau, COS, FAB Borriol, Casal Popular de
Castelló, Pub La Lola.

 

El Centre Cultural Tívoli de Burjassot (l'Horta) acull demà 16 de desembre a partir de les 21.00 hores, un nou acte en homenatge a Guillem Agulló, jove veí del municipi assassinat ara fa 15 anys. El preu de les entrades per a l'homenatge antifeixista és de 10 euros en venda anticipada i de 12 en guixeta i es podran adquirir al centre Social Terra de Benimaclet i a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Organitzat per la Comissió 15 anys sense Guillem Agulló, juntament amb diverses organitzacions cíviques, l'acte comptarà amb la participació d'Al Tall, Feliu Ventura, Pep Gimeno "Botifarra" i Obrint Pas, que estaran acompanyats a l'escenari del Tívoli per La Gossa Sorda, Pau Alabajos i Cesc Freixas. A més de la música, no faltaran tampoc diferents vídeos o parlaments dels convidats a l'esdeveniment en els quals es recordarà no només l'assassinat de Guillem Agulló, sinó també a personatges de la talla de Vicent Andrés Estellés o de Josep Canal. A tot això s'unirà una representació teatral històrica a càrrec de Teatre Xinglot que interpretarà el Cant dels Ocells i La Muixeranga, amb el quartet de corda Llíber i una coral de dolçaines.

11 de novembre de 2008. Avui fa un any de l'assassinat de Carlos Palomino, un xic de 16 anys del barri de Vallecas (Madrid) que va perdre la vida per pensar diferent. Un feixista, vinculat a Democracia Nacional, el va matar per plantar cara a la xenofòbia i el racisme. Estava en el lloc i en el moment adequats, però es va creuar amb qui no tocava. Eixe és el pecat que va cometre: lluitar per la tolerància i el respecte, treballar per una societat més justa i més honesta. Cal denunciar enèrgicament que exercir la llibertat d'expressió encara avui, ara i ací, pot resultar perillós per a la nostra integritat física, sobretot si atenem a la impunitat amb què actuen els terroristes de la ultradreta. No debades, la passivitat dels nostres governants i la connivència de les forces de l'ordre fomenten subreptíciament la metàstasi d'aquest càncer social que és el feixisme. Sé que pot semblar un concepte passat de moda, referencialment obsolet, que remet a moments de la Història ja superats, però no ens equivoquem: l'adveniment de la democràcia no ha esborrat certes actituds que perviuen a hores d'ara, si bé residualment, en la societat del segle XXI i només podem utilitzar una paraula per a definir-les, feixisme. Usar la violència contra algú, pel seu color de pell, per la seua opció sexual o pel simple fet de pensar diferent, no es mereix un altre nom. Els diaris i les televisions es fan ressò, amb massa freqüència, de caceres, linxaments, destrucció d'immobles i altres agressions de la mateixa naturalesa. No és el passat, parlem d'ara, dels nostres dies. La reducció de la condemna de l'assassí de Roger, la tranquil·litat amb què Pedro Cuevas es presentà a les darreres eleccions en les files d'un partit xenòfob com és el cas d'Alianza Nacional només eixir de la presó per la mort de Guillem Agulló, o la punyalada letal que va rebre Carlos Palomino en Legazpi l'any 2007, són la demostració fefaent que encara hi ha molta feina per fer i que hem de posar les mans en farina. I és que cal treballar dia a dia, quotidianament, per acabar amb aquesta mena d'agressions d'una vegada per totes. Avui, Carlos, tots et tenim present. 

Avui fa exactament 70 anys de la Nit dels Vidres Trencats. El 9 de novembre de 1938 les autoritats del Tercer Reich encetaren una croada contra els jueus europeus i van sentar les bases d'una persecució xenòfoba, que esdevingué el major i més abominable assassinat institucional de la història: pràcticament sis milions de persones van perdre la vida en aquesta neteja ètnica que ha passat a la història amb el malaurat nom d'Holocaust, un autèntic genocidi amb tots els ets i els uts. No és estrany, per tant, que en aquesta data assenyalada se celebre el Dia Internacional Contra el Feixisme i el Racisme. A València, en la Plaça de la Mare de Déu, s'han aplegat aquest migdia organitzacions per la memòria històrica, col·lectius d'immigrants, de gais i lesbianes, ONGs, partits, sindicats, associacions culturals, centres socials i col·lectius antifeixistes del País Valencià, per denunciar l'escalada violenta de l'extrema dreta a casa nostra i per protestar enèrgicament contra la passivitat judicial davant les nombroses agressions feixistes dels darrers anys, que gaudeixen d'una impunitat esfereïdora. Els Antifeixistes de Torrent hem penjat en un panell blanc fotografies i retalls de premsa sobre la manifestació que Alianza Nacional va convocar a la capital de l'Horta Sud el darrer 7 de juny, i hem documentat la resposta cívica de les associacions i els col·lectius de base del poble, que ens vam concentrar el mateix dia i a la mateixa hora, per evidenciar davant l'opinió pública que en els carrers de Torrent no hi havia lloc per a la xenofòbia ni per a la intolerància, i que no pensàvem quedar-nos de braços plegats. Diversos col·lectius d'altres poblacions i àmbits han fet el mateix i, al remat, s'ha aconseguit improvisar una nodrida exposició amb diferents panells que il·lustraven conflictes i agressions feixistes d'arreu del territori. Una manera bastant gràfica i sintètica de recordar, com s'indica en el text de la convocatòria d'Anifeixistes.org, que el feixisme no és només una qüestió de tribus urbanes, sinó un problema de tots i totes.

