1995-2008 (13 anys de PP) L'herència de Zaplana, Olivas i Camps (document elaborat pel  BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ) INDICADORS ECONÒMICS RENDA PER CÀPITA: 1998, Índex Espanya (100%). País Valencià: 96,9% (la 8ª de 19) 2007, Índex Espanya (100%). País Valencià: 90,8% (la 11ª de 19) (i a 7 dècimes de ser la 13ª). (Font: INE,Principales Resultados, Renta Per Cápita)

Llegir-ho tot...

 

Dissabte 5 a Tortosa hem commemorat els 300 anys de pèrdua de les llibertats del nostre poble, que va iniciar-se el 1707 amb la derrota d’Almansa i la caiguda de Valencia i va culminar el 1714 amb la caiguda de Barcelona i, un any més tard, de Mallorca. Amb aquest acte s’ha volgut recordar el setge de Tortosa i la gent que va defensar la ciutat davant les tropes francocastellanes de Felip de Borbó, que l’11 de juliol de 1708 van pendre la ciutat. Llegir-ho tot...

ENS NEGUEM A SER EXTERMINATS “DEMOCRÀTICAMENT”
 Han coincidit en el temps dues iniciatives que s’han expressat públicament contra l’existència del català: la declaració –recolzada unànimement per tots els seus membres– de l’Académie française contrària al reconeixement legal del català dins la Constitució francesa i el Manifiesto por una Lengua Común impulsat per intel·lectuals nacionalistes espanyols, amb el suport de partits polítics i fins i tot d’una cadena de televisió.
 
Dues iniciatives que si les comparem amb atenció veurem que totes dues són, en essència i en substància, producte d’una idèntica mentalitat totalitària i exterminacionista. Ambdues atorguen als idiomes espanyol i francès caràcter cohesionador de les respectives nacionalitats, “forjador” en la declaració de l’Académie: «Depuis plus de cinq siècles, la langue française a  forgé la France.» Més i tot, afirma que el reconeixement d’una mínima presència legal del català solsirà la identitat nacional francesa: «…les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte à l’identité nationale».
 
Acadèmics francesos i intel·lectuals espanyols comparteixen frisança comuna que prové de concepcions nacionals també similars. És el concepte superb i uniformador de la “grandeur” per a la nació francesa i de l’“imperio” per a la nació espanyola. Concepcions nacionals clarament tancades, excloents i obligatòries, de rància herència colonialista,  atès que estan fonamentades en la imposició d’una part –la metròpoli dominant– sobre les altres –les colònies dominades–. Dit a la manera del Decret de Nova Planta, imposen el seu concepte nacional «por el justo derecho de conquista». Terminologia d’un referent històric que tot sovint nosaltres oblidem, però que ells, fidels als seus instints totalitaris, “conquistadors”, ni obliden ni abandonen. Bé ho remarquen els intel·lectuals del Manifiesto que «no se trata de una desazón meramente cultural […] sino de una inquietud estrictamente política». Com ells mateixos reconeixen, no està en perill l’existència de l’espanyol, sinó la seua condició de llengua de rang políticament superior en els territoris que foren conquerits i reconquerits per la força de les armes.
 
més notícies a EDETA

EL CONSELLER TRESSERRAS ANUNCIA LA RECIPROCITAT DE TV3 I CANAL9.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació membre d’Esquerra Republicana, Joan Manuel Tresserras, ha afirmat avui que ja no hi ha “obstacles tècnics ni polítics” per fer possible la reciprocitat de TV3 i Canal 9. Ara només falta que el consell de ministres done llum verd i es puga materialitzar aquesta reciprocitat. Tresserras ha fet aquestes declaracions en el marc de  la inaguració del Mercat Audiovisual de Catalunya, que es fa a Granollers avui i demà. El conseller d’Esquerra Republicana ha explicat que “estem pendents d’un decret” que ja ha passat tots els tràmits i està enllestit des del mes de gener, i l’únic pas que manca és que “siga aprovat pel Consell de Ministres” properament. Tresserras ha destacat que en aquests moments “no hi ha cap justificació perquè no isca aquest decret” que ha de permetre “habilitar les condicions tècniques per a procedir a la reciprocitat de la recepció televisiva entre el País Valencià i Catalunya”. El conseller ha afegit que des del govern català “estem intentant accelerar la eixida d’aquest decret” ja que al seu parer va quedar “entrebancat” per les eleccions. El conseller d’Esquerra Republicana ha explicat que la maduresa de l’acord l’explica el fet que la setmana passada el vicepresident valencià es va interessar pel tema i per conéixer la situació del procés. Segons Tresserras, el govern valencià entén que els dos governs han d’anar cap a la reciprocitat i per tant “no hi haurà obstacles polítics” en el moment que haja la solució tècnica ben arbitrada. Segons el conseller republicà aquest acord permetrà incrementar els models de cooperació amb el País Valencià.

