Trucades al mòbil premonitòries de la mort, cintes de vídeo assassines... Tota mena d'objectes de la quotidianitat semblen capaços de introduïr els personatges de les ficcions en el món dels esperits. En el cas de Ghost train (Warner-Amazing!, 2006), una moderadament eficaç cinta de terror que ha arribat al mercat de lloger, localitzar objectes perduts a una estació de tren pot suposar una condemna a mort per part d'un fantasma decidit a recuperar les seves possessions.
La de l'escriptor i cineasta Gonzalo Suárez és una de les trajectòries més inclassificables del cinema espanyol modern. Defensor durant anys d'una mena de personal pop avantguardista tintat per un peculiar sentit del humor, l'asturià de l'Escola de Barcelona va filmar una de les seves obres més marcianes, Reina zanahoria (Filmax, 1977), als inicis de la transició.
Un terrorista d'extrema esquerra es cansa de sobte d'una vida de milicia i activisme violent, i decideix tornar a casa des de la selva sudamericana on havia passat els darrers temps. Òbviament el retorn no serà fàcil: té temes pendents amb la justícia, i la reputació de ser un criminal. Però farà tot el que calgui per aconseguir una bona posició social, aquella que va rebutjar temps enrere amb una joventut de rebelió.
Aquells que no puguin esperar a l'edició de lloguer de El territorio de la bestia poden calmar l'impaciència amb una altra pel·lícula australiana de cocodrils menjadors d'excursionistes. Black water (Warner-Amazing!, 2007) és una modesta sèrie B, dirigida, produïda, fotografiada i guionitzada per un parell de joves cineastes que no es compliquen la vida: idees simples, aprofitament de les localitzacions i exposició concisa dels fets. Alguns efectismes força contraproduents enterboleixen la recepció d'una cinta completament innecesària però, en termes generals, efectiva.
Amics d'Abierto hasta el amanecer, Planet terror o altres deliris cinèfags, prepareu-vos per l'arribada en DVD de Feast (Warner-Amazing!, 2008), un altre desvergonyit festival d'acció, humor i violència realitzat des de la passió per la sèrie B. Material de primera destinat a ser una cinta estrella als videoclubs, gràcies a un intens inici... i uns quants efectes especials d'allò més grollers i desagradables.
A la muntanya o a la costa, a Estats Units, a Brasil o a Nova Zelanda, no hi ha un sol lloc on els turistes cinematogràfics gaudeixin del seu temps de lleure sense que un maníac els assetgi. A Cold prey (Warner, 2006), cinc joves es refugien en un alberg de muntanya després de patir un accident. I no estan sols, es clar.
En aquest bloc seguim amb atenció els productes de consum que materialitzen una visió paranoica de la realitat capaç de transformar a ovelles, arnes i mamuts fossilitzats en éssers de gran perillositat. Esgotades les sorpreses dins el regne animal, ens endinsem en el mineral amb una nova extravagància de sèrie B editada per L'Atelier 13: The monolith monsters.
Més o menys a les mateixes dates que s'estrenava el remake americà de Llamada perdida, s'edità en DVD Llamada perdida. Final (Warner-Amazings!, 2006). Manabu Asou tanca la saga japonesa (si els productors no s'hi repensen) amb una tercera entrega demencial, un passatemps estrambòtic... i efectiu.
A finals del maig passat va morir Jules Dassin, autor de trajectòria dispersa marcada pel boicot que va patir durant la cacera de bruixes. Després de signar films tan excepcionals com Noche en la ciudad o Fuerza bruta, a Europa també va poder realitzar alguna obra memorable, com Rififí i la seva mítica escena de robatori, però ja sense la continuitat que va tenir en els seus millors anys a Hollywood. Ara arriba en DVD La ley (Impulso, 1959) una obra menor i excèntrica, avalada per una premisa argumental atractiva i un repartiment amb Marcello Mastroianni, Yves Montand i Gina Lollobrigida.
Aquells caçadors de pel·lícules clàssiques lleugeres però entretingudes farien bé en donar un cop d'ull a Cuatro hombres y una plegaria (Filmax, 1938), una intriga amb generosos tocs de comèdia a càrrec de John Ford, i amb l'escriptor William Faulkner entre els guionistes no acreditats.
Peter Cushing es va penedir d'haver protagonitzat aquesta pel·lícula, segons ell mateix la pitjor en què mai va intervenir. Potser exagerava, perquè hi havia competència dins la seva filmografia i perquè El deseo y la bestia (Filmax, 1968) és un film molt insuficient però d'alguna manera necessari: fins i tot els animals més inofensius tenen dret a protagonitzar monster movies.
Henri-Georges Clouzot és conegut bàsicament per haver dirigit Las diabólicas i El salario del miedo, també El corb i El misterio Picasso. Ara ens arriba en DVD una de les darreres pel·lícules de la seva etapa d'aprenentatge, El asesino vive en el 21 (Sherlock Films, 1942).
Un mamut torna a la vida gràcies a una força alienígena, aterroritzant els habitants d'un poble de Louisiana. Aquest és l'argument d'un telefilm produït pel Sci-Fi Channel, i dirigit a un públic decididament freak. Carn de videoclub ara disponible a la venda, només per a incondicionals.
Avalada per la signatura de Terence Fisher, responsable d'una colla de clàssics de terror i fantasia de Hammer Films, El collar de la muerte és una estranya i discreta aventura protagonitzada pel més conegut dels detectius de Baker Street.