Una bona notícia per a la democràcia i per a la llibertat d'expressió: el jutge de l'Audiència espanyola, José M. Vázquez Honrubia, ha absolt finalment els setze acusats d'injúries a la corona. La fiscalia ha rebaixat l'acusació de delicte d'injúries greus a la corona espanyola a falta lleu de desordre públic i ha modificat la petició de pena. Un gest que el jutge ha qualificat 'd'incomprensible' i que l'ha obligat ha absoldre els acusats, ja que l'Audiència espanyola 'no és competent per a condemnar faltes sinó delictes' (àudio). Segons el fiscal Luís Barroso no s'ha pogut provar que els acusat volguessin menystenir la monarquia i ha rebaixat la petició de multa de 3.600 euros a 500 euros. La resolució del jutge ha estat rebuda amb un gran aplaudiment per part dels acusats.

L'any passat aquestes setze persones van cremar fotografies dels reis d'Espanya a Girona, en solidaritat amb Jaume Roura i Enric Stern, els primers acusats i condemnats pel mateix fet. L'advocat dels qui seran jutjats avui ja va dir que demanaria l'anul·lació del judici, entre més raons, perquè els mossos d'esquadra van fer servir fitxers il·legals.

El judici ha començat amb retard perquè la policia espanyola els ha retingut perquè portaven samarretes amb el lema 'Jo també cremo la corona'. En principi, no els permetien l'entrada a l'edifici ni a la sala de vistes si continuaven vestint les samarretes. Finalment, han pogut entrar al tribunal amb les samarretes posades.


FONT: Vilaweb.cat

Avui, dimarts 28 d'octubre de 2008 tindrà lloc a la Plaça del Vi de Girona una concentració de suport als setze encausats i encausades per la crema de fotografies del rei, que dimecres seran jutjats a Madrid, a l'Audiència Nacional Espanyola. Seran processats per exercir el seu dret a la lliure expressió i a la dissidència explícita. És possible que declarar-se antimonàrquics siga considerat un delicte a aquestes alçades de la història? Significa això que aquell que pose en dubte les obsoletes estructures de l'Estat Espanyol haurà d'enfrontar-se amb la Justícia? Al meu parer, la paraula democràcia no hauria d'utilitzar-se tan alegrement. És democràtic blindar constitucionalment el paper d'una institució tan carrinclona com la monarquia, que ni tan sols ha sigut escollida per sufragi universal i que financem tots els ciutadans i ciutadanes amb els nostres impostos? Aquesta vesprada tenim l'oportunitat de dir la nostra, de divergir públicament i mostrar la nostra solidaritat cap als imputats. Serà a les 20 hores. Hi haurà parlaments polítics i algunes actuacions musicals: Cesk Freixas i un servidor contribuïrem amb el nostre granet d'arena, fent algunes cançons en acústic. En acabant, tots els assistents a la mobilització acompanyarem simbòlicament els encausats i les encausades fins als autocars que els portaran a Madrid, en senyal de solidaritat. Dimecres de vesprada, dia del judici, també es faran concentracions a Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Palma, Tarragona, Tortosa, València, Vic i Vilafranca del Penedès en solidaritat amb els 16 i per la llibertat d'expressió!

La gent de Maulets ens comunica que el concert de rock d'aquesta nit, en el qual participaven La Gossa Sorda, Eina, Soziedad Alkoholika, La Taronja Metàl·lika i The Skartats, s'ha ajornat per causes meteorològiques, però que es farà en una altra data posterior. La gent que haja comprat l'entrada anticipadament, que la conserve, perquè els valdrà per al nou festival.

