És curiós com va canviar el món el dia 08/08/08. La Xina va dir: "Ciutadans del món, ja sóc aquí!". Al mateix moment, i tenint en compte que els russos ja tenien pujada la mosca al nas amb el tema de Kosovë i Sèrbia i l'escut antimíssils a l'Europa Oriental, als georgians no se'ls va ocórrer rés més que atacar les regions d'Abkhàsia i Ossètia del Sud, territoris en litigi entre Rússia i Geòrgia desde els acords mal tancats de 1993.
Tot plegat ha acabat amb una resposta bèl·lica de Rússia que avui s'ha conclòs reblant el clau per part dels russos a través del màxim mandatari rus, Dmitri Medvèdev, proclamant el suport a la independència d'Abkhàsia i Ossètia del Sud, refermant així la posició que la Duma Russa ahir adoptava posicionant-se totalment en contra dels Estats Units i la UE.
Molt bé! Ja tenim aquí el segle XXI! Els "grans mestres" polítics mundials continuen enverinant el planeta amb odis, recels i desconfiances!
Cada dia és més sorprenent la opinió de Raül Romeva. Sorprenent en el bon sentit de la paraula ja que, les afirmacions que fa en l'apunt referent a la relació Catalunya-Europa, on utilitza d'excusa l'afer d'Air Berlin per parlar-ne, són com a mínim d'una lucidesa aplastant.
Gràcies a l'insistència de Xavier Mir en mantenir un diàleg amb en Raül, aquest últim ha anat posant sobre la taula les seves posicions sobre l'autodeterminisme dels pobles en general i de Catalunya en concret. I el més positiu de tot és que la seva aportació obre nous camps a l'independentisme (tot i que ell no se'n manifesti obertament) i al catalanisme en general. (segueix...)
Avui és el dia de defensa dels drets dels treballadors. Manifestacions per tot Catalunya han fet sentir la veu de qui "veu" que el futur pot ser pitjor que el present, sobretot per al conjunt de la societat que ingressa 1000€ o menys al mes.
Potser que lluitem contra la vergonya gal·làctica i ultrasideral d'haver de viure escanyats al cap
del mes simplement pel cost de la vida, no cal entrar a detallar
factures i preus dels bens bàsics necessaris perquè, tot plegat està pels núvols!
Potser ja hem patit prou l'ensarronada de l'Euro, no? Ara que el país
ja és ric, potser es podria socialitzar aquesta riquesa repercutint
directament a la butxaca del treballador, no?
De raons no en falten, i per això ens preguntem:
Els Sindicats fan prou en defensa dels treballadors?
Els treballadors estan prou concienciats del què ens juguem en les presents dècades de construcció de la Unió Europea?
Sabem que cada cop depenem més de la legislació europea?
CCOO i UGT han dit que treballarien per la millora de l'ocupació, aconseguir més igualtat i defensar els salaris entre d'altres coses. Està molt bé, però potser es podria ser més concret, precís i reivindicador, no? Voleu dir que no es podria exigir que el salari mínim passés a 1000€. Sabem que l'Europa Social, l'Europa dels drets de les persones està en joc? (segueix...)
Trencant la tradició que per divendres sant no hi ha publicacions de
premsa, en el benentès que el què s'escriu en aquest bloc intenta assemblar-se ni que
sigui remotament a un escrit periodístic, aprofitarem l'avinentesa per
observar com es desenvolupa un conflicte latent a l'Europa dels Balcans, però en gran ebullició
en aquests moments, en que part de les disputes són ètniques o
religioses. Concretament entre Serbis i Albanesos. I part de les disputes són per interessos internacionals. La desestabilització de la zona és creixent i és que, a nivell internacional, últimament sembla que poques notícies bones ens acompanyen. Realment, al món hi ha un bon cacau.
Com es cou tot plegat?
Desde el món independentista català s'ha vist la independència de Kosovë de Sèrbia com una benaurança celestial, com un exemple a seguir. I potser no tot el què brilla és or. Vegeu sinó, alguns d'aquests enllaços que parteixen de posicions pro-sèrbies o neutrals:
Per altra banda, d'acord que la negativa d'Espanya a la independència de Kosovë suposa una demostració de por per part de Madrid davant el creixent independentisme català, tal com vé a dir en Daniel Solano, realment, aquest gest independentista, com a gest, representa un precedent per les aspiracions pro-estatals de Catalunya.
Però no podem amagar el cap sota l'ala davant les verdaderes motivacions d'aquesta independència: INTERESSOS INTERNACIONALS!
PERQUÈ KOSOVË HA ASSOLIT LA SOBIRANIA? (segueix...)