DIVENDRES 23 DE MAIG DE 2008 19.30h

XARRADA a càrrec de Ricardo Almenar

biòleg, expert en medi ambient i en desenvolupament sostenible. 

LLOC:

EDIFCI OCTUBRE CCC

c/SANT FERRAN, 12

VALÈNCIA

més notícies a EDETA

En resposta a una pregunta parlamentària dels Eurodiputats dels Verds David Hammerstein, Raul Romeva i Mónica Frassoni el Comissari del Medi Stavros Dimas ha afirmat que “investigarà la possible vulneració de les normes de contractació pública de la UE en els procediments de licitació relatius a aquest projecte.” A més, Dimas en la seua resposta constata que les autoritats valencianes no havien entregat fins ara a la Comissió Europea “els mapes estratègics de soroll per a l’aglomeració urbana de València”, per la qual cosa es planteja l’inici d’un procediment d’infracció per la no aplicació de la Directiva de Contaminació Acústica.

més notícies a EDETA

El grup popular va rebutjar ahir dimecres en el ple de les Corts una moció de Compromís en què se sol·licitava que la Generalitat donara cobertura al cent per cent dels alumnes en centres públics, amb la construcció de nous centres, al·legant que el dret a l'educació universal i gratuïta està "plenament garantit" i que l'educació concertada "complementa la pública".

La diputada de Compromís Marina Albiol, que ha presentat la moció, ha demanat que es construïsquen "tots els centres públics necessaris perquè es puga cobrir les necessitats educatives del cent per cent de l'alumnat i posar fi així a la sagnia a les arques públiques que suposen els concerts educatius".

més notícies a www.edeta.cat

  L’aparent calma que es senyorejava del grup parlamentari Compromís es feu bocins amb el plenari d’ahir dimarts a les Corts. No hi hagué “pacte nacional” per l’aigua sinó el més greu fou que les acusacions i els desplantes feren acte de presència al escons del grup parlamentari d’esquerres i nacionalista. El PP va rebutjar la proposta d’Enric Morera, que defensava reclamar del govern central que en cas de sequera a València s’aplicara la mateixa mesura que a Barcelona.

més notícies a www.edeta.cat

717 milions d’euros (120.000 milions de pessetes) és la quantitat que deu al Consell a les cinc universitats públiques valencianes i que el Consell ha estat incapaç de replegar. De tal manera que la proposta del Consell a les Universitats ha estat el d’anar pagant-ho fins...el 2023. Sembla increïble però cert, però més increïble és que mentre que la Universitat pública possiblement tinga que tancar prompte les seues portes, el conseller d’Educació Font de Mora i l’alcalde de Castelló Ricardo Fabra volaven cap a Santa Mònica, Califòrnia, EE.UU per encarregar a l’arquitecte Frank Owen Gehry el disseny de Universitat Valenciana Internacional (en anglès perquè serà virtual diuen) a Castelló.

més notícies a www.edeta.cat

Compromís pel País Valencià ha presentat en les Corts Valencianes una proposició no de llei per a l'elaboració d'un decret amb 36 mesures que, amb una quinta part del pressupost que costaria realitzar el transvasament de l'Ebre i en menys temps, aportarien per a la Comunitat 44 hectòmetres cúbics més que eixa infraestructura, segons va explicar la portaveu de la coalició, Mònica Oltra, en roda de premsa.

més notícies a www.edeta.cat

 

 Són dades de l’Institut Nacional d’Estadística: Si els anys 2003-2007 foren els millors per a la renda pel boom de la construcció, el nostre territori es col·loca el quint per la cua respecte a creixement econòmic.  I no s’acaba amb açò la cosa perquè la diferència de renda respecte a la resta de l’estat espanyol s’ha multiplicat per dos degut a l’absència de polítiques actives que aprofiten el creixement de la població per aconseguir el creixement productiu, unes polítiques que haurien d’haver estat a càrrec del Consell però el Consell està fent d’altres coses. En 2003 la renda valenciana per habitant (17.571 euros) representava el 94,27% de la mitja espanyola. Al 2008 en canvi, la renda per habitant valenciana (21.239 euros) representava tan sols el 90,7% de l’espanyola.