Pel que fa a la resta d'activitats programades a cobert en el marc de la Festa per la Independència, segueixen endavant. A les 17 hores podreu assistir a la projecció d'un DVD sobre els 20 anys de lluita de Maulets amb una taula redona on parlaran militants d'arreu del País sobre les seues experiències. Serà a la Sala Polivalent l'Obrera. Pel que fa a la nostra actuació, també continua en marxa. Serà aquesta vesprada, a les 19:30 hores al Teatre Ideal de Castelló de la Ribera. Ens hi veiem!

Ahir, aprofitant que teníem un parell d'actuacions a prop de Barcelona, a Cardedeu i Sant Pere de Ribes (aquestos dies em posaré amb la crònica), vaig anar al concert que Ani Difranco va fer a l'Auditori. Feia set anys que no actuava a Barcelona, o almenys això va comentar ella mateixa damunt de l'escenari. Impressionant, una pura descàrrega d'energia i desimboltura que se't filtra per tots els porus de la pell. Anava acompanyada per una banda un tant peculiar: bateria, contrabaix i un set de percussió i multiefectes (destacava el vibràfon i la lira), que arrosegaven les cançons mítiques de la cantautora nordamericana cap a nous territoris sonors. L'acústica de la sala i el muntatge sobri i auster fomentaven la proximitat amb el públic i l'espontaneïtat sense límits. Les graderies estaven plenes de gom a gom d'espectadors incondicionals i, definitivament, la Difranco és un animal d'escenari. En el repertori em faltaren alguns temes com To the Teeth o Gravel, però no es pot tindre tot en aquesta vida! Vaja, un concert dels que deixa emprempta!

Ah, i la sorpresa de la nit es va produir en la darrera cançó de la primera telonera d'Ani Difranco, una cantautora molt interessant, Anais Mitchell. El cas és que es va ficar al públic a la butxaca quan es va traure de la mànega una versió en català d'una cançó de Raimon, Contra la por, escrita l'any 1968! Ho conta ella mateixa en el seu bloc:

"now I’m in catalonia with the ani tour. tonight I am gonna attempt a song in catalan, it’s by a famous anti-fascist songwriter: RAIMON. it is called “contra la por” here is a rough translation: “come, let’s call things by their names. if we don’t break the silence, we’ll die in the silence. life is against fear. love is against fear. we are against fear. against fear, without fear. come, let’s call things by their names. all those who have suffered the weight of the immense boot and the sharpened blade (okay I dunno if “boot” is right) know what fear is. and know that it is difficult to call things by their names. life is against fear. love is against fear. we are against fear. against fear without fear. without fear. without fear.”

Aquesta nit, després de sopar, teniu l'oportunitat de veure en directe als Gramoxone Ska Band, una llengenda viva del rock-ska en valencià! Serà en Albalat de la Ribera, en el pub La Teulà! Tocaran en companyia d'Anguiles de Camal i us garanteixen bona cosa de festa i bon rotllo fins a altes hores de la matinada. Si voleu fer doblet, nosaltres actuarem abans de sopar (21 hores) en Poble Nou de Benitatxell (la Marina) en companyia del nostre amic Sergi Contrí. Com a curiositat, us puc dir que el nostre bateria, Gus, és el bateria històric de Gramoxone i que Joan Sengermés, guitarrista acompanyant de Sergi Contrí, tocarà també amb els de Cullera aquesta nit: tot queda en família, vaja! Ens veiem a Albalat, fins ara!

Us deixe cinc cèntims de la història dels Gramoxone, extreta de la plana web www.valenciaska.net:

