La crisi econòmica mundial no pot ser l'excusa perquè el Govern de Madrid destini, en els pressupostos generals de l'estat, a Catalunya un 44% menys d'inversió de la que l'Estatut preveu.
|
País La crisi econòmica mundial no pot ser l'excusa perquè el Govern de Madrid destini, en els pressupostos generals de l'estat, a Catalunya un 44% menys d'inversió de la que l'Estatut preveu. El diumenge escrivia sobre els dubtes que s'obrien, des del meu punt de vista polític, amb la victòria de Puigcercós i Ridao en les eleccions d'ERC. També us he de dir que hi havia altres dubtes, sobre política espanyola i catalana, que em preocupaven i que en aquest moments han deixat de ser dubtes per convertir-se en realitats preocupants. Suposo que a aquestes alçades ningú dubta, excepte alguns socialistes, que el Govern del nostre país és un desgavell. Les actuacions extravagants d'alguns consellers han aconseguit que, fins i tot, el President Montilla sembli un polític amb capacitat per a governar. 
Aquest últimes setmanes el finançament és una de les notícies que ocupa dia si dia també un lloc preferent en els mitjans de comunicació. Suposo que haurà sorprés en alguns círcols l'actitud del President Montilla en la defensa (suposo que més pactada amb el seu partit que aferrissada) dels interessos de Catalunya davant l'inici de les negociacions.  El proper dijous dia 5 de juny el Fòrum per a l'Autodeterminació de Reus ha organitzat, amb el suport de la Fundació CatMon, una conferència de l'Àngel Colom. L'informe del Síndic de Greuges sobre la integració en les nostres escoles dels alumnes nouvinguts ha aixecat i aixecarà ampolles. Com si del resultat d'un partit de futbol es tractés, així podríem titular l'aprovació el dimarts 29 d'abril al Congrés dels diputats del decret llei que autoritza l'interconnexió de xarxes per fer arribar l'aigua a Barcelona. Sota aquest títol, Alfons López Tena, disecciona en el diari Público d'avui (imagino que la publicació de l'article un 25 d'abril no és pura casualitat), algunes de les raons per les que els diferents governs espanyols no inverteixen a Catalunya en les proporcions que ho haurien de fer, segons el que paguem els catalans. 
Potser en el títol després de PSC i hauria d'haver posat un interrogant, o canviar-lo per un altra pregunta més directa. Fa uns anys en el PSC, és possible, que hi hagués una, dues i fins a tres ànimes, i eren ànimes catalanistes que sentien el país. Avui en el PSC no hi ha ànima perquè ha deixat d'existir i l'única que es fa visible i ressona, cada vegada amb més força, és l'espanyolista del PSOE. Acabo de llegir que el Sr. Francisco García Sanz, president del consell d'administració de SEAT i l'ambaixador espanyol a Berlín han admés, d'una manera indirecta, que Catalunya no és Espanya.  Acte a La Seu Vella de Lleida el proper 12 d'abril a les 12 del migdia.  Un nova possibilitat a afegir al vot en blanc, al nul etc... Una lluita decidida contra l'abstenció. Un nou argument per anar a votar el proper dia 9 de març... El fet de poder participar en aquesta campanya electoral, com a candidat, i fer el que Antoni Vives anomena "campanya sèrie B", propera a la gent i en poblacions petites et deixa, al menys a mi, un regust de satisfacció que difícilmentpodria superar una campanya sota els focus i les càmeres amb actes multitudinàris. En un dels habituals pulsòmetres de la SER, la gent d'Espanya prefereix un pacte PP-PSOE, abans que un pacte PSOE-CiU.
Avui tercer dia de campanya he compartit arguments, il.lusions i teca amb els militants i simpatitzants de CiU de dos poblacions de la meva comarca (El Baix Camp), Mas Riudoms i Riudoms.
Fa setze anys quan encara es prenien decisions econòmiques a Madrid, als catalans ens podia interessar que arribés l'alta velocitat a Barcelona i a Catalunya. Avui que ens uneixi una línia d'alta velocitat amb Madrid és un entrebanc més en el nostre camí cap a una sobirania total.
ERC va anunciar als quatre vents i a tots els ciutadans de Catalunya, que la seva entrada en el govern de la Generalitat, així com, el seu suport incondicional al govern del PSOE a Madrid, durien al nostre país a cotes d'autogovern i d'inversions fins ara mai imaginades.
Què passarà si no anem a votar? i per què hem de votar a CiU? van ser les dos preguntes que em van servir de fil argumental per adreçar-me a les assembles de militants de CiU de la Terral Alta i la Ribera d'Ebre, ahir al vespre en la presentació de la candidatura de CiU al congrés i al Senat. |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
CategoriesEls meus enllaçosALTRES ENLLAçOS
BLOCS PERSONALS
BLOCS REUSENCS
POLITICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
