Ahir tots els mitjans de comunicació de catalunya donaven, en primícia i en directe, la notícia de l'acord assolit entre el govern d'Entesa i CiU per aconseguir un finançament just, el que ens correspon pel que paguem, que faci justícia amb el nostre país i les seves gents.
Avui a les 20 hores, a la seu de CDC de Reus, tindran lloc les votacions per escollir el nou cap comarcal, així com les quatre persones que representaran el Baix Camp en el Consell Nacional de CDC.
La votació, ahir el vespre, per escollir el nou president del Comité Local de CDC de Reus, a banda d'altres interpretacions, va esdevenir una clara victòria de la democràcia interna, de vegades tan qüestionada, de CDC.
Demà és un dia important per CDC de Reus. A partir de les vuit del vespre els militants de CDC de Reus tindrem amb el nostre vot l'oportunitat d'escollir el nou Comité Local.
Cronos era un tità, fill d’Urà i de Gea. Va destronar el seu pare. Es va casar amb la seva germana, la titànida Rea, i van tenir sis fills: Dèmeter, Hestia, Hera, Hades, Posidó i Zeus, déus que devorava tan bon punt naixien, perquè Urà i Gea li havien vaticinat que seria destronat per un fill seu.
Ara sembla ser que el PSOE, amb gran satisfacció del PSC, no afavorirà, de moment, cap pacte estable amb CiU en el Congrés dels diputats, en canvi ha començat un acostament a ERC per "comprar-la" per la resta de legislatura.
Els que seguiu el meu bloc ja sabeu, perquè no me'n he amagat mai, que sempre he estat molt crític amb el fet de que el sr. Duran i Lleida sempre que manté una posició ideològica o personal diferent a la del president de CDC (Artur Mas), ho fa saber a través de la premsa, en compte de discutir-ho i plantejar-ho en un àmbit estrictament intern. A més, ideològicament, els punts d'afinitat que comparteixo amb UDC són ben pocs, jo diria que inexistents.
El passat dijous 24 d'abril la militància de CDC de Reus va escollir els 20 delegats que l'hauran de representar en el proper congrés del mes de juliol. Quan un partit afronta un congrés, de la importància d'aquest, ha de voler, ha de poder establir i articular les bases d'un debat, un debat en profunditat i democràtic, que ens agradi o no, afectarà no només a les idees sinó també a les persones i les relacions futures amb altres partits polítics.
La Lupe (Guadalupe Victoria Yolí Raymond) era una cantant cubana que entre les seves cançons més famoses figura la que es titula Puro Teatro. L'altre dia vaig escriure un post en que parlava i lamentava de la pèrdua de l'ànima catalanista per part del PSC, avui he de pensar que com diu un fragment de la cançó de la Lupe que les paraules del conseller Castells són: "Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada, estudiado simulacro."
No és la primera vegada que escric sobre la escassesa de l'aigua al nostre país i les possibles solucions. Avui voldria fer unes reflexions sobre el posicionament dels diferents opcions polítiques en aquest tema tan cabdal.
Avui, passades les mini vacances de Setmana Santa que he aprofitat, com heu pogut comprovar els que seguiu el meu bloc, per fer amb un grup d'amics el penúltim tram del camí de Sant Jaume. Avui torno a escriure sobre política; per tant és possible que el meu anàlisi, la meva opinió estigui mancada d'altres visions més reflexives, més mesurades, el motiu no és altre que en aquest dies he estat completament aïllat (no he llegit ni la premsa ni he vist la televisió), per voluntat pròpia, de tot el que envolta la política i de la política en si mateixa.
Torno a recuperar un tema que ja vaig abordar en un post del 30 de novembre passat arrel de la reprobació de la Ministra de Foment. És necessàri, pels interessos de CiU i de Catalunya, continuar dintre de GALEUSCAT?
Ahir dilluns vaig reincorporar-me a la vida quotidiana i normalitzada. Retrobament després de quinze dies de campanya amb els meus companys d'institut, els meus alumnes etc... Els comentaris a la sala de professors eren, evidentment, sobre el resultat de les eleccions del passat dia 9 de març i les conseqüències que d'elles es poden derivar (pactes, crisis, trencaments...)
Em prendré uns quants dies per fer una reflexió a fons sobre el resultat d'aquestes eleccions. A pesar de que CiU ha aconseguit aguantar l'embranzida del PP i del PSOE-PSC, aquesta nit no em trobo ni particularment feliç ni content. Avui Catalunya, des de la meva òptica catalanista, ha retrocedit en el camí cap a l'hotritzó de la sobirania.
Ara que el dia s'ha cobert de color roig de la vergonya. Ara que encara puc parlar. Ara que no han silenciat les nostres veus aquells que maten en nom de la llibertat. Ara més que mai el nostre silenci, silenci de dolor, d'impotència, silenci per la barbàrie assassina, ha d'omplir els carrers, les places, els ravals del nostre país, fins que es converteixi aquest diumenge en un crit fort i potent per la vida, la democràcia i la llibertat.
Queden tres dies per acabar la campanya i sembla que tots els indicadors apunten a una victòria del PSOE. En la segona part del debat d'aquest dilluns la gran perdedora va ser, de nou, Catalunya. El nostre país i la nostra llengua només van ser utilitzades pel PP com argument per aconseguir vots a Espanya, i Zapatero no va defensar en cap cas a Catalunya, només va defensar la política del seu partit.
El nostre país viu una crisi de confiança en el sistema polític i en les institucions que després es tradueix en alts nivells d'abstenció. A l'Estat espanyol encara és pitjor degut a l'enfrontament i la crispació habitual, com eina de desgast polític, que utilitzen tant PP com PSOE. Per tant des de CiU proposem un compromis que no ho és ni amb els uns ni amb els altres, sinó amb Catalunya. Catalunya com a centre de les nostres prioritats que és concreta en deu punts.
Alguns partits, els nacionalistes espanyols, en els que anys que portem de democràcia s'han cregut, i volen fer creure a la gent, que en unes eleccions el que fa el ciutadà és votar un determinat programa electoral farcit de promeses, moltes d'ells irrealitzables, en compte de avaluar quin grau de compliment de totes aquelles promeses que van fer fa quatre anys han complert.