La història de Ska Band Malajunça (nom real pel qual crec que ningú mai els ha anomenat correctament), comença al principi de 1994 quan una colla d'amics de Cullera decideixen juntar-se i muntar una banda per fer versions dels seus grups favorits: Kortatu, Madness, The Butlers, començar a composar temes propis... i principalment, passar-ho bé. Sense deixar córrer massa temps enregistrarien el que seria la seua primera maqueta en format K7 "I Congrés de Figures Mundials", fent un munt de concerts, entre els que cal destacar l'únic festival plenament skatalític fet al País Valencià, on tocaren amb Twiris, Malarians i Skarface i que es feu al seu poble, Cullera. Fins aquest moment es coneixien com a Gramoxone® Ska Band però la seua popularitat aplegà a oïdes de la multinacional mata verdolagues i amb el gran sentit de l'humor que els caracteritza decidiren agafar el nom de l'única brossa que el Gramoxone® no és capaç de fulminar, la Malajunça. Aquest fet anecdòtic va ser emprat per l'escriptor de Sedaví Ferran Torrent al seu llibre "SOCIETAT LIMITADA" on parla d' un grup anomenat Gramoxín... Després de tot açò i amb una creixent popularitat que els porta a fer una gira mundial per Catalunya i Euskadi, al 1998 decideixen gravar el seu esperat segon disc, aquesta vegada ja en format CD i amb un so millor i més variat estilísticament que el de la maqueta. Per posar-li títol no es calfen massa el cap i l'anomenen "II Congrés de Figures Mundials". Amb 2 discs i un grapat d' anys ja darrere continuaren fent concerts, principalment al País Valencià (pot ser siga l' única pega dels Malajunça, no haver pogut expandir-se per la resta de l' univers...) on aconseguien el que era la seua principal qualitat, fer ballar a qualsevol que passara per allí, fora fan declarat o un que no els havia sentit mai ni sabia que botons era l'ska o el reggae. La qüestió era que els concerts eren sempre una festa, on no faltaven versions del Sarri Sarri de Kortatu o el One Step Beyond de Madness i Prince Buster, ingeniosament adaptat com a "Enguany estic millor". Després de problemes per a aconseguir una formació estable i de quedar només un dels tres cantants que aplegaren a tindre als seus començaments, però sense perdre seguidors desitjosos d'un nou disc, decidiren acomiadar-se el mes de Maig de 2.002 a la desapareguda sala Roxy de València [...]

L’Horta és el cinturó verd que envolta la ciutat de València, un pulmó natural format per camps de xufa, tarongers i altres conreus tradicionals que es remonten fins a l’Edat Mitjana i que assoliren durant el període islàmic el seu màxim esplendor. No debades, algunes de les infrastructures de rec que encara s’utilitzen avui dia per a l’agricultura (com per exemple, les sèquies i els assuts) són d’origen musulmà. Amb el segle XXI acabat d’estrenar, el càncer del formigó està devorant progressivament el nostre patrimoni ecològic, en el context d’una febre urbanística fora de control i per culpa de la complicitat macabra entre especuladors immobiliaris i polítics corruptes. Però ací ningú no es queda de braços creuats, només hem de parar atenció a les mobilitzacions de les diferents associacions cíviques i col·lectius de base de la comarca, que durant els darrers anys s’han posat en guàrdia i comencen a ensenyar les dents (podeu consultar els documentals A Tornallom o Arrels de Lluita, que donen testimoni d’aquestes reivindicacions). Aprofitant que la revista Enderrock m’ha demanat que escriga una mena de ressenya dels llocs d’oci més emblemàtics de l’Horta, he quedat amb uns amics per a prendre una orxata en Alboraia: jo tinc especial predilecció per l’Orxateria Panach, perquè el producte és de molt bona qualitat i perquè et serveixen uns fartons casolans que estan de categoria! (Aneu alerta i no us deixeu portar pels prejudicis: l’orxata embotellada que vénen als supermercats no té RES A VEURE amb l’orxata d’Alboraia. No sabreu si realment us agrada fins que no tasteu l’autèntica!). Tot seguit, passem per l’alqueria de Vicent Martí, ja quasi a punt d’arribar a Meliana, a prop de l’autopista de la Mediterrània i del rusc de Port Saplaya. Ja fa setmanes que volia comprar una caixeta de verdura: a ell no li agrada dir que es dedica a l’agricultura ecològica perquè senzillament cultiva els vegetals a la manera tradicional, com ho feien els seus avantpassats, sense substàncies químiques i respectant escrupolosament els calendaris de conreu. Us ho promet: les tomates i les carabassetes de Mercadona saben a plàstic, si les comparem amb les de Vicent! Per poc més de quinze euros, podeu emportar-vos a casa una caixa de verdures de temporada d’una qualitat i un sabor immillorables (també teniu la possibilitat d’adquirir aquestes mateixes caixes en el Centre Social Terra, al barri de Benimaclet). Abans de sopar, ens acostem a fer-nos una cerveseta al Café l’Infern: és la seu oficial de la Colla de Dimonis de Massalfassar i em pareix un bon lloc per escoltar música folk en directe, assistir a interessants recitals poètics i taules redones o, fins i tot, gaudir d’exposicions de fotografia i pintura. Durant el mes de maig, a la Plaça de l’Església s’organitza cada any el Cant al Ras, el festival més important de cant d’estil i tradicional de tot el País Valencià, que ja va per la seua dotzena edició. Com que hem de passar per València a arreplegar a un altre amic que ix tard de la feina, sopem en La Grossa, una bocateria que han montat els membres del millor grup de power-pop de l’escena local, els Danny Mellow. Es tracta d’un local molt acollidor, tranquil i amb una acurada banda sonora, on pots escollir d’entre una llarga llista d’entrepans gens convencionals a preus realment econòmics. Mentre esperem els cafés, discutim on anirem en acabant. Tenim un ventall amplíssim d’opcions: en les poblacions de la comarca existeixen un munt de centres i ateneus autogestionats que ofereixen una alternativa d’oci i cultura per a tots els gustos i a preus populars. Algú proposa l’exhibició de danses de Ca Bassot a Burjassot, algú diu que en el Casino de Torrent es projecta un documental sobre la riuà, algú altre ha llegit en internet que en el CSA El Montó d’Alcàsser hi ha programat un concert de rock i, si jo no recorde malament, en el Casal Jaume I de Catarroja actua també un monologuista... A veure què fem!