més notícies a www.edeta.cat

Ahir dijous fou la sessió de control de les Corts al president de la Generalitat, la primera des de fa dos mesos i la segona des de novembre. Tanmateix les preguntes de l’oposició, Compromís i PSOE no han pogut treure res en clar de Francisco Camps que no va donar cap raó sobres les mesures preses pel Consell per frenar la crisi econòmica, de la qual va culpar a Zapatero. Àngel Luna, portaveu socialista li preguntà a Camps què pensava fer per pal·liar la crisi econòmica que s’aveïna i que possiblement colpege als valencians amb més virulència per haver confiat tot el seu creixement en la construcció.  Camps replicà que  no pensa moure fitxa i es limità a assegurar que “pensa continuar amb la seua línia de treball”:  equilibri pressupostari, rebaixes d’impostos, un nou acord amb els agents socials o l’espenta als grans projectes i events. Mònica Oltra, de Compromís, també demanà mesures concretes contra l’alça dels preus i recordà que “25 de les 28 ordres aprovades per la Direcció General de Consum des de 1995 són nomenaments i cessaments, sense cap mesura efectiva”. Camps digué que això era competència de Madrid i que seguiria exigint a l’Executiu Central mesures “para que no suba el precio de las hipotecas ni del IPC como lo ha hecho durante los años de gobierno socialista” donant per fet que els tipus d’interès que fixa el Banc Central Europeu són competència del Govern espanyol.

més notícies a www.edeta.cat

Els valencians no tenim restriccions d’aigua i és cas sabut que cada volta que obrim l’aixeta raja l’aigua senzillament perquè les obres portades a cap per Cristina Narbona han permès l’estalvi i ús suficient dels nostres recursos hídrics, una acció del govern espanyol que encara què el PP no vulga reconèixer-ho s’ha portat millor amb els valencians que amb els catalans, per exemple podríem citar les obres dels canals de condicionament del Xúquer, que han corregut totalment a càrrec del Ministeri del Medi, del conveni a València capital amb la mercantil Aquamed o les actuacions destinades a afavorir la reutilització d’aigües depurades, que es suposa que són de competència autonòmica, per no parlar de la batalla sense trellat del Consell contra les dessaladores. I al mateix temps el PP calla que el transvasament d’aigua de l’Ebre a Barcelona ja figurava dintre del paquet d’obres del Pla Hidrològic Nacional elaborat pel PP i aprovat en 2001 i que incloïa un transvasament de 193 hectòmetres cúbics des de l’Ebre a Barcelona, calla també el PP que els castellans s’han apropiat de l’aigua del Xúquer i que l’han deixat sec al seu pas per Albacete, privant-nos als valencians d’un dels nostres recursos hídrics.

més notícies a www.edeta.cat

Les Corts valencianes designares ahir dilluns en un plenari extraordinari a l’exalcalde de Borriana Alfonso Ferrada com a nou senador territorial del PP en substitució d’Andrea Fabra, que va renunciar al càrrec després de la seua elecció com a diputada al Congrés, i a Jose Antonio Redorat com a suplent. Durant el plenari els diputats de Compromís pel País Valencià en un acte de valentia i coherència democràtica mostraren cartells que deien “Un ple, imputat”, “Som diputats, no imputats “ i Democràcia no és impunitat”- que incloïen el log del PP- en protesta per la designació com a senador de Ferrada, imputat per presumptes delictes de corrupció urbanística. A l’inici de la sessió, els cinc diputats de Compromís presents a l’hemicicle, Mònica Oltre, Glòria Marcos, Marina Albiol, Josep Marñia Pañella i Marina Mollà s’aixecaren dels seus escons i ensenyaren els cartells. La presidenta de la Cambra, Milagrosa Martínez, els va comminar a abandonar la seua acció i després de reptar-los per segona volta, els parlamentaris valencianistes seieren i guardaren els cartells. La portaveu de la coalició Mònica Oltra, intentà demanar la paraula però no se li va atorgar.

més notícies a www.edeta.cat

La realitat i els fets són tossuts, tot i que també manipulables. El consell de la Generalitat Valenciana ha aconseguit tancar els repetidors de TV3, però la televisió pública al seu servei, Canal 9, manté repetidors il·legals, com ara el de Serra, a l'Alt del Pi, un dels punts més alts de la Serra Calderona. Segons ha pogut saber edeta.cat, el repetidor de Televisió Valenciana està en sòl públic, de propietat municipal, no va sol·licitar llicència d'obres i tampoc permís d'obertura. És a dir, està il·legal. I encara més, l'ens públic ni tan sols ha contestat els requeriments del consistori serrà perquè regularitze la situació del repetidor, de manera que l'ajuntament ha decidit traslladar la informació a la conselleria de territori perquè prenga alguna determinació. El repetidor de la serra Perenxisa, a la comarca de l'Horta, també està en la mateixa situació d'il·legalitat.