Orxateria Panach (Av. de l’Orxata, 19 – Alboraia)
Alqueria de Vicent Martí (Horta d’Alboraia - Reserves: 961 856 919)
Centre Social Terra (C. del Baró de Sant Petrillo, 9 – València)
Café l’Infern (Pl. de l’Església, 11 – Massalfassar)
La Grossa (C. Calixte III, 19 - València)
Ca Bassot (C. Bisbe Muñoz, 52 – Burjassot)
Casino (C. de la Mare de Déu de la Pau, 25 – Torrent)
CSA El Montó (C. Silla, 11 – Alcàsser)
Casal Jaume I de l’Horta Sud (Pl. Major, 6 – Catarroja)


Article publicat a la revista Enderrock (número 158, octubre 2008)

Aquesta vesprada, a les 18 hores està convocada la marxa cívica que tots els anys, amb motiu de la Diada del País València, organitza la Comissió 9 d'Octubre, un comité d'organització que aplega sindicats, partits polítics progressistes i entitats en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura. Segons l'esmentada Comissió, tant el govern de la Generalitat com l'Ajuntament del Cap i Casal han tractat de boicotejar aquesta manifestació, obstaculitzant per tots els mitjans el recorregut tradicional i posant-hi pals a les rodes, contraprogramat altres actes en el mateix itinerari. Pels nostres drets, pel nostre País.

Us deixe amb la cançó "València, 9 d'Octubre", que vam enregistrar en el nostre darrer treball discogràfic, Teoria del Caos. A propòsit, després de la manifestació d'aquesta vesprada, al voltant de les vuit, presentarem aquest últim CD en la sala d'actes de l'FNAC Sant Agustí. Us esperem!

Durant el mes d'octubre de 2008 tenim l'agenda bastant mogudeta. Ens fan especial il·lusió les tres actuacions que farem amb quartet de corda, un espectacle ideal per a auditoris, teatres i cases de cultura (també estem preparant per a principis de 2009 una sèrie de concerts amb piano, baix, elèctric i bateria, que és com va enregistrar-se el disc. Ja anirem informant-vos a través d'aquesta bitàcola). Començarem el nostre itinerari a Vila-real el divendres, 3 d'octubre, en el marc del Correllengua 2008, al Casal Jaume I i en companyia de Josep Lluís Notari. A l'endemà, dia 4, actuarem en el Cine de Dalt de Xixona amb el quartet de corda: serà la primera vegada que visitarem aquesta localitat de la comarca de l'Alacantí. La vespra del 9 d'octubre, el dimecres 8, tindrem el privilegi de fer un recital sota la cúpula del Monestir de Santa Maria de la Valldigna dins dels actes de commemoració de la Diada: serem els primers a cantar en valencià dins d'aquest "temple espiritual, polític i històric de l'Antic Regne de València", segons l'article 57 de l'Estatut, i "símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica." I no serem els únics: l'Ajuntament de Simat de la Valldigna ha organitzat un cicle de recitals que porta per títol "Cantautors al Monestir", que encetem nosaltres i que tindrà continuïtat durant els pròxims mesos amb altres artistes valencians. El dia 9 d'Octubre, després de la manifestació, presentarem Teoria del caos en acústic en el Fòrum de l'FNAC Sant Agustí a València, per a tots aquells que no vulguen anar-se'n a casa després de la marxa cívica! Al dia següent, el 10 d'octubre, a les 22:30 hores participarem en la Llotja de Música Urbana de Vila-real amb un concert en l'Auditori municipal: també portarem el format de quartet i, pel que ens diu la nostra experiència (ferem un concert benèfic l'any passat), l'acústica és immillorable! El dia 17 tornarem a Poble Nou de Benitaxell i compartirem escenari amb el nostre amic Sergi Contrí. El dissabte 18 no tenim vacances: viatjarem fins a Cardedeu, en la comarca del Vallès i actuarem després d'una fira d'entitats, en un local anomenat Tarambana. El dia 24 d'octubre tocarem a Puçol, convidats per l'Andana, Amics del Patrimoni i la Cultura Popular, que també han organitzat una sèrie d'actes per a celebrar el Correllengua 2008. Encara n'hi ha més: el dia 25 ens desplaçarem fins a Castelló de la Ribera per celebrar el vinté aniversari de Maulets, en la 19a Festa per la Independència. Els organitzadors han preparat un cap de setmana ple d'activitats i concerts, amb Naia, Feliu Ventura, La Gossa Sorda, Eina, Soziedad Alkohòlica i molts més! Per últim, el darrer divendres de mes, dia 31, posarem el nostre granet d'arena en la commemoració del desé aniversari de Salvem El Cabanyal: serà en la Heineken Greenspace, a València, i podreu gaudir d'El Muntatge, Xavi Castillo, Sva-ters i molts més! No sé per què, però em fa l'efecte que no ens avorrirem...

 

03-10-08
19:30
Vila-real (la Plana)
Casal Jaume I
Correllengua 2008
Amb Josep Lluís Notari
 
04-10-08
22:30
Xixona (l'Alacantí)
Cine de Dalt
Format quartet de corda
 
08-10-08
23:30
Simat (la Valldigna)
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
Format quartet de corda
Dins del cicle "Cantautors al Monestir"
 
09-10-08
20:00
València (l'Horta)
FNAC Sant Agustí
Després de la manifestació del 9 d'Octubre
 
10-10-08
22:30
Vila-real (la Plana)
Auditori de Vila-real
Format quartet de corda
Llotja de Música Urbana de Vila-real
 
17-10-08
per determinar
Poble Nou de Benitatxell (la Marina)
Centre Social
Amb Sergi Contrí
 
18-10-08
23:30
Cardedeu (el Vallés)
Tarambana
Després de la Fira d'Entitats
Organitza: l'Esquellot
 
24-10-08
22:30
Puçol (l'Horta)
Espai Social La Barraca
Correllengua 2008
Organitza: l'Andana - Amics del Patrimoni la Cultura Popular
 
25-10-08
19:30
Castelló de la Ribera (la Ribera)
Teatre Ideal
18a Festa per la Independència
Commemoració dels 20 anys de lluita de Maulets
 
31-10-08
20:00
València (l'Horta)
Greenspace
Festa commemoració del desé aniversari de l'associació Salvem El Cabanyal-Canyamelar. Amb actuacions d'El Muntatge, Xavi Castillo, Sva-ters i molts més!

El diumenge, 7 de setembre, visitàrem els estudis de Ràdio 9 a l'Avinguda Blasco Ibáñez de València. Teníem una entrevista a les onze del matí amb Amàlia Garrigós, amb qui hem tingut l'oportunitat de xarrar diverses vegades. El programa en qüestió es diu El Jardí de les Delícies i és un oasi en la programació de l'emissora. Podem afirmar amb tranquil·litat que és l'únic espai de tota la graella de la corporació valenciana de ràdio i televisió on la presentadora fa entrevistes en profunditat a músics i cantants valencians: han passat pels seus micròfons innumerables artistes de l'escena local, amb independència de la llengua que utilitzen per a escriure i interpretar les seues cançons. Tot un símptoma de normalitat al que no estem gens acostumats, la veritat siga dita. A més a més, t'ofereixen la possibilitat de fer un parell de temes en directe, la qual cosa és d'agrair perquè et permet connectar molt més amb l'oient, com si estigueres cantant-li a cau d'orella. Amb la música enllaunada no ocorre el mateix... Volíem donar-li les gràcies des d'ací a Amàlia i al seu equip humà per tota la dedicació i els esforços invertits: es nota quan algú creu en la feina que fa! Gràcies per cedir-nos el vostre altaveu, companys... Us deixe amb una de les cançons que vàrem tocar en directe en el seu programa. És una versió acústica de Contra el ciment:

He llegit en el diari Levante EMV una notícia sobre una curiosa inicitiva de protesta dels representats veïnals de la localitat de Mislata (l'Horta): durant el ple municipal de dijous passat van organitzar una partida de truc reivindicativa. Mentre els regidors de l'Ajuntament tractaven els punts de l'ordre del dia, els presidents de quatre associacions de veïns (Avinguda de la Pau i adjacents, Agrupació Veïnal Mislata, Associació de Veïns Favara i Associació de Veïns Barri El Quint) van desplegar una tauleta auxiliar, amb tapet incorporat, i van jugar a cartes, aliens a la sessió plenària. Simbòlicament, van donar l'esquena als polítics de la corporació, com a mostra de rebuig per la falta de diàleg i les promeses incomplides. L'alcalde del PP, Manuel Corredera, va fer cas omís a la partida i no es va pronunciar al respecte en cap moment. Per la seua banda, els representants de les Associacions Veïnals citades van explicar als periodistes convocats que "el truc és un joc de mentiders, on has d'enganyar a l'adversari. Hem pres el seu exemple. Així governen ells aquest poble: amb enganys." La partida va durar tres quarts d'hora aproximadament. A les nou de la nit, quan els presidents guardaren la baralla i abandonaren el saló, només van quedar a les dependències municipals tres espectadors i els polítics, que encara no havien acabat de discutir. De les paraules dels representants veïnals es desprén que les prioritats dels governants de Mislata es troben greument allunyades de les necessitats reals i tangibles de la ciutadania: "totes les coses que els hem demanat continuen pendents. No tenim residència de majors, però el ple va aprovar durant el mes de juliol la col·locació d'una escultura de Miquel Navarro valorada en 740.000 euros. No comptem amb  un centre de dia per a discapacitats, però el nostre govern pretén construir un nou ajuntament." Què més podem afegir? Truque, retruque, quatre val, joc fora!

Racocatalà, entre altres coses, és una plataforma de debat i un punt de trobada per a molts internautes que entenen el País d'una manera diferent, des d'una perspectiva particular i en construcció. A banda de les notícies d'actualitat que van publicant quasi a temps real, hom s'hi pot informar i dir la seua en els diferents fòrums oberts sobre temes ben diversos. Des de 1999, que els seus impulsors van engegar el projecte, s'han convertit en tot un referent a la xarxa, i prova d'això són les espectaculars xifres que barallen: més de dos milions de missatges publicats als fòrums, més de dos milions i mig de comentaris, al voltant de 15.500 usuaris registrats, quasi un milió i mig de pàgines vistes al mes, una mitjana de 80.000 visites mensuals (la qual cosa els situa en el número 5 del rànquing d'audiències de mitjans digitals en llengua catalana confegit per OJD i Nielsen). El cas és que, arran d'una campanya de promoció del nostre darrer disc que han fet durant els mesos d'estiu, han decidit sortejar 10 còpies de Teoria del caos: si voleu partipar en aquest sorteig, només heu de fer clic en aquest enllaç i emplenar amb les vostres dades personals el formulari que hi trobareu. Teniu de termini fins al dia 5 d'octubre de 2008 per inscriure-vos. Vinga, a veure si n'hi ha sort!

Aquesta nit es presenta en la sala El Loco de la ciutat de València el nou disc recopilatori de la música en valencià La Gira 08, que enguany tornen a editar la Federació Escola Valenciana i el periòdic L'Avanç i que serà distribuït durant les properes setmanes al País Valencià i a Catalunya per la revista Enderrock. Nosaltres participem en aquest recull amb Tinc una mania inconfessable, una de les cançons del nostre darrer disc. L'acte començarà a les 20 hores i servirà també per presentar en societat Contes per versos, l'òpera prima del grup de hip-hop Rapsodes, Premi Ovidi Montllor 2007 a la millor maqueta. A més a més, s'aprofitarà l'avinentesa per donar el tret d'eixida a una nova edició de la campanya del Voluntariat pel Valencià. D'altra banda, es realitzarà una connexió en directe per a La Nit del 25, que és el programa que TV3 ha preparat per a celebrar els 25 anys d’emissions de la cadena pública. Es farà un desplegament sense precedents per tots els territoris del domini lingüístic amb motiu de la commemoració. En definitiva, estem parlant d'una jornada marcada per la celebració i la reivindicació en la qual s'han invertit moltíssims esforços i il·lusions. Malauradament, nosaltres no podrem estar presents en aquesta festa de la música en valencià perquè tenim un parell de compromisos a Olesa de Montserrat i Castellbisbal que ens ho impedeixen, però us encoratgem a assitir-hi i celebrar tots junts el bon estat de salut de la nostra música!

A Brussel·les, el passat 11 de juliol, vaig tindre l'oportunitat d'assistir a un concert molt especial. En la Gran Plaça, centre neuràlgic de la ciutat, es van congregar diversos grups i solistes que canten en neerlandés. Aquesta llengua, parlada per vint-i-quatre milions de persones, repartides en diversos estats (Bèlgica, Països Baixos, Surinam, Aruba i les Antilles), és l'idioma oficial de la Regió Autònoma de Flandes, situada a la vora sud-est del Mar del Nord.

El concert en qüestió està emmarcat dins d'una jornada de reivindicació identitària, política i cultural: el dia 11 de juliol es commemora la victòria d'una milícia flamenca, formada per camperols i artesans, enfront de l'exèrcit francés comandat pel rei Felip IV, que pretenia annexionar-se el comtat de Flandes a les possessions de la Corona. Estem parlant de la Batalla dels Esperons d'Or, que va tindre lloc l'any 1302.

Els nacionalistes flamencs no han triat gratuïtament la ciutat de Brussel·les per celebrar aquesta festa. La capital de l'Estat de Bèlgica, que també és seu del Parlament Federal Flamenc i capital de la Regió Autònoma de Flandes, és bilingüe. Es calcula que un 90% de la població parla francés i un 10%, neerlandés, si bé és cert que, fins a les primeries del segle XX, la llengua vehicular de Brussel·les sempre havia estat el flamenc.

Us ho puc assegurar de primera mà: pel que fa als edificis oficials i a la publicitat institucional, no s'observa un predomini esfereidor del francés. La megafonia, els cartells, les centraletes telefòniques o els documents oficials es troben sistemàticament en les dues llengües, garantint el dret de les minories a viure plenament en el seu idioma. Per posar un exemple gràfic, l'Hospital Universitari de Sant Pere, que he tingut l'ocasió de conéixer a fons, té tota la retolació de l'edifici en bilingüe, els serveis d'assistència social et pregunten abans d'atendre't en quina llengua prefereixes que et parlen i, fins i tot, el nom oficial de l'Hospital està institucionalitzat amb les dues nomenclatures (CHU Saint Pierre / UMC Sint-Pieter).

Però no ens desviem del tema. Imagineu-vos, per un moment, que el pròxim vint-i-cinc d'abril convoquem una manifestació a Madrid per reivindicar més autogovern (o millor encara, tot l'autogovern!) i, com a cloenda festiva, montem un macroescenari en la Puerta del Sol perquè hi actuen els grups i solistes més destacats de l'escena musical en català. Posats a fer política ficció, s'haurien d'habilitar unes exorbitants mesures de seguretat perquè aquesta jornada d'afirmació nacional i cultural no acabara com el Ball de Torrent, a galtades. Els diaris anirien plens d'articles apocalíptics, les ràdios escalfarien l'ambient amb els discursos cavernícoles dels gurús de la comunicació i els partits i grupuscles d'extrema dreta esmolarien les navalles.

Encara n'hi ha més: la Càmera de Representants de Bèlgica, un dels dos organismes del Parlament Federal (l'altre és el Senat), està dividida en dos grups lingüístics, el francòfon i el neerlandòfon, i els diputats s'adscriuen a un o altre grup segons la circumscripció electoral per la qual són escollits. En l'indivisible i sacrosant Estat espanyol, en canvi, els defensors acèrrims de la Constitució s'omplin la boca amb paraulotes dissenyades a mida per matindre a ratlla les "ambicions nacionalistes". Mentrestant, el Parlament plurinacional del nostre Estat plurinacional no contempla la possibilitat que els diputats amb escó s'expressen en la llengua pròpia dels seus territoris. Quin sentit té vanagloriar-se de tanta plurinacionalitat, si després la igualtat de drets no està garantida? Els dèficits pel que respecta a reconeixements culturals i lingüístics de la Constitució espanyola posen de manifest l'estancament d'una via "hipotèticament" autonomista per als conflictes territorials latents; i està clar que els projectes federalistes "de temporada" no tenen l'acceptació social necessària per situar-se en el centre del debat polític. D'altra banda, les reformes estatutàries de perfil baix tampoc no suposen, ni molt menys, una solució eficient per a aquest problema. Els textos aprovats pels diferents Parlaments autonòmics són capats en arribar a Madrid i els retalls competencials són un llast per a la descentralització efectiva de l'Estat.

No pretenc pontificar, en absolut, que el model flamenc siga millor que el nostre. Cadascú té les seues contradiccions i els seus obstacles particulars. Si he volgut escriure aquest article és perquè, de vegades, crec que ens falta una miqueta de perspectiva a l'hora d'analitzar la nostra situació política concreta, em fa l'efecte que ens deixem portar per les circumstàncies conjunturals i ens costa reflexionar amb distància. Pense que establir analogies amb el cas flamenc (i amb altres projectes d'autodeterminació que afecten diversos estats-nació europeus contemporanis) ens facilita l'abstracció i ens ajuda a qüestionar-nos el paper que juguen les fronteres estatals dins de la Unió Europea del futur, aquella que ha de respondre a les exigències de sostenibilitat de la mundialització econòmica i que ha d'edificar les bases de la convivència entre els pobles i cultures del nostre continent.


Article publicat al Setmanari Directa (Número 108 - 24 de setembre de 